Hugo Chávez tanca 33 emissores de ràdio i un canal de televisió

El president Hugo Chávez vol acabar d'una vegada amb la menguante llibertat d'expressió que encara existeix dn Veneçuela. De moment, ha ordenat el tancament de 33 emissores de ràdio i del Canal 7 de televisió de l'estat de Bolívar, per considerar que han faltat als requisits legals per a operar. El Govern bolivariano ha iniciat procediments administratius a més de 240 radioemisoras. Aquesta mesura coincideix amb una àmplia ofensiva legal contra el canal de notícies Globovisión i altres mitjans crítics. La fiscal general Luisa Ortega Díaz va presentar davant l'Assemblea Nacional ?controlada per Chávez amb un 90 % dels escons- un polèmic projecte de llei que proposa que l'Estat "reguli el dret a la llibertat d'expressió" i castigui amb penes de fins a quatre anys de presó els "delictes mediàtics", com divulgació d'informacions "falses" o "manipulades". El ministre Diosdado Cabell, director de la Comissió Nacional de Telecomunicacions (Conatel), va anunciar que les 34 emissores de ràdio i televisió "han d'apagar els transmissors una vegada notificats per Conatel". "Aquestes són les primeres 34 decisions que prenem (sobre un total de 240 emissores) i tenen a veure totes amb decisions immediates. Aquests casos són els primers a rebre decisió perquè la decisió era la més expedita. "Les causals de tancament són venciment de la concessió sense que s'hagi sol·licitat la seva renovació, mort del concessionari original o canvi del titular de la concessió sense que s'hagi notificat i autoritzat degudament per la comissió de telecomunicacions, entre unes altres", va anunciar el ministre. Cabell va dir que aquestes emissores haurien de sortir de l'aire immediatament i si els titulars d'aquestes empreses tenen algun problema haurien d'acudir a la Cort Suprema de Justícia. Conatel va realitzar el mes passat un cens de les emissores de ràdio que funcionen a Veneçuela; urgió a les concessionàries que presentessin la documentació que avala la vigència de la seva llicència. Cabell va explicar que el concessionari no està habilitat per a traspassar el dret a usar l'espectre, ni pot ser usufructuada per hereus.  
Ofensiva contra els mitjans independents Chávez ultima l'ofensiva contra els mitjans que mantenen una actitud independent. Per a això, també pretén imposar un pla de reforma de les lleis del periodisme i de les telecomunicacions. El projecte transforma en subjectes punibles a tots els habitants de Veneçuela. Els articles 5 i 6 assenyalen que serà castigada l'emissió de notícies falses o manipulades que alterin la tranquil·litat pública o que contribueixin a crear "una matriu d'opinió en la societat'', la qual cosa suposaria una condemna de dues a quatre anys de presó.  

Llei ambigua i difusa De ser aprovada, la llei castigaria la divulgació d'informació que pugui ser interpretada com una incitació a la violència o que afecti la salut mental del veneçolà. La norma té un articulat molt ambigu, vague i difús quant a la tipificació dels suposats "delictes mediàtics", pel que el Govern podria sancionar a qui li molesti. La llei obriria un amplísim espai per a l'exercici de la discrecionalitat del fiscal, el qual podrà qualificar com delicte el que li de la gana. Andrés Cañizalez, catedràtic de Comunicació de la Universitat Catòlica Andrés Bell, subratlla que "el més alarmant és que li va a atorgar als jutges un poder molt ampli per a dictaminar per exemple quan un missatge danya la salut mental de la població, o quan una informació és desestabilizadora''. D'acord amb la llei, podran ser sancionats no només els directius de mitjans privats o públics, sinó "tota persona que s'expressi a través de qualsevol mitjà de comunicació, sigui aquest imprès, televisiu, radiofònic o de qualsevol altra naturalesa''. En un editorial titulat "Llei censura", Teodoro Petkoff escriu en Tal qual, diari que dirigeix: "Aquest projecte de llei, que infortunadament per a Luisa Ortega, quedarà associat al seu nom per a sempre, és probablement el text legal més salvatge i brutal que hagi estat conegut pel país en la seva història contemporània".  

Considerats 'delinqüents' per queixar-se Petkoff assenyala que qualsevol persona que s'expressi a través de qualsevol mitjà de comunicació (article 3), pot ser qualificada com "delinqüent" mediàtic. "Un obrer de Alcasa, que denunciï l'estat caòtic que es troben les empreses de l'alumini en Guayana, estaria atemptant contra la "seguretat de l'Estat"; un obrer petrolier que informi sobre la paralització de trepants, estaria atemptant contra la "seguretat de l'Estat"; una informació sobre armes veneçolanes en mans de les FARC, atemptaria contra la "seguretat de l'Estat"; una mare el fill de la qual ha estat assassinat i es queixi de la indefensió que es troba la població dels barris, podria ser acusada d'atemptar contra la "pau social"; donar la xifra de morts setmanals podria generar "sensació d'impunitat": delicte mediàtic". El projecte de llei va ser presentat enmig de noves amenaces de tancament al canal de notícies Globovisión. El dijous va ser detingut el periodista Gustavo Azócar en l'estat andino de Táchira, per presumpte desacatament. En els últims mesos, diversos mitjans van denunciar ser blanc d'una envestida legal contra la premsa crítica, als quals Chávez acusa de "terrorisme mediàtic". En el marc de la seva ofensiva contra la premsa, en 2007 no es va renovar la concessió al canal privat RCTV, el de major audiència del país, per la seva posició crítica.
 
Globovisión en perill El canal privat, Globovisión, que aquest mes va abonar al fisc una multa per quatre milions de dòlars (sufragada per subscripció popular), va rebre noves amenaces de tancament. "Chávez ja va prendre la decisió de tancar Globovisión, i l'única cosa que està fent ara és tractar de reduir el cost polític d'aquesta mesura, com li va passar amb el tancament de RCTV", va afirmar a Washington el vicepresident del canal de notícies, Carlos Zuloaga El Col·legi Nacional de Periodistes (CNP) de Veneçuela va criticar amb duresa el projecte. "És una iniciativa que col·locaria als ciutadans a un pas de ser penalitzats per fer públiques les seves opinions, perfectament emmarcada dintre d'un atac orquestrat per tots els instruments estatals per a acoquinar a la població", va alertar el CNP. José Miguel Vivancos, director de Human Rights Watch, amb seu a Washington, va advertir que si aquesta nova legislació s'aprova constituirà "un gravísimo reculada per a la llibertat d'expressió, un més, a Veneçuela i un pas enrere en tota la regió'. + Vivancos va assenyalar que Veneçuela es convertiria en l'únic país d'Amèrica Llatina que "retrocedeix sistemàticament en matèria de llibertat d'expressió''. Segons Human Rights Watch, en cas de ser sancionada, aquesta llei constituiria una clara violació del dret internacional sobre llibertat d'expressió, inclòs l'article 13 de la Convenció Americana sobre Drets Humans, que va ser ratificada per Veneçuela.  

Censura prèvia La Talli Interamericana de Drets Humans ha assenyalat que "no seria lícit invocar el dret de la societat a estar informada veraçment per a fonamentar un règim de censura prèvia suposadament destinat a eliminar les informacions que serien falses a criteri del censor". + La Declaració de Principis sobre Llibertat d'Expressió, aprovada per la Comissió Interamericana de Drets Humans en 2000, establix que els "condicionaments previs, tals com veracitat, oportunitat o imparcialitat per part dels Estats són incompatibles amb el dret a la llibertat d'expressió reconegut en els instruments internacionals". "El projecte de llei no és més que una recepta per a la censura i resulta absolutament incompatible amb les normes internacionals sobre llibertat d'expressió", va manifestar Vivanco.