Un grup jihadista reclama la ciutat de València

Ansar al Din controla Mali i ha escalat posicions per l'arsenal robat de Líbia

Imatge d'un joc que va editar el diari Avui on es representa a Jaume I a València

Ansar al Din, un grup salafista gihadista que manté una aliança amb Al-Qaida al Magrib Islàmic, ha tornat a fixar a Espanya com a objectiu prioritari. Ansar al Din controla el nord de Mali i Tombuktu i s'ha fet fort a la zona perquè és un dels grups que més armes i arsenal libi ha aconseguit després de la caiguda de Gaddafi.

Ansar al Din (Defensors de la religió islàmica) ha publicat un comunicat interceptat per les forces i cossos de seguretat de l'Estat en el que marca quatre ciutats espanyoles com a objectiu: Granada, València, Sevilla i Còrdova. El que diu textualment aquest comunicat és que "volen alliberar aquestes quatre ciutats que van ser governades pels musulmans" i "restaurar al Andalus".

A més dels objectius marcats que una vegada més són espanyols preocupa policialment aquest grup perquè ha pujat posicions després d'aconseguir armament de Líbia després de la caiguda de Gaddafi. De fet el comunicat va acompanyat d'una fotografia en què membres del grup es fotografien amb un camió libi ple d'explosius robat de les casernes de Gaddafi a Misrata (Líbia).

Més informació a Cadena Ser

Els immigrants amb el PP!

Salt permetrà la construcció de centres de culte al nucli urbà

El ple de l'Ajuntament aprova una modificació del pla general per regular la ubicació d'espais per a l'oració en baixos d'edificis. Al polígon Torre Mirona només es podran obrir els centres de culte projectats

EFE

Salt | Actualitzada el 22/05/2012 13:08

 

El ple de l'Ajuntament de Salt ha aprovat una modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per adaptar-lo a la llei de centres de culte. La modificació permetrà que els nous espais destinats a l'oració, que fins ara només es podien aixecar al polígon industrial Torre Mirona, es construeixin al nucli urbà. Segons Jaume Torramadé, alcalde d'aquest municipi, que té una elevada taxa de població immigrant, l'objectiu és ordenar i regular un sector que fins ara no ho estava.

El ple de Salt va aprovar ahir a la nit els canvis del pla general amb els dotze vots a favor dels regidors de CiU, els dos no adscrits i un del PP, mentre que en contra es van posicionar els set representants del PSC i PxC, i es van abstenir els dos d'Independents per Salt. A partir d'ara, només es podran instal·lar a l'únic polígon industrial de la localitat els centres ja projectats: un de la comunitat evangèlica, que no està establerta a Salt sinó a Girona, i dues entitats magribines, Al Hilal i Magribins per la Pau.

Perquè els centres de culte s'estableixin al nucli urbà s'han de reunir una sèrie de condicions, entre les quals que se situïn als baixos d'edificis plurifamiliars amb entrada independent dels veïns, que tinguin menys de 120 metres quadrats de superfície, una capacitat màxima de seixanta persones i dos lavabos, així com que siguin ignífugs i estiguin insonoritzats. En la modificació també s'inclou la suspensió de tramitació de llicències d'ús religiós durant un període d'un any i tres mesos en els sectors en desenvolupament de la localitat. "La situació d'avui no és la del 2005 ni la del 2010, el que hi ha avui és que alguns centres de culte estan disfressats de centres culturals i d'altres de centres de conferències, i el que es vol és posar ordre i que tothom sàpiga a què juga, a què s'ha d'atenir", va argumentar l'alcalde.

El 2010, l'Ajuntament de Salt, amb la llavors alcaldessa Iolanda Pineda (PSC), va canviar els usos del polígon Torre Mirona perquè inclogués els usos religiosos per adequar així la realitat de la nova llei de centre de culte i donar resposta a una gran demanda com més aviat millor. El 24 d'agost de l'any passat, el nou govern de CiU, que no havia recolzat aquest trasllat dels centres de culte si no es tancaven abans els del nucli urbà, va aprovar una suspensió de llicències d'aquests espais per estudiar la seva ubicació. Nou mesos després, s'ha donat el vistiplau a aquesta modificació del pla general per blindar de centres de culte el polígon, en considerar-se que perjudiquen la implantació de nova activitat empresarial, i reordenar la situació amb una nova normativa.

El Pakistan empresona el metge que va ajudar la CIA a trobar Bin Laden

Shakil Afridi va participar en una falsa campanya de vacunació per trobar ADN del fundador d'Al-Qaida. Un tribunal l'ha condemnat a 33 anys de presó per alta traïció

AGÈNCIES

Barcelona | Actualitzada el 23/05/2012 14:22

La casa on van matar Bin Laden, al fons, ha estat enderrocada / REUTERS

 

El metge pakistanès que va ajudar la CIA a localitzar Ossama Bin Laden ha estat condemnat a 33 anys de presó per "traïció". Shakil Afridi hauria arribat fins a la família de Bin Laden, que s'amagava en una casa d'Abbottabad, a través d'un programa de vacunació infantil. Forces especials nord-americanes dels Navy Seals van assaltar la residència i van matar el líder d'Al-Qaida el maig de l'any passat. El secretari de defensa dels EUA, Leon Panetta, va confirmar el gener, en una entrevista a la cadena nord-americana CBS,  que Afridi havia recollit ADN en un intent per localitzar Bin Laden.

La mort de Bin Laden va obrir una crisi entre els Estats Units i el Pakistan, en què Washington acusava Islamabad d'encobrir el terrorista, mentre que les autoritats pakistaneses van considerar l'execució extrajudicial una violació de la seva sobirania.

Poc després de l'assalt, Afridi va ser detingut i condemnat per conspirar contra l'estat del Pakistan.

FONT

Esperem veure com l'islam moderat es manifesta arreu del món, escriu articles, etc. per l'alliberament d'aquest metge o no cal?

AFRIDI LLIBERTAT!

Desallotgen 4 okupes d'un immoble de Ciutat Vella

Agents dels Mossos els han detingut acusats d'un delicte d'usurpació de béns immobles

ARA

Barcelona | Actualitzada el 23/05/2012 22:39

Pintada anticomunista en una casa ocupada

 

Agents dels Mossos d'Esquadra de la comissaria de Ciutat Vella han desallotjat aquesta tarda 4 persones d'un immoble del carrer de la Cera, imputades per un delicte d'usurpació de béns immobles. L'administrador de la finca ha trucat a la policia per informar que s'havia trobat silicona al pany. A més, ha explicat que la porta estava oberta i que s'havia ocupat aquest mateix matí.

A l'interior del domicili, hi havia quatre persones que han sigut detingudes. Són tots majors d'edat i de nacionalitat espanyola. Un dels detinguts té antecedents per desordres públics. A banda, els agents han identificat 17 persones concentrades més que proferien insults contra la policia.

Font

Andorra, un país segur

Bandera d'Andorra

Diumenge a la nit el xalet del ministre de Finances i Funció Pública d'Andorra, Jordi Cinca, va rebre l'impacte de dos trets. Les bales van impactar en els vidres de dos dels dormitoris de l'habitatge, situat en una zona residencial de la Massana i de moment no se'n sap encara l'autoria ni la motivació.

Aquests fets, que han alarmat tota la població d'aquest petit país, ens recorden, malgrat la gravetat, que Andorra és un país segur. A pocs països del món un ministre pot dormir,
passejar, treballar... amb la seguretat que no li passarà res, tot prescindint d'escorta policial. Com s'ho fan els andorrans? Primer de tot, Andorra té la sort de ser un país molt petit on més o menys tothom es coneix. A més com més petit és un territori més fàcil és administrar-ne la seguretat. A això hi sumem unes lleis dures, un accés a la nacionalització molt difícil i una bona policia i ja tenim la recepta completa. Ara bé, el fet que sigui un país petit a part de tenir avantatges en alguns delictes també té inconvenients. Per exemple, en els casos de violència de gènere, xacra de la qual Andorra tampoc s'escapa, a les persones els costa denunciar-ho, ja que pensen que poden ser estigmatitzades per l'entorn. Però si ho posem en una balança el resultat és clarament positiu i tenim un país en el qual per posar un altre exemple no hi ha hagut cap assassinat des de l'any 1997.

Però anem a veure com s'estructura la seguretat andorrana. El primer i més important en
qualsevol país és la defensa exterior. Andorra no disposa d'exèrcit i aquesta va a càrrec de França i d'Espanya, per tant, no hi entrarem. El que sí que té és la tradicional figura del sometent, que a Catalunya es va mig abolir amb la Generalitat republicana i enterrar definitivament els primers anys del franquisme. El sometent andorrà tampoc fa ja la tradicional funció d'autodefensa i només es mobilitza en casos excepcionals per tasques pròpies de protecció civil. L'última vegada fou l'any 1986, quan el copríncep francès François Mitterrand va visitar Andorra i el sometent va ser cridat per col•laborar en petites tasques d'ordre públic. Tot i la poca mobilització, els caps de casa amb nacionalitat andorrana estan obligats per llei a disposar d'una escopeta a casa amb munició per si són convocats.

La seguretat interior, deixant de banda la curiositat del sometent, va a càrrec de l'anomenat Cos de Policia d'Andorra. Aquest cos té les mateixes funcions i especialitats que té qualsevol policia europea moderna, entre elles el Grup de protecció de personalitats, que com s'ha vist no fa escortes permanents als governants andorrans i actua sobretot en la protecció de pesonalitats que visiten Andorra. També disposen de TEDAX, el GIPA (l'homoleg del GEI català), la importantíssima Unitat de Fronteres i Estrangeria, i la Unitat Antifrau, entre moltes altres.

Segons la web oficial del Govern d'Andorra, la policia posseeix actualment uns 300 membres entre agents i personal administratiu, xifra gens negligible tenint en compte la mida del país i la baixa criminalitat. A més a més, Andorra compta amb els agents comunals, que no són policies però fan funcions policials, sobretot en temes de circulació. Actualment, està en procés convertir-los en Guàrdia Urbana.

Els andorrans amb nacionalitat són molt poc propensos a cometre delictes i la majoria dels que es duen a terme són fets per estrangers, això fa que Andorra només necessiti una petita presó amb una capacitat per a 125 presos i que acostuma a tenir-ne menys d'una cinquantena. A més hi romanen poc temps, ja que el Govern els expulsa als seus països d'origen. En aquesta presó hi treballen unes 60 persones i la seguretat va a càrrec del personal de la presó, que no són policies però evidentment van armats.

Per acabar, la legislació armamentística andorrana és força més permissible que en els estats veïns i és que a part de l'escopeta que estan obligats a tenir per si hi ha toc a sometent, els andorrans poden tenir a casa una pistola com a arma defensiva. Potser per això l'assaltant del xalet no es va arriscar a entrar i va disparar des de fora.

CEEC

Immigrants il·legals en direcció oposada: de la peninsula a Argèlia

TlaxcalaPregunta: Li diu alguna cosa al lector de la península la paraula "harraga"? Resposta: Res en absolut. La variant dialectal de l'àrab marroquí diu harragas als africans que destrueixen els seus documents d'identitat abans d'emigrar cap a Europa en pastera per així dificultar la seva repatriació. Però a l'Espanya postcolonial no tenen nom, ja que els mitjans simplement en diuen "immigrants il · legals" o "sense papers".Fins fa uns dies el viatge d'aquests innombrables era sempre cap al nord. Però vet aquí que la crisi econòmica que assola Europa acaba de servir-nos una notícia que funciona a manera de revenja de la Història: el 17 d'abril el diari algerià Liberté publicava un solt sobre quatre immigrants il · legals espanyols interceptats pels guardacostes d'Algèria. Aquest cop de nord a sud.El curiós és que fa gairebé un mes que va succeir i, en canvi, ni un sol diari ni cadena de televisió a Espanya ni a la resta d'Europa han donat encara la notícia. Es avergonyeixen? Qui sap. Tant de bo els vagi bé a aquests quatre nois en el seu pròxim intent, potser cap a Argentina, Veneçuela o Cuba.Heus aquí la traducció al català del solt:

Harragas ibèrics interceptats a Orà Qui ho hagués cregut?Per Reguieg-Issaad, K.La informació és una bomba i no passa inadvertida, ja que es tracta de ... harragas espanyols recentment detinguts pels guardacostes algerians de la ribera occidental del país.La crisi econòmica mundial que afecta Espanya ia alguns països europeus va donar idees a un grup de quatre joves espanyols, que decidierona buscar feina en terres africanes. És que hi ha alguna cosa més natural que aquests mateixos joves, una vegada que Algèria els va haver negat la visa, tractessin de creuar el mar al revés?Els harragas espanyols van ser interceptats en una embarcació quan intentaven posar peu a la costa d'Algèria. Es sentien atrets per les oportunitats de treball en moltes empreses espanyoles que hi ha a Orà. Segons les nostres fonts dels joves espanyols, que havien perdut les seves ocupacions en empreses trencades, havien presentat (sense èxit) una sol · licitud de visat per entrar a Algèria. Els joves espanyols detinguts seran retornats al seu país.

Un català al govern francès

Manuel Valls és el nou ministre de l'interior de França. Nascut l'any 1962 a Barcelona serà el primer ministre d'origen català en fer-se càrrec de la seguretat del país veí. Es dóna la casualitat que també a Espanya per primera vegada el ministre de l'interior és un ciutadà català.

A Valls no li ve de nou el tema de la seguretat; és alcalde de la localitat francesa d'Evry, situada a 30 km de París, des de l'any 2001, ciutat amb una llarga tradició de delinqüència que ell ha anat esmenant.
Com a política de seguretat aposta per una descentralització de la seguretat, potenciant les policies locals i la policia de proximitat per estar més a prop del ciutadà i per la prevenció, fent polítiques socials que evitin la marginalització de sectors de la població.

A Valls a diferència del que és habitual a l'esquerra política no li tremola el pols a l'hora d'aplicar solucions policials i això ha contribuït que des de l'òrbita del seu propi partit alguns el titllin del "Sarkozy de l'esquerra" i una frase famosa que se li atribueix és que "l'esquerra ha de fer de la seguretat una prioritat".
Per tant, queda palès que, a diferència del ministre escollit a l'Estat espanyol, sense cap mena de coneixement en matèria de seguretat i que com és costum ha passat per una pila de carteres diferents, a Valls la seguretat és un tema que no només no li ve de nou sinó que sempre li ha interessat i n'ha fet una prioritat. A més d'aplicar-ho políticament també n'ha fet teoria i és autor, entre altres, de "Sécurité: la gauche peut tout changer" (Éditions du Moment, París, 2011), llibre on critica la política d'interior de Sarkozy i explica la que s'hauria de fer des de l'esquerra, criticant de passada la cultura antipolicial d'aquesta. Ara podrem comprovar si tot el que va escriure és paper mullat o ho durà a terme.

El que sí que sabem és que a la seva ciutat des que és alcalde ha doblat els efectius de la policia municipal, els ha armat (a França la policia municipal no sol anar armada) i ha instal•lat un centre de control des del qual es controlen una seixantena de càmeres situades als punts més conflictius de la ciutat i que gràcies a tot això la delinqüència a Evry ha minvat molt.

Caldrà estar atents, doncs, a les noves polítiques de seguretat del govern francès i si aconseguiran reduir la delinqüència a França com ho han fet a Evry en uns moments de crisi on la inestabilitat social creix i els conflictes s'aguditzen.

Mentre esperem cap on aniran els fets no us perdeu aquest interessant vídeo d'una intervenció seva a Tv3 arran dels greus incidents que es van produir en alguns barris francesos l'any 2005, quan joves d'origen immigrant van prendre els carrers de diferents barris francesos creant disturbis i que dona una visió molt bona i de primera mà de la seva manera de fer.

http://www.tv3.cat/videos/195401240

Font: CEEC

Els vals dels revolucionaris

Val per sis polvos amb la Lola

Aquest document es pot veure a l'exposició: Papers i Metralla al Museu Niceto Alcalá-Zamora y Torres
Aquests comités normalment eren formats per elements de la CNT/FAI

Transcripció:

COMITÉ DE MILICIAS DE DEFENSA DE LA CIUDAD

VALE por…… seis porvos con la Lola…… para las Milicias

Toledo,… 21… de …Sept.… de 1936

Er Comité ………. Responsable

Responsable ……………. Escuadra núm. …10…

No se puede trasferí

L'ONU estudia si Corea del Nord ven armes a Síria i Birmània

El règim de Pyongyang vendria il·legalment armes i béns de luxe a països com Síria o Birmània, segons un informe confidencial de l'ONU

REUTERS

Nacions Unides | Actualitzada el 18/05/2012 08:44

El líder nord-coreà Kim Jong-un / EFE

 

Un equip d'experts que supervisa el compliment de les sancions imposades sobre Corea del Nord investiga la possible venda d'armes per part del règim de Pyongyang a Síria i Birmània, segons un informe confidencial a què ha tingut accés l'agència Reuters.
El document s'ha presentat a les Nacions Unides aquesta setmana i afirma: "Corea del Nord continua desafiant les resolucions de l'ONU". L'equip d'experts hauria reunit les denúncies d'altres països sobre la venda il·lícita d'armes i béns de luxe per part de Pyongyang. "Els estats membres no han informat el comitè de cap violació que impliqui la transferència d'armes nuclears o de destrucció massiva, però han informat en diverses ocasions d'importants violacions, incloent-hi la venda il·legal d'armes i també de béns de luxe", diu l'informe.
Un dels casos relacionats amb la venda il·lícita d'armes a Síria va ser presentat davant el comitè el mes passat. "L'abril del 2012, França va informar el comitè que havia inspeccionat i trobat, el novembre del 2010, un enviament il·lícit d'armes de la República de Corea del Nord i destinades cap a Síria", diu l'informe.
Entre els béns a què es refereix el text hi ha carregaments de tabac i alguns vehicles Mercedes-Benz de segona mà. A més, el Japó ha denunciat davant el comitè que el règim de Pyongyang va importar milers d'ordinadors i milers de dòlars en cosmètics entre el 2008 i el 2010. La majoria de les mercaderies haurien entrat a través de la Xina.

Font: Ara

Que qui la FAI la pagui

Quim Torra

Manresa està recordant aquests dies un dels seus fills més il·lustres, el periodista Josep Maria Planes, assassinat per escamots anarquistes l'agost de 1936, durant el terror revolucionari que va acabar d'empènyer aquest país a la catàstrofe total. Planes, d'Acció Catalana, liberal i catalanista, era, probablement, el periodista estrella del moment. Àcid com Xammar, diletant com Sagarra, dandi com Rossend Llates, reporter com Bellmunt, elegant com Soldevila, va moure's en el triangle perfecte del gran periodisme a casa nostra: el diari La Publicitat, la revista Mirador i el setmanari d'humor El Be Negre. Periodistes que es gronxaven entre el catalanisme i el cosmopolitisme, i que sentien el seu ofici com un compromís absolut de llibertat, tant personal com de país.

Fa uns dies el senyor Xavier Díez parlava d'ell en aquest diari. Venia a justificar gairebé com inevitable que gangsterisme i anarquisme acabessin anant de bracet en un país de profundes desigualtats, i que Planes “a causa dels prejudicis de classe, no comprengué la magnitud del fenomen llibertari”.

M'ha sorprès sempre com aquest enlluernament del “fenomen llibertari” acaba portant els seus defensors fins a justificar-ho tot, inclosa la vida humana. En l'estela de l'Homenatge a Catalunya d'Orwell, periòdicament, historiadors que encara ara admiren la “revolució anarquista catalana” acaben trobant sempre un argument o un altre per justificar els crims i les brutalitats comesos pels llibertaris, com si hagués estat quelcom ineluctable, necessari, fatídic.

Menys Orwell i més Sales. Menys revolució social i més adonar-se també de la lluita nacional soterrada d'aquells moments. No era només “burgesos contra obrers”; era, també, una revolta inspirada per un profund sentiment anticatalanista. I encara, va ser el moment per passar comptes amb els qui més havien batallat per la veritat, fos on fos, costés el que costés.

Planes va pagar amb la vida el seu compromís amb la veritat. A Xammar, un escamot l'anà a buscar a l'Ametlla, però es trobava a Berlín. Joaquim Ventalló, director de La Rambla, on Tísner va publicar també uns articles sobre l'assassinat dels germans Badia, va salvar la vida per segons, exiliant-se. Paco Madrid, amic íntim de Layret, que havia denunciat el pistolerisme patronal dels anys 20, era segrestat pel Cojo de Málaga a la Cerdanya i només la intervenció directa de Lluís Companys va evitar la tragèdia. I un llarg, massa i tristament llarg, gairebé inacabable, etcètera.
Una de les manxetes d'El Be Negre feia: “Que qui la FAI, la pagui.” Encara ho estem esperant.

Font: Avui

El grup anarquista FAI reivindica l'atemptat d'Italia i anuncia altres

Els musulmans demanen ajut a CiU per construir una gran mesquita a Barcelona

La Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) ha demanat a CiU a través de Nous Catalans i d’Àngel Colom que es faciliti “la concessió de Llicències per edificar una gran mesquita a Barcelona”, amb l’argument que cal “aillar els moviments fonamentalistes que es propaguen en els petits oratoris”. La UCCIC també vol que la Generalitat financï “la formació d´imams a Catalunya”. També han demanat que s’habilitin “espais d enterrament segons el ritual musulmà”. La UCCIC ha instal·lat la seva seu a la Fundació Nous Catalans.

INDIGNATS I ACAMPADES

"No es pot tornar a cometre l'error de l'any passat de convertir l'acampada de plaça Catalunya en permanent, i veure com tot plegat es degradava"

Editorial

Pintada a Plaça Catalunya

Desenes d'"indignats" han acampat a la Plaça de Catalunya de Barcelona des de dissabte, on han instal·lat una trentena de tendes de campanya, sense que la policia hagi intervingut i sense que s'hagi produït cap incident. Està previst que s'hi estiguin fins dimarts, que és el termini acordat amb l'Ajuntament. A Barcelona la protesta s'ha portat de forma molt més enraonada que la de la Puerta del Sol de Madrid, on els manifestants van ser desallotjats ja la matinada de diumenge. L'actitud de l'Ajuntament barceloní ha estat més raonable. Tothom té dret a la manifestació, i fins i tot és bo que en una situació econòmica tan greu com la que travessa Catalunya i l'Estat espanyol aquests canals estiguin desembussats i greixats. Que la gent més inquieta, per dir-ho d'alguna manera, pugui expressar-se lliurement. Ara bé, ningú no té dret a ocupar l'espai públic i fer-se'l seu de forma privada. Per tant no es pot tornar a cometre l'error de l'any passat de convertir l'acampada de plaça Catalunya en permanent, i veure com tot plegat es degradava fins i tot amb accions vandàliques contra els arbres i les estàtues que hi ha a la zona. Si s'acaba dimarts de forma enraonada, serà un èxit de la ciutat.

El Singular Digital

La Sharia amenaça a Bèlgica.

La majoria d'immigrants no s'integren

Francisco Caja, un dels immigrants més actius a l’hora de fomentar l’odi contra el català

L’estudi El català al 2011: capacitat d’atracció i llengua de consum als media que ha elaborat la Xarxa Cruscat de l’IEC amb dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura 2011, que s’ha presentat avui, demostra que els immigrants, molt majoritàriament, no s’integren a Catalunya. Segons confirma aquest informe, només el 9,9% dels immigrants que tenen el castellà com a llengua inicial, vinguin d’altres parts de l’Estat o d’altres estats, han pres el català com a llengua d’identificació, mentre que el 90% continua identificant-se amb la llengua castellana. Pel que fa als immigrants que tenen un llengua inicial diferent a la castellana, només el 6% adopten el català com a llengua d’identificació, mentre que el 19,8% s’identifiquen amb el castellà i el 74,3% amb la seva llengua inicial.

Així doncs, aquestes dades avalen les veus que alerten que el fenomen massiu de la immigració està matant la llengua catalana, mentre que desmenteixen altres veus, com per exemple la sectorial d’Immigració de l’Assemblea Nacional Catalana, que recentment va afirmar que els immigrants estaven adoptant massivament el català com la seva llengua.

Cal tenir en compte també que aquest informe té com a àmbit d’estudi la CAC, i no altres territoris on la situació és pitjor, com el País Valencià o la Catalunya del Nord.

Font: SN

Musulmans salafistes propinen una brutal pallissa a dos alemanys 'antifeixistes' que van acudir a una manifestació per defensar l'islam

BD-Una oportunitat d'utilitzar aquesta excel · lent paraula alemanya: Schadenfraude (N del T: significa alegrar-se pel mal aliè).  
L'1 de maig a Solingen el moviment alemany antiislam PRO NRW participar en una manifestació. Centenars de musulmans extremistes i grups variats de l'extrema esquerra van aparèixer per assetjar i intimidar.

Dos d'aquests "antifeixistes" es van trobar enmig d'una horda de musulmans salafistes, que immediatament van començar a colpejar amb pals de fusta. Fins i tot després que estiguessin per terra sense poder moure i desvalguts, els musulmans van continuar encebant-se ells. Un va ser malferit al cap, i l'altre al braç. Tots dos van necessitar tractament hospitalari.

Aparentment no va ser un error d'identificació. Els musulmans sabien que tots dos eren antifeixistes d'esquerra que havien anat a protestar contra els "islamòfobs". Els van donar una pallissa de totes maneres.

En Indymedia, els activistes antifeixistes lamenten els fets i es pregunten si han de organitzar una protesta contra els salafistes, tot i que admeten tenir dubtes que hagin de ser autoritzats. ¿Autoritzats? Però qui s'adreça a aquestes persones?

Font: Indymedia 

No és la primera vegada, a Alemanya, que l'extrema esquerra és perseguida  per, el que ells defensen aferrissadament, l'Islam com podem veure aquí