dilluns, 17 de gener de 2011

Anna Punsoda: Racisme, encara? (Revista Valors)

octubre 30, 2010

La maternitat estova a tota self-made-woman. Fins i tot la Rahola publicava fa poc un article solidaritzant-se amb la Najat El Hachmi, la-catalana-d’origen-marroquí-que-va-guanyar-el-Ramon-Llull, pels insults que havien rebut les seves respectives filles. L’una lamentava que anomenessin “mora de merda” a la seva nena i l’altra, per demostrar que l’estigma no recau només sobre els moros, explicava que a la seva la tractaven de “bruta xinesa”.

L’última polèmica que recordo entre la periodista i la-catalana-d’origen-marroquí-que-va-guanyar-el-Ramon-Llull, venia de la caricatura que feien de Hitler a Polònia. El Hachmi trobava fantàstic que el dictador hi aparegués monejant amb les càmeres de gas perquè era una forma d’estimular els nens a aprendre història. La Rahola, elegantment, només va dir-li que si la seva filla havia de conèixer l’holocaust pel Polònia, anàvem fins. Dels debats entre ambdues dames se’n segueix, i no cal ser Joan Corbella per adonar-se’n, que tots som molt susceptibles quan l’atac afecta al nostre col·lectiu i més laxos quan els atacs els reben els altres. I sí, crec que la conyeta de les càmeres de gas pot ser tant o més infesta que el “mora de merda” de la filla de El Hachmi.

D’ençà de la constitució dels grans sistemes evolucionistes de principis del XIX, el racisme ha servit per justificar des de l’imperialisme a genocidis de pobles sencers. Si ara només serveix per justificar els sentiments ferits d’uns i d’altres i per omplir pàgines de diaris, vol dir que anem bé. Però potser caldria replantejar el tema. Hi ha racisme, en sentit literal, a Catalunya? O el problema, més que la ‘raça’, és la marginalitat que atribuïm a determinats col·lectius que solen coincidir amb una raça concreta? El motiu d’assenylar el moro és la ‘raça’ o són les damnificacions que hi vinculem fruit d’una conjuntura socioeconòmica difícil i dels problemes pràctics de la convivència? Jo crec que el tema ja no és la ‘raça’ i que el racisme en sentit estricte no va més enllà de l’anècdota. Anècdota lamentable, d’acord, però al capdevall anècdota.

El desembre de 1949, la UNESCO va decretar que no hi havia res d’innat en els homes que no resultés del seu entorn cultural. I per motius evidents, va proposar substituir el terme “raça” pel ‘d’ètnia’. Molt bé. Prohibides les races, ens trobem amb les ètnies. Que poden ser o no ser problemàtiques, però que hi són. I amb ‘l’aparició’ de les ètnies va aparèixer també la dificultat per articular-ne el conviure als estats i la crítica furibunda a l’etnocentrisme. L’etnocentrisme, en si, no és ni bo ni és dolent. Només és inevitable i cal ser-ne conscients. Que jutgem des dels propis paràmetres, ho entén més aviat un nen que algú atacat de correcció política. Hi ha ètnies. Ètnies amb valors diferents. Per mi no tots igualment respectables. He sentit dir a una professora, des de la palestra d’una facultat catalana, que l’ètnia és incommensurable i que l’ablació no és pot jutjar. Això no és ser tolerant. Això és ser una hipòcrita i una irresponsable. Cal ser sempre molt conscient gràcies a quins processos històrics podem formular els judicis que formulem. És curiós, però les persones més relativistes i més hostils als valors occidentals actuals que conec són les que ho passarien més magre en un país que no fos com aquest: homosexuals que serien penjats d’una grua, adúlteres que serien apedregades, dones forçades a casar-se i a criar com conilles amb qualsevol tiet vell.

Dèiem que hi ha ètnies, o sigui races, però que a Catalunya no són considerades més enllà dels inconventients i dels avantatges individuals. El dia que ser “d’orígen marroquí” deixi de ser un plus per guanyar-se l’admiració del públic lector, el “mora de merda” s’haurà acabat. Serà complicat. Bàsicament perquè als països de tradició llatina, el paternalisme i el poder absolut dels Estats ha fet configuar la subjectivitat en base a la pertinença grupal. Però això ja duria el debat massa enllà. I avui ja us he clavat prou la tabarra…

El blog de l'Anna Punsoda

1 comentari:

NELCAT ha dit...

Bé, si deixam de banda els clixés sobre el "racisme" que n'Anna fa servir al començament, i amb els quals no estic gens d'acord, almenys la seva perspectiva és una mica d'aire fresc, no és la típica porqueria progre "antiracista".

Li don un 5 sobre 10.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters