diumenge, 19 de juny del 2011

La dictadura dels pollosos

Article de Quico Sallas al NacióDigital
Vivint de lluny i de prop -qui tingui pebrots d'aguantar la pudor ho entendrà-  la turba concentrada als voltants del parc de la Ciutadella aquest dimecres de cendra es podia posar en pràctica l'art oblidat de l'observació i comprovació. Els resultats, esfereïdors.

Primer, i evident, no són dels nostres: enraonaven en espanyol. Segon, no val a dir que no eren tots, perquè cridar durant dos dies "Sí, sí, sí, tanquem el Parlament" és un missatge molt clar, claríssim. Tercer, l'alegria i la generositat que mostraven a l'hora d'utilitzar el terme feixista -algun professor indignat d'història els podria fer alguna classe-. Quart, la facilitat que tenien per escopir, només assimilable al Dragó de Komodo. Cinquè, lluïment d'una habilitat prodigiosa per a l'insult. I cinquè, veient algunes de les pintes que corrien -diverses i nombroses- no m'estranya que no trobin feina.

Conclusió: els que es dedicaven a sacsejar i dir el nom del porc a diputats, cambrers i uixers del Parlament, policies o periodistes, són els mateixos que al Berlín de 1939 haguessin fet cua per opositar com a guàrdies a Dachau. Fins i tot, crec que quan l'Alemanya de Hitler hagués caigut demanarien triennis a Stalin a canvi de prestar serveis experimentats a qualsevol gulag de Sibèria.

Dit això, la pregunta seria: què hi feien dues mil persones aplegades als voltants del parc de la Ciutadella amb la consigna de tancar el Parlament, conseller Puig? La democràcia és feble per naturalesa i amb la mediocritat com a matèria primera de govern és fàcil que esdevingui la dictadura dels pollosos. El dimecres de cendra en va ser un exemple.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters