La islamització de Catalunya

Xavier Rius.

A veure si al final tindrà raó l'ultra Josep Anglada amb la cantarella de la islamització de Catalunya. El líder de la xenòfoba Plataforma x Catalunya s'està inflant a vendre llibres -una primera edició de 10.000 exemplars-, amb una història de política ficció: a les eleccions del 29 de gener del 2025 el PSOE i el PP han empatat a escons i un anomenat Partit Islàmic d’Al-Àndalus "ha aconseguit quaranta diputats en el Congrés i té la clau de la governabilitat", segons el fulletó de l'editorial. Perquè des que que la secretaria d'Estat d'Immigració la socialista Anna Terrón va dir allò que no es veien burques pel carrer 

(1) els mitjans de comunicació no fan més que publicar-ne fotos. Clar que Carod també havia ficat la pota un mes abans 

(2): "a Catalunya no n'hi ha, de burca. Aquí no hi ha ningú que vagi amb burca i, que jo sàpiga, tampoc a França". En ambós casos la manca de perspicàcia no sé si és deu a un excés en l'ús del cotxe oficial. Fins i tot surten per TV3 com la que van entrevistar al Telenotícies divendres passat 

(3) coincidint amb la prohibició del burca al Vendrell. Però el problema no és que hi hagi burques, que també, sinó l'escàs grau d'integració que demostra una persona que va amb burca pel carrer. 

La que va sortir pel TN no parlava ni català ni castellà. És que ni un simple bon dia. El professor de sociologia de la Rovira i Virgili Jordi Moreras ho explicava aquest dimarts 

(4): "el nicab està legitimat per una visió molt integrista de l'islam: per protegir-se de la influènica i del procés d'assimilació a Occident". Autor d'Els imams a Catalunya (2007) i "Musulmans a Catalunya" (2008), també advertia que el problema és que "no sabem respondre a la penetració del fonamentalisme". I una ministra marroquí, Nouzha Skalli, admetia dissabte 

(5) que "fa falta deixar clar que l'islam no obliga a portar el burca, és una prescripció religiosa. És tracta de la manifestació d'unes idees molt reaccionàries i obscurantistes que volen colar a la dona". El País publicava dies enrera 

(6) la rebel·lió d'onze mesquites -nou de Tarragona i dos de l'àrea de Barcelona (Rubí i Sant Boi) contra la prohibició del vel integral en dependències municipals. En aquest cas el que posava els pèls de punt era que es tractava de mesquites salafistes, és a dir, d'un corrent fonamentalista de l'islam, sobre les que ja han alertat més d'un cop tant Pilar Rahola com Àngel Colom. El mateix diari recollia l'opinió d'un musulmà que justificava el fet perquè "no podem interferir en les qüestions d'Al·là, és un assumpte mesquí. Us sembla normal tenir a prostitutes al carrer, però prohibís a una dona tapar-se la cara". Francament, a mi no ni una cosa ni l'altra. Què fa mentestant l'esquerra? Mirar-s'ho des de la barrera llevat d'alguns alcaldes socialistes, com el de Lleida, Àngel Ros, que ha agafat el toro per les panyes, o el de Barcelona, Jordi Hereu, que ho ha vetat ara just després que Montilla digués el passat 26 de maig que "jo surto al carrer i no veig moltes persones amb burca". Però mentre l'alcalde de Barcelona ho prohibeix per decret a Barcelona, els seus companys del Vendrell abandonen el ple municipal com a protesta amb quatre dies de diferència. D'altres, com l'alcaldessa de Cunit, ha passat de defensar un imam enfront la denúncia d'una treballadora social a dur la prohibició del burca al Senat. Mentre que Joan Ridao encara parla de "no fer un ús partidista de la immigració", Anna Simó de fer "tasques de mediació" -amb qui, amb el marit?- i Joan Herrera de "cordó sanitari". 

Divendres vaig entrevistar l'alcaldable de la Plataforma x Catalunya al Vendrell i vicepresident de la formació, August Armengol. Em va deixar decol·locat: potser és tan o més xenòfob que Anglada, però no ha passat per Fuerza Nueva, ni és un friki, ni un skin ni qualsevol personatge d'aquests amb els que acostumem a identificar l'utradreta: és metge pediatra, ha estat professor associat a la Rovira i Virgili i va ser número 1 de la seva promoció de l'ICS l'any 1999. Prou de bonisme en immigració o l'ultradretana Plataforma x Catalunya es posarà les botes a les properes eleccions al Parlament. L'esquerra ja no pot deixar en mans del PP o d'Anglada aquest tema. Se n'ha de parlar i molt. La immigració és el segon problema de Catalunya segons el darrer baròmetre del CEO. Ho he advertit en altres ocasions des d'aquesta mateixa columna: Josep Anglada s'està treballant des de fa mesos els feus socialistes i populars del Barcelonès, del Baix Llobregat, del Vallès. Si no volen que surti de diputat -ell i uns quants del seu partit- més val que espavilin. Ja han vist el que ha passat a Holanda.

Xavier Rius

El País, 9 de juny del 2010
http://blogs.e-noticies.com/punt-de-mira/la_islamitzacio_de_catalunya.html