10 DE MARÇ - els tibetants recorden la històrica revolta fallida contra la invasió i el posterior exili del seu líder, el Dalai-lama MESURA · El govern xinès tanca les fronteres de la regió FESTA · Pequín es prepara per commemorar la caiguda del suposat sistema feudal i "l'alliberament d'un milió d'esclaus"
Narren els vells escrits que divinitats procedents de set regnes celestials van ensenyar als primers habitants del Tibet a comprendre els misteris de l'Univers i a dominar els elements. Avui els colors que simbolitzen la unió de l'esperit, la natura i l'home cobreixen la font dels principals rius de l'Àsia, un altiplà, sostre del món, nascut de l'harmonia entre el cel i la terra. Els llacs i les valls del Tibet, santuaris del misticisme utòpic, recullen els sons eterns dels mantres i Lhasa, cor i ànima de la terra de les neus, somia la llibertat perduda per la revolució que va despertar la Xina de la letargia. El Tibet anhela ressorgir de les cendres de la invasió xinesa evocant efemèrides que omplen de malenconia una societat avesada a recordar els perduts. Símbol de la resistència, però també del manlleu de la sobirania, el març porta als tibetans el record de la fugida, el 1959, del Dalai-lama, líder polític i espiritual. Mig segle. Cinquanta anys eternitzats per l'espera i la paciència -amb esporàdics esclats de rebel·lia- d'un poble imbuït del budisme i les doctrines d'un líder que cerca en el pragmatisme i la moderació la sortida a una crisi que no albira el seu final. Proclamada la República Popular, el 1949, Mao va somiar estendre la revolució fins al sostre del món, reclamat per la Xina des del segle XIII. Els passos graduals dels soldats i les amenaces xineses, maquillades amb "l'alliberament", van forçar el Dalai-lama -amb 16 anys- a firmar l'Acord de 17 punts, el 1951. Pequín es comprometia a respectar les institucions del Tibet i el líder espiritual admetia formar part de la "gran mare Xina". "Aquell acord va condemnar el Tibet", afirma el tibetòleg Ramon Prats. "Els tibetans no van ser capaços de convèncer cap potència estrangera perquè els ajudés. És probable que els tibetans no estiguessin en condicions de saber què suposava allò que firmaven", conclou. El 1959 la situació va esdevenir crítica. Amb els maoistes consolidats, els tibetans es van alçar en una revolta fallida, present per sempre més en l'imaginari independentista. El 10 de març d'aquell any milers de tibetans van morir i, pocs dies després, el Dalai-lama es veia obligat a fugir amb prop de 80.000 persones. Mao posava fi a la independència de facto de què gaudia el Tibet des de la caiguda de l'últim emperador xinès, Pu Yi, el 1912. "La reforma democràtica va enderrocar un sistema feudal i va alliberar un milió d'esclaus", esgrimeix el govern xinès en el seu últim llibre blanc sobre el Tibet.
"Segons testimonis, alguns d'aquests elements eren presents en la societat tibetana de l'època, però això no justifica els «alliberadors», que es converteixen en simples ocupants", detalla el director de l'Observatori de Política Xinesa Casa Àsia-IGADI, Xulio Rios. La descripció d'un món primitiu ancorat a l'edat mitjana se suma a les dades amb què Pequín defensa el desenvolupament de la regió. Lhasa-Pequín, la línia de ferrocarril més elevada del món, aprofundeix l'assimilació a través de la immigració de l'ètnia han: "A Lhasa hi viu un tibetà per cada tres han", detalla el tibetòleg Prats. La imatge del Dalai-lama és perseguida i la seva llengua es restringeix. Mig segle després, amb les restes dels estralls de la Revolució Cultural, el Tibet recorda els últims rebels de Lhasa, els que es van enfrontar fa un any a la Xina. Pequín ha tancat les fronteres del Tibet i es prepara per commemorar amb el Dia de l'Emancipació -el 28 de març- "l'alliberament", mentre els lames a l'exili reiteren el suport a la "via intermèdia" del Dalai-lama. "Els tibetans somiem la independència, però la realitat mou el líder a demanar l'autonomia plena per conservar l'idioma i la cultura; seguirem les seves doctrines", afirma una veu destacada de la comunitat tibetana a l'exili. Desaparegut el XI Panchen-lama, segon a la jerarquia, Pequín creu marcar el destí de la successió.
El Dalai-lama deixa entreveure el nomenament a dit del seu successor i ha anunciat que, en tot cas, es reencarnarà a l'exili.
www.avui.cat
Entrades populars
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Digue's en algun lloc que això és un text extret del diari AVUI! Ho dic perquè no em sembla veure-ho enlloc, i no costa tant! Pensava que era un text diferent sobre el Tibet però és el mateix. Si ets anticomunista, doncs creu en la propietat privada.
Anònim tens raó, no m'en vaig enrecordar, ara ho poso.
Ser anticomunista no vol dir necessariament creure en la propietat privada.
Publica un comentari a l'entrada