La CUP i la incitació a l'odi

Part de l''informe que podeu trobar clicant aquí sobre les organitzacions més antijueves d'Espanya

Aquesta setmana, des del faristol del Parlament de Catalunya, la CUP ha aprofitat una visita de l'Excm. Ambaixador d'Israel a Espanya i Andorra, el sr. Alon Bar, per donar via lliure a totes les seves fòbies i odi contra l'únic estat jueu del món: Israel. En sengles rodes de premsa, s'han proferit insults molt greus contra l'Estat d'Israel a banda d'una exposició totalment esbiaixada i falsa de la Història que no supera el més mínim anàlisi historiogràfic o científic rigorós. 

S'han arribat a fer afirmacions tan insidioses com que l'Estat d'Israel ha exportat a casa nostra mètodes terroristes i de control social. La paranoia i antisemitisme forassenyat de l'autoanomenada Esquerra Independentista a casa nostra fa feredat: ¡Acusar Israel d'haver realitzat atemptats terroristes a Catalunya! Cal recordar que l'únic terrorisme que s'ha practicat a casa nostra ha estat el provinent justament de l'Esquerra Independentista (Terra Lliure) i el d'ETA, aquest darrer prou conegut pel cap de llista de la CUP, l'I. Sr. Diputat David Fernàndez Ramos, atès que el seu germà s'ha passat uns quants anys a la garjola per formar part de l'organització terrorista ETA. 

La Presidenta del Parlament, que ja ha estat alertada d'aquests fets, ha de decidir si permet que tres diputats del grup més residual de la Cambra catalana se serveixin del Parlament per pregonar un discurs d'incitació a l'odi contra els jueus que recorda molt al què fan a Grècia l'Alba Daurada o a Hongria el Jobbik, proposant el boicot a l'Estat d'Israel i els seus ciutadans. De fet, tot això no és cap novetat: els posicionaments antisemites de la CUP ja es van recollir a l'Informe sobre l'Antisemitisme a Espanya de 2011 elaborat pel Movimiento contra la Intolerancia i la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya. És per aquest motiu que, de l'actitud que prengui la Presidenta del Parlament,en dependrà que la nostra Cambra mantingui la seva honorabilitat i no quedi inventariada als annals del hate-speech com a facilitadora d'aquestes actituds execrables.

Rubèn Novoa

dos pobles la mateixa lluita, independència.

Arriba la moda de l'estiu

ELS PITS D´AMINA

Si féssim balanç inicial de la campanya #burkamutila, en denúncia per l'actitud permissiva del Parlament amb el burca, es podria dir que s'han complert les previsions, tant les positives -molt suport- com les negatives. I com era d'esperar, els atacs més obtusos han vingut d'una esquerra la mirada paternalista de la qual els porta a assegurar que aquesta és una lluita de "dones occidentals" que no tenim res a fer amb la qüestió de l'islam, i que es tracta de llibertat religiosa. Com que ja he dedicat molt esforç a explicar la lluita de les musulmanes per la seva llibertat -incloent el meu llibre La República Islàmica d'Espanya, on està molt detallada-, no perdré més temps. Senzillament, els que diuen això no tenen ni idea del que és la misogínia islamista, no saben com s'imposa, com està finançada per milions de dòlars, amb imams integristes repartits per tot el món, ni saben res de la lluita de milers de musulmanes per la seva llibertat.

L'esquerra, aquesta esquerra tan pura que dóna lliçons morals mentre encara creu que Castro va ser un llibertador, no s'ha assabentat que el Nelson Mandela del segle XXI és la dona musulmana.

Dones d'una valentia extraordinària, habitants moltes elles de dictadures brutals, que, malgrat la por, es juguen la vida defensant els seus drets. Iranianes com Shirin Ebadi, sirianes com Wafa Sultan, somalis com Ayan Hirsi Ali, saudites com Dana Bakdounis, bengalís com Taslima Nasreen, i tantes altres l'anonimat de les quals no resta ni coratge, ni risc. Totes elles alcen la seva veu denunciant les presons tèxtils, el domini social, legal i mental de les dones a l'islam, la violència que pateixen des de la infantesa, els assassinats d'honor, els casaments de nenes, en definitiva, una brutal segregació que les converteix, des del bressol, en autèntics presoneres del seu destí. I si aquestes veus no són escoltades en països com el nostre, qui les escoltarà? La crítica més indecent és la que diu que anar contra el burca o denunciar l'integrisme islàmic és donar la raó a l'extrema dreta. Això és tan pervers com dir que la posició d'aquestes esquerres dóna la raó als imams totalitaris. Ni una cosa ni l'altra, però cadascú ha d'escollir una causa, i la meva i la de moltes, és la de lluitar contra el totalitarisme islamista. Tanmateix, hi ha una esquerra que ha abandonat les lluitadores musulmanes a la seva sort. 

Acabo amb l'última d'elles, la valenta tunisiana de 19 anys Amina Tyler, que va ensenyar els pits a internet en protesta contra els salafistes del seu país i ara està empresonada. Aquestes són les dones lliures de l'islam, i no les que estan tancades als burques dels seus botxins.

Que hi pensin aquells que ens donen lliçons de progressisme als qui alcem la veu contra l'integrisme. Perquè en algun moment la història els preguntarà en quina banda de la lluita per la llibertat van ser. 

Pilar Rahola 

Atac integrista a Barcelona

L'escorta d'Alberto Fernández resulta ferit al cap amb un ganivet al crit de "per Al·là"

L'escorta del president del grup muncipal de l'Ajuntament de Barcelona Alberto Fernández "ha estat agredit amb un ganivet per una persona d'aspecte àrab", segons l'informe de la Guàrdia Urbana al qual ha tingut accés aquest diari i han confirmat també altres fonts.

L'agressió s'ha produït mentre cridava "per Al·là". L'escorta ha resultat amb una ferida lleu al cap i l'agressor ha estat detingut. L'atac s'ha produït al carrer de la Llibreteria a les vuit tocades del vespre.

L'escorta no anava uniformat, però l'acció recorda l'acció del ciutadà britànic Michael Adebolajo el passat 23 de maig en ple Londres. Adebolajo és un dels dos sospitosos, juntament amb Michael Adebowale, de l'atemptat que va acabar amb la vida del militar Lee Rigby.

Dos dies després, a París, un jove de 22 anys, de nom Alexandre i nascut a Yvelines, va atacar també amb un ganivet un soldat per l'esquena, basant-se en l'atemptat de Londres.

font





















































.

Silenci còmplice de l’anticatalana UCRF davant del pacte entre PxC, PSOE i PP a l’Hospitalet contra el dret a decidir

El web d’un dels partidaris d’UCFR amb un muntatge amb Heribert Barrera vestit de nazi.

Silenci còmplice del grup anticatalanista Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) davant del pacte a l’Hospitalet de Llobregat entre els partits espanyols PxC, PSOE i PP, els quals van aprovar una moció contra el dret a decidir dels catalans. Aquest grup, que teòricament sempre denuncia qualsevol pacte dels partits tradicionals amb el partit de Josep Anglada, ara es mostra comprensiu davant la votació antisobiranista que va tenir lloc aquest dimarts passat en ple d’aquest ajuntament del Baix Llobregat, en el qual hi van participar tots els regidors de Plataforma per Catalunya, entre els quals hi havia el cap de llista, conegut per haver estat fotografiat amb una bandera espanyola amb el símbol feixista. 

Aquest silenci calculat de UCRF demostra, una vegada més, l’interès real d’aquesta organització, que no és cap altre que la criminalització dels partits democràtics catalans que volen viure en una Catalunya lliure i catalana. Per exemple, en les darreres eleccions municipals a l’Hospitalet, UCRF va fer campanya de boicot contra el jove partit Identitat Catalana perquè aquest demanava que s’hagués de saber català per obtenir ajuts i subvencions. Un altre exemple el trobem ara en el seu lloc web, on no només no denuncien el pacte espanyol i racista sinó que ataquen una altra organització independentista com Unitat Nacional Catalana. La doble moral d’aquest col·lectiu i la complicitat evident que té amb els partits espanyols, com el PSOE, hauria de fer reflexionar els partits i entitats sobiranistes que li han donat suport incondicionalment, com Esquerra, l’ANC o el Cercle Català de Negocis.

FONT: SomNotícia 

La CUP, a favor de la Guàrdia Civil

Mai no hagués imaginat que la CUP estaria a favor de la Guàrdia Civil. Perquè si els Mossos no dissolen els violents amb les pilotes de goma com ho fan? A trets, com al segle passat? Amb el bon rotllo? Voldria recordar que Barcelona és una ciutat on s'ha calat a foc a un Starbucks. I no durant la Setmana Tràgica, sinó l'any passat. 

Perquè si no fas servir pilotes de goma en aquest cas, què fas servir? Les porres? Els gasos? Mànegues d'aigua? Les porres són insuficients si hi ha molta gent i l'ús d'una tanqueta -ni que sigui per les reminiscències militars que comporta- hauria de ser l'última opció. A més, pels carrers estrets del Gòtic o de Gràcia segur que no hi passaria. 

Per això, amb el tema de les pilotes de goma estic a favor de depurar al màxim les responsabilitats dels mossos que van fer perdre un ull a Ester Quintana i la melsa a un altre home d'identitat desconeguda. També de pagar, per descomptat, la màxima indemnització possible als afectats. Només faltaria. 

Probablement alguna cosa falla a la Brimo quan es produeixen dos casos tan similars en tan poc temps. I jo mateix ja he explicat en algun articleanterior que hi ha algun agent de la unitat -com el número 8.111- que es pensa un home de Harrelson, aquella mítica sèrie de televisió dels anys 70 el tinent de la qual s'acaba de morir. 

Però fa gràcia el líder la CUP David Fernàndez -cinc mesos després encara tenen butlla mediàtica- hagi convidat polítics i periodistes a tastar una bola de goma. Els de la CUP s'han fet grans: ara han de triar si volen ser un partit parlamentari o si volen continuar essent un partit antisistema. Les dues coses no pot ser. És a dir: han de decidir si estan a favor de cremar contenidors o de la gent que no ho estem. La immensa majoria. 

Perquè jo voldria convidar tan il·lustre diputat a fer un tomb per Barcelona durant la propera vaga general. Jo he vist paios en ple Passeig de Gràcia com feien pim pam pum contra les furgonetes dels Mossos -com el que il·lustra la foto- o còctels molotov contra aparadors del Corte Inglés. Fins i tot marrecs menors d'edat insultant els bombers perquè apagaven el foc! Es pensaven que estaven a Port Aventura. 

També he vist volar testos, tanques, papereres i contenidors al Passeig de Gràcia davant la mirada atònita de turistes acabats de desembarcar que es pensaven que estaven al Líban en comptes de Barcelona. A més, en aquestes coses sempre passa el mateix: els detinguts mai no han fet res. Resulta que sempre passaven per allà casualment.

Xavier Rius
Font 

Suport al portaveu CUP de Girona, Jordi Navarro

Volem felicitar a en Jordi Navarro Morera, portaveu de la CUP de Girona, per la seva valentia a l'hora d'afrontar la realitat davant del que ell sembla que anomena al seu facebook l'islamofeixisme.

Des de sempre a Catalunya, i arreu d'Europa, s'ha intentar evitat tractar aquest tema com un fet real, sense demagògies de dreta-esquerra, buscant vots, etc. Que no es tracti el tema de l'Islam radical, com el que és, un perill, dóna pas a que partits d'extrema dreta s'alimentin de les situacions creades o que gent com l'Àngel Colom i  partits d'esquerra com ICV o la mateixa CUP facin demagògia barata per pur electoralisme

Jordi Navarro potser et cauen crítiques, esperem que no, però més gent valenta com tu fan falta fent política.

Còpia del seu facebook