Iran desafia la comunitat internacional llançant dos míssils de curt abast

L'exèrcit ho ha fet en el marc d'un simulacre. Els fets han passat en plena escalada de tensió amb la comunitat internacional després que Iran hagi revelat una segona planta enriquidora d'urani REUTERS Teheran 27/09/2009 11:14 L'exèrcit iranià ha llançat dos míssils de curt abast durant la inauguració del simulacre de defensa i que ha començat amb l'assaig de "nous míssils" i d'un "llançamíssils múltiple", segons els mitjans iranians. Aquests "jocs de guerra", com els han definit les Guàrdies Revolucionàries, la branca "ideològica" de l'Exèrcit iranià, tenen lloc en plena escalada de tensió amb la comunitat internacional per la revelació d'una segona planta enriquidora d'urani a la regió de Qom. El cap de les Forces Aèries de la Guàrdia, general Hosein Salami, ha dit que els assajos inclouran el llançament de diversos míssils contra objectius múltiples i es prolongaran durant alguns dies a diferents punts del país, sense donar-ne més detalls.

Avorten un complot per cometre un gran atac a Nova York

Els EUA acusen un home d’origen afganès de planejar un atemptat “amb armes de destrucció massiva”

 AVUI.cat 
Nova York
Ult. Act. 25/09/2009 12:46

 La justícia de Nova York ha acusat un conductor d’autobusos llançadora de l’aeroport de Colorado de conspirar per fer un atac amb bomba i armes de destrucció massiva als Estats Units, segons un acte d’inculpació que es va conèixer ahir.

El conductor, Najibullah Zazi, de 24 anys i d’origen afganès, va ser acusat per un gran jurat de Nova York d’estar darrere d’un complot per “utilitzar una o més armes de destrucció massiva entre l’1 d’agost del 2008 i el 21 de setembre del 2009”. L’atac havia de tenir lloc a Nova York i probablement havia de dur-se a terme als transports públics. Zazi, que va ser arrestat dissabte passat al seu domicili de Denver amb el seu pare, Mohammed Wali Zazi, havia estat acusat abans de “fer declaracions falses en un cas de terrorisme nacional i internacional” en un tribunal a Colorado. Segons les autoritats, va admetre a l’FBI que va assistir a un curs de fabricació de bombes en un camp d’entrenament d’Al-Qaida al Pakistan.

 “Estem investigant un ampli ventall de pistes relacionades amb aquesta presumpta conspiració i seguirem treballant dia i nit per assegurar-nos que qualsevol persona que hi estigui implicada comparegui davant la justícia”, va indicar el fiscal general dels Estats Units, Eric Holder. “Creiem que hem desmantellat qualsevol amenaça imminent provinent d’aquest cas, però com sempre recordem als nord-americans que estiguin alerta i informin de qualsevol activitat sospitosa a les autoritats”, va assenyalar Holder. El pare de Zazi i l’imam de Nova York Ahmad Wais Afzali també han estat acusats de mentir a les autoritats de Colorado. No obstant, els tres imputats mantenen que són innocents. Wali Zazi, de 53 anys, i Afzali, de 37 anys i que treballava al barri de Queens, a Nova York, van ser alliberats ahir. Afzali va haver de pagar una fiança d’1,5 milions de dòlars.

 El departament de Justícia va informar que té previst transferir Najibullah Zazi –resident legal als EUA des del 1999– de Denver a Nova York, on serà jutjat i podria ser condemnat a cadena perpètua.

Oriana Fallaci

Nascuda en una família senzilla del nord d'Itàlia, Oriana Fallaci va ser la major de tres germanes, Neera i Paola, elles també periodistes i escriptores. La seva infància va transcórrer en la Itàlia feixista de Mussolini. El seu pare era un actiu *antifascista, que sens dubte va influir en les idees de la jove Oriana qui, encara adolescent, va ser partisana durant la II Guerra Mundial. Va participar en la Resistència contra l'ocupació nazi en la seva Toscana natal. La jove Oriana es va unir així al moviment clandestí de la Resistència "Justícia i Llibertat" vivint en primera persona els esdeveniments de la guerra: durant l'ocupació de Florència pels nazis, el pare va ser fet presoner i torturat en Vila Trista, i després alliberat. Pel seu activisme durant la guerra va rebre als 14 anys un reconeixement d'honor per part de l'Exèrcit Italià i una petita indemnització econòmica que va acceptar per a poder comprar sabates als seus germans petits. Després de la guerra, va estudiar Medicina en la Universitat de Florència a força de beques, però mai va acabar la carrera. Poc després va iniciar una extensa carrera com periodista. Com corresponsal de guerra va seguir tots els conflictes del segle XX, des de Vietnam a Orient Mig, des d'Índia-Pakistan a Llatinoamèrica, i va assolir entrevistar a nombrosos capdavanters i celebritats de la seva època, com Henry Kissinger, el Sha de Persia, el ayatolá Jomeini, Willy Brandt, Zulfikar Ali Bhutto, Walter Cronkite, Muammar *Gaddafi, Federico Fellini, Siguin Connery, Sammy Davis Jr, Nguyen Cao Ky, Yaser Arafat, Indira Gandhi, Alexandros Panagoulis, Golda Meir, Haile Selassie, Mao Tse Tung, i John i Robert Kennedy. Sempre des de posicions liberals i laiques, el seu estil literari és apassionat, controvertit i polemista. Ha tocat tot tipus de gèneres, des de l'opinió, als reportatges o l'entrevista. Segons la coberta que va publicar la casa editorial L'Esfera, cada títol de la seva trilogia sobre l'islam "va vendre un milió d'exemplars". 

Els seus llibres han estat traduïts en més de trenta països. Ha rebut nombrosos guardons i reconeixements, entre els quals destaca el Doctorat del Columbia College de Chicago. Retirada a principis dels anys noranta a causa d'una greu malaltia, va decidir tornar a escriure després del 11 de Setembre de 2001, del que va ser testimoni immediat com ciutadana neoyorkina. Des que va trencar el seu silenci amb La ràbia i l'orgull, ha dedicat les seves obres «a defensar la civilització occidental, no enfront de la musulmana, sinó enfront del fonamentalisme islàmic». En opinió de l'escriptora, existeix un alarmant procés de islamizació d'Occident, al que denomina *Eurabia, procés que, en la seva opinió, hauria contat amb la complicitat de l'esquerra europea. Aquestes polèmiques tesis li han comerciejat no pocs problemes (inclosos processos judicials per «difamació contra l'Islam») i campanyes en la seva contra, encara que conta també amb nombrosos defensors. Entre altres escriqué: "¿No us adoneu que els Osama bin Laden es creuen autoritzats a matar-vos a vosaltres i als vostres fills, perquè beveu vi o cervesa, perquè no porteu barba llarga o xador, perquè aneu al teatre i al cinema, perquè escolteu música y canteu cançons, perquè balleu en les discoteques o a les vostres cases, perquè mireu la televisió, perquè vestiu minifaldilla o pantalons curts, perquè esteu despullats o casi en el mar o a les piscines i perquè feu l'amor quan us sembla, on us sembla i amb qui us sembla? No us importa res de tot això, estúpids? Jo soc atea, gracies a Déu. Però no tinc cap intenció de deixar-me matar per ser-ho." Els últims anys de la seva vida va viure a Nova York, on va mantenir una llarga lluita contra un càncer de mama al que va elevar a categoria literària i al que en les seves últimes obres denominava "L'Altre". Davant el *agravamiento de la seva malaltia va regressar a Itàlia, on va morir en un hospital del seu Florència natal el 15 de setembre de 2006.  

Obres 

1956 — I *sette *peccati vaig donar Hollywood (Set pecats cabdals d'Hollywood) 

1961 — *Il *sesso *inutile, *viaggio *intorno *alla *donna (El sexe inútil) 1962 — *Penelope *alla guerra (Penèlope en la guerra, Barcelona, *Noguer i *Caralt Editors) 1969 — *Niente i *ì *sia ("No-res i així sigui") 1974 — *Intervista amb la *storia (Entrevistes amb la història, Barcelona, *Noguer i *Caralt Editors, 1986) 1975 — *Lettera a un *bambino *mai nat (Carta a un nen que mai va néixer, Barcelona, *Noguer i *Caralt Editors, 1990) 1979 — Un *uomo (Un home, Barcelona, *Noguer i *Caralt Editors, 1984). 1990 — *Insciallah. ("*Inshallah") traduït al català, 'Inxal·là' (Plaza i Janés i Cercle de Lectors, 

1992 2001 — La *rabbia i l'*orgoglio (La ràbia i l'orgull, Madrid, L'Esfera dels Llibres, 2002). 

2004 — La *forza *della *ragione (La força de la raó, Madrid, L'Esfera dels Llibres, 2004). S'apunta a la tesi de *Eurabia i acusa a l'esquerra europea de ser "*antioccidental". És una seqüela de La ràbia i l'orgull.

2005 — *Oriana *Fallaci *intervista *sè *stessa - L'*Apocalisse/ (*Oriana *Fallaci s'entrevista a si mateixa - L'Apocalipsi, Madrid, L'Esfera dels Llibres, 2005). Va haver una primera edició en 2004, que no incloïa el llarg epíleg «L'Apocalipsi», amb el títol *Oriana *Fallaci *intervista *Oriana *Fallaci. Extractes de la seva trilogia sobre l'islam més endevant escriuré sobre aquesta triologia.

Amenaça islàmica a Ses Illes

L’amenaça del bioterrorisme, a prop de les Illes. Mig centenar de milicians d’Al-Qaeda moren de pesta en una base del nord d’Algèria, on se sospita que fabricaven el bacteri per usar-lo com a arma bacteriològica. Tot a només 340 quilòmetres de les Balears. La xarxa terrorista internacional Al-Qaeda podria estar fabricant la seva arma bacteriològica més mortífera, el bacteri de la pesta, ben a prop de les Illes Balears, al nord d’Algèria. Així ho sospita el Govern nord-americà, segons han assenyalat en els darrers dies diversos mitjans internacionals i portals d’internet especialitzats en jihadisme.

Els serveis d’intel·ligència dels Estats Units investiguen si el desmantellament urgent d’un presumpte campament d’Al-Qaeda al Magreb islàmic (AQIM) a les proximitats de Tizi-Ouzou podria estar relacionat amb una errada durant el procés de fabricació del mortífer bacteri, que hauria provocat la mort de mig centenar de milicians islamistes i que seixanta més s’haguessin lliurat atemorits a les autoritats algerianes. Així ho destacaren els britànics The Sun i Daily Telegraph i el nord-americà The Washington Times en la seva edició del 19 de gener. Aquest darrer atribuí la informació a un alt càrrec dels serveis d’intel·ligència dels EUA.

La premsa algeriana es féu ressò de la notícia. Els diaris Echorouk i En-Nahar recolliren en les seves edicions del passat sis de gener la mort de desenes de milicians a causa d’una epidèmia i la fugida esperitada dels supervivents. Des d’aleshores, el silenci de les autoritats algerianes ha estat absolut.

D’altra banda, la web Counterterrorism Blog destacà que activistes pakistanesos haurien viatjat als camps d’entrenament d’AQIM a Algèria amb la missió d’ensinistrar els milicians nord-africans en la producció d’armes biològiques. La base dels terroristes algerians estaria ubicada en les proximitats de Tizi-Ouzou, una regió al nord del país amb una forta implantació de l’AQIM, organització hereva del Grup Salafista per a la Predicació i el Combat i que al llarg de la seva existència ha causat milers de morts.

http://sesilles33.blogspot.com/2009/02/lamenaca-del-bioterrorisme-prop-de-les.html

Reflexions d'un bloguista

Fa uns dies, mentre desfeia caixes al meu refugi de Foios, va caure en les meues mans la Historia de China de J. A. G. Roberts, i vaig estar fullejant-la una estona. Les pàgines sobre el segle XX, les recordava amb esborronament.

 De quina manera milers de milions de persones van caure en les mans d'un personatge tan sinistre i criminal com el senyor Mao, el del Llibre roig (de sang), responsable de la mort (cruel i violenta, en molts casos; de gana, en altres) de milions i milions de persones innocents; un carnisser terrible, un cretí absolut, que a Occident suscitava un entusiasme cec entre l'esquerra imbècil, mare de Déu, quina bogeria més incomprensible és el ser humà. Aquell dia feia poc que havíem estat parlant per ací sobre la pel·lícula aquella, La ola, sobre la facilitat amb què es (re)creen les condicions òptimes per al totalitarisme. I em vaig recordar, per associació d'idees, d'un article que havia aparegut a la premsa, fa uns mesos, sobre la manera com s'està falsejant la figura de Stalin a la Rússia actual. Total, que el ser humà és una aberració inintel·ligible, cada vegada n'estic més convençut. Com és possible això? Per molt malament que s'estiga, com es pot ser conscientment, deliberadament sord a les evidències de la història? Com es pot hom imposar la pròpia ignorància sobre coses que han passat fa pocs anys? Fa un mes li vaig deixar a mon pare un documental del Canal d'Història sobre Ceausescu.

 Es va quedar aborronat, més encara perquè els seus veïns (una parella de romanesos encantadors i molt treballadors) havien intentat convèncer-lo que ara és un desastre i que amb Ceausescu estaven molt millor. Gent jove, activa, formada, educada, i que s'enganya d'aquesta manera. I és que, certament, sembla que hom només està disposat a sentir el seu propi sofriment. Quan això passa, quan l'empatia amb les víctimes de la història desapareix, la civilització és només un lleu, finíssim vernís que desapareix amb una facilitat terrible.

 De Patiovirtual

Detingut un marroquí després de matar presumptament la seva filla perquè sortia amb un italià

ROMA, 16 Sep. (de la corresponsal d'EUROPA PRESS, Glòria Moreno) -

 La policia italiana va detenir ahir a la nit un ciutadà marroquí de 45 anys acusat d'haver apunyalat fins a la mort la seva filla de 18 anys perquè sortia amb un italià, segons han confirmat a Europa Press fonts dels Carabinieri. Segons la declaració del nòvio, que hauria intentat defensar la noia, l'agressió va tenir lloc ahir a la nit a Grizzo, fracció de la població de Montereale Valcellina, al nord d'Itàlia. El pare, que no aprovava la relació i, encara menys, que la parella hagués decidit començar a conviure, els va esperar i va atacar la seva filla amb un ganivet.

En un primer moment, la jove va aconseguir fugir i es va refugiar en un bosc pròxim. Tot i això, el pare la va atrapar i va ser allà on presumptament la va matar, segons detallen els mitjans italians. El jove, que té 31 anys i va haver de ser sotmès a una intervenció quirúrgica, va ser interrogat pels Carabinieri a l'hospital de Pordenone. Tot i registrar diverses ferides de ganivet a l'abdomen i les mans, el seu estat de salut no és greu. El pare, en canvi, va ser detingut i després de guardar silenci durant les primeres hores de l'interrogatori, va començar a parlar. Segons els mitjans locals, l'home va admetre la seva presència en l'escena del crim i de la seva declaració es desprendrien algunes contradiccions. Ara mateix, la policia continua buscant l'arma del crim, que podria trobar-se en el petit bosc on va tenir lloc l'agressió. La seva troballa és considerada de vital importància per aclarir la dinàmica dels fets. L'episodi va portar a la memòria la història de Hina Saleem, la jove d'origen pakistanès que va ser assassinada pels seus familiars perquè vivia d'una manera massa occidental. Els fets, que es remunten a agost del 2006, també van tenir lloc al nord d'Itàlia. Finalment, la Justícia d'aquest país va condemnar el pare de la víctima a 30 anys de presó.
 En lloc d'acceptar el matrimoni convingut per la seva família, Hina havia decidit anar-se'n a viure amb el seu nuvi --Giuseppe, de 33 anys, catòlic i de nacionalitat italiana--, de manera que els seus familiars van decidir degollar-la i amagar-ne el cadàver al jardí, perquè considera que no vivia com una bona musulmana.

FONT:  http://www.europapress.cat/internacional/noticia-detingut-marroqui-despres-matar-presumptament-seva-filla-perque-sortia-amb-italia-20090916113959.html

Chávez anuncia que Veneçuela tindrà coets russos de mig abast

El líder veneçolà tanca així una gira internacional d'onze dies que va tancar a Madrid anunciant la troballa d'un gran jaciment marí de gas natural El president de Veneçuela, Hugo Chávez, ha anunciat la compra de coets russos de 300 kilòmetres d'abast, com a punt i final d'una gira que va tancar aquest divendres amb una cridanera visita a l'Estat espanyol, amb una vistosa passejada pel centre de Madrid acompanyat pel president de Repsol, Antoni Brufau, en què va anunciar la troballa d'un gran jaciment marí de gas natural per part de la petroliera espanyola i on va fer broma amb “la barba de Fidel Castro” del rei Joan Carles. “Aviat començaran a arribar uns coets russos”, ha dit Chávez, “que no fallaran”durant un discurs des del palau de Miraflores en què ha explicat que l'armament tindrà finalitats defensives. El president de Veneçuela ha tancat així una gira internacional d'onze dies per diversos Estats d'Àfrica, Àsia i Europa. Chávez ha afirmat que amb aquest armament “no atacarem ningú, però amb aquests instruments de defensa farem front a qualsevol amenaça, vingui d'on vingui". L'anunci es produeix en un moment que les relacions diplomàtiques entre Veneçuela i Colòmbia estan congelades des de finals de juliol per la cessió de bases militars als Estats Units en territori colombià. El mandatari veneçolà ha assegurat que “la veu de Veneçuela retrona en els horitzons del món” i és “respectada a tot arreu”, en contrast amb el que passava abans d'arribar ell al govern, fa deu anys. La gira de Chávez va començar per Líbia, passant per Algèria, Síria, Iran, Turkmenistan, Bielorússia i Rússia, amb una visita d'última hora al Festival de Cine de Venècia, abans de passar per Espanya. WWW.AVUI.CAT No fa falta recordar com tracta Russia els països que s'han independitzat. CONTRA ELS IMPERIS COMUNISTES, FEIXISTES O DEMOCRÀTICS!

Boicot a la cantant Noa?

Hi ha una cosa impertorbable i és la barreja de l’antisionisme i la progressia. Aquest Onze de Setembre la cantant israeliana Noa ha estat convidada a cantar El Cant dels Ocells al Parc de la Ciutadella i ràpidament el progressisme antisionista amb la millor gala antibel•licista ha demanat que li fem el boicot. Arguments? Doncs un de molt de pes, va negar-se a condemnar el dret del seu país a defensar-se.

La Plataforma Aturem la Guerra (millor Paremos la Guerra) va demanar-li el mes de febrer passat que condemnés l’atac de l’Exèrcit Israelià contra Hamas a la Franja de Gaza, i la cantant va fer oïdes sordes, no entraré a defensar els arguments de l’Estat d’Israel per atacar els terroristes de Hamas, és problema seu, però el què no es pot fer és demanar a una persona que condemni el seu propi país i el dret inalienable que te a defensar-se. Noa no és cap activista, és una cantant, i personalment he de reconèixer que l’admiro per la seva feina, te una excel•lent veu i hi posa ànima a les seves interpretacions. Curiosament sempre ha pres part en actes i trobades reclamant la Pau al Pròxim Orient, fins i tot sol actuar amb músics palestins. Realment els antisionistes de Paremos la Guerra han errat d’objectiu,... o no.

El progressisme d’aquest país, i el del veí, te una certa paranoia conspirativa, això sí, molt selectiva. Sols sap trobar culpables a un costat del segment polític, no demanarà el boicot a cantants bascos que es neguin a condemnar la violència ni a palestins que es tanquin els ulls davant la barbàrie dels integristes de Hamas. Sols condemnarà Israel i/o Occident, justament el poc món lliure que hi ha. Aquesta condemna s’amaga sota un vel antibel•licista, és tant sols una excusa, en realitat hi ha la llarga mà del antisionisme que impregna el progressisme espanyol i català, curiosament aquest sector ideològic és qui més empeny en condemnar l’Estat d’Israel i al intentar boicotejar a la cantant Noa va més enllà, posant el mateix sac una artista i un estat, fent culpables als ciutadans dels actes del seu govern, realment tenim exemples no gaire llunyans d’aquesta política, i justament pensàvem que eren temps passats, que ja no tornaríem a veure.

Deixem a Noa que canti en pau i per la pau, i als progressistes antibel•licistes i de pas antisemites els hi recomanaríem que anessin a fer un tomb a Iran, Afganistan, o a molts altres països on per un no res et tallen una mà o et fuetegen, (per cert el darrer cas s’ha donat a Sudan on una periodista ha estat condemnada per portar texans

 Xavier Andreu del Secretariat Nacional d'Unitat Nacional Catalana
 www.unitat.cat

Boicot a l'11 de Setembre per part d'ONG's pro palestines.

Què passaria si durant aquest acte els catalans fèssim un boicot als musics àrabs contra la violència que impera al barri del Raval per culpa de gent de procedència àrab? O directament com ells per la procedència de la cantant? Molt senzill el govern ens titllaria de neonazis i els Mossos repartirien a tort i dret.

 Extret de http://www.cat-israel.org

 Us adjuntem el correu confidencial amb els “plans de protesta” que la patuleia pro-terrorista islàmico-palestina està organitzant per rebentar els actes institucionals de l’11 de Setembre organitzats pel Parlament. El més fotut és que en aquestes organitzacions que formen part de la “Plataforma Aturem la Guerra” hi ha dirigents que militen o són afins als partits polítics que part del “tripartit” així com de la Mesa del Parlament. Una de les organitzacions destacades i ànima de totes les campanyes de suport al terrorisme islàmic-palestí és "Sodepau" i com es pot llegir en el correu utilitzen el seu local és “Sodepau”. Es tracta d'una ONG que, entre d’altres coses, viu de la bicoca de la subvenció del Govern de la Generalitat. Fixeu-vos que coneixen fins hi tot l’horari quan i on cantarà Noa, en una bona filtració del protocol del l’acte. Fixeu-vos que també preveuen amb l’emoticona de “picar l’ullet” que Noa no canti –amb qui de l’organització estan en connivència?- Esperem que les forces policials, el govern i la societat civil sàpiguen plantar cara a tota aquesta gentota, les seves mentides sobre Israel i Noa, i el que és més important ara, les prentensions de fer aldarulls. En tot cas us demanem que en feu la màxima difusió, per tal d’impedir que una minoria, sovint violenta, torni a convertir l'11 de Setembre a Barcelona en el que desgraciadament va ser amb la manifestació “de les pistoles”.

Enviat: dilluns, 7 / setembre / 2009 23:57:23 

Per a: llista-aturemlaguerra@grups.pangea.org 

 Bona nit, Com sabeu, des del Parlament i la Presidència de la Generalitat han convidat la cantant israeliana Noa a participar en els actes institucionals de l'11 de setembre al matí. Concretament, han programat que canti "El cant dels ocells" a les 11 a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella. Aquesta artista va estar fent declaracions xenòfobes contra la població de Gaza el gener passat quan ells patien el bombardeig israelià i no se n'ha volgut desdir mai. En aquest sentit, hem redactat i enviat una carta de protesta dirigida a la Presidència del Parlament i a la Presidència de la Generalitat. L'heu rebuda fa unes hores a aquesta mateixa llista i, en tot cas, la podeu veure al web. www.aturemlaguerra.org També convoquem a l'acció de protesta que consistirà en: Quedar a la porta principal del parc de la Ciutadella, Pg. Pujades, a 2/4 de 10 del matí (9.30h) Si està ocupada pels Mossos d'Esquadra, quedem sota l'Arc de Triomf. A l'entrada i al parc, repartir 2000 còpies d'octavetes que expliquen perquè protestem. Quan la Noa canti, si canta i si ens és possible;) Ens posarem mocadors palestins Treurem els cartells dinA3 "Boicot a l'Estat d'Israel" Treurem les banderes palestines Ens posarem d'esquena a la cantant Hem acordat de no xiular ni fer soroll durant la cançó perquè podríem posar-nos en contra gent que, normalment, estaria interessada a escoltar-nos. El dijous 10 a les 7 de la tarda a Sodepau, hem convocat una reunió per ultimar detalls. Tothom és convidat a participar-hi. 

 SOBRE LA BOJARIA DE IC-EUA. ACTUALITZACIÓ 09-09-2009 / 15.00 h.

 Fa una estona que el grup parlamentari IC-EUa ha anunciat que protestarà durant l'acte de la Diada per la presència de la cantant Noa. El nivell d'esquizofrènia del grup al que pertany també el "Conseller Saura" arriba els límits del paroxisme, ja que els organitzadors de l'acte són ells mateixos des de la Mesa del Parlament i del Govern de la Generalitat al qual pertanyen. Accions com aquestes donen fe de la poca credibilitat d'aquesta mena de gentota junt amb els seus socis de govern. Trist paper novament el que es perfila per part del Govern de la Generalitat, que haurà convidat una persona per fer-ne escarni per part dels seus membres. Una acció, aquesta anunciada per diputats i consellers de la majoria del Govern, que és un insult per part de les més altes instàncies catalanes i que de ser permesa per part del President del Parlament i per part del President de la Generalitat no mereixerà més que el més profund rebuig i despreci. O és que ara s'estila que el Govern Català convidi persones a la seva Diada per a insultar-les? Mira la noticia que ja publiquen els diaris: http://www.adn.es/politica/20090909/NWS-1360-Diada-Noa-simbolica-cantante-protesta.html

Experta diu que en països musulmans "s'invoca l'Islam" per a "justificar" desigualtats entre homes i dones

SANTANDER, 3 Set. (EUROPAPRESS) - La secretària general adjunta de la Federació Internacional de Drets Humans, Sophie Bessis, va assegurar avui a Santander que en els països musulmans "s'invoca l'Islam" per a "justificar" les desigualtats entre homes i dones. En aquest sentit, va explicar que a causa de les "múltiples interpretacions" d'aquesta religió, "cap Estat" té igualtat jurídica entre ambdós sexes. Així mateix, Bessis va alertar que "el conservadorisme i el reaccionarismo" en matèria d'igualtat en aquestes nacions ve "legitimat" per una religió que és "la principal referència de la llei". D'igual manera, va manifestar que "únicament" la secularización de la societat i del dret "acostarà la igualtat". L'escriptora i periodista d'origen tunecino, ponent de la Trobada 'La Unión per al Mediterrani: el relanzamiento del Procés de Barcelona' organitzat per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), va afegir que "els Drets Humans seran incomplets si no s'introduïxen els de la dona". A més, va assenyalar que la cooperació internacional "necessita reforçar-se" quant al paper femení. Quant al vel islàmic, Bessis va opinar que, al seu judici, "és un senyal d'inferioritat de la dona", encara que "cal acceptar-lo". De fet, va expressar les seves "dubtes" a l'hora de legislar o no aquesta matèria i va recordar que a França "només està prohibit el seu ús per part de menors en els col·legis". FONT

Novetat Literària: La mutilació genital femenina i la cara oculta de l'islam més reaccionari

Autors: Gelu Marín González Editors: Madrid : G. Marín, 2003 Any de publicació: 2003 Edició: 1ª, 1ª Reimpresión Idioma: Espanyol

Varsòvia tem l'abandó de Obama

Vint anys després de la caiguda del mur de Berlín, Polònia encara recela de les intencions de Rússia. I una de les peces clau per a l'estratègia de seguretat dissenyada per Varsòvia, el projecte per a instal·lar en el seu territori part del sistema de defensa antimíssils d'Estats Units, està en l'aire. Després d'anys d'estreta cooperació (sobretot en temes de seguretat) amb Washington, Varsòvia tem que la nova Administració de Barack Obama li doni l'esquena i abandoni els seus plans per a dur l'escut antimíssils a Polònia, element essencial per a fortificar la frontera oriental del país ex comunista. En la memòria col·lectiva polonesa encara perviu el record de com la Unión Soviètica va cooperar amb Alemanya per a desmembrar el país en 1939. I encara segueixen més vius les quatre dècades de dictadura comunista sota el control de Moscou. No és d'estranyar que Varsòvia, davant la indignació creixent del Kremlin, s'apressés a entrar en l'OTAN, acceptés amb gust la invitació de l'anterior president nord-americà, George W. Bush, per a albergar 10 míssils interceptores del seu sistema de defensa i es convertís en gran defensora de la independència de les ex repúbliques soviètiques. Però Obama, que manté una millor relació amb Rússia que el seu predecessor, està estudiant una possible alternativa a l'escut, segons una informació de The Nova York Estafis, un canvi de plans que sens dubte agradaria a Moscou, però que perjudicaria no només a Polònia, sinó també a la República Txeca, on està previst instal·lar un radar. A Varsòvia, els experts esperen que, si finalment el projecte es va a pic, es puguin mantenir almenys algunes de les contraprestacions promeses per Bush en el seu moment per a modernitzar l'Exèrcit polonès. Les exigències se centren a renovar els seus defenses antiaéreas, que daten del comunisme, amb un sistema de nova generació. No serà fàcil. Amb el canvi en la Casa Blanca, les relacions de Polònia amb Estats Units estan en un dels nivells més baixos des de 1989, segons els experts. "És important tenir una bona relació", afirma Jacek Kucharczyk, de l'Institut d'Assumptes Públics de Varsòvia. "Polònia hauria de buscar altres àrees de cooperació amb Estats Units; hem posat tots els ous en una mateixa cistella [l'escut] i ara s'han trencat". Sigui menjo sigui, l'escut, encara que fortament promogut des del Govern, és bastant impopular entre els polonesos -segons l'última enquesta, el 53% ho rebutja-, perquè temen que enfurir al Kremlin amb aquest projecte causi més dany del que pugui evitar. La majoria dels polonesos segueix desconfiant de Rússia. "Un 60% dels ciutadans considera que Rússia està intentant recuperar la seva influència en la seva antiga esfera de dominació", explica Kucharczyk. No obstant això, un 73% diu sentir-se segur i que la independència del país no està en perill. www.elpais.com