divendres, 13 d’abril del 2012

Agressió de membres de la l'Assemblea de Joves de Palautordera al portaveu comarcal i a la secretària d'organització de les JERC Vallès Oriental

Foto: Informe mèdic de l'agressió
Aquesta tarda ha tingut lloc a Santa Maria de Palautordera una agressió de militants i simpatitzants de les L'Assemblea de Joves de Palautordera l'Esbarzer al portaveu comarcal i a la secretària d'Organització de les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) del Vallès Oriental.

Tot va començar fa una setmana quan dues noies es van interessar per crear una secció local de les JERC a Palautordera, i es van posar en contacte amb l'organització.
Van decidir tenir una presa de contacte, i les dues noies van proposar de quedar en un parc.
Així doncs, a dos quarts de cinc de la tarda, quan estava prevista la trobada, la secretària d'organització i el portaveu comarcal de les JERC Vallès Oriental, s'han trobat en el parc.
Les dues noies han proposat endinsar-se una mica més al parc, on deien que tenien les coses. Al arribar on tenien una motxilla una de les noies ha fet una trucada amb el mòbil i poc després els membres de les JERC s'han vist envoltats per 8 membres de l'Assemblea de Joves l'Esbarzer de Palautordera.

Un dels membres ha començat a agredir al portaveu comarcal, mentre les noies han abandonat el lloc dels fets. Els dos membres de les Joventuts d'Esquerra Republicana han quedat totalment envoltats per la resta de joves que els increpaven.
El portaveu ha patit nombroses ferides i contusions, però ha pogut escapar dels agressors.
Els membres de les JERC en tot moment han mostrat la seva voluntat de dialogar, però ens han confirmat que els ha estat impossible.
En acabar l'agressió, els joves els han dit: Palautordera és de les CAJEI, els de les JERC no torneu a posar els peus aquí, es territori nostre.

Després dels fets, el portaveu i la secretària han abandonat Palautordera per dirigir-se a Sant Celoni per fer un informe de lesions a l'hospital i posteriorment presentar una denúncia als Mossos.
La roda de premsa que s'havia de produir per explicar els fets ha estat suspesa finalment.
Braç del portaveu comarcal
Esquena del portaveu comarcal de les JERC
Des del SomQuiSom condemnem qualsevol tipus de violència entre els moviments independentistes, i lamentem la premeditació dels fets.

Per el·laborar aquesta notícia hem comptat amb el testimoni directe dels afectats, la denúncia interposada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra i l'informe mèdic de lesions.

FONT

dimecres, 11 d’abril del 2012

Molest amb els immigrants il·legals? A Bèlgica i Holanda ho tenen clar!


Els partits nacionalistes de Bèlgica i Holanda han iniciat una campanya contra els immigrants irregulars o els legals que cometen il·legalitats. A través de dues webs, conviden els ciutadans a denunciar-los.
El primer ministre holandès, Mark Rutt, conversa amb Geert Wilders, el líder del Partit per la Llibertat, conegut pel seu populisme i les seves idees xenòfobes. El primer ministre holandès, Mark Rutt, conversa amb Geert Wilders, el líder del Partit per la Llibertat. PHIL NIJHUIS / EFE
El moviment nacionalista de Bèlgica i Holanda ja fa temps que ha decidit posar fil a l'agulla amb la problemàtica de la immigració que pateix aquella zona, però ara han fet un pas més. Els dos principals partits del Benelux, el flamenc Interès Flamenc (VB) i l'holandès Partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders, han creat dues pàgines web per recollir denúncies dels ciutadans autòctons contra immigrants que cometen il·legalitats com que treballin en negre o que cometin delictes.  Amb aquesta proposta els partits creen la Justícia 2.0 a l'abast de tothom, aproximant així, la societat i la policia creant un sistema de col·laboració, a més sembla ser que aquesta web recollirà tots els casos fins i tot d'aquells europeus que estiguin en situació il·legal.
La iniciativa més nova la va presentar ahir el líder del VB, Filip Dewinter. La web del partit flamenc, Meldpuntillegaliteit.be, vol convertir-se en un "llibre negre" de la immigració il·legal que reculli les denúncies dels belgues contra immigrants sense papers que treballin sense contracte laboral. "El govern vol minimitzar els problemes i les molèsties que causen els immigrants i amagar-ho sota la catifa -assegura Dewinter-. Per això volem recollir-ne proves". El partit es compromet a traslladar a la policia alguns dels casos denunciats. 
La web belga està inspirada en la que va obrir fa poques setmanes el polític a holandès Geert Wilders per recollir les queixes ciutadanes contra els immigrants que viuen a Holanda, poc més d'un 11% de la població. "¿Ha perdut la seva feina per culpa d'un polonès, un búlgar o qualsevol altre centreeuropeu o de l'Est?", pregunta als holandesos a la web Meldpuntmiddenenoosteuropeanen.nl. Segons Wilders, els immigrants procedents de països com Polònia i Bulgària són més de 200.000, molts d'ells establerts al país gràcies a l'aixecament de les restriccions laborals als socis de l'Est. "Aquesta migració laboral massiva comporta molèsties, contaminació i problemes d'ocupació i d'habitatge", assegura.
Durant les primeres setmanes de funcionament, la bústia ha rebut més de 50.000 denúncies, segons els seus responsables. La web ja ha rebut les queixes formals dels països del centre i de l'est d'Europa -els ambaixadors a Holanda van enviar una carta conjunta al govern del país- i la condemna de la Unió Europea. La comissària de Drets Fonamentals, Viviane Reding, ha qualificat la iniciativa de "convocatòria oberta a la intolerància". També l'Eurocambra ha condemnat la pàgina web, que considera que va en contra dels "drets fonamentals" dels ciutadans europeus. Tanmateix, Brussel·les assegura que no hi pot fer res i que correspon a les autoritats de cada país decidir si les webs violen la llei i s'han de tancar.

LA PREMSA ALEMANYA SILENCIA UNA BRUTAL AGRESSIÓ SEXUAL

Evidentment aquesta notícia no es difon a Alemanya ... per no perjudicar la bona "fama" dels milions de turcs que ja es consideren, per exemple a Berlin, com a casa ...L'Alemanya multiculturalLA PREMSA ALEMANYA SILENCIA UNA BRUTAL AGRESSIÓ SEXUALComesa per DOS TURCS15 març 2012Per Dazibao-Ñ-/
A Alemanya, a una noia de 16 anys dos turcs li van introduir una ampolla trencada per la vagina després de haver-la violat i apallissat brutalment, provocant gravíssimes ferides a l'intestí i aparell genital. Un dels agressors, en haver-se limitat "únicament a observar" les tortures practicades, va ser posat en llibertat. Les autoritats germàniques, per la seva banda, han "embargat" la notícia, de manera que cap mitjà ha informat sobre el fet criminal, excepte alguns blocaires.


Segons Gates of Viena, una jove de 16 anys va ser assaltada a les vuit del matí el 15 de febrer a un aparcament de la ciutat de Worms, on va ser brutalment violada i torturada per dos turcs de 17 i 19 anys. Tots dos delinqüents, que van actuar amb una inusitada crueltat, la van tornar a violar amb una ampolla que van trencar per introduir-li-, estripant-li el intestí i destrossant els genitals. La víctima, que va ser trobada inconscient i nua, tot i les gravíssimes lesions va salvar la vida.

La jove es recupera, encara que ara, després de ser sotmesa a una ileostomia, haurà d'acostumar a viure amb un anus artificial al ventre, ja no podrà mantenir relacions sexuals en el futur ni ser mare, i precisarà d'assistència psiquiàtrica durant molt de temps.

Com la República Federal d'Alemanya té les seves peculiars normes ètico-multiculturals la notícia ha estat embargada, de manera que tots els mitjans informatius del país han silenciat el fet. Evidentment, la raó que motiva semblant mutisme és l'origen turc dels agressors; d'aquí tanta "prudència" i "tacte" que demostra, simplement, l'estupidesa políticament correcta portada fins al esperpent pels "progressistes" d'Alemanya, convençuts multiculturalistes quehaurien actuat de manera ben diferent si els violadors s'haguessin anomenat Peter o Johann.

Corea del Nord prepara el llançament d'un polèmic satèl·lit



Periodistes i experts han pogut visitar la base de Sohae des d'on es llançarà el projectil entre el dijous 12 i el dilluns 16. La comunitat internacional considera el llançament una prova de míssils encoberta i ha instat Pyongyang a fer marxa enrere
Imatge del coet Eunha-3 a la base de Sohae / REUTERSImatge del coet Eunha-3 a la base de Sohae / REUTERS
Corea del Nord ultima els preparatius per l'imminent llançament del seu satèl·lit Kwangmyongsong-3. Les tres etapes del coet portador Eunha-3 ('Via Làctia 3' en coreà) ja es troben a la plataforma de llançament de Sohae, a la província nord-occidental de Pyonyan del Nord. Després de completar la càrrega de combustible, el projectil estarà llest per enlairar-se entre el dijous 12 i el dilluns 16.

El llançament del coet, de 91 tones de pes i 30 metres de longitud, coincideix amb les celebracions a Corea del Nord del centenari, diumenge que ve, del naixement de Kim Il-sung, fundador del règim comunista. 

En una campanya orientada a demostrar que el seu projecte espacial persegueix fins pacífics, Corea del Nord va organitzar una exhaustiva visita a la base de Sohae per uns 60 periodistes de 19 països i experts en ciència i tecnologia estrangers. 

Les autoritats del Comitè de Tecnologia Espacial nord-coreà van mostrar als assistents el coet Eunha-3, que part de la comunitat internacional concep com el prototip d'un futur míssil de llarg abast que podria portar ogives nuclears. A més, els periodistes i experts van observar el satèl·lit que Corea del Nord planeja posar en òrbita, el Kwangmyongsong-3, equipat amb càmeres i antenes i cobert de panells solars.

Un cop en òrbita, el satèl·lit "recopilarà informació sobre distribució de recursos forestals al país, gravetat dels desastres naturals, estimació de collites, previsions meteorològiques i estudi dels recursos naturals", han assegurat les autoritats nord-coreanes als presents.

Crítiques de la comunitat internacional

La mostra de transparència de Corea del Nord, que va prometre respectar les normes internacionals en el llançament, no ha canviat gens ni mica les postures dels EUA i Corea del Sud que, recolzats per diversos països i l'ONU, han instat Pyongyang a fer marxa enrere a la seva nova suposada aventura espacial, que consideren una prova de missils encoberta.

Els aliats occidentals creuen que el tercer llançament a l'espai d'un coet de llarg abast nord-coreà –els dos anteriors van tenir lloc el 1998 i 2009– viola la resolució 1718 del Consell de Seguretat de l'ONU, que prohibeix al país comunista realitzar assajos balístics, de míssils o nuclears. 

A la inquietud pel proper llançament se suma la por a una altra prova nuclear del país comunista, especialment després que recents fotografies hagin revelat moviments inusuals a la base de Punggye-ri, al nord-est del país i on Corea del Nord va realitzar l'assaig atòmic de 2009 i un altre el 2006.

D'altra banda, el Japó ha desplegat un sistema d'antimíssils al centre de Tokio per tal d'interceptar el coet en cas que la seva trajectòria suposes un risc per a la capital.  A més, també ha anunciat la mobilització de prop de 800 membres de les forces d'Autodefensa i ha preparat avions militars per oferir cobertura ala defensa marítima en cas que fos necessari. 

dimecres, 4 d’abril del 2012

Heribert Barrera amb un negre (FCO)

Foto de principis del 84 fet per Paco Elvira
M’agradaria dedicar aquest article a la figura d’Heribert Barrera i, si és possible, a l’utilitat dels joves que aspiren a escriure a la premsa. Si en la meva època tendra m’hagués estat donat per llegir un text com el que em proposo elaborar m’hauria estalviat  molts disgustos. L’aparició del llibre Tenim pressa, molta pressa (Dèria) m’ha recordat una experiència que va marcar fortament la meva manera de veure el país i el periodisme. Resulta que aquest volum, que ressegueix l’evolució del pensament de Barrera des de 1966, recupera un estracte del llibre-entrevista que li vaig fer fa 12 anys. Satisfaccions a banda –perquè sempre és agradable veure que són els altres els qui acaben fent el ridícul–,  això m’ha fet rumiar sobre les lliçons que vaig aprendre del merder que es va organitzar quan va publicar-se.

Quan l’Albert Sáez em va trucar per encarregar-me el llibre, jo era una ànima virginal i pura acabada de sortir de la carrera. Tot i que també havia estudiat història, de la història del país no en sabia res, entre d’altres motius perquè la facultat continuava segrestada pels tòpics de l’antifranquisme. Barrera em rebia en un pis de l’avinguda Tibidabo ple de llibres i diaris, i em donava una hora per fer-li les preguntes. Vaig acceptar l’encàrrec content de poder treure el meu primer llibre, però convençut que em disposava a entrevistar una mòmia. La meva idea era que em parlés de la guerra, de l’exili, de la vida sota el franquisme i dels secrets de la Transició, però ell em va dir que volia parlar “d’actualitat”. Com que tots dos érem tossuts, al final vam acordar que el passat ocupés un 30 per cent del llibre, segons va concedir ell amb el seu esperit científic.

El llibre es va anar fent tot sol amb una dotzena de trobades. Malgrat que jo tendeixo a la improvització, Barrera responia les preguntes amb tanta claredat que semblava que li hagués passat un guió una setmana abans. De vegades allargava els silencis, però quan començava a parlar era tan precís que semblava portés la resposta estudiada. Va ser d’un fair play exquisit, a anys llum de les patums del progressisme i del bon rotllo que després vaig entrevistar. Mai no va corregir cap resposta, ni va eliminar cap pregunta i si el llibre no va sortir millor va ser per la meva inexperiència. Quan el gran diari liberal de Barcelona va decidir fer-me la promoció del llibre vaig quedar esgotat de comptar les gallines que fugien i els barruts que aprofitaven la situació per fer lluir el seu fino escepticismo -o la seva indignació hipòcrita.

Veure el senyor Barrera baixant per la Rambla mentre una turba l’insultava em va fer sentir fàstic del meu país. Vaig veure persones intel·ligents deixant-se dur per l’ambient i és la primera vegada que tinc la sensació d’haver experimentat la força cega de la massa. En algunes llibreries van amagar el llibre; d’altres el van tornar. Un cap de cultura em va escridasssar enfollit després de recomanar-me que em desentengués públicament del senyor Barrera. Aleshores tenia una germana que feia de voluntària en un centre d’acollida d’immigrants i mentre els sibarites s’escandalitzaven ella em deia: “No entenc on és el problema …” Naturalment el problema era que Barrera no cedia a la pressió que, en els pobles oprimits, el Status Quo posa a la gent perquè renuncii a defensar les seves conviccions més íntimes.

Si ara dic que vaig descobrir que Catalunya estava plena de covards, no diré res de nou. Però també em vaig adonar que el primer que es perd i l’últim que es recupera quan una societat és humiliada és el gust per la veritat i la dialèctica. Em vaig adonar que sense ambició política no pot haver ambició cultural i vaig veure que els progres que denunciaven la cultureta eren els primers a viure del tietisme. Vaig comprendre que la força cultural de la Catalunya dels anys 30 havia contribuït a fer esclatar la guerra perquè havia dotat el país de massa personalitat i em va semblar que si Jordi Pujol havia deixat la cultura en mans de capellans i comunistes era perquè posats a triar li va semblar més segur exercir el seu poc poder a través de l’economia. També vaig veure que en la reivindicació de la grisor que feia Pla hi havia un rerafons adaptatiu  i vaig decidir que calia aprofitar el prestigi que la pau té actualment al món per contratacar sense manies.
En definitiva, em vaig adonar que dormia entre la palla i que si la meva cultura no podia defensar el dret a l’opinió d’un jubilat amb el currículum de Barrera de ben poc em serviria. Una cultura que ni tan sols pot defensar els interessos tribals més bàsics és una eina buida que no pot tenir res d’universal. Ara, mentre escric això, llegeixo a l’e-notícies:  ”Tothom hauria de venir amb un contracte de treball, respectar l’idioma i els costums de la gent d’aquí”  Ho diu un iranià, si ho digués un català de vuit generacions faria més mal efecte, però la indignació que va despertar el llibre de Barrera avui fa riure, per ridícula. Igual que la frase de taxista que tancava l’entrevista que li va fer Victor Amela: “la realidad no admite barreras”.

Per acabar, si llegeixen Tenim pressa veuran que el 1966 Barrera ja defensava un patriotisme a l’americana que no reduís el país a la llengua per poder incloure la immigració. També és molt interessant la crítica que va fer de la Constitució a les corts de 1978, davant d’un hemicicle ple de diputats eufòrics. Curiosament la crònica política que l’Enric Juliana fa a Modesta Espanya confirma totes les seves prediccions. Això em recorda la reunió que vam fer amb el consell editorial de Dèria abans de començar el llibre. Sèiem en una taula llarga una desena de persones. Tothom feia anàlisis plens de frases enginyoses, mentre Barrera escoltava. Aleshores algú li va preguntar:

- I vós, com veieu la situació?
- Força malament.

Tot seguit va desgranar una sèrie d’arguments que ens van deixar ben pàl·lids. Quan ja havien passat uns anys del llibre, un dia em vaig trobar Barrera pel carrer acompanyat d’un home. Semblaven amics o com a mínim semblaven coneguts, perquè parlaven amb una cordial animació. No em va sorprendre gens ni mica que l’home en qüestió fos negre -negre de l’Àfrica Negra.

Enric Vila
Font: Enric Vila

dimarts, 3 d’abril del 2012

Interior proposa que els ciutadans identifiquin els violents

aquí al minut 4:26 hi ha un noi amb una samarreta sense mànigues lila que salta fent puntades de peu per trencar l'aparador de l'starbucks. Se li pot veure un primer pla de la cara en el mateix vídeo al minut 1:40




Interior proposa que els ciutadans identifiquin els violents


El conseller d'Interior, Felip Puig, ha anunciat avui diverses mesures per acabar amb la “guerrilla urbana”, protagonista de les destrosses de la vaga general del 29M. Entre les quals, destaca la creació d’una pàgina web en la qual els ciutadans podran identificar a través de vídeos públics i policials els autors de la violència urbana.

A més, el conseller d’Interior ha anunciat sancions pels organitzadors de les manifestacions que van acabar amb els aldarulls, els sindicats CGT i CNT. Entre les noves mesures, també apareix la creació de la figura d’un Fiscal especial en violència urbana.

Però també està prevista la potenciació de la Unitat Central d'Informació en Ordre Públic dels Mossos d'Esquadra, l’augment en cent efectius del grup d’antiavalots i la promoció de mesures restrictives com les identificacions preventives, ordres d'allunyament i citacions a comissaria.

I com ja va anunciar just després dels incidents, Puig ha recordat que el Govern també vol demanat reformes en el Codi Penal per endurir les penes i "potenciar la presó provisional com a mesura cautelar", reformar lleis orgàniques per prohibir que els manifestants vagin amb la cara tapada i poder restringir drets en cas de delicte.

El conseller ha assegurat que volen "desemmascarar la connivència intel•lectual" que justifica aquest fenomen de la violència al carrer i crearà un grup de treball per “obrir una reflexió col•lectiva per treballar per l’aïllament dels violents”. Finalment, Interior convocarà el Consell de Seguretat de Catalunya i a la Junta Local de Seguretat de Barcelona.
 
 

Tintín al Congo



"Tintín al Congo" té continguts procolonialistes? Tot i que el Tribunal de Brussel·les hagi considerat el contrari, encara hi ha una gran part de la societat belga que creu que Hergé i els seus còmics tenien connotacions racistes.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters