L’estabilitat política de Turquia torna a veure’s amenaçada després que el govern islamista de Recep Tayyip Erdogan hagi obert un nou front contra l’oposició laica i ultranacionalista. El detonant de l’última crisi ha estat, aquest cop, l’anunci al Parlament d’un pla per a l’“obertura democràtica”, que preveu ampliar els drets de la població kurda, la principal minoria del país.
Amb aquest projecte reformista, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (l’islamista AKP, al poder) pretén desactivar la guerrilla independentista del PKK i posar fi a un conflicte que ha causat més de 30.000 morts els darrers vint-i-sis anys i aplanar el pedregós camí cap a la Unió Europea (UE).
El ministre d’Interior, Besir Atalay, va presentar la iniciativa a la cambra el 13 de novembre enmig d’una escridassada dels diputats del principal partit de l’oposició, l’ultranacionalista CHP, que van acusar Erdogan de “cedir davant els terroristes” amb un pla dissenyat “per destruir i trencar Turquia”.
Entre les novetats del projecte governamental, destaca la creació d’un organisme independent que tindrà la missió d’investigar les tortures infligides per les forces de seguretat a membres del PKK.
“Deposar les armes”
El pla també preveu la creació d’un canal públic de televisió en llengua kurda i l’autorització de l’ús d’aquest idioma en les campanyes electorals, mentre que les principals ciutats kurdes podran recuperar els noms previs a la turquització forçosa. La reforma d’Erdogan té la vista posada també a Brussel·les. “L’AKP sap que hi ha frustració a la UE per la falta de reformes i la qüestió kurda és una de les àrees en què l’AKP pot mostrar avenços”, explica Svante Cornell, director de l’Institut per a Política de Seguretat i Desenvolupament.
Contràriament a la resistència nacionalista turca, el partit prokurd representat al Parlament d’Ankara, el DTP, va rebre satisfet la iniciativa. “Si el que es proposa és seriós, el PKK podria deposar les armes en tres mesos”, va dir el president del DTP, Ahmet Turk.
Però el diari Hurriyet advertia que, tot i no recollir cap de les reivindicacions de la guerrilla, el pla d’“obertura democràtica” amenaça de provocar “una forta tempesta entre els nacionalistes de l’oposició kemalista”, hereva del llegat del pare de la Turquia moderna, Kemal Atatürk.
L’AKP, segons afegeix el rotatiu, s’arrisca a “veure’s un altre cop davant el Tribunal Constitucional sota l’acusació de modificar les lleis revolucionàries emparades per la carta magna”.
Entrades populars
- Els resultats del chavisme. Primera part.
- Coses que passaven als anys 80...
- INDEPENDÈNCIA SÍ, COMUNISME NO!
- Presentació sobre el comunisme
- INDIGNATS I ACAMPADES
- Diferències entre l'estelada blava i vermella
- El jutge Torres imputa un diputat del partit musulmà de Melilla un delicte d'associació il.lícita per tràfic de drogues
- Duran assegura que "la immigració és un problema" i que els nouvinguts "endarrereixen" el nivell de l'escola pública
- NORMAN MANEA, escriptor romanès. Què va suposar la caiguda del Mur de Berlín?
- Els Estats Units respondran si l'ambició nuclear de Corea del Nord amenaça els aliats
dilluns, 23 de novembre del 2009
La passió kurda
Un projecte del govern islamista turc per ampliar els drets dels kurds encén l’oposició laica i ultranacionalista
L’estabilitat política de Turquia torna a veure’s amenaçada després que el govern islamista de Recep Tayyip Erdogan hagi obert un nou front contra l’oposició laica i ultranacionalista. El detonant de l’última crisi ha estat, aquest cop, l’anunci al Parlament d’un pla per a l’“obertura democràtica”, que preveu ampliar els drets de la població kurda, la principal minoria del país.
Amb aquest projecte reformista, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (l’islamista AKP, al poder) pretén desactivar la guerrilla independentista del PKK i posar fi a un conflicte que ha causat més de 30.000 morts els darrers vint-i-sis anys i aplanar el pedregós camí cap a la Unió Europea (UE).
El ministre d’Interior, Besir Atalay, va presentar la iniciativa a la cambra el 13 de novembre enmig d’una escridassada dels diputats del principal partit de l’oposició, l’ultranacionalista CHP, que van acusar Erdogan de “cedir davant els terroristes” amb un pla dissenyat “per destruir i trencar Turquia”.
Entre les novetats del projecte governamental, destaca la creació d’un organisme independent que tindrà la missió d’investigar les tortures infligides per les forces de seguretat a membres del PKK.
“Deposar les armes”
El pla també preveu la creació d’un canal públic de televisió en llengua kurda i l’autorització de l’ús d’aquest idioma en les campanyes electorals, mentre que les principals ciutats kurdes podran recuperar els noms previs a la turquització forçosa. La reforma d’Erdogan té la vista posada també a Brussel·les. “L’AKP sap que hi ha frustració a la UE per la falta de reformes i la qüestió kurda és una de les àrees en què l’AKP pot mostrar avenços”, explica Svante Cornell, director de l’Institut per a Política de Seguretat i Desenvolupament.
Contràriament a la resistència nacionalista turca, el partit prokurd representat al Parlament d’Ankara, el DTP, va rebre satisfet la iniciativa. “Si el que es proposa és seriós, el PKK podria deposar les armes en tres mesos”, va dir el president del DTP, Ahmet Turk.
Però el diari Hurriyet advertia que, tot i no recollir cap de les reivindicacions de la guerrilla, el pla d’“obertura democràtica” amenaça de provocar “una forta tempesta entre els nacionalistes de l’oposició kemalista”, hereva del llegat del pare de la Turquia moderna, Kemal Atatürk.
L’AKP, segons afegeix el rotatiu, s’arrisca a “veure’s un altre cop davant el Tribunal Constitucional sota l’acusació de modificar les lleis revolucionàries emparades per la carta magna”.
L’estabilitat política de Turquia torna a veure’s amenaçada després que el govern islamista de Recep Tayyip Erdogan hagi obert un nou front contra l’oposició laica i ultranacionalista. El detonant de l’última crisi ha estat, aquest cop, l’anunci al Parlament d’un pla per a l’“obertura democràtica”, que preveu ampliar els drets de la població kurda, la principal minoria del país.
Amb aquest projecte reformista, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (l’islamista AKP, al poder) pretén desactivar la guerrilla independentista del PKK i posar fi a un conflicte que ha causat més de 30.000 morts els darrers vint-i-sis anys i aplanar el pedregós camí cap a la Unió Europea (UE).
El ministre d’Interior, Besir Atalay, va presentar la iniciativa a la cambra el 13 de novembre enmig d’una escridassada dels diputats del principal partit de l’oposició, l’ultranacionalista CHP, que van acusar Erdogan de “cedir davant els terroristes” amb un pla dissenyat “per destruir i trencar Turquia”.
Entre les novetats del projecte governamental, destaca la creació d’un organisme independent que tindrà la missió d’investigar les tortures infligides per les forces de seguretat a membres del PKK.
“Deposar les armes”
El pla també preveu la creació d’un canal públic de televisió en llengua kurda i l’autorització de l’ús d’aquest idioma en les campanyes electorals, mentre que les principals ciutats kurdes podran recuperar els noms previs a la turquització forçosa. La reforma d’Erdogan té la vista posada també a Brussel·les. “L’AKP sap que hi ha frustració a la UE per la falta de reformes i la qüestió kurda és una de les àrees en què l’AKP pot mostrar avenços”, explica Svante Cornell, director de l’Institut per a Política de Seguretat i Desenvolupament.
Contràriament a la resistència nacionalista turca, el partit prokurd representat al Parlament d’Ankara, el DTP, va rebre satisfet la iniciativa. “Si el que es proposa és seriós, el PKK podria deposar les armes en tres mesos”, va dir el president del DTP, Ahmet Turk.
Però el diari Hurriyet advertia que, tot i no recollir cap de les reivindicacions de la guerrilla, el pla d’“obertura democràtica” amenaça de provocar “una forta tempesta entre els nacionalistes de l’oposició kemalista”, hereva del llegat del pare de la Turquia moderna, Kemal Atatürk.
L’AKP, segons afegeix el rotatiu, s’arrisca a “veure’s un altre cop davant el Tribunal Constitucional sota l’acusació de modificar les lleis revolucionàries emparades per la carta magna”.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquest blog és

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada