Boicot a la cantant Noa?

Hi ha una cosa impertorbable i és la barreja de l’antisionisme i la progressia. Aquest Onze de Setembre la cantant israeliana Noa ha estat convidada a cantar El Cant dels Ocells al Parc de la Ciutadella i ràpidament el progressisme antisionista amb la millor gala antibel•licista ha demanat que li fem el boicot. Arguments? Doncs un de molt de pes, va negar-se a condemnar el dret del seu país a defensar-se.

La Plataforma Aturem la Guerra (millor Paremos la Guerra) va demanar-li el mes de febrer passat que condemnés l’atac de l’Exèrcit Israelià contra Hamas a la Franja de Gaza, i la cantant va fer oïdes sordes, no entraré a defensar els arguments de l’Estat d’Israel per atacar els terroristes de Hamas, és problema seu, però el què no es pot fer és demanar a una persona que condemni el seu propi país i el dret inalienable que te a defensar-se. Noa no és cap activista, és una cantant, i personalment he de reconèixer que l’admiro per la seva feina, te una excel•lent veu i hi posa ànima a les seves interpretacions. Curiosament sempre ha pres part en actes i trobades reclamant la Pau al Pròxim Orient, fins i tot sol actuar amb músics palestins. Realment els antisionistes de Paremos la Guerra han errat d’objectiu,... o no.

El progressisme d’aquest país, i el del veí, te una certa paranoia conspirativa, això sí, molt selectiva. Sols sap trobar culpables a un costat del segment polític, no demanarà el boicot a cantants bascos que es neguin a condemnar la violència ni a palestins que es tanquin els ulls davant la barbàrie dels integristes de Hamas. Sols condemnarà Israel i/o Occident, justament el poc món lliure que hi ha. Aquesta condemna s’amaga sota un vel antibel•licista, és tant sols una excusa, en realitat hi ha la llarga mà del antisionisme que impregna el progressisme espanyol i català, curiosament aquest sector ideològic és qui més empeny en condemnar l’Estat d’Israel i al intentar boicotejar a la cantant Noa va més enllà, posant el mateix sac una artista i un estat, fent culpables als ciutadans dels actes del seu govern, realment tenim exemples no gaire llunyans d’aquesta política, i justament pensàvem que eren temps passats, que ja no tornaríem a veure.

Deixem a Noa que canti en pau i per la pau, i als progressistes antibel•licistes i de pas antisemites els hi recomanaríem que anessin a fer un tomb a Iran, Afganistan, o a molts altres països on per un no res et tallen una mà o et fuetegen, (per cert el darrer cas s’ha donat a Sudan on una periodista ha estat condemnada per portar texans

 Xavier Andreu del Secretariat Nacional d'Unitat Nacional Catalana
 www.unitat.cat