Evo Morales mastega una fulla de coca a la seu de l'ONU a Viena per a demanar la seva despenalització

El president de Bolívia insta a "corregir un error històric" i assegura que la fulla de coca "és medicina per als pobles" Viena. (EFA).- El president de Bolívia, Evo Morals, va sol·licitar a Viena a l'ONU -amb una fulla de coca en la mà que després va mastegar- retirar la planta de la llista d'estupefaents prohibits pels convenis internacionals. "Això és una fulla de coca, no és cocaïna, és part d'una cultura. No és possible que estigui en la llista d'estupefaents de Nacions Unides", va declarar Morales amb la planta en la mà, arrencant els aplaudiments de diverses delegacions. "La masticación és això. No fa mal a ningú. No perquè 'acullico' (extreure, en la boca, el suc de la fulla de coca) sóc narcodependiente. En aquest cas, el senyor Costa (el responsable antidrogas de l'ONU, present en el podi) m'hauria de dur a la presó", va agregar Morales, l'acte de la qual va tornar a aixecar aplaudiments. "Jo sóc productor d'aquesta fulla de coca. No per productor sóc narcotraficant", va afegir Morales, demanant a la legislació internacional que s'adeqüi a una nova realitat. "Aquesta fulla de coca és medicina per als pobles -va remarcar- no és nociva per a la salut en el seu estat natural". "Vinc de bon tros respecte a demanar corregir un error històric", va assegurar Morales, al criticar que la fulla de coca fora inclosa en la Convenció d'Estupefaents de l'ONU de 1961 . Morales va relatar la seva pròpia experiència personal com usuari de la fulla de coca per a fer arribar als presents que la planta no suposa danys ni crea addiccions. "Vaig consumir intensament durant deu anys la fulla de coca quan treballava en l'agricultura i no m'assec desnutrit, i duc 50 anys de vida", va declarar. També va asseverar que el mastegat de la coca es retrotrae en el temps fins a l'any 3.000 abans de Crist, i va assegurar que no era possible eliminar una pràctica tan antiga. El president va tractar així de refutar els arguments mèdics que es recollien en un estudi de 1950, que desaconsellava el consum. La prohibició, va argumentar, "constituïx un atemptat contra els drets dels pobles indígenes", va assegurar que la planta no té efectes negatius i va manifestar que "com president, no puc demanar-los una mica que faci mal a la humanitat". El mandatari polític i capdavanter cocalero va reafirmar que lluitarà "de manera frontal contra la cocaïna, el narcotràfic i les drogues". Per això, va asseverar, "no haurà lliure cultiu de coca, però tampoc zero cultiu de coca, com plantegen alguns organismes". "De manera responsable hi ha una racionalització, una reducció del cultiu de coca", va comentar els esforços per a controlar les plantacions en el seu país. Una llei nacional permet que Bolívia dediqui un total de 12.000 hectàrees d'arbust de coca per a fins tradicionals, com el mastegat. Bolívia és el tercer productor mundial de coca, després de Colòmbia i Perú amb 27.000 hectàrees de cultius. www.lavanguardia.es