Arcadi Oliveres reconeix que també ha rebut sobres amb diner negre

Professor universitari, president de l’associació subvencionada Justícia i Pau, portaveu dels indignats, col·laborador en diverses publicacions progressistes i defraudador d’impostos: aquest és el perfil d’Arcadi Oliveres, l’economista mediàtic de l’esquerra. Així ho ha reconegut ell mateix en el programa 30 minuts de TV3 d’aquest diumenge dedicat al diner negre. 
Després de mitja hora de pedagogia contra el frau fiscal i l’economia submergida, els periodistes de TV3, molt hàbilment, van preguntar als diferents experts que havien participat en el programa si alguna vegada “havien cobrat o pagat en diner negre”. En el seu torn, Oliveres es va sincerar i va reconèixer que ell també ha cobrat algunes de les seves conferències amb un “sobret”. Oliveres va afirmar, literalment: “Sempre hi ha una oportunitat en la què pagues en negre” i “sempre hi pot haver un senyor d’una entitat que li agradi la teva conferència i et doni un sobret”.


Cal recordar que aquest documental es va enregistrar abans de Nadal, quan els sobres amb sobresous del Partit Popular no eren a l’agenda política i mediàtica. La frase que capitulava el programa també era seva i és prou reveladora de tot plegat: “Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.”

A partir del minut 34:
http://www.tv3.cat/videos/4489911/Negre

Font: Marc Cros

Provocació del diari ARA-Jazeera

El diari Ara va celebrar la diada cristiana i catalana de Tot Sants mirant a la Meca. En l’edició de paper i en l’apartat diari La Foto del dia, el diari progressista va publicar una fotografia de la gran mesquita de l’Aràbia Saudita en la qual es concentren cada any desenes de milers de musulmans. La imatge era la més gran i important del diari, situada al centre del rotatiu en format pòster i a tot color. En el dia en què milers de catalans omplien els cementiris i santuaris del país, el diari Ara va preferir fer difusió de la congregació islàmica. Aquest fet va en consonància amb la línia editorial del diari, propera a les tesis multiculturals i amb certa patina anticlerical, fet que costa de creure que es tracti d’una casualitat i entri directament al terreny de la provocació.

Aquesta és la realitat covarda dels mitjans políticament correctes fets a Catalunya, en canvi, nord enllà hi ha gent valenta amant de la llibertat que no està disposada a callar. Des d’aquest racó del ciber espai, solidaritat sense fissures amb la revista francesa Charlie Hebdo atacada anit per bromejar sobre Mahoma.

Font: Marc Cros
 

Nota: Tot i que coincideixo amb l'autor, l'Ara és un dels diaris que ha ajudat a potenciar la nostra llengua als mitjans de comunicació escrits obligant a La Vanguardia a fer el pas també. 

És també un dels diaris amb més públic independentista.