Comunisme i feixisme , un camí paral·lel

“Sempre he donat ordre que els antics membres del Partit Comunista siguin admesos immediatament al partit”Adolf Hitler

 

 Així es va fer. . Més de la meitat dels 55.000 camises brunes reclutats en 1933 eren antics comunistes. Els camises brunes eren la sinistra organització paramilitar nazi responsable de l’assassinat de milions de jueus, gitanos, homosexuals, discapacitats i opositors al règim hitlerià.

És curiós, molt curiós, que en l’anàlisi d’ambdues ideologies hi hagi tantes coincidències.

Per al nazifeixisme, lo fonamental és la raça. Els interessos de l’individu han d’estar subordinats a la raça privilegiada o de l’estat nació que l’encarna. Les altres races son considerades inferiors.

Per al comunisme, allò fonamental és la classe. Els interessos de l’individu han d’estar subordinats als interessos de la classe proletària. La dictadura del proletariat ha de destruir tota una classe social, la burgesia. Per aconseguir-ho els seus integrants han de ser privats de tot tipus de drets.

La principal característica del feixisme i del comunisme és el seu idealisme portat fins a les últimes conseqüències. Tot el que és real és racional i viceversa. És a dir, si tenim una idea que sembla racionalment òptima i intelectualment ben trobada, podem afirmar que també és moralment bona. A partir d’aquest raonament es va justificar l’holocaust nazi, les purgues de Stalin o l’estossinada perpetrada pel dirigent comunista, líder dels Khmers rojos, Pol Pot.

Una altra característica d’aquestes ideologies, tal i com reflexa el jurista Norberto Bobbio és que: “tota la història del pensament polític està dominada per dues tendències bàsiques; l’organicisme i l’individualisme. El comunisme i el feixisme son els paradigmes de l’organicisme, considerant l’estat nació com un tot on l’individu no té cap autonomia.

Aquestes coincidències ideològiques, malauradament portades a la pràctica a través de veritables carnisseries, també s’han expressat durant la història amb slogans i frases que, tot i venir de dos extrems molt distanciats teòricament , en el fons venen a dir el mateix. I si no, intenteu trobar diferències entre el “Socialismo o Muerte” de Fidel o “Pátria o Muerte” del Che Guevara i el “Muera la inteligéncia i Viva la Muerte” de Millan Astray, pronunciat el dia de la “raza” al paranimf de la universitat de Salamanca, l’any 1936. I encara més, quina és la diferència entre la democràcia orgànica d’en Franco i el centralisme democràtic de Lenin?…

Ara que l’esquerra maoista i Chavista de l’actual tripartit s’ha apoderat de Catalunya amb la pretensió d’intervenir i controlar al màxim tots aquells espais que encara quedaven en mans de la societat civil, ara que tot ha de passar pel monstruós aparell governamental que asfixia tota iniciativa, entra a la teva cuina i et diu ; tranquil ja m’ocupo de jo de tot, no estaria malament, recordar les paraules del Nobel d’economia Friederich August Von Hayec, segurament el pensador liberal més important del segle passat, quan deia que: “Fins fa molt poc temps, les polítiques socialistes dels governs alemanys eren considerades com un model per als “progressistes”, de la mateixa manera que han estat considerades les de Suècia de manera més recent. Pocs han tingut el coratge de reconèixer que l’ascens del feixisme i el nazisme no ha sigut una reacció contra el socialisme anterior sinó precisament la seva conseqüència, i que els conflictes entre la “dreta” del nacionalsocialisme i la “esquerra” comunista no han estat sinó lluites entre fraccions socialistes rivals”.

 http://www.joseptarrat.com/archives/106

Les alenades finals del comunisme

Anuncien per al pròxim dissabte la reobertura de la seu del PCE en Castalla.

Després de la ràpida i constant cadena de fracasos electorals patits pel comunisme espanyol en totes les cites electorals des de l'any 1995, i amb la total desaparició de la seua marca blanca, Izquierda Unida, en molts municipis (entre ells Castalla, però també Castelló, Alacant i València), en les tres diputacions valencianes, i la única presència de Gaspar Llamazares en el Congrés dels Diputats (i que a més ha anunciat que no repetirà com a Coordinador General), sorprén que es dediquen a reobrir seus. El programa de l'acte és apassionant: picaeta, música i el vídeo "Cuba: camino de la revolución".

Quin model pretén el PCE per al nostre país? El de la Cuba submida en la misèria, amb doble moneda, coneguda bàsicament en el món per ser el major destí de turisme sexual?

El PCE, i el comunisme per extensió, han fracassat estrepitosament. S'ha portat a la pràctica de diferents formes (Cuba, Xina, URSS, Vietnam, Corea del Nord...) i els diferents models han caigut en el mateix error: utilitzar la repressió i el terrorisme d'Estat, des d'Stalin fins a Fidel. Han fet fracassar una ideologia que comptava amb un indiscutible element positiu: la igualtat.L'ensorrament del bloc comunista va deixar el PCE en l'anacronisme. La unificació dels partits conservadors el va debilitar com a alternativa, que va recaure en els partits socialdemòcrates.
 El rebuig del comunisme a reconéixer les identitats col·lectives l'ha deixat sense armes per combatre la globalització en favor dels nacionalismes democràtics, i a una opinió pública cada volta més post-materialista són més importants les idees de llibertat, igualtat d'oportunitats i riquesa que una suposada "dictadura del proletariat", l'abolició de la propietat privada, i el llenguatge obrerista i revolucionari.

El PCE continua tancant els ulls a la realitat, que aboca a la moderació a tots els partits. Al PP ja s'anuncia una tornada a posicions més moderades en el pròxim Congrés. Al PSOE també s'anuncien pactes d'Estat amb el PP, CiU i el PNV, i en el terreny valencià, el BLOC anuncia l'abandó de les tesis més esquerranes en favor d'una posició centrista de clara de defensa dels interessos valencians. Mentrestant, el PCE es reinvindica amb el model de "Cuba, el camino de la revolución".

http://castalla-oberta.blogspot.com/2008/04/les-alenades-finals-del-comunisme.html

CHAVEZ'S TERROR

LES AMISTATS DE CHAVEZ

DIGA'M AMB QUI VAS I ET DIRÉ QUI ETS

Chavez amb les FARC

Documents en poder d'EL PAÍS extrets de l'ordinador de Raúl Reyes -el nombre dos de les FARC mort en un atac el 1 de març-, revelen que el president veneçolà, Hugo Chávez, va finançar i va armar a l'escamot colombià i li va demanar que ensinistrés a grups afins al chavismo en la lluita armada.

Aquest article és el primer d'una sèrie. El passat 8 de novembre, Hugo Chávez rebia a Caracas a Luciano Marín, alies Iván Márquez, dirigent de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). El motiu: impulsar l'acord humanitari amb Colòmbia per a canviar a 44 segrestats per 500 guerrillers presos. Això va ser la part pública. Però va haver altra reunió secreta. En ella, el president veneçolà "va aprovar sense pestagenar la sol·licitud" de 300 milions de dòlars %[194 milions d'euros] feta per l'escamot marxista. A més, es va dissenyar un pla per a rebre en la regió veneçolana del Orinoco l'armament enviat a les FARC per dos traficants australians i es va engegar un mecanisme de coordinació entre l'escamot i l'Exèrcit veneçolà, al més alt nivell. Caracas nega els vincles amb la insurrecció  

Els guerrillers van intentar comprar míssils terra-aire El 8 de novembre de 2007

 es va oficialitzar la relació en el palau de Miraflores " "%[Chávez] va aprovar sense pestañear donar 300 milions de dòlars", diu un guerriller La mediació pels ostatges va reforçar l'aliança amb Caracas Chávez va oferir al grup armat una participació en el negoci petrolier Així ho conta el propi Iván als seus companys del Secretariat de les FARC en un correu datat el 12 de novembre de 2007. El missatge està en un dels ordinadors confiscats a Raúl Reyes, nombre dos de l'escamot mort el passat 1 de març en l'atac colombià contra el seu campament a Equador. Bogotá ha demanat a Interpol que certifiqui l'autenticitat dels ordinadors. Les conclusions es faran públiques la pròxima setmana. Aquella reunió en el Palau de Miraflores va oficialitzar una relació que s'havia desenvolupat des de l'any 2000 amb intermediaris i s'havia concretat en el subministrament puntual d'armament en canvi de l'entrenament prestat per les FARC a membres del Partit Comunista i altres grups afins al chavismo en els seus campaments en sòl veneçolà. Dos homes molt propers a Chávez encapçalaven fins a aquesta data els contactes: el general Hugo Carvajal, cap de la Intel·ligència Militar, i el capità de navili Ramón Rodríguez Chacín, actual ministre de l'Interior. Els interlocutors de l'escamot a Veneçuela eren Iván Márquez i Rodrigo Granda, alies Ricardo. Així, en un correu del 4 de gener de 2007, Iván explica que el general Carvajal i el general Alcalá els van a fer arribar "la pròxima setmana bazucas %[lanzagranadas] de gran potència, dels quals 10 seran per a Estafa %[Timochenko, altre comandant guerriller en la zona fronterera] i 10 per a aquí". El general Alcalá, a més, anava a fer-se càrrec del port de Maracaibo, "un gran avantatge" per al "desembarqui de càrrega". Tot apunta que es tracta de Cliver Alcalá, destacat en l'Estat del Zulia, el capital del qual és Maracaibo. L'enviament es materialitza dies més tard: "Els aparells que hem rebut amb Estafa són coets antitanque de 85 mm., 2 tubs i 21 càrregues. L'amic diu que tenen més de 1.000 càrregues, i que pròximament ens faran arribar altres més", escriu Iván el 20 de gener. El general Carvajal s'ha compromès "a portar un ofertante d'armes de Panamà", mentre que el general Alcalá els fa saber que "els caps de les Brigades frontereres tenen tota la disposició" per a col·laborar amb ells. Assetjades per l'aviació colombiana, les FARC busquen míssils antiaéreos. Al març de 2007, Timochenko escriu que els seus amics de la intel·ligència veneçolana els oferixen "peces per a construir-los i garanteixen el viatge per a enviar a un propi al Mig Orient a realitzar un curs en el maneig de coets". Els correus intercanviats entre els membres del Secretariat de les FARC constituïxen una preciosa bitácora de les relacions amb Veneçuela, no exemptes de frecs. No obstant això, la decisió d'Álvaro Uribe de permetre la mediació d'Hugo Chávez en la negociació d'un acord humanitari amb l'escamot, a l'agost de 2007, va tenir un efecte que el president colombià no havia calculat: l'enfortiment de l'aliança amb l'escamot. "Les FARC sempre havien buscat una trobada directa amb Chávez, però ell era renuente", diu un analista de la intel·ligència colombiana. "Fins a la reunió en Miraflores, que va engegar una estratègia conjunta". Chávez considera el seu paper de mediador com "un assumpte de projecció geopolítica de transcendència", en paraules del seu ministre de l'Interior. En efecte, un èxit en aquest camp (per exemple, l'alliberament de Ingrid Betancourt) reforçaria la seva imatge internacional i nacional. En joc està el referèndum sobre la reforma constitucional (que va perdre al desembre de 2007) i el seu paper com líder continental. L'escamot ho sap i s'aprofita: usa el bescanvi com un paraigua per a assolir de Chávez no només projecció internacional i la seva exclusió de la llista d'organitzacions terroristes de la UE, sinó fons i armes per al "Pla Estratègic", que no és altra cosa que la full de ruta per a la presa del poder. "Les FARC utilitzen a Chávez", diuen fonts colombianes. Al febrer de 2008, en el curs d'una reunió secreta en Barinas, Chávez (que apareix ja en els correus amb el pseudònim d'Ángel) assegura que té llests els primers 50 milions de dòlars. "Ens va oferir la possibilitat d'un negoci en el qual nosaltres rebem una quota de petroli per a comercialitzar en l'exterior, la qual cosa ens deixaria una sucosa utilitat", escriuen Iván i Ricardo. El gerent de PDVSA %[la petroliera estatal] està present. Chávez es mostra exultante. Els organitza una cita amb autoritats de Bielorússia per a aconseguir armament en el mercat negre. I oferix pagar amb fons de PDVSA els advocats de Simón Trinitat, comandant de les FARC jutjat a EE UU per segrest i narcotràfic. Vint dies més tard, l'Exèrcit colombià ataca el campament de Raúl Reyes.

http://www.elpais.com/articulo/internacional/papers/FARC/acusen/Chavez/elpepuint/20080510elpepiint_6/Tes

Traduit per http://www.softcatala.org/

Els crims del marxisme.

En 1997, es va publicar a França "El llibre negre del comunisme: crims, terror i repressió", escrit per destacats professors universitaris i investigadors europeus. Va Ser editat per Stéphane Courtois, director d'Investigacions del Centri National de la Recherche Scientifique la més prestigiosa organització pública d'investigació de França. L'obra documenta actes criminals, atemptats, assassinats, tortures, deportacions massives, afusellaments, portats a terme per règims comunistes. AL que s'han de sumar els crims comesos per a instal·lar sistemes marxistes. En la seva introducció, Courtois diu: "... El comunisme real va posar en funcionament una repressió sistemàtica, fins a arribar a erigir, en moments de paroxisme, el terror com forma de govern". Alguna cosa a tenir en compte per qui, des de l'esquerra, avui parlen de "terrorisme d'Estat". Les xifres de les víctimes caigudes del marxisme són esgarrifoses: 20 milions a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques 65 milions en la República Popular Xinesa 1 milió a Vietnam 2 milions a Corea del Nord 2 milions a Cambotja 1 milió en els règims comunistes d'Europa oriental 150.000 a Llatinoamèrica 1,7 milions a Àfrica 1,5 milions a Afganistan unes 10.000 baixes provocades pel moviment comunista internacional i partits comunistes no situats en el poder. Estem parlant de 100 milions de morts, en menys d'un segle. En les dues guerres mundials (1914-1918 i 1939-1945), no es van registrar tants. Es tracta, sense cap dubte d'un flagell de la Humanitat, un flagel pitjor que les pestes de l'antiguitat, pel seu resultat letal, pel nombre de víctimes. 15.09.2008 Dr. Carlos J. Rodríguez Mansilla Aquest text ha estat traduit per http://www.softcatala.org/traductor/

Quique Skatalà

En Quique d'Skatalà ens fa saber que les paraules que estaven escrites aquí no són seves i ha denunciat els impulsors de l'arxiu de la web que hi ha a continuació, així doncs sense voler perjudicar a ningú però seguint informant, si algú vol saber les suposades frases d'en Quique ho haurà de fer a l'arxiu de l'enllaç a la plana 13 i ens fa saber també que el text de l'arxiu està "amb molt mala intenció el text que jo vaig escriure fa més de 13 anys i que es referia exclusivament a l'ús estétic que fan de la política determinades faccions del col·lectiu skinhead." i que "estat mai contrari al comunisme ans al contrari i el que jo reflectia en el meu article era precisament l'ús estètic de determinades ideologies que fa una part del jovent." afegeix seguidament que "la web de on heu tret part del meu article serà denunciada judicialment per haver-ne modificat el contingut i per comentaris injuriosos contra la meva persona."

Gràcies Quique per aclararir-ho.
Font: movimiento skinhead en euskalherria