Els islamistes radicals residents a Espanya simulen postures moderades darrere dels seus objectius

Fan un ús pervers de la 'taqiyya' o santa hipocresia per passar inadvertits | Detectades dues línies extremistes: l'africana, pròxima a AQMI, i la pakistanesa, lligada a l'Afganistan EDUARDO MARTÍN DE POZUELO | Barcelona | 2010.06.21 Un corredor de doctrina extremista islàmica antioccidental s'estén per la Mediterrània espanyol, endinsant també per zones no costaneres que en general es caracteritzen per tenir percentatges relativament elevats d'immigrants de religió musulmana. Aquesta radiografia de l'extremisme que va avançar La Vanguardia es complementa amb dades procedents de la lluita antiterrorista que descriuen una realitat oculta: les cèl lules més perilloses, les que la policia ja considera "potencialment terroristes", simulen una perfecta integració occidental per passar inadvertides, emparant-se en relectures de la història del Els especialistes parlen avui de dues grans línies extremistes coexistents: l'africana i la pakistanesa. La primera, composta per exaltats algerians, marroquins i tunisians, entre altres, es mostra aquests dies molt excitada a causa de l'impuls popular al Sahel d'Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) gràcies als seus segrestos i al seu permanent reivindicació sobre Al Àndalus. La segona, la pakistanesa, intensa i molt hermètica, està connectada al moviment talibà a l'Afganistan i el Pakistan i, segons fonts de la seguretat de l'Estat, les cèl lules detectades són molt actives i les suposen-afirmen sense pudor-potencialment molt perilloses. Però no hi ha cap diferència entre les dues branques radicals a l'hora d'intentar assentar els seus seguidors a Occident com a punta de llança. Es tracta de "extremistes molt radicals però que simulen estar perfectament integrats a Occident i que estan sent observats amb alarma a tot Europa", afirma un dels responsables de la lluita antiterrorista espanyola. Aquests islamistes fan, segons aquestes fonts, un ús pervers de l'anomenada taqiyya o santa hipocresia, que els permet amagar i fins i tot renegar de la seva creença religiosa quan se suposa que d'aquesta manera poden preservar la seva fe i temen per la seva vida o la del seu família. La taqiyya no està recollida específicament en l'Alcorà, però es basa en un verset que allibera de la ira divina al musulmà que renega de la seva fe sota coacció. No obstant això, ara, extremistes que campen per Europa han adaptat als seus fins aquesta prerrogativa religiosa, transformant-la en un estratagema que porten fins a les últimes conseqüències convençuts que els és lícit i honrós enganyar totalment a les societats que els acullen i que ells consideren el enemic que batre i el demoníac aliat dels països musulmans "infidels" contra els que dirigeixen el gruix de les seves accions terroristes. Els agents subratllen que amb aquesta deformació maliciosa de la taqiyya, recolzada i instigada via internet pels ideòlegs d'Al-Qaida, emulen a un dels seus herois; Mohammad Atta, el líder de la cèl lula suïcida dels atacs de l'11-S del 2001 a EUA De fet, Atta i l'anomenada cèl lula d'Hamburg poden considerar el precedent de la manera de procedir actual dels islamistes més radicals detectats en zona occidental. Aquest fenomen és qualificat de "molt preocupant" entre els investigadors europeus i fins i tot d'Orient Mitjà. També afirmen que les comunitats musulmanes moderades són les més perjudicades per aquests grups. Encara que les fonts esmentades es mostren reticents a oferir certes dades, no neguen que estan obtenint ajuda i col.laboració "estimable" procedent del majoritari món islàmic moderat assentat a Espanya. El motiu d'aquest ajut és simple: el comportament dels extremistes pot afectar o afecta ja a l'actitud de la societat civil espanyola cap a la resta del col.lectiu musulmà, que en la seva gran majoria abomina de l'extremisme i del terrorisme. I és precisament en el corredor radical que s'estén per la vall de l'Ebre i la costa mediterrània on la informació és vital. Segons les dades de la seguretat de l'Estat, el 20% de les comunitats islàmiques censades representen tendències radicals. A Catalunya, el percentatge s'eleva fins al 25%. La radiografia oculta de la "ruta de les mesquites" La radiografia de l'extremisme islamista a Espanya mostra unes zones salafistes d'origen africà molt influïdes per Al-Qaida i en especial per la seva apèndix del Magrib Islàmic (AQMI), que difon amb èxit la idea de la reconquesta d'Al Àndalus. Reunions d'activistes detectades per la seguretat de l'Estat, inclòs el CNI, a Torredembarra, Vilanova i la Geltrú i Reus (Tarragona) apareixen com l'origen de dos corredors pels que s'estenen aquestes idees. Un d'ells circula cap a Castelló, València, Múrcia i Granada, i l'altre arriba a Bilbao, passant per Lleida, Logronyo i Tudela. En ambdós casos segueixen el que els especialistes denominen col.loquialment "ruta de les mesquites", encara que es tracti d'una expressió imprecisa que no pot interpretar com una incriminació solapada de col.lectius musulmans pacífics contraris al extremisme. No obstant això, entre els no violents s'estan observant missatges poc encoratjadors, com és el cas de Múrcia, on hi ha un focus radical no violent que rebutja la integració en la societat occidental. Per la seva banda, el minoritari i intens radicalisme pakistanès, lligat als talibans ia l'Afganistan, no s'estén de la mateixa manera que el descrit. Per ara se centra a Barcelona ia Còrdova. FONT