dimecres, 30 de maig del 2012

Un grup jihadista reclama la ciutat de València

Ansar al Din controla Mali i ha escalat posicions per l'arsenal robat de Líbia



Imatge d'un joc que va editar el diari Avui on es representa a Jaume I a València

Ansar al Din, un grup salafista gihadista que manté una aliança amb Al-Qaida al Magrib Islàmic, ha tornat a fixar a Espanya com a objectiu prioritari. Ansar al Din controla el nord de Mali i Tombuktu i s'ha fet fort a la zona perquè és un dels grups que més armes i arsenal libi ha aconseguit després de la caiguda de Gaddafi.

Ansar al Din (Defensors de la religió islàmica) ha publicat un comunicat interceptat per les forces i cossos de seguretat de l'Estat en el que marca quatre ciutats espanyoles com a objectiu: Granada, València, Sevilla i Còrdova. El que diu textualment aquest comunicat és que "volen alliberar aquestes quatre ciutats que van ser governades pels musulmans" i "restaurar al Andalus".

A més dels objectius marcats que una vegada més són espanyols preocupa policialment aquest grup perquè ha pujat posicions després d'aconseguir armament de Líbia després de la caiguda de Gaddafi. De fet el comunicat va acompanyat d'una fotografia en què membres del grup es fotografien amb un camió libi ple d'explosius robat de les casernes de Gaddafi a Misrata (Líbia).

Més informació a Cadena Ser

dijous, 24 de maig del 2012

Salt permetrà la construcció de centres de culte al nucli urbà


El ple de l'Ajuntament aprova una modificació del pla general per regular la ubicació d'espais per a l'oració en baixos d'edificis. Al polígon Torre Mirona només es podran obrir els centres de culte projectats

El ple de l'Ajuntament de Salt ha aprovat una modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per adaptar-lo a la llei de centres de culte. La modificació permetrà que els nous espais destinats a l'oració, que fins ara només es podien aixecar al polígon industrial Torre Mirona, es construeixin al nucli urbà. Segons Jaume Torramadé, alcalde d'aquest municipi, que té una elevada taxa de població immigrant, l'objectiu és ordenar i regular un sector que fins ara no ho estava.

El ple de Salt va aprovar ahir a la nit els canvis del pla general amb els dotze vots a favor dels regidors de CiU, els dos no adscrits i un del PP, mentre que en contra es van posicionar els set representants del PSC i PxC, i es van abstenir els dos d'Independents per Salt. A partir d'ara, només es podran instal·lar a l'únic polígon industrial de la localitat els centres ja projectats: un de la comunitat evangèlica, que no està establerta a Salt sinó a Girona, i dues entitats magribines, Al Hilal i Magribins per la Pau.

Perquè els centres de culte s'estableixin al nucli urbà s'han de reunir una sèrie de condicions, entre les quals que se situïn als baixos d'edificis plurifamiliars amb entrada independent dels veïns, que tinguin menys de 120 metres quadrats de superfície, una capacitat màxima de seixanta persones i dos lavabos, així com que siguin ignífugs i estiguin insonoritzats. En la modificació també s'inclou la suspensió de tramitació de llicències d'ús religiós durant un període d'un any i tres mesos en els sectors en desenvolupament de la localitat. "La situació d'avui no és la del 2005 ni la del 2010, el que hi ha avui és que alguns centres de culte estan disfressats de centres culturals i d'altres de centres de conferències, i el que es vol és posar ordre i que tothom sàpiga a què juga, a què s'ha d'atenir", va argumentar l'alcalde.

El 2010, l'Ajuntament de Salt, amb la llavors alcaldessa Iolanda Pineda (PSC), va canviar els usos del polígon Torre Mirona perquè inclogués els usos religiosos per adequar així la realitat de la nova llei de centre de culte i donar resposta a una gran demanda com més aviat millor. El 24 d'agost de l'any passat, el nou govern de CiU, que no havia recolzat aquest trasllat dels centres de culte si no es tancaven abans els del nucli urbà, va aprovar una suspensió de llicències d'aquests espais per estudiar la seva ubicació. Nou mesos després, s'ha donat el vistiplau a aquesta modificació del pla general per blindar de centres de culte el polígon, en considerar-se que perjudiquen la implantació de nova activitat empresarial, i reordenar la situació amb una nova normativa.

El Pakistan empresona el metge que va ajudar la CIA a trobar Bin Laden

Shakil Afridi va participar en una falsa campanya de vacunació per trobar ADN del fundador d'Al-Qaida. Un tribunal l'ha condemnat a 33 anys de presó per alta traïció
El rastre de Bin Laden Al Pakistan, un any després
La casa on van matar Bin Laden, al fons, ha estat enderrocada / REUTERS
 
El metge pakistanès que va ajudar la CIA a localitzar Ossama Bin Laden ha estat condemnat a 33 anys de presó per "traïció". Shakil Afridi hauria arribat fins a la família de Bin Laden, que s'amagava en una casa d'Abbottabad, a través d'un programa de vacunació infantil. Forces especials nord-americanes dels Navy Seals van assaltar la residència i van matar el líder d'Al-Qaida el maig de l'any passat. El secretari de defensa dels EUA, Leon Panetta, va confirmar el gener, en una entrevista a la cadena nord-americana CBS,  que Afridi havia recollit ADN en un intent per localitzar Bin Laden.
La mort de Bin Laden va obrir una crisi entre els Estats Units i el Pakistan, en què Washington acusava Islamabad d'encobrir el terrorista, mentre que les autoritats pakistaneses van considerar l'execució extrajudicial una violació de la seva sobirania.
Poc després de l'assalt, Afridi va ser detingut i condemnat per conspirar contra l'estat del Pakistan.

Esperem veure com l'islam moderat es manifesta arreu del món, escriu articles, etc. per l'alliberament d'aquest metge o no cal?

AFRIDI LLIBERTAT!

dimecres, 23 de maig del 2012

Desallotgen 4 okupes d'un immoble de Ciutat Vella

Agents dels Mossos els han detingut acusats d'un delicte d'usurpació de béns immobles
Agents dels Mossos d'Esquadra de la comissaria de Ciutat Vella han desallotjat aquesta tarda 4 persones d'un immoble del carrer de la Cera, imputades per un delicte d'usurpació de béns immobles. L'administrador de la finca ha trucat a la policia per informar que s'havia trobat silicona al pany. A més, ha explicat que la porta estava oberta i que s'havia ocupat aquest mateix matí.
A l'interior del domicili, hi havia quatre persones que han sigut detingudes. Són tots majors d'edat i de nacionalitat espanyola. Un dels detinguts té antecedents per desordres públics. A banda, els agents han identificat 17 persones concentrades més que proferien insults contra la policia.

Font

Andorra, un país segur

Bandera d'Andorra
Diumenge a la nit el xalet del ministre de Finances i Funció Pública d'Andorra, Jordi Cinca, va rebre l'impacte de dos trets. Les bales van impactar en els vidres de dos dels dormitoris de l'habitatge, situat en una zona residencial de la Massana i de moment no se'n sap encara l'autoria ni la motivació.
Aquests fets, que han alarmat tota la població d'aquest petit país, ens recorden, malgrat la gravetat, que Andorra és un país segur. A pocs països del món un ministre pot dormir,
passejar, treballar... amb la seguretat que no li passarà res, tot prescindint d'escorta policial. Com s'ho fan els andorrans? Primer de tot, Andorra té la sort de ser un país molt petit on més o menys tothom es coneix. A més com més petit és un territori més fàcil és administrar-ne la seguretat. A això hi sumem unes lleis dures, un accés a la nacionalització molt difícil i una bona policia i ja tenim la recepta completa. Ara bé, el fet que sigui un país petit a part de tenir avantatges en alguns delictes també té inconvenients. Per exemple, en els casos de violència de gènere, xacra de la qual Andorra tampoc s'escapa, a les persones els costa denunciar-ho, ja que pensen que poden ser estigmatitzades per l'entorn. Però si ho posem en una balança el resultat és clarament positiu i tenim un país en el qual per posar un altre exemple no hi ha hagut cap assassinat des de l'any 1997.

Però anem a veure com s'estructura la seguretat andorrana. El primer i més important en
qualsevol país és la defensa exterior. Andorra no disposa d'exèrcit i aquesta va a càrrec de França i d'Espanya, per tant, no hi entrarem. El que sí que té és la tradicional figura del sometent, que a Catalunya es va mig abolir amb la Generalitat republicana i enterrar definitivament els primers anys del franquisme. El sometent andorrà tampoc fa ja la tradicional funció d'autodefensa i només es mobilitza en casos excepcionals per tasques pròpies de protecció civil. L'última vegada fou l'any 1986, quan el copríncep francès François Mitterrand va visitar Andorra i el sometent va ser cridat per col•laborar en petites tasques d'ordre públic. Tot i la poca mobilització, els caps de casa amb nacionalitat andorrana estan obligats per llei a disposar d'una escopeta a casa amb munició per si són convocats.

La seguretat interior, deixant de banda la curiositat del sometent, va a càrrec de l'anomenat Cos de Policia d'Andorra. Aquest cos té les mateixes funcions i especialitats que té qualsevol policia europea moderna, entre elles el Grup de protecció de personalitats, que com s'ha vist no fa escortes permanents als governants andorrans i actua sobretot en la protecció de pesonalitats que visiten Andorra. També disposen de TEDAX, el GIPA (l'homoleg del GEI català), la importantíssima Unitat de Fronteres i Estrangeria, i la Unitat Antifrau, entre moltes altres.

Segons la web oficial del Govern d'Andorra, la policia posseeix actualment uns 300 membres entre agents i personal administratiu, xifra gens negligible tenint en compte la mida del país i la baixa criminalitat. A més a més, Andorra compta amb els agents comunals, que no són policies però fan funcions policials, sobretot en temes de circulació. Actualment, està en procés convertir-los en Guàrdia Urbana.

Els andorrans amb nacionalitat són molt poc propensos a cometre delictes i la majoria dels que es duen a terme són fets per estrangers, això fa que Andorra només necessiti una petita presó amb una capacitat per a 125 presos i que acostuma a tenir-ne menys d'una cinquantena. A més hi romanen poc temps, ja que el Govern els expulsa als seus països d'origen. En aquesta presó hi treballen unes 60 persones i la seguretat va a càrrec del personal de la presó, que no són policies però evidentment van armats.

Per acabar, la legislació armamentística andorrana és força més permissible que en els estats veïns i és que a part de l'escopeta que estan obligats a tenir per si hi ha toc a sometent, els andorrans poden tenir a casa una pistola com a arma defensiva. Potser per això l'assaltant del xalet no es va arriscar a entrar i va disparar des de fora.

CEEC

Immigrants il·legals en direcció oposada: de la peninsula a Argèlia

TlaxcalaPregunta: Li diu alguna cosa al lector de la península la paraula "harraga"? Resposta: Res en absolut. La variant dialectal de l'àrab marroquí diu harragas als africans que destrueixen els seus documents d'identitat abans d'emigrar cap a Europa en pastera per així dificultar la seva repatriació. Però a l'Espanya postcolonial no tenen nom, ja que els mitjans simplement en diuen "immigrants il · legals" o "sense papers".Fins fa uns dies el viatge d'aquests innombrables era sempre cap al nord. Però vet aquí que la crisi econòmica que assola Europa acaba de servir-nos una notícia que funciona a manera de revenja de la Història: el 17 d'abril el diari algerià Liberté publicava un solt sobre quatre immigrants il · legals espanyols interceptats pels guardacostes d'Algèria. Aquest cop de nord a sud.El curiós és que fa gairebé un mes que va succeir i, en canvi, ni un sol diari ni cadena de televisió a Espanya ni a la resta d'Europa han donat encara la notícia. Es avergonyeixen? Qui sap. Tant de bo els vagi bé a aquests quatre nois en el seu pròxim intent, potser cap a Argentina, Veneçuela o Cuba.Heus aquí la traducció al català del solt:

Harragas ibèrics interceptats a Orà Qui ho hagués cregut?Per Reguieg-Issaad, K.La informació és una bomba i no passa inadvertida, ja que es tracta de ... harragas espanyols recentment detinguts pels guardacostes algerians de la ribera occidental del país.La crisi econòmica mundial que afecta Espanya ia alguns països europeus va donar idees a un grup de quatre joves espanyols, que decidierona buscar feina en terres africanes. És que hi ha alguna cosa més natural que aquests mateixos joves, una vegada que Algèria els va haver negat la visa, tractessin de creuar el mar al revés?Els harragas espanyols van ser interceptats en una embarcació quan intentaven posar peu a la costa d'Algèria. Es sentien atrets per les oportunitats de treball en moltes empreses espanyoles que hi ha a Orà. Segons les nostres fonts dels joves espanyols, que havien perdut les seves ocupacions en empreses trencades, havien presentat (sense èxit) una sol · licitud de visat per entrar a Algèria. Els joves espanyols detinguts seran retornats al seu país.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters