Oriana Fallaci

Nascuda en una família senzilla del nord d'Itàlia, Oriana Fallaci va ser la major de tres germanes, Neera i Paola, elles també periodistes i escriptores. La seva infància va transcórrer en la Itàlia feixista de Mussolini. El seu pare era un actiu *antifascista, que sens dubte va influir en les idees de la jove Oriana qui, encara adolescent, va ser partisana durant la II Guerra Mundial. Va participar en la Resistència contra l'ocupació nazi en la seva Toscana natal. La jove Oriana es va unir així al moviment clandestí de la Resistència "Justícia i Llibertat" vivint en primera persona els esdeveniments de la guerra: durant l'ocupació de Florència pels nazis, el pare va ser fet presoner i torturat en Vila Trista, i després alliberat. Pel seu activisme durant la guerra va rebre als 14 anys un reconeixement d'honor per part de l'Exèrcit Italià i una petita indemnització econòmica que va acceptar per a poder comprar sabates als seus germans petits. Després de la guerra, va estudiar Medicina en la Universitat de Florència a força de beques, però mai va acabar la carrera. Poc després va iniciar una extensa carrera com periodista. Com corresponsal de guerra va seguir tots els conflictes del segle XX, des de Vietnam a Orient Mig, des d'Índia-Pakistan a Llatinoamèrica, i va assolir entrevistar a nombrosos capdavanters i celebritats de la seva època, com Henry Kissinger, el Sha de Persia, el ayatolá Jomeini, Willy Brandt, Zulfikar Ali Bhutto, Walter Cronkite, Muammar *Gaddafi, Federico Fellini, Siguin Connery, Sammy Davis Jr, Nguyen Cao Ky, Yaser Arafat, Indira Gandhi, Alexandros Panagoulis, Golda Meir, Haile Selassie, Mao Tse Tung, i John i Robert Kennedy. Sempre des de posicions liberals i laiques, el seu estil literari és apassionat, controvertit i polemista. Ha tocat tot tipus de gèneres, des de l'opinió, als reportatges o l'entrevista. Segons la coberta que va publicar la casa editorial L'Esfera, cada títol de la seva trilogia sobre l'islam "va vendre un milió d'exemplars". 

Els seus llibres han estat traduïts en més de trenta països. Ha rebut nombrosos guardons i reconeixements, entre els quals destaca el Doctorat del Columbia College de Chicago. Retirada a principis dels anys noranta a causa d'una greu malaltia, va decidir tornar a escriure després del 11 de Setembre de 2001, del que va ser testimoni immediat com ciutadana neoyorkina. Des que va trencar el seu silenci amb La ràbia i l'orgull, ha dedicat les seves obres «a defensar la civilització occidental, no enfront de la musulmana, sinó enfront del fonamentalisme islàmic». En opinió de l'escriptora, existeix un alarmant procés de islamizació d'Occident, al que denomina *Eurabia, procés que, en la seva opinió, hauria contat amb la complicitat de l'esquerra europea. Aquestes polèmiques tesis li han comerciejat no pocs problemes (inclosos processos judicials per «difamació contra l'Islam») i campanyes en la seva contra, encara que conta també amb nombrosos defensors. Entre altres escriqué: "¿No us adoneu que els Osama bin Laden es creuen autoritzats a matar-vos a vosaltres i als vostres fills, perquè beveu vi o cervesa, perquè no porteu barba llarga o xador, perquè aneu al teatre i al cinema, perquè escolteu música y canteu cançons, perquè balleu en les discoteques o a les vostres cases, perquè mireu la televisió, perquè vestiu minifaldilla o pantalons curts, perquè esteu despullats o casi en el mar o a les piscines i perquè feu l'amor quan us sembla, on us sembla i amb qui us sembla? No us importa res de tot això, estúpids? Jo soc atea, gracies a Déu. Però no tinc cap intenció de deixar-me matar per ser-ho." Els últims anys de la seva vida va viure a Nova York, on va mantenir una llarga lluita contra un càncer de mama al que va elevar a categoria literària i al que en les seves últimes obres denominava "L'Altre". Davant el *agravamiento de la seva malaltia va regressar a Itàlia, on va morir en un hospital del seu Florència natal el 15 de setembre de 2006.  

Obres 

1956 — I *sette *peccati vaig donar Hollywood (Set pecats cabdals d'Hollywood) 

1961 — *Il *sesso *inutile, *viaggio *intorno *alla *donna (El sexe inútil) 1962 — *Penelope *alla guerra (Penèlope en la guerra, Barcelona, *Noguer i *Caralt Editors) 1969 — *Niente i *ì *sia ("No-res i així sigui") 1974 — *Intervista amb la *storia (Entrevistes amb la història, Barcelona, *Noguer i *Caralt Editors, 1986) 1975 — *Lettera a un *bambino *mai nat (Carta a un nen que mai va néixer, Barcelona, *Noguer i *Caralt Editors, 1990) 1979 — Un *uomo (Un home, Barcelona, *Noguer i *Caralt Editors, 1984). 1990 — *Insciallah. ("*Inshallah") traduït al català, 'Inxal·là' (Plaza i Janés i Cercle de Lectors, 

1992 2001 — La *rabbia i l'*orgoglio (La ràbia i l'orgull, Madrid, L'Esfera dels Llibres, 2002). 

2004 — La *forza *della *ragione (La força de la raó, Madrid, L'Esfera dels Llibres, 2004). S'apunta a la tesi de *Eurabia i acusa a l'esquerra europea de ser "*antioccidental". És una seqüela de La ràbia i l'orgull.

2005 — *Oriana *Fallaci *intervista *sè *stessa - L'*Apocalisse/ (*Oriana *Fallaci s'entrevista a si mateixa - L'Apocalipsi, Madrid, L'Esfera dels Llibres, 2005). Va haver una primera edició en 2004, que no incloïa el llarg epíleg «L'Apocalipsi», amb el títol *Oriana *Fallaci *intervista *Oriana *Fallaci. Extractes de la seva trilogia sobre l'islam més endevant escriuré sobre aquesta triologia.