Flamencs i valons s’uneixen per prohibir el vel integral islàmic

La Cambra de Diputats de Bèlgica aparca la pugna pel futur de la regió de Brussel·les i aprova la llei contra l’ús públic de la burca i el nicab

 Una noia francesa resident a Bèlgica que es va convertir a l’islam posant amb nicab ahir davant la seu del Parlament federal a Brussel·les / YVES HERMAN / REUTERS Flamencs i valons no s’entenen i, després que el seu premier hagi hagut de dimitir per cinquè cop en només tres anys, s’estan plantejant si Bèlgica té encara cap sentit o si s’escindeixen i continuen per separat. Però ahir aquestes dues comunitats lingüístiques irreconciliables van declarar un alto el foc i per uns minuts van deixar de tirar-se els plats pel cap a la Cambra de Diputats federal per aprovar la prohibició de la burca i el nicab. Bèlgica es podria convertir així en el primer soci de la Unió Europea que il·legalitza l’ús del vel integral islàmic en qualsevol espai públic, fins i tot al carrer, però abans caldrà que el Senat ho ratifiqui. No saben si trencar o no Bèlgica, però en qualsevol cas la volen lliure de musulmanes amb la cara tapada. Francòfons i neerlandòfons, de dreta i esquerra, es van posar d’acord per una vegada i van aprovar per unanimitat –136 vots a favor i només dues abstencions– una llei que preveu castigar amb multes d’entre 15 i 25 euros i penes de presó d’un a set dies a qui “es presenti en espais públics amb la cara coberta o amagada, totalment o parcialment, de forma que no sigui identificable”. No es refereix explícitament a la burca ni al nicab –que només deixa veure els ulls de la dona–, però sí concreta que la prohibició afecta tots els espais públics, des del carrer i els parcs fins als comerços, instal·lacions esportives i seus de l’administració, “per raons de seguretat i d’ordre públic”. Les excepcions: els cascos de moto o les disfresses de Carnestoltes. El vel integral “és una presó mòbil, una pràctica medieval”, segons va denunciar el diputat liberal Bart Sommers.

  Avançament electoral

L’avançament electoral –probablement per al 13 de juny– i la dissolució imminent de les cambres –prevista per a la setmana que ve– obligarà a ajornar l’aplicació de la llei, perquè el Senat no serà a temps de ratificar-la. Però la contundència amb què ahir els enfrontats veïns del nord i del sud van fer front comú fa pensar que l’entesa, tot i que el procés s’hagi de repetir des de zero, serà ràpida. Res a veure amb la resolució del conflicte lingüístic i polític que enfronta i amenaça amb el divorci flamencs i valons. El mateix primer ministre dimissionari, el flamenc Yves Leterme, fins i tot ha hagut de reconèixer que les bases de Bèlgica “estan en perill”. “El funcionament de Bèlgica es basa en el principi que la majoria [flamenca, el 60% de la població] no pot imposar el seu punt de vista a la minoria [valona], però que aquesta última ha d’estar disposada a negociar”, va haver de recordar el democristià. Ahir les dues comunitats van trencar les regles del joc: els diputats neerlandòfons –al crit de “democràcia!”– van intentar imposar la seva majoria al Parlament per guanyar la batalla pel control de la perifèria de Brussel·les i els francòfons van vetar la votació. Imposició flamenca i immobilisme i bloqueig való. L’única sortida: “La reforma de l’Estat”, va insistir Leterme, que ja ha tirat la tovallola i no es tornarà a presentar a les eleccions.

  FONT: AVUI.CAT

Federalisme i comunisme, la pinça contra Catalunya

Toca-me’ls l’espai d’en Pere Grau

La pinça contra la llibertat de Catalunya que fan federalistes i comunistes és cada dia més evident. Ja són pocs els patriotes enganyats per aquestes dues ideologies tan poc arrelades al nostre país. Són dues cares de la mateixa moneda que sols serveixen per eternitzar l’agonia de la dependència. Els comunistes durant anys han fragmentat l’independentisme. Fins i tot, l’han segrestat i l’han dut molt de temps al pou de la marginalitat. Potser coneixeu la seva claqueta quan diuen: “la llibertat nacional és indestriable de la llibertat social” o “ per tenir una Catalunya lliure però capitalista prefereixo seguir com estem ara”. Com si l’actual espoli o les lleis espanyoles fossin gaire progressistes… Els federalistes són una espècie que només existeix a Catalunya, pels espanyols l’estat de les autonomies ja és massa. Cal saber que per ser federals, primer haurem de ser un estat, i llavors decidir si volem tractar amb altres d’iguals. El federalisme acadèmic és defineix com: la cultura de la unitat en la diversitat. Un oxímoron si ho apliquem a Espanya. S’ha de ser molt curtet o ser un espanyol per apostar per l’opció federal, com és el cas de Montilla que compleix ambdues premisses. L’exemple clar d’aquesta connivència és “El Triangle”, un pamflet sociata i comunista que també prefereix seguir com fins ara. Socialista perquè està subvencionat per les institucions de l’actual regim (Generalitat, Diputació i els diferents ajuntaments de l’àrea metropolitana) i comunista perquè l’escriuen els sectaris de l’extrema esquerra. Aquest setmanari treballa des de fa anys contra el nacionalisme català, des d’Artur Mas fins als independentistes no comunistes. Ara ha engegat una campanya contra Reagrupament i Laporta, amb barra lliure d’insults, mentides i intoxicacions. És una de les moltes eines comunicatives a favor del PSOE i contra la Catalunya democràtica amant de la llibertat, que per cert, ha despertat.  

FONT: SOM NOTÍCIA  
Article relacionat: Per què som anticomunistes?

La dictadura de l'extrema esquerra contra tothom

Les càmeres del metro de Madrid graven l'agressió a un jove en un vagó

Les càmeres del metro de Madrid han estat testimoni d'una brutal agressió. Un home va propinar diverses patades a la cara i cops de puny a un jove de 18 anys. Els fets van tenir lloc a l'estació Delicias el 12 de març passat a quarts de deu de la nit. Segons la denúncia presentada per la víctima, l'agressor es va definir com a "antifeixista" i, tal com es mostra a les imatges, sense dir res més va començar a etzibar-li cops. Víctima i agressor no es coneixien i només havien coincidit alguna vegada de camí cap a la feina. 

El jove de 18 anys agredit va haver d'estar dues setmanes de baixa i té una lesió greu en un dels ulls per a la qual necessita tractament oftalmològic. El testimoni de la víctima coincideix amb el vídeo gravat per les càmeres de seguretat del metro de Madrid. A les imatges, es pot veure com l'agressor passa per davant de la víctima, que està asseguda, i retira una mica el peu per no entorpir el pas. A continuació, l'agressor tira la seva motxilla cap a un racó i sense dir res comença a propinar patades i cops de puny sense que la víctima pugui defensar-se. L'única cosa que va dir l'agressor era que es definia com "antifeixista". 

La víctima, però assegura que no té relació amb cap grup ni amb cap ideologia política. Per casualitat, hi havia dos policies al vagó que van intervenir i controlar la situació. Ni agressor ni víctima es coneixien, només havien coicidit alguna vegada en el transport públic. L'agressor va passar deu dies a la presó i té una ordre d'allunyament de la víctima, però, tot i això, víctima i agressor coincideixen al transport públic com abans de l'incident. Aquesta agressió i les seves circunstàncies recorden l'agressió d'una jove equatoriana als Ferrocarrils de la Generalitat i que també van gravar les càmeres de seguretat. El jutjat penal número 16 de Barcelona va condemnar l'agressor a vuit mesos de presó i a una multa de 360 euros per un delicte contra la integritat moral i una falta de maltractament. 

  FONT: 3CAT24 on podeu veure el vídeo

L’home enmocadorat

Du el mocador islàmic adduint que sent d’esquerra és el que li pertoca fer front els crítics amb l’islam. Així com front els crítics d’islamòfils com ell. Practicant un ximple transvestime que, de ben segur, als països islamitzats gaudiria de gran apreciació. Palesada a l’Iràn, per exemple, en una condemna a morir a la forca per fer-ho. Però no només quant a la vestimenta sinó també ideològic. Símptoma d’una esquerra tan desorientada que les seves accions contradiuen ja els seus valors fonamentals. Vantant-se de ser d’esquerra i alhora embolicant-se el cap dins un mocador símbol de sotmetiment, militància i uniformització religiosa -islàmica- que afecta molt especialment les dones. Es pot ser més tanoca? Val a dir que és professor d’institut. Pobre quitxalla. Però potser els seus gairebé còmics xerrameca i histrionisme, el seu islamòfil transvestisme també ideològic, li fornirà d’una gran lliçó sobre l’estupidesa humana. Així que, en acabat, aquest professor i d’altres semblants potser estan fent malgrat ser involuntàriament una bona tasca quant a desvetllar el jovent.  

FONT: TARANIS

Multada per conduir amb nicab

Un policia de trànsit sanciona amb 22 euros una dona que portava el cotxe vestida amb la tradicional peça musulmana. L’agent argumenta que, segons el Codi de Circulació, era un perill perquè la roba li reduïa el camp de visió Tot i que el Parlament francès encara no ha aprovat la llei per prohibir el vel integral islàmic a l’espai públic, un agent va voler ser el primer a aplicar-la i va multar una dona musulmana perquè conduïa amb el nicab, el vel integral que només deixa al descobert els ulls, ja que va considerar que la conductora no tenia bona visió al volant, segons va informar ahir el diari Le Figaro. El policia va utilitzar l’article 412-6 del Codi de Circulació, que estipula que el conductor ha de poder “executar còmodament i sense retard totes les maniobres”, per argumentar que conduir amb el nicab constitueix una falta, perquè redueix el camp de visió, segons va dir. La dona, que va ser multada amb 22 euros el 2 d’abril en un control rutinari a Nantes, a la Bretanya, considera que va ser víctima d’“una simple i pura discriminació”. La conductora, que, segons el diari, va accedir a treure’s el vel davant dels agents perquè poguessin comprovar la seva identitat, va assegurar a France 3 que no havia comès “cap infracció”, perquè el seu camp de visió “no era reduït” i que només va ser multada “a causa de la seva vestimenta”. En aquest sentit, l’advocat de la dona, Jean-Michel Pollono, que va subratllar que de moment no està prohibit portar el vel a la via pública, va argumentar que “si el fet que només es vegin els ulls constitueix una infracció, aleshores també caldria prohibir al grup d’intervenció de la Gendarmeria que vagin encaputxats”. Però la direcció de Seguretat Pública Departamental va afirmar que la multa no té res a veure amb el fet que la dona portés el vel integral i va defensar l’agent. “Va fer la seva feina, ja que va estimar que en aquestes circumstàncies [portar el nicab] hi havia un risc per a la seguretat” i va actuar com va creure convenient. Avui.cat

Creadors de South Park reben amenaces per treure a Mahoma disfressat d'ós

(Aeronoticias)

Després del darrer capítol llançat per la sèrie animada "South Park", on van disfressar a Mahoma amb un ós, i on a més el nom que censuraven amb un xiulet, un grup extremista islàmic van amenaçar de mort als creadors de la sèrie. Matt Stone i Trey Parker són els creadors del programa i van ser advertits mitjançant un missatge a la web per part de Revolutions Muslim, en el qual manifesten "el que estan fent és estúpid i probablement acabin com Theo Van Gogh, per emetre el programa". Si recordem aquest personatge a qui s'esmenten va ser assassinat per una pel.lícula en què acusava a l'Islam. Creadors de South Park reben amenaces per treure a Mahoma disfressat d'ós La cadena CNN va assenyalar que Revolutionsmuslim.com s'han defensat, en el qual manifesten que actuen dins de la llei nord-americana i on l'únic que fan és protegir a l'Islam. Aeronoticias, considera que en certa mesura, la sèrie abuza en molts continguts, però tampoc és perquè rebin aquest tipus d'amenaces pel que les autoritats han segurament començar amb les investigacions.

Sant Jordi

Sant Jordi i Jaume I en la Batalla del Puig Veneració 

La figura de Sant Jordi era el resultat de la síntesi d'un cúmul de tradicions paganes, la qual cosa no impedí que s'assimilés al cristianisme: com a religió emergent, el cristianisme necessitava personatges heroics que facilitessin el procés evangelitzador.[1] El culte i la devoció a sant Jordi pren volada entre les comunitats cristianes primitives de l'orient de l'Imperi Romà, que li edifiquen esglésies i temples: en començar el segle v ja existien desenes d'esglésies dedicades al sant a Egipte, Etiòpia, Síria, el Líban, Iraq i Palestina. amb l'epicentre a la ciutat de Lydda (Diòspolis), en aquesta hi ha l'església de sant Jordi, construïda el 350, a la cripta de la qual hi ha la tomba del màrtir.[1] Al segle vi la ciutat ja era inclosa en el pelegrinatge cap a Terra Santa. Sant Jordi era conegut gràcies a Gregori de Tours, que l'havia inclòs en un llibre dedicat a la glòria dels màrtirs.[1] No obstant a Occident sant Jordi no destacava. Difusió del culte a occident 1'any 1098, durant la primera croada, els croats quedaren sorpresos quan varen prendre Diòspolis de mans turques: aquells infidels havien conservat el culte a sant Jordi, aqui els musulmans anomenaven Khidr o El Cavaller Verd. El protector del les milícies romanes de Bizanci, el màrtir triat com a patró era també un home sant musulmà. El cavaller verd és esmentat en diversos passatges de l'Alcorà i, en aquella època, comptava amb santuaris al llarg del món islàmic, gaudint d'una enorme devoció popular, tanta, que havia estat la inspiració de diferents contes, com aquell que explicava que lluità contra el drac per protegir una bella princesa.[1] El croats retornaren a ses terres amb una vella història en la qual el seu patró era protagonista d'un relat cavalleresc.[1] La figura del sant s'estengué per Occident. En tornar a Anglaterra des de Palestina, el rei Ricard Cor de Lleó parlava del sant amb entusiasme, explicava que se li havia aparegut prop de Jerusalem, i per aquest motiu, ordenà la reparació del seu sepulcre a Lydda, després que aquest fos destruït per Saladí. Els croats en popularitzen la devoció, expandeixen el culte al sant per tot l'Occident cristià i l'implanten a tot Europa. L'any 1246 Iacopo de Voragine va divulgar la Llegenda àuria on s'inclouen els episodis de Sant Jordi, el drac i la princesa, que es popularitzen arreu i produeixen innombrables versions. A partir del segle XIV, sorgeixen nombroses llegendes guerreres en les que apareix miraculosament sant Jordi fent costat als guerrers cristians en el moment decisiu de la batalla.  

Patronatge 

Sant Jordi és el patró de diverses territoris i nacions, entre els quals hi ha Catalunya, Aragó, Càceres, Portugal, Anglaterra, Rússia, Grècia, Geòrgia, Bulgària, Etiòpia, Djibouti, etc. Així mateix el sant és protector de les ciutats d'Alcoi, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Friburg, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc. Quant a les relíquies del sant, en trobem a Alcoi, on es conserven dues falanges de la mà dreta del sant, Conques (a França) i Gènova, Venècia (San Giorgio Maggiore) i Roma (San Giorgio in Velabro). De Venècia, una petita relíquia del crani fou cedida a la capella del Palau de la Generalitat de Barcelona. Patronatge a Catalunya A Catalunya, comencen a estendre's les llegendes segons les quals sant Jordi intervé en batalles al costat dels comtes catalans: Borrel II, Jaume I, etc.; també és invocat pels almogàvers enmig de les lluites. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers a la Corona d'Aragó es deu a l'ajut que va donar el sant al rei Pere I d'Aragó l'any 1096. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar la batalla de Alcoraz que va implicar la reconquista de Osca contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa de la Corona D'Aragó. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s'esmenta a començament del mateix segle XV. (Corts de Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat al Principat).  

Precedents pagans 

En el Museu del Louvre es conserva un baix relleu, datat d'entre els segle iv i iii, on es representat el déu Horus clavant una llança al coll d'un cocodril, imatge del déu Seth. En aquest cas Horus llueix la indumentària d'un legionari i és representat sobre un cavall, a diferencia del la Barca en que sempre es representava aquesta escena a l'Antic Egipte. Aquesta peça indica l'assimilació del mite egipci per part de la Roma oriental. L'essència del mite, el cavaller que mata el drac, és, de fet, una de les primeres epopeies que acompanyen el desenvolupament de la civilització. Tres mil anys abans de Crist els Sumeris expliquem com el drac Kur rapta la deessa Ereshkigal i com el déu Enki lluita contra ell per alliverar-la. Totes les cultures mesopotàmiques reviuran una rere altre la llegenda (hittites, babilonis, canameus, assiris,...). Així mateix a Pèrsia trobem la figura del déu Mitra, clarament identificable amb sant Jordi.  

Segueix llegint