ON ESTÀ LA COMISSIÓ DE CULTURA I PATRIMONI DELS INDIGNATS?

Després d’un cap de setmana dedicat gairebé en exclusiva a la lluita  per la conservació del patrimoni arquitectònic de Sitges, aquest matí m’he acostat al centre de Barcelona per  acabar de tancar alguns temes relacionats amb les accions de la Plataforma SOS Sitges. Un cop a la Plaça Catalunya, i amb la càmera de fotos a la mà, he decidit endinsar-me en l’acampada dels Indignats que ocupen aquest espai públic des del 15 d'abril. Fins a dia d’avui i per no parlar d’oïdes, no he fet cap referència a aquest acte reivindicatiu. En alguns moments m'he sentit culpable del meu "passotisme"; al principi defensava aquesa acció popular, m'irava per defensar el moviment....Però després de la meva visita a l’acampada, ara ja puc donar la meva opinió: estic indignada amb aquests que s’anomenen indignats!!!! Ja se que molts em poden titllar d'inolidaria, de passiva o de conservadora, però el que he vist avui no m’ha agradat gens, m’ha dolgut i m’ha fet dubtar sobre la veritable realitat d’aquestes acampades!!

Només arribar a la plaça ja m’ha cridat l’estat en el que es troben gairebé tots els elements patrimonials que durant anys han embellit aquest espai. Primer et topes amb La Deessa de Josep Clarà, magnífica escultura de marbre que llueix una insultant pintada amb el símbol anarquista a l’esquena. Indignant!!! Just al seu davant, el monument a Macià de realitzat per Subirachs no està molt millor. 

Davant d’aquest espectacle m’he indignat tant que he decidit demanar per la comissió de Cultura (de patrimoni ja ho trobava demanar massa) i saber la seva opinió sobre la destrossa patrimonial i artística que s’està permetent en aquesta plaça.  Ha estat difícil trobar a qui fer aquesta pregunta. A les 10 del matí la plaça es començava a despertar, l’olor a lleixiu era molt forta, i uns quants es posaven a fregar el terra de la plaça amb aigua de color dubtós... Per cert, alguns d’aquests acampats baixaven literalment dels arbres on han construït cabanes, i han omplert el “cel” de la plaça en una teranyina gegant...una imatge brutal que poc serveix per donar credibilitat a les seves reivindicacions! 

Finalment he trobat una noia molt amable que parlava amb el venedor de menjar per als coloms que durant anys ha tingut el negoci en aquest plaça. Davant de les queixes d’aquest ciutadà, l’acampada li deia que aquesta baixada de feina s’ho prengués com unes vacances, i que aviat tornaria a la normalitat. Trobo que aquest senyor reacciona amb molta sang freda i ironia a aquestes “paraules d’ànim”. Quan li he preguntat a la noia amable i “graciosilla” pel la ubicació de la comissió de cultura o patrimoni de l’acampada, s’ha quedat parada davant de la meva demanda i ha dit a un altra acampat: “tiene razón, no tenemos ni casita de Cultura”. Mentre rebia aquesta resposta els meus ulls es desviaven cap a una pancarta que hi havia just darrera d’aquesta parella: 

 “LA CULTURA ES FUNDAMENTAL POR QUE EN FUNCIÓN DE QUIEN LA DOMINE ES COMO HACEMOS Y PENSAMOS”

O potser no m’he dirigit als acampats més ben informats, o veritablement en aquesta acampada  ni fan ni pensen!!! Espero que si algú té coneixement sobre l’existència de comissions i assemblees on es parli de la necessitat de lluitar per la nostra cultura i pel nostre patrimoni, que m’ho digui, que tinc molts temes per aportar. 

Davant d’aquest panorama dantesc he decidit fotografiar l’estat deplorable en que es troben TOTES les escultures que envolten la Plaça Catalunya. Tant que reivindiquen que es gasten diners en coses inútils, han pensat els indignants el que costarà la restauració de totes aquestes obres d’art?

Ara ja no parlo pel que he vista a la televisió, el que he llegit als diaris o he sentit dir... ara ja parlo pel que he vist i escoltat jo....i encara tinc més clar que lluitar pel que nosaltres considerem just i necessari va molt més lluny de destrossar tot el que ens envolta, construir suposades cases sostenibles als arbres, dormir dins de tendes  i fer assemblees asseguts a terra.... i només puc dir que estic indignada amb els indignats i que el que ara toca és aixecar-nos i moure’ns  per aconseguir un futur millor i digne per a tots!!!

 Article del blog CRITICART