dissabte, 27 de juliol de 2013

Arcadi Oliveres, Carles Castellanos i la UCE

Carles Castellanos parlant de la UCE:  és més aviat poc representativa.

El febrer de 2012 es va publicar el número 98 de la revista La Veu, la revista política de l'MDT (Moviment de Defensa de la Terra), la revista de contingut pobre i simplista basa la seva revista en atacs a altres formacions que no formin part de l'etquieta que ells mateixos es posen d'esquerra independentista.

A la pàgina 11 hi ha un article que es titula Febleses de la crítica social, firmat per en Carles Castellanos (conegut històricament per dividir qualsevol moviment independentista on ha militat) lluny de fer autocrítica en Castellanos basa el seu article en fer crítica a Arcadi Oliveres  (un altre personatge igual de tèrbol que s'ha dedicat a rebentar  qualsevol iniciativa catalanista) per acabar desprestigiant la UCE (Universitat Catalana d'Estiu).

Abans de parlar sobre l'article cal saber què és la UCE ja que potser alguns lectors no tenen el coneixement

L’embrió de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) foren les diades que l’any 1968 organitzaren a Prada conjuntament el Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans (GREC), tot just després del Maig 68. A partir d’aquesta modesta —però profitosa— experiència, i de l’interès de la gent de la Catalunya del Nord per promoure i fer avançar la llengua i la cultura catalanes i de la necessitat de la gent del Principat, les Illes i el País Valencià per trobar un espai de llibertat en un moment que el franquisme era ben viu, sorgí l’estiu del 1969 la primera UCE.
Ja entre la primera i la segona edició de l’UCE (1969-1970) hi hagué discussions per la formalitat amb què el GREC volia dotar la manifestació pradenca. El GREC, amb Pere Verdaguer com a ànima, tirà endavant, fins l’any 1977, en què hom veié la necessitat de passar el relleu a una organització més representativa de tots els Països Catalans. Així, doncs, el 1977 es constituí la Gestora, amb Joan Ané al capdavant. Després de la mort del dictador Franco, la UCE s’havia vist abocada a un procés de marginalització creixent, tant des d’un punt de vista acadèmic com polític, i s’hi agreujaren els problemes econòmics. Davant una plausible desaparició de l’UCE, el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) Enric Casassas reuní l’any 1985 una trentena d’intel·lectuals vinculats a la UCE amb el propòsit de redreçar la situació. Es creà el Patronat, on s’incorporaren les principals entitats culturals territorials i els rectors de les universitats. A la darreria del 1995 el president de l’IEC Emili Giralt tirà endavant la creació de la Fundació UCE, l’estructura que encara tenim avui.
En aquests moments, la Fundació UCE presidida per Salvador Giner i San Julián tira endavant diversos projectes, a més de la UCE, que enguany dirigeix Jordi Sales i Coderch: jornades sobre rehabilitació i restauració del patrimoni arquitectònic català a Gandesa (Terra Alta), l’Any Joaquim Ruyra 2003 a Blanes (la Selva), les Jornades sobre l’Organització Territorial, la Universitat Catalana de Ciències de la Natura i el Centre Transfronterer d’Estudis “Pau Casals” amb Residència de la Universitat Catalana d’Estiu.



A Continuació transcrivim la part de l'article del qual parlem:

L'ambigüitat nacional 
La definició política de la ideologia d'Arcadi Oliveres té com a complement una posició febmle en el pla nacional que es reflecteix en una citació reiterada del marc espanyol com a marc d'anàlisi i que es tradueix en un greu apoliticisme a l'hora d'abordar qüestions cabdals, com la independència de la nació catalana, que l'autor considera un objectiu "inútil" ("La independència d'estat és inútil"). L'explicació no és gaire sòlida ja que argumenta que l'Estat seria poc interessant perquè qui controla el poder no és realment l'Estat. Tot i expressar que està d'acord "amb més sobirania" reamrca que "si la independència vol dir el que s'està fent a Espanya, no serveix de res tenir un estat propi". Només voldria "un estat sense exèrcit, solidari amb el tercer món, sense llei d'estrangeria, i amb els bancs sense els privilegis actuals". L'autor revela que la seva desconfiança ve del que a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, en una data sense determinar, la majoria dels enquestats volien una independència amb exèrcit, lleis d'immigració, etc. 
A la nostra manera de veure, es tracta d'un raonament ben poc polític, ja que no és el resultat de l'anàlisi d'una  realitat al sí de la societat catalana sinó de la reacció davant el que pensen unes quantes persones en un moment determinat i amb una significació social  més aviat poc representativa. 


Carles Castellanos tot i criticar a Oliveres, forma part del mateix dogma simplista i infantil el qual desitgen per Catalunya allò que no vol ningú per al seu país i a aquestes alçades no argumentarem sobre el fet lògic de perquè Catalunya necessitat competències d'immigració, perquè és important la integració de la gent de fora o perquè Catalunya necessita tenir un exèrcit. Tot i això Carles Castellanos ha sigut professor de la UCE i hi ha presentat projectes sempre que ha volgut però es veu que quan a ell li interessa és important incidir a la UCE i quan no, és casi un grup marginal.

Les últimes paraules intentat etiquetar a la UCE amb una ideologia i titllar-la de marginal, tot donant a entendre que el seu model social de papers per tots, contra els exèrcits i certs eslògans, més típics de manifestacions hippies dels EEUU als anys 60, són majoritaries dóna a entendre que Castellanos es va perdre pel camí fa molt de temps i ningú sap on para, pobret.



Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters