dimecres, 5 de gener de 2011

Simo Häyhä: La mort blanca



Simo Häyhä (17 de desembre de 1905 - 1 abril 2002), anomenat per l'exèrcit soviètic "Belaya Smert" (en rus: Белая смерть, en finès: Valkoinen Kuolema, i en català: La Mort Blanca), va ser un soldat finlandès, considerat el millor franctirador de la història.

Simo va néixer al petit poble de Rautjärvi, prop de l'actual frontera finesa amb Rússia, i va iniciar el seu servei militar el 1925. Durant la Guerra d'Hivern de 1939-1940 entre Finlàndia i la Unió Soviètica, va servir com franctirador contra l'invasor rus. Actuant a temperatures que oscil laven entre els vint i els quaranta graus centígrads sota zero, i vestit completament de camuflatge blanc, Häyhä abatre a més de 505 soldats enemics, tot i dades extraoficials eleven aquesta xifra a 542. El recompte diari dels enemics morts es duia a terme en el camp de batalla pels mateixos franctiradors finlandesos.

Häyhä utilitzava el fusell M28 Pystykorva, una variant finlandesa del fusell soviètic Mosin-Nagant. Simo preferia no utilitzar mira telescòpica per a no augmentar la grandària del blanc que oferia l'enemic durant els combats, i perquè sovint, els franctiradors eren delatats pel reflex del sol a les lents d'aquestes mires. Amb tan baixes temperatures, les mires podien entelar o trencar-se amb facilitat.

Una altra de les seves tàctiques consistia a compactar la neu davant seu perquè en disparar no es remogués. Al seu torn, per evitar que el baf del seu alè el delata, omplia la seva boca de neu. La seva curta estatura, 1,52 m, també li va resultar de gran ajuda a l'hora de passar inadvertit en el combat.

A més de les seves baixes amb el fusell, Simo té també acreditades altres dues-centes amb un subfusell. Totes les baixes que aquest tirador va infligir a l'exèrcit soviètic es van produir en un termini de tres mesos. El 6 de març de 1940, Häyhä va ser ferit a la cara per una bala explosiva enemiga. Abans d'això, els russos van elaborar multitud de plans per acabar amb ell, inclòs l'enviament de franctiradors i atacs d'artilleria, que no van aconseguir cap resultat. Es presumeix que el tret que li va ferir va ser realitzat a l'atzar, i les ferides el van deixar en estat de coma.

Simo va ser rescatat pels seus companys, que van relatar posteriorment que "la meitat de la seva cara havia desaparegut". El dia 13 de març, el mateix en què es va signar la pau entre la Unió Soviètica i Finlàndia, Simo Häyhä recuperar la consciència. Després de la guerra, va ser ascendit de cap a segon tinent pel mariscal de camp Carl Gustaf Emil Mannerheim. Ni abans que ell ni posteriorment cap soldat havia obtingut un ascens en circumstàncies tan dramàtiques en la història militar de Finlàndia.

Vida posterior

Simo Häyhä trigar uns quants anys a recuperar-se de la seva ferida, la bala que havia travessat la seva mandíbula i li havia destrossat la galta esquerra. Després de la Segona Guerra Mundial es va dedicar a la caça, sobretot de ants, ia la cria de gossos, i en diverses ocasions va caçar amb el president finlandès Urho Kekkonen.

Quan el 1998 se li va preguntar com va arribar a ser tan bon tirador, simplement va contestar que "practicant". Sobre la seva onerós rècord de morts, deia que "Vaig fer el que se'm va ordenar el millor que vaig poder". Simo Häyhä va passar els seus últims anys en un petit llogaret anomenada Ruokolahti situada al sud-est de Finlàndia prop de la frontera amb Rússia. Va morir l'1 d'abril de l'any 2002.

Documental en castellà Simo Häyhä i la guerra entre Rússia i Finlàndia:







Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters