El 23 d'agost de 1939, l'Alemanya nacionalsocialista i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques van signar un pacte d'amistat que va fer possible que Hitler es llançara a la guerra contra les democràcies occidentals i conquistara intervine Europa. Un aniversari que no convé oblidar. Els comunistes no van lluitar contra els nazis fins que aquests no van envair la URSS. Els comunistes francesos van trair a la seua pàtria i van sabotejar l'esforç de guerra francès. I La Pasionaria va elogiar l'aliança entre el Gran Stalin i Hitler. Fa cinc anys, em van publicar en Llibertat Digital un article referent al que us extracte alguns paràgrafs. Així són els comunistes que pretenen donar-nos lliçons de democràcia als altres: el triomf del seu credo genocida justifica qualsevol acte! Des que esribí aquest article s'ha conegut un fet sorprenent: els jerarcas comunistes francesos van muntar esquadrons de la mort per a eliminar mitjançant la delació i el tir en el clatell a camarades que desaprovaven les decisions del savi Stalin.
El pacte germà-soviètic és un dels episodis diplomàtics més vergonyosos del segle XX. Els dos dictadors que amenaçaven a Europa, Adolf Hitler i Josif Stalin, es van repartir l'Europa Oriental en secret. La col·laboració de la URSS i dels comunistes de tot el món amb el expansionisme nazi va durar quasi dos anys. Després de la guerra, els comunistes van fer tot el possible per atenuar la seua importància. El 23 d'agost de 1939, amb una ordre d'atac ja avortada, Berlín i Moscou van comunicar al món que els dos règims polítics en aparença més oposats d'Europa havien acordat un tractat d'amistat. La sorpresa va ser tal que parteix de la premsa comunista es va negar a creure'l fins que no va tenir la confirmació. D'un dia per a un altre, els bé entrenats propagandistas del comunisme van esborrar del seu vocabulari les diatribes dirigides amb l'III Reich i el seu cabdill; a canvi, les van guardar senceres per a les democràcies. Stalin va rebre dels seus fidels un nou pedestal per al seu geni. El dia 24, el Papa Pío XII va emetre un impressionant missatge radiofònic en el qual suplicava per la pau. Per mitjà de l'acord comercial del 11 de febrer de 1940, la URSS es va comprometre a subministrar a Alemanya petroli, ferro, crom i manganès, minerals dels quals mancava pel bloqueig naval. A canvi, Alemanya li lliuraria equip militar, industrial, ferroviari i farmacèutic. També van intercanviar presoners i exiliats. Les consignes de Moscou de defensar a Alemanya van arribar llocs tan llunyans com Argentina. El PC d'Espanya es va oposar al boicot dels productes alemanys que proposava el Govern nacional i va aprovar l'asil concedit a la tripulació del cuirassat Graf Spee, enfonsat enfront de Montevideo. Més oblidat que aquest Pacte són les votacions de nazis i comunistes units en el Parlament alemany de la República de Weimar per a derrocar Governs. Hitler i Stalin s'admiraven mútuament i el georgiano va arribar a brindar amb el ministre Ribbentrop per la salut del führer. Malgrat les seues traïcions i el seu oportunisme, el major vencedor de la Segona Guerra Mundial va ser Stalin. Els Aliats no només li van reconèixer les mateixes conquestes territorials que va obtenir d'Hitler, sinó que les hi van ampliar. Polònia, per la llibertat de les quals França i l'Imperi britànic van anar a la guerra, va quedar sotmesa al comunisme, igual que mig continent. Aquests errors van tardar quasi cinquanta anys en rectificar-se.
Fins al PC xec refugiat a Moscou després que Hitler s'haguera annexionat el seu país va passar a defensar l'aliança amb els nazis!
FONT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada