El significat del mocador palestí, la kufiyya

INDEPENDENTISTA CATALÀ SEGUR QUE VOLS PORTAR EL MOCADOR PALESTÍ?

LLEGEIX AIXÒ!

A primera vista, la kufiyya, millor conegut com mocador palestí, sembla un simple accessori de moda. Crida l'atenció que es trobi sobretot en àmbits "alternatius" o "d'esquerres" però també és portat per gent que es definiria com apolítica. Potser moltes d'aquestes persones saben poc sobre el significat d'aquesta peça mil · lenària. En aquesta entrada s'explicarà la història d'èxit del mocador palestí, i també s'exposarà perquè aquest accessori no només el trobem a l'esquerra, sinó també en l'extrema dreta i en el radicalisme islàmic.

Soldats musulmans fent la salutació feixista

Neo-nazis alemanys amb el mocador palestí

Durant milers d'anys es va emportar la kufiyya a l'Orient Mitjà i Aràbia com mocador amb què els homes protegien el cap tant del fred com del sol. Va cobrar importància política en 1938 quan el gran muftí de Jerusalem, Muhammad Amin al-Husayni, amic, aliat i col · laborador del Tercer Reich va obligar tots els homes a portar la kufiyya. Les persones que no es van voler sotmetre a aquesta obligació, insistint en un estil de moda més occidental van ser torturades o assassinades. Per al-Husayni i els seus aliats, els germans musulmans la kufiyya servia, al mateix temps, per homogeneïtzar la població i com a arma de lluita contra la modernitat cultural i el seu "individualisme".

A Europa el mocador es va anar veient, cada vegada més, a partir de finals dels seixanta, al voltant de la lluita contra la guerra del Vietnam, la solidaritat amb el poble kurd i sobretot en els moviments de solidaritat amb palestina. Iàsser Arafat, el líder palestí a partir dels anys 60, va convertir el mocador en la seva imatge de marca. Des de llavors és conegut a Europa, sobretot, com mocador palestí.

I des de llavors, almenys a Palestina, el mocador compleix la mateixa funció que en els anys 30:

D'una banda, és senyal de protesta contra la modernitat occidental que s'identifica, aquesta vegada menys amb Gran Bretanya, i més amb els EUA i Israel. En una entrevista de 1980 Arafat va descriure, de manera unívoca, la seva posició cap a l'Estat jueu: "No! No volem la pau! Volem la guerra, la victòria. La pau, per a nosaltres, significa la destrucció d'Israel i no una altra cosa [...] Lluitarem fins a la victòria. Durant desenes d'anys, si cal. Durant generacions. "Fins avui, aquesta lluita inclou atacs explícits a la població jueva.

D'altra banda, el mocador palestí també serveix per a l'homogeneïtzació la població, una homogeneïtzació que s'emprèn amb fervor als territoris palestins. Així per exemple, durant la primera Intifada han mort més palestins per part d'altres palestins que per part de l'exèrcit israelià. No només es van assassinar veritables o suposats col · laboradors amb Israel sinó també a centenars de persones per "faltes morals" contra l'imperatiu homogeneïtzador (consum de drogues, prostitució, etc.). Qui intenti celebrar avui en dia als territoris palestins el dia de l'orgull gai comprendrà la violència que encara es troba en aquesta ideologia homogeneïtzadora de la qual el mocador palestí és una expressió simbòlica.

El mocador palestí no és una peça apolítica. Té la seva història antiliberal, antisemita i colonització musulmana de tot el món. Per això els incults, el porten els nazis, l'extrema esquerra i per això el porten els islamistes radicals. Qui ignori aquests fets és exactament això: un ignorant. Si bé és cert que la kufiyya és molt més antiga que el nacionalisme i l'antisemitisme aquí descrits, no és menys cert que tampoc ens posaríem una camisa amb l'esvàstica argumentant que és un símbol utilitzat des de fa milers d'anys, molt abans de l'aparició del nacionalsocialisme.

FONT