dimarts, 3 de desembre de 2013

Quan els comunistes odiaven els skaters

Avui us recomano llegir aquest fantàstic article de la revista Vice, de com la RDA perseguia els skaters per considerar-los una moda anticomunista.


Pel motiu que sigui, sembla que la percepció pública de l'skate ha anat canviat amb el pas dels anys . Els skaters que surten a la televisió ja no són una colla d'paios odiosos que esnifen cola , són joves respectats que construeixen skateparks gràcies al Google ads. Però l'esport , o més aviat la cultura que va de la mà de l'esport , sí que era vista com una amenaça .
En els vuitanta , abans de la caiguda del mur de Berlín, els comunistes d'Alemanya de l'Est -també coneguda com la República Democràtica Alemanya - considerava l'skate una amenaça . Aquest nou entreteniment provenia dels Estats Units , i per tant representava un perill . Per això , la Stasi (el Ministeri per a la Seguretat de l'Estat ) va començar a monitoritzar la comunitat skate per destapar qualsevol acció il·lícita .
No va passar molt de temps fins que el suposat perill (l'skate) va arribar als mitjans de comunicació del país . Un reportatge en un programa de notícies aconsellava als pares de família , "ser responsables de protegir els nostres fills i la joventut del skate " .
El cineasta alemany Marten Persiel va produir un " documental híbrid" sobre la història del skate a la RDA anomenat This Ain't Califòrnia. El documental va ser estrenat l'any passat a Alemanya i veurà la llum en cinemes fora del país el mes que ve . La pel·lícula va ser criticada durant la seva estrena a causa de les múltiples reconstruccions de la situació i al fet que el personatge principal mai va existir, però Marten em va dir "totes les històries de la pel·lícula són reals " . Ell simplement va fusionar les històries per crear el personatge principal. I en un "documental híbrid " això no és un delicte .
Vaig parlar amb Marten sobre la seva pel·lícula , l'estraperlo d'skates i els grups punks formats íntegrament per agents del servei secret . 

VICE: Hola , Marten. Per què vas triar explicar aquesta història? 
Marten Persiel : Vaig estar vivint a l'estranger durant molt de temps així que em vaig distanciar de la meva identitat alemanya. Se'm va acudir la idea de fer una comèdia per riure de tots els aspectes estúpids dels alemanys -com la seva falta d'estil i com de maldestres són per ballar- i , és clar , com més a l'Est vagis , més maldestres són. L'skate m'ha acompanyat tota la meva vida , així que vaig decidir fer una pel·lícula d'alemanys amb skate. Em va semblar una idea original , però després d'investigar vaig descobrir que certament existia una escena de skate a l'Alemanya de l' Est. 

Hi va haver una mica de polèmica després de l'estrena de la pel·lícula a causa de les teves reconstruccions . Com combines històries reals per crear personatges nous ? 
Una gran part de la polèmica va ser perquè, si ets un cineasta -o si fas una pel·lícula que no entra en festivals- et quedes estancat en les seccions de documental o ficció . Aquestes són bàsicament les úniques dues opcions. Jo ho veig de la següent manera : imagina't que hi ha dos banys, un per a dones i un altre per a homes, arriba un hermafrodita i ha de fer servir un, quin farà servir ? Faci el que faci, la gent s'enfadarà amb l'elecció. Això és bàsicament el que va succeir amb el nostre projecte. 
Foto por Harald Schmidt

El teu pel·lícula és un ésser hermafrodita?

Sí , una cosa així. És una història real amb personatges fabricats. És un documental perquè és una història veritable de la mateixa manera que les entrevistes i les fotos. Però també té ficció , perquè vaig fer servir eines cinematogràfiques del cinema de ficció: reconstruir personatges . 

El que més em va agradar de la pel·lícula va ser descobrir l'oposició de la República Democràtica Alemanya a l' skate. Quins motius tenien?

La història i els motius podrien dividir-se en tres parts. Primer, l'skate era considerat un producte d'Estats Units , i per tant subversiu i perillós. Després va ser considerat un esport nou, de manera que si arribava a les Olimpíades haurien d'entrenar la gent per practicar correctament. També es van adonar que els skaters eren unes persones molt difícils d'organitzar i no col·laboren , així que van tornar a la seva primera opinió, així que van tornar a odiar l'skate. Hi ha una part en la pel·lícula on s'explica que l'skate és un esport egocèntric i individualista. Això no està malament , oi? Em refereixo a ser egoista en el sentit que un fa exactament el que vol. 

I clar la RDA no va acceptar això.

Exacte. Ser individualista no encaixa en un sistema totalitari . 


Creus que l'estat va intentar convertir els skaters en un equip olímpic i així tenir-los controlats?
 
Sí i no. Crec que va ser més una reacció al fet que no podien aturar la popularitat de l'esport. Era massa tard per frenar-lo, així que van haver de involucrar-se i ser vistos com els guanyadors d'aquesta nova tendència. Van fer el mateix amb la música; un dels grups punk més populars estava format íntegrament per agents secrets.



Apa aquí! Te'n recordes de com es deien?
 
No, però recordo que els van fer molta promoció i es van tornar molt populars. Bàsicament ho van fer per infiltrar-se i controlar l'escena de música alternativa. Hi ha un munt d'històries interessants d'aquest estil. Vaig estar molt temptat a incloure-les en la meva pel·lícula, però vaig decidir no fer-ho perquè volia cenyir-me a la història principal.


Aleshores , quin accés tenien els xavals de l'Est a la música occidental ?

La situació era semblant a l'actual , està Alemanya i està Berlín , són dos universos diferents . Si vivies a l'Est o a Dresden no tenies accés a la música occidental . Però si vivies al Berlín occidental sí tenies accés a la televisió occidental. Pel que sembla, la gent de l'Oest traficava cassets l'Est i els venia per molts diners


També traficaven amb taules d'skate? En el teu pel·lícula surten dos traficants , Titus i John Haak.

Sí, en Titus és el noi de l'Oest. Encara està viu i bàsicament és el padrí de l'skate alemany en aquesta part del país. I John Haak podia viatjar perquè el seu pare era finlandès i Finlàndia tenia un acord diplomàtic amb banda i banda d'Alemanya, així que ell podia entrar i sortir quan li donés la gana. El que ell feia era omplir la maleta amb revistes de pornografia i a sota hi posava les taules . Quan els guàrdies obrien la maleta, només veien porno .


Això seguia passant fins i tot després que la RDA comencés a fabricar taules de skate?

Sí Les taules de skate que es fabricaven a l'Est eren una merda. Els dissenys eren espantosos.


No vull fer cap spoiler de la teva pel·lícula però la teva documental acaba revelant que la policia secreta monitoreaba els campionats de skate a Alemanya .

Sí , recaptaven informació pel simple fet de fer-ho. És com l'escàndol de la NSA, en el cas que haguessin de investigar un cas, ja tenien tota la informació i les dades recaptats, d'aquesta manera és molt més fàcil. El que feien eren identificar els líders dins del grup, també van intentar infiltrar-se en l'escena de l'skate. No estaven interessats en arrestar a ningú, més aviat volien saber tot el que estava passant.


Després de la caiguda del mur, com va canviar la situació? Els skaters es van unir?

Van ser pocs els que es van unir i van seguir fomentant l'escena del skate . Diversos van abandonar l'skate, van perdre l'esperit .L'skate va ser molt especial per l'Est, era una pujada d'adrenalina practicar un esport prohibit. Els joves estaven plens d'energia. Després de la caiguda del mur, tot es va perdre: l'emoció , l'adrenalina , el prohibit... tot es va esfumar . Tot era molt més divertit quan era il·legal .




Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters