 |
| Bandera d'Andorra |
Diumenge a la nit el xalet
del ministre de Finances i Funció Pública d'Andorra, Jordi Cinca, va
rebre l'impacte de dos trets. Les bales van impactar en els vidres de
dos dels dormitoris de l'habitatge, situat en una zona residencial de la
Massana i de moment no se'n sap encara l'autoria ni la motivació.
Aquests
fets, que han alarmat tota la població d'aquest petit país, ens
recorden, malgrat la gravetat, que Andorra és un país segur. A pocs
països del món un ministre pot dormir,
passejar, treballar... amb la
seguretat que no li passarà res, tot prescindint d'escorta policial. Com
s'ho fan els andorrans? Primer de tot, Andorra té la sort de ser un
país molt petit on més o menys tothom es coneix. A més com més petit és
un territori més fàcil és administrar-ne la seguretat. A això hi sumem
unes lleis dures, un accés a la nacionalització molt difícil i una bona
policia i ja tenim la recepta completa. Ara bé, el fet que sigui un país
petit a part de tenir avantatges en alguns delictes també té
inconvenients. Per exemple, en els casos de violència de gènere, xacra
de la qual Andorra tampoc s'escapa, a les persones els costa
denunciar-ho, ja que pensen que poden ser estigmatitzades per l'entorn.
Però si ho posem en una balança el resultat és clarament positiu i tenim
un país en el qual per posar un altre exemple no hi ha hagut cap
assassinat des de l'any 1997.
Però anem a veure com s'estructura la seguretat andorrana. El primer i més important en
qualsevol
país és la defensa exterior. Andorra no disposa d'exèrcit i aquesta va a
càrrec de França i d'Espanya, per tant, no hi entrarem. El que sí que
té és la tradicional figura del sometent, que a Catalunya es va mig
abolir amb la Generalitat republicana i enterrar definitivament els
primers anys del franquisme. El sometent andorrà tampoc fa ja la
tradicional funció d'autodefensa i només es mobilitza en casos
excepcionals per tasques pròpies de protecció civil. L'última vegada fou
l'any 1986, quan el copríncep francès François Mitterrand va visitar
Andorra i el sometent va ser cridat per col•laborar en petites tasques
d'ordre públic. Tot i la poca mobilització, els caps de casa amb
nacionalitat andorrana estan obligats per llei a disposar d'una escopeta
a casa amb munició per si són convocats.
La seguretat interior,
deixant de banda la curiositat del sometent, va a càrrec de l'anomenat
Cos de Policia d'Andorra. Aquest cos té les mateixes funcions i
especialitats que té qualsevol policia europea moderna, entre elles el
Grup de protecció de personalitats, que com s'ha vist no fa escortes
permanents als governants andorrans i actua sobretot en la protecció de
pesonalitats que visiten Andorra. També disposen de TEDAX, el GIPA
(l'homoleg del GEI català), la importantíssima Unitat de Fronteres i
Estrangeria, i la Unitat Antifrau, entre moltes altres.
Segons
la web oficial del Govern d'Andorra, la policia posseeix actualment uns
300 membres entre agents i personal administratiu, xifra gens negligible
tenint en compte la mida del país i la baixa criminalitat. A més a més,
Andorra compta amb els agents comunals, que no són policies però fan
funcions policials, sobretot en temes de circulació. Actualment, està en
procés convertir-los en Guàrdia Urbana.
Els andorrans amb
nacionalitat són molt poc propensos a cometre delictes i la majoria dels
que es duen a terme són fets per estrangers, això fa que Andorra només
necessiti una petita presó amb una capacitat per a 125 presos i que
acostuma a tenir-ne menys d'una cinquantena. A més hi romanen poc temps,
ja que el Govern els expulsa als seus països d'origen. En aquesta presó
hi treballen unes 60 persones i la seguretat va a càrrec del personal
de la presó, que no són policies però evidentment van armats.
Per acabar, la legislació armamentística andorrana és força més
permissible que en els estats veïns i és que a part de l'escopeta que
estan obligats a tenir per si hi ha toc a sometent, els andorrans poden
tenir a casa una pistola com a arma defensiva. Potser per això
l'assaltant del xalet no es va arriscar a entrar i va disparar des de
fora.
CEEC
