Atenció: article de l'usuari Gataló del Racó Català
Llista de motius i de gent que donava suport i ara estan desencantats amb l'acampadabcn: (1)
L'Acampada de Barcelona està manipulada, controlada i molt infiltrada d'elements estranys a un moviment així. Com ho sé? On ho pogut comprovar? Doncs ho he pogut comprovar de primera mà quan m'he decidit a participar de les assemblees aquestes i treballar un dels molts temes que es poden treballar: l'autodeterminació dels pobles, dret democràtic per essència (i el moviment es diu democràcia real ja) i un dret humà reconegut per la ONU.
Hi ha qui critica això, però la majoria de gent només participa d'una o dues comissions, i no va a totes les assemblees generals, si no a les que pot. Per tant, és ben legítim escollir aquest tema.
-Des del primer dia @catalanrevolution i la gent d' @araomai van impulsar i demanar que es fes una comissió d'autodeterminació.
Va trigar-se 7 dies a que es formalitzés. Es va formalitzar pràcticament a batzegades després de que es decidís tirar pel dret i muntar un debat sobre el tema a l'estàtua de Macià que hi ha a Pl. Catalunya
El 1er dia es va suspendre perquè el propi twitter d'acampadabcn va dir que no es feia, quan 4 hores abans havia dit que sí.
El segon dia es va fer un debat, però al marge de l'acampada, perquè encara no ens havien admès com a comissió oficial, quan altres comissions no necessitaven ni dues hores per crear-se.
La decisió de crear una comissió de treball la decidia la comissió continguts.
Vam descobrir que treballar a continguts o comunicació, un cop creades, no és gens fàcil. Els que s'hi han entaforat des del primer dia han fet un búnquer i s'escuden en que són voluntaris, que no decideixen res, que ho decideix tot l'assemblea, però això no és cert. per tant decau qualsevol argument de que t'impliquis en aquestes altres comissions que no funcionen.
-No existeix cap reglament de funcionament escrit, ni tant sols aprovat per la pròpia assemblea. La comissió dinamitzadora de l'assemblea és qui decideix els processos segons l'esperit "assembleari i de consens".Esperit que varia segons com s'aixeca el dia. Diumenge 5 a la nit encara s'estava explicant com funciona l'assemblea i les comissions, quan portaven dues setmanes de funcionament. Això és aixíno pel motiu que ells donen: "l'assemblea és un òrgan viu que evoluciona, i encara n'estem aprenent, fem el que podem", si no que la realitat és que això ha funcionat així segons ha convingut, ja que fins que no ha aparegut el tema d'autodeterminació, no els havia calgutmodificar el procés per intentar que tot anés segons els seus interessos.
La comissió d'autodeterminació va voler saber des del primer dia els procediments perquè el que sortís d'allà fos incorporat al document de mínims (reivindicacions mínimes). Com hem dit, informacions contradictòries per tot arreu. Quan una versió es contradeia amb l'anterior, mai hi havia cap responsable. S'excusaven en que no hi havia responsables, qui havia donat la primera info desapareixia, i els altres et feien treballar d'una altra manera. Tal qual fan els teleoperadors de les companyies telefòniques, s'anaven passant la pilota d'uns a altres sense que mai quedés res clar. Ni garantit.
Tota organització o institució, assembleària o no, el primer que fa és dotar-se d'un reglament de funcionament, escrit i públic, perquè si no la manipulació és senzilla, i el sarau entre les parts en conflicte garantit. Com ha passat aquí. però això els ha deixat amb el cul enlaire. I a més han perdut.
-El primer dia que ja existia una comissió formal...
Es va decidir que fina a l'aprovació de les conclusions d'aquella comissió per assemblea general, hi hauria comissió cada dia a les 19 hores al costat del monument a Macià.
En general, les comissions aproven alguna cosa i al dia següent ja va a assemblea general.
-La comissió d'Autodeterminació va aprovar el següent text:
"Reconèixer el dret a l'autodeterminació de tots els pobles del món tal com recull la Carta de les Nacions Unides i, per tant, del poble català".
En el cas de la d'autodeterminació es va trigar dos dies a que anés la proposta a l'assemblea general.
El primer dia que hi va arribar, tothom creia que es votaria. No es va votar. Simplement es va fer públic que hi havia aquesta comissió i aquesta proposta, i que es votaria al dia següent, perquè mai es vota el mateix dia que alguna cosa arriba per 1er cop a l'assemblea per tal que es pugui reflexionar. Em sembla bé si es fa amb totes igual, però aquí passa que aleshores es perdre el temps el primer debat.
-I comença el bucle
Al dia següent hi va més gent que no hi ha anat abans a debatre, lògic i sa.
S'aprova el mateix text.
El text ha de ser votat en l'assemblea general, ja que no ha patit cap modificació respecte quan es va anunciar per primer cop.
Aquell dia no es vota.
Següent dia: no es vota, suspés per la pluja.
Desconec que passa els altres dies, ja que no hi vaig ser ni m'he informat massa com es va allargar tant, en principi coses de l'organització...però arriba dissabte, on sí que s'ha de votar el text.
Dissabte:
Es vota la proposta de text a l'assemblea general.
Uns 500 vots a favor. I uns quaranta que demanen debat. I se suposa que quaranta perquè:
a) Es pot votar en contra i després també debat. Pots votar per més d'una opció. Per tant no es pot sumar vots en contra i vots de debat.
b) Com és veu al vídeo, triguen molt poc a comptar 500 vots, i molt en comptar els de debat.
I jo que hi era, crec sincerament que no van arribar ni a 40.
Entre els prodret d'autodeterminació (increïble que calgui votar un dret humà) hi ha eufòria. Hem guanyat i de carrer. Doncs de cop i volta, sense que mai s'hagués dit ni fet abans en cap altra comissió, es diu que ha guanyat el debat i que es torna a enviar la proposta a la comissió. Es demana als que han demanat més debat que s'apuntin i que demà vagin a la comissió a debatre.
En aquest cas és evident que s'ho han tret de la màniga ja que no havia passat abans ni s'havia avisat ni explicat. L'estratègia és clara: si no podem fer que guanyi el que volem, allarguem-ho tant com puguem fins que guanyi el que volem (segur que aleshores no haguessin fet el mateix) o bé que l'acampada ja s'hagi dissolt (quedaven pocs dies).
Els autodeterministes de la comissió (els que van votar a favor a baix, pocs diuen res, i això m'indigna. No veuen que els estan prenent el pèl? Que no és democràtic?). Bé, en tot cas, els de la comissió fotem el crit al cel. Exigim una explicació, d'on ha sortit això, des de quan, i que passa a partir d'ara.
Al cap d'una estona ens diuen com funciona això de tornar a debat, i que:
-Cal que l'endemà vagin les 40 persones que han demanat debat. Si no, ni cal el debat.
-Que com el text ha estat aprovat per l'assemblea ja (era una evidència) si a la comissió de l'endemà la proposta quedava exactament igual es donava per aprovada i passava a mínims.
-Què si es modificava la proposta, calia tornar a ser votada per l'assemblea general. Hi podia tornar a haver-hi el dret de veto per debat, atès que seria una proposta diferent.
Diumenge, dia clau:
Arribem al lloc de la comissió. No hi ha els 40 que demanaven debat al dia anterior. Màxim uns deu. D'altra banda, la gent vol que li garanteixin que si s'aprova en comissió tal qual estava el dia anterior, ja queda aprovada. Evidentment és la nostra idea. No permetrem que ens segueixin prenent el pèl. No es tocarà ni una coma, o serà un bucle infinit. Som la comissió que més ha debatut per a una sola proposta. Una setmana i mitja.
Comença a haver-hi un debat sobre el reglament de nou. En Diego Arcos mira de moderar. Fa el que pot.
Cronologia de l'intent d'estafa:
1-Es pregunta a coordinació o a continguts. Es diu que les comissions són sobiranes i que el procediment que decidim serà el que acceptaran.
Quedem esparverats. No és el que havien dit el dia anterior.
2-Preguntem que passa, perquè no ens clarim, si no han vingut els 40 que demanàven debat, que no hi eren.
Es tornen a contradir amb el dia anterior, i diuen que és igual, que no importa, i que cal fer la comissió.
3-Es munta un sarau amb el tema. S'exigeix que vingui un responsable que garanteixi el procediment sense dubtes.
4-Arriba un "responsable". Diu que no calen els 40, i que si aprovem el text tal qual estava ahir ja es dóna definitivament per aprovat.
Ell mateix pregunta i fa la votació de quants dels allà presents volen mantenir el text igual, i quants seguir debatent. 120 (aprox) voten deixar-lo igual, i uns 15 debatre.
5-El responsable diu que ja està. Que el text queda aprovat perquè ja es va aprovar en assemblea el dia anterior i no s'ha modificat i que entra a mínims.
6-Moments de tensió. Els contraris a l'autodeterminació marxen insultant-nos. Diversos debats, alguns tranquils, altres molt encesos.
7-Molta gent proautodeterminació marxa a casa contenta. Són les 20:30. Estan convençuts que ja s'ha aprovat. Ho ha dit un dels responsables de la comissió de Continguts. Entre ells marxa en Diego Arcos.
8-Molts altres sospitem, i ens quedem també a l'assemblea general. Molts ho anaven a fer igual.
9-Abans que comenci l'assemblea, anem a les carpes de les comissions de Coordinació, de Continguts i de Dinamització de l'assemblea. El noi que abans ens ha dit com seria tot no hi és. Els altres no saben com va el procés. Alguns ni saben si es va votar ahir. Ni saben qui és el responsable de donar-nos una resposta clara. Ni ens volen dir que passarà.
10- De cop i volta ens diuen que torna a Assemblea General. Els diem que no és el que es va dir ni ahir ni la mateixa tarda. Els és igual. Nosaltres ens enfadem, ho expliquem per Rac1, però pensem que millor que es voti de nou, quedi ja claríssim malgrat tot i es mengin les seves trampes.
11-Es vota la proposta. La noia que modera explica malament el que ha passat a la tarda. També explica el funcionament nou que han adoptat les assemblees a partir d'aquest tema. Se li escapa definir debat com a veto. Se li va escapar la paraula vetar per definir que volia dir no votar ni "sí" ni "no", si no "Debat". És a dir, que debat (tornar a la comissió una proposta per a seguir debatent-la) vol dir en realitat vetar, i que per a vetar quelcom només calen 40 persones, sigui quina sigui la xifra d'assistents. És a dir, es confon el consens amb la unanimitat. O més ben dit, el "consens" és la forma de vetar.
12-Moments abans d'iniciar-se la votació, hi ha pànic. Diu això de que si hi ha 40 persones que volen debat, torna a la comissió. Esclat general dels membres de la comissió! Ni de broma, crits, queixes... de tot. Gent nostra s'hi acosta i els hi diu que que fan. La noia rectifica. Recorda però que a les assemblees no es debat, i que per tant "han pensat" de fer pujar dues persones per banda a dir els seus arguments a favor i en contra i després es vota. Demanen voluntaris. A alguns ni els veuen.
13-Pugen dues persones per banda, intercalades. Demagògia al màxim dels contraris a l'autodeterminació. Les dues persones favorables a l'autodeterminació demanen als moderadors que callin, ja que estan parlant a la vegada que ells i els distreuen. Això dos cops. En la segona persona, no són els moderadors, si no gent de primera fila que l'insulta i crida, fins que els moderadors els fan callar.
14-Es vota. Es recorda que ara ja no hi ha opció de "veto". Què és a favor o en contra. Un dels nostres s'aixeca i diu que ell també comptarà, perquè no ens en refiem ni un pèl de com ho fan després de veure el dia anterior que mai diuen una xifra exacta de vots.
15-Es diuen els resultats. Guanya l'autodeterminació per només 100 i pico vots de diferència, a diferència del dia anterior. Motius: és diumenge, molta gent no hi va aquest dia perquè l'endemà treballa, i allà hi ha vingut molta gent que al dia anterior no hi era. Coses de no ser censatària. I em pregunto. Quina assemblea és més legítima. La de dissabte o la diumenge?
Molts dels nostres havien marxat a casa esgotats després de dies de feina, prenent-se un respir després de veure aprovat (suposadament) a la tarda el que portaven dies treballant.
16-L'autodeterminació queda aprovada i passa al document de demandes mínimes. Els contraris criden que no hi ha hagut debat, insulten i diuen que hi haurà divisió (un dret humà divideix, però la resta de propostes de les altres comissions no divideixen a ningú es veu).
Una setmana i mitja de debat per a una sola proposta! I en volien més! Cap altra proposta s'ha allargat tant. Això sense considerar que és un dels temes més debatuts de la societat catalana. I que és un dret humà reconegut!
Gent de la pròpia organització, a títol personal, en acabar i en un lloc apart, va venir a parlar amb la gent de la comissió i ens va dir o ens van admetre que:
S'havia estat intentant vetar la proposta d'autodeterminació expressament des de certa gent de continguts i coordinació. I van usar aquesta paraula. I no en el sentit de "debat".
Que s'havien canviat arbitràriament els processos en certes ocasions, sense saber ben bé com s'havia arribat a això, ja que s'emparaven en "situacions noves" i a "debats conflictius".
A informació li havien de dir manipulació, ja que s'havia detectat que molts dies quan la gent preguntava on es feia la comissió, se li deia que no es feia o se li indicava malament, o altres hores.
Hi ha gent que es fa passar per militants de partits independentistes. En concret de Maulets i de Solidaritat Catalana. I van donant molt mala imatge de les dues, ja que no paren de fer el freak o tenir comportaments de dubtosa reputació.
Havia vingut diversa gent de Madrid ahir diumenge, no se sap com. Més dels habituals. A altres pobles m'han dit que va passar igual quan tractaven aquestes temes. Tot i així curiós, ja que Madrid i Granada sí que van incloure fa dies aquest dret a les seves demandes, tot i que és clar, se suposa que es parla de pobles de fora l'estat espanyol.
Hi havia agitadors professionals a autodeterminació, al bàndol dels contraris. Un grup de gent, que inicialment criticava la presència de militants de partits independentistes a la comissió, i que es va saber que eren d'UPyD (i abans de Ciutadans), es dedicava a crear sensació de conflicte i gran divisió, quan aquesta realment no existia. Les persones estan identificades.
Aquestes persones acusaven als autodeterministes d'amenaces (mai ni va haver ni una) de pressions (perquè se'ls havia identificat) d'antidemocràtics, d'imposició, i de no voler debatre, quan sempre perdien per un 90% de diferència. A les assemblees generals seguien el mateix procés. Un feia de calmat, un altre d'exaltat que no parava de fer crits d'indignació amb el procés, però paradoxalment, donant a entendre que es beneficiava els autodeterministes, i uns altres que feien el paper de demagògia dient que si l'acampada ja s'autodeterminava, no calia incloure res més del tema. Com si una cosa exclogués l'altra o fos un problema ser redundant en aquest cas...
Així doncs, un petit grup creava sensació de gran conflicte quan no existia i així es manipulava l'assemblea.
El més preocupant de tot és aquesta mateixa gent és la que controla la comissió de comunicació de l'acampada, i per tant, la que emet missatges i informació a milers de persones que arriben a les assemblees amb informació parcial, confusa, contradictòria o esbiaixada del tema que a ells els interessa, quan no directament mentida.
Aquest paio ha escrit barbaritats (al seu twitter personal) com:
"La comision de autodeterminacion ha impedido a un chico añadir la no violencia en las autodeterminaciones #catalanrevolution #acampadabcn"
"#catalanrevolution se declara proviolencia en las autodeterminaciones #acampadabcn"
"#catalanrevolution se declara proviolencia en las autodeterminaciones #acampadabcn"
Que estaven preocupats perquè se'ls havien acoplat a l'acampada grups de gent que ni treballaven ni feien res, només donar mala imatge, entre ells molts punks que aquí anomenem quissoflautes (perroflautes, pels que parlen catanyolès) i molts indigents, que tot i que ho entenien, era un problema pel moviment.
I que estaven MOLT preocupats perquè tenien infiltrats de la policia, de l'extrema dreta, etc... però que evidentment no actuen com a tals, però la van liant i provocant enfrontaments i situacions caòtiques. Que si us plau, si teníem més informació o dades d'alguna d'aquestes persones que els hi diguéssim per tal que fos la pròpia assemblea la que els vetés, ja que si no no podien.
El que jo em temo és que ja en tenen masses i massa incrustats en l'estructura.
Ens van demanar perdó i que no marxéssim enfadats.
Però admetien que en teníem molts motius. I realment, així és. Democràcia real? Doncs han de començar per allà dins primer.
Ja he dit altres vegades que del moviment de les acampades penso que:
S'equivoquen en la forma de treballar. Que puc compartir algunes demandes i propostes (no totes) que fan però que per defensar-les fa anys que ho faig i penso que de forma més eficient per altres vies.
Que no m'agrada el seu caràcter hispanocèntric per molt que disfressin d'internacionalitat i ciutadania mundial. El meu subjecte de sobirania és el Parlament de Catalunya, no el Congreso de los Diputados.
Que no m'agrada que a l'hora de buscar causes de la situació econòmica que patim els treballadors catalans oblidin completament l'espoli fiscal que patim alguns territoris, el més alt del món desenvolupat, i que ens condiciona totalment, i que ho oblidin no només els de Barcelona, si no també els de Madrid, com si no fos una injustícia.
Però del que volia parlar és justament de com l'Acampada de Barcelona està completament infiltrada i manipulada per part de gent de diverses organitzacions espanyolistes, d'extrema dreta, esquerra jacobina i policies (cada un té el seu sac d'infiltrats entre els "organitzadors") que han fet que l'acampada sigui allò que ells volen i no allò que els assemblearistes, la majoria de bona fe, volen.
Cada acampada és un món, i potser la majoria d'elles no tenen aquest problema. Però Madrid i Barcelona sí.
Això lliga amb el meu gran escepticisme per creure en moviments assemblearis NO censataris.
I és que a més del tot el que he explicat, a l'acampada he pogut comprovar que:
-La comissió de Continguts i la de Coordinació és la que ho controla tot. És una dictadura encoberta.
Dins aquestes comissions hi ha gent de bona fe, però la minoria. N'he conegut algun, però per inexperiència es deixen enredar per companys seus que fan veure que són inexeperts però controlen cada pas al mil·límetre segons els convé.
Ells decideixen quines comissions es creen, en quin espai, com s'ha de publicitar i sobretot, quin procés ha de seguir una comissió per fer arribar propostes a l'assemblea, quan aquestes propostes es voten en l'assemblea, en quin ordre o hora de l'assemblea apareixen, i des de la moderació, ajuden a que s'hi dediqui més temps o menys, i també, que cal fer quan hi ha conflicte o un suposat conflicte.
-Es queixen del Parlament i de la Política professional, de la burocràcia, però funcionen exactament igual.
Tenen comissions, subcomissions, un òrgan poc representatiu que decideix que entra a debat, com, quan i de quina forma (Mesa del Parlament) amb l'afegit que a les comissions només hi va qui pot i no algú triat pel poble i que la informació que hi arriba és parcial i no de les diverses visions com passa al parlament quan conviden entitats de tot tipus a dir-hi la seva.
A l'assemblea no es proposa ni debat res. Només s'aprova, rebutja o veta. Tota la resta de democràcia està a les comissions, on ni s'hi pot anar sempre (jornada laboral, solapació de comissions) i on un petit grup decideix quina proposta va l'assemblea. Molt pitjor que al parlament.
D'altra banda, ara descentralitzen cap als barris, però si volguessin fer una assemblea conjunta de dues assemblees ja admeten que no podrien fer-la logísticament i que caldria enviar-hi representants de les dues. Vaja, com al Parlament. Democràcia representativa. Amb l'agreujant que es representa una postura única de l'assemblea i no diverses segons el suport de cada una.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada