Wisła Krakow Supporters

Aquí veiem els aficionats de l'equip polonés Wisła Krakow mostrant el seu rebuig al comunisme en forma de mosaic.

Orgullós de ser comunista

El diputat Boada (Iniciativa) va dir ahir al Parlament que se sentia orgullós de ser comunista i de que li diguessin “soviètic”. Si aquest país fos una mica seriós i no aquest femer relativista i socialdemòcrata el senyor Boada ja avui dormiria a la presó acusat de enaltiment del genocidi. No hi ha hagut a la Història cap totalitarisme més abassegador i sanguinari que el comunisme, més sectari, criminal i assassí. Que el senyor Boada digui que se sent orgullós de ser comunista i soviètic és perfectament equivalent a què algú digués que se sent orgullós de ser nazi i del Tercer Reich. El bonisme amb què es tracta i es considera el comunisme és completament impresentable i impropi d’una societat i d’un país amb memòria. El comunisme és el càncer més letal que ha patit la Humanitat, i no només pels milions de vides que ha segat i que sega encara sinó per la misèria que deixa al seu pas, per la destrucció de l’economia i de l’esperança, per com asseca les ànimes i anul·la l’home. En un país normal el senyor Boada seria a la presó per apologia del pitjor crim que s’ha comès mai contra la Humanitat. I en un país normal qualsevol Parlament s’hauria col·lapsat d’indignació sentint les seves paraules. Però estem tan podrits per dins, i tan desorientats i tan vençuts, que ni l’insult més gros ens commou i som matèria totalment trepitjable. El Parlament demostra cada dia i a cada sessió la seva inutilitat, i la representació que s’hi fa és una farsa de fira ambulant amb la dona barbuda i la cabra, el venedor de pòcimes i el faquir, etcètera. Ahir, restant impassible davant la barbaritat que Boada digué, va demostrar també que és una cambra de diputats o bé molt ignorants o bé molt indignes. O bé totes dues coses, que és el més probable. L’esquerra, que sempre ha estat totalitària i que mai no ha idexat de ser-ho, que sempre ha estat mortífera i que si els deixessis tornarien a la txeca, l’esquerra amb les seves mentides i nosaltres amb la nostra deixadesa davant d’aquestes mentides devalua i devaluem el debat públic i allò que fa que ens puguem considerar persones fetes i dretes, mereixedores de tal nom i dignes de la nostra espècie. Si no plantem cara, i no els plantem cara i ens alcem contra la seva barra i la seva monstruositat, ens acabarem tornant tan cínics i miserables com ells, tan còmplices del crim com ells, tan mesquins com ells. Som a un pas d’aconseguir-ho. Des del fons de l’abisme, el seu cau de desfeta moral ens espera, sinistre i tenebrós, per confondre’ns amb la pitjor mena de gent que habita el planeta. Salvador Sostres

Els nadius de Còrsega protesten davant les cases i negocis de magribins, que terroritzats comencen a abandonar l'illa francesa

A Còrsega, el rebuig contra els magribins s'expressa cada dia amb més cruesa. Les autoritats de l'illa s'inquieten davant la recrudescència dels atacs anti-magrebins: un total de 30 atemptats en els últims 6 mesos contra cases i empreses magribins, inclòs un banc marroquí.

En el vídeo es mostren imatges del segon atemptat contra la casa en construcció d'un algerià, que davant l'assetjament patit ha decidit abandonar l'illa. Els corsos són cada vegada més reticents amb la immigració musulmana (26.000 per a una població total de 300.000 persones a l'illa) i defensen la seva postura sense embuts. Temen ser submergits per aquesta població culturalment diferent i prolífica.

Fins als moderats comparteixen aquest temor: "Si unes comunitats de fora de Còrsega segueixen arribant massivament i segueixen sense integrar-se, llavors és evident que tindrem greus problemes tard o d'hora, perquè amb tota seguretat els corsos no acceptaran ser marginalitzats al seu poble". Els enfrontaments són habituals i els nadius diuen no estar disposats a lliurar la seva terra a una altra civilització.

En aquest context, un pamflet signat per un denominat CMCS (Comitè de la Majoria Silenciosa Corsa) va circular a l'illa arran d'uns incidents que van portar a uns atemptats contra locals magribins algun temps enrere.

Això deien aquestes octavetes:

SI ETS MUSULMÀ LLAVORS LLEGEIX AIXÒ

SENSE ODI NI RACISMEA Còrsega els immigrants s'han d'integrar. Preneu exemple dels vostres avis, que van saber al seu moment, fondre en la societat francesa sense abandonar la seva identitat i respectant la del seu país d'acollida.És intolerable que els fills i els néts dels immigrants d'ahir no s'hagin adaptat o no hagin volgut adaptar, sota la influència de l'islamisme i de la xaria que ens volen imposar.

NO ACCEPTEM AIXÒ A CÒRSEGA 

No tindrem territoris fora de la llei com passa en altres parts (les "banlieues"). Els habitants de la nostra illa seran particularment vigilants pel que fa totes els conflictes que exasperen la societat francesa.Vosaltres els musulmans, no perdeu mai de vista que si esteu sobre el territori francès és per beneficiar-vos d'avantatges econòmics que no existeixen en el vostre països d'origen.Recordadles això als vostres descendents que reivindiquen l'islam a Còrsega vestint-cada vegada més de manera provocativa.Tampoc acceptem veure aquestes joves i dones, cada vegada més nombroses, envair els nostres espais públics vestides d'aquesta manera. Sabem que el mocador és la primera etapa cap el vel integral. Aquest ha passat lentament de ser un símbol d'islam a ser una eina de desestabilització de la societat francesa, particularment en l'àmbit escolar.

MUSULMANS 

Us aconsellem encaridament que segueixin les nostres normes. Aquest és el nostre país, la nostra terra, el nostre estil de vida, del qual us aprofiteu sense respectar-lo.Còrsega no se sotmetrà a les vostres exigències, els que persistiran seran obligats a retornar als seus països d'origen o el dels seus ancestres.Us demanem que transmeteu i feu circular aquest correu als vostres familiars i cercles pròxims insistint sobre el fet que estem cada vegada més determinats.

CMSC Comitè de la Majoria Silenciosa Corsa ".

 FONT: 

El 15-M serà anticatalà?

El moviment dels indignats està prenent una deriva inquietant a Catalunya. Aquest cap de setmana, l'organització del 15-M va convocar una manifestació, dissabte, que va acabar amb una escridassada contra els geganters de Barcelona. "¡Pan y circo!" era la frase que més cridaven entre un reduït ventall de consignes, sempre en castellà. Els gegants de Santa Maria del Mar i l'Àliga i el Lleó de Barcelona van actuar com van poder enmig de l'esbroncada hispànica.

Diumenge, l'escena es va repetir en la inauguració del monument als castellers. Aquesta vegada, els de l'AcampadaBCN van comptar amb el suport dels vaguistes de TMB i, davant els representants de les colles castelleres de tot el país, el famós "No hay pan para tanto chorizo" va convertir la plaça Sant Miquel en un suburbi ideològic de la Puerta del Sol.

L'escultura que s'inaugurava pot agradar més o menys, segur que és massa cara i, sens dubte, hi ha motius de sobres per protestar contra els polítics d'aquest país. Però no pot ser casualitat que els del 15-M només protestin contra la cultura popular catalana. Ni a Madrid, ni a Andalusia els ha passat mai pel cap fer accions d'aquest tipus contra els toros o el flamenc, en format real o simbòlic.

Inevitablement, un fenomen d'àmbit espanyol i amb epicentre a la Puerta del Sol ha acabat contaminat per les fòbies i menyspreus que impregnen la societat madrilenya. Ja no es pot mirar cap a una altra banda; l'AcampadaBCN ha de decidir si és un moviment que vol passar d'espanyol a espanyolista o si, per contra, assumeix la defensa de la societat catalana des de la seva visió del món.

salvadorcot@naciodigital.cat

Font: ND

Els «indignats», contra la cultura popular catalana

Crits de "¡Pan y circo!" contra els gegants de Santa Maria del Mar i l'Àliga i el Lleó de Barcelona

Un grup d'"indignats" del moviment 15-M van protestar ahir contra el tradicional ball de la imatgeria festiva de Barcelona, que servia d'inici a la festa major d'hivern de Santa Eulàlia, amb crits de "¡Pan y circo!", "¡Verguenza, verguenza!", "¡Dictadura de CiU!" i "¡Fuera, fuera!".

Després d'haver dirigit les seves protestes contra els parlamentaris catalans, el juny de l'any passat, ahir van decidir carregar contra la cultura popular i tradicional del país, presumiblement per manifestar públicament la seva indignació, en considerar que el Lleó i l'Àliga de Barcelona i els gegants de Santa Maria del Mar, documentats ja del segle XVI, són una eina de l'stablishment polític actual per tenir entretingut el poble i impedir-li que així pensi en les retallades.

FONT: ND

El 29 de maig del 2011 els indignats demanaven deixar de banda els nacionalismes insultant i xiulant a tot aquell que duia una estelada, la Senyera o simplement parlava en català perque no se le entiende! i deixant campar lliurement elements amb banderes d'Espanya, de la Fe Falange o de Ciudadanos. Mesos més tard la xusma lerrouxista segueix fent atacs contra Catalunya en forma de lluita social.

El Perú captura el líder del grup terrorista 'Sendero Luminoso'

El 'camarada Artemio' ha quedat greument ferit durant la captura. L'operació contra l'històric cap de la guerrilla maoista l'han dirigida conjuntament l'exèrcit i la policia del país

 

EFE

Lima | Actualitzada el 12/02/2012 19:41

 

El 'camarada Artemio' en una imatge d'arxiu / AFP

L'últim líder històric en llibertat del grup terrorista Sendero Luminoso, el 'camarada Artemio' ha estat capturat viu aquest diumenge, segons ha anunciat el ministre de defensa del Perú, Alberto Otárola.
'El Perú ha vençut', ha afirmat el ministre en el seu anunci i ha afegit que el president Ollanta Humala s'ha dirigit a la zona de la detenció per confirmar la captura del terrorista, que es troba greument ferit, segons les primeres informacions.
El ministre ha dit que l'operació l'han protagonitzat l'exèrcit i la policia. Otárola també ha volgut enviar 'un missatge de tranquil·litat i seguretat' al país i ha considerat que ha estat 'per la salut democràtica del Perú' que s'ha complert l'objectiu de capturar el líder.

Font: Ara

Pensar és de dretes!

¿Pensar, debatre? Això és de dretes! ¡Per a què debatre idees si ja tenim a sor Maruja Torres!

Què faríem sense aquests gurus d'esquerres que ens diuen el que hem de debatre i pensar? Sens dubte el món seria menys divertit, encara que bastant més intel · ligent. Són gent alimentades en les mamelles de l'estalinisme, quan les idees només podien sorgir del buró polític. A baix el debat, visca la consigna!, No fos cas que els ciutadans arribaran lliurement a les seves pròpies conclusions. En aquest país nostre, on aquests líders del dogma encara tenen un cert recorregut, hi ha temes que no poden ser debatuts. Han de ser estigmatitzats i sepultats sota capes de pensament dirigit pels comissaris polítics. ¿Pensar, debatre? Això és de dretes! ¡Per a què debatre idees si ja tenim a sor Maruja Torres!
L'últim exemple, com no?, Ve de la mà d'un cicle de conferències d'Amics de la Unesco sobre Israel. Titulat "Els dilluns d'Israel", analitza la realitat d'aquest petit país al llarg de deu conferències. Però la bona gent de la Unesco han comès un greu pecat, condemnat en el catecisme del bon progre amb la pena de l'estigma: han volgut escoltar, per una vegada, a l'altre costat. Després d'un cicle de conferències sobre Palestina, que ningú va intentar boicotejar, ni enviar a l'infern, tot i que l'ensinistrament de nens per l'odi o la inculcació de l'islamisme fonamentalista o la negació dels drets bàsics dels seus ciutadans per part de Hamas donarien per a molt. Però ningú es va presentar amb pancartes contra les bombes humanes o el finançament del terrorisme per part d'Iran o la corrupció generalitzada. Ningú va escriure cartes, ni va intentar parar el cicle, ni va negar el dret a la paraula. Però amb Israel hem topat, i aquí el dret a la paraula es va pel orris de la intransigència progre, que no per ser progre és menys intransigent. I va ser així com en la primera conferència del professor Xavier Torrens sobre la democràcia israeliana van aparèixer set furibunds cridant i brandant pancartes en què es podien llegir comparacions dels israelians amb els nazis o els racistes sud-africans. A la sala hi havia descendents d'Auschwitz i fins i tot un ciutadà negre que havia patit l'apartheid i que, per descomptat, no entenia res. En els dies previs totes les entitats ricament subvencionades en les èpoques glorioses de IC van demanar el boicot i la senyora Maruja capitanejar a les hosts de la llibertat d'expressió. Només hi ha una veu i una realitat i qui s'aparti d'ella mereix l'ostracisme. I aquests són els que diuen defensar Palestina? Perdonin, aquests són residus intransigents que tenen por a la diversitat d'opinió i que basen la seva raó en la negació del pensament, potser perquè quan hi ha reflexió lliure, el prejudici i la mentida es cauen pel seu propi pes.
Per cert, els morts en mans de l'amic socialista sirià també mereixen el boicot? Apa, Maruja!

Font: La Vanguardia

Daniel Stringer, agredit per ser anglès i europeu

Un aprenent de xef a qui han deixat lluitant per la seva vista després de ser brutalment apallissat al decurs d’un presumpte “atac d’odi” avui demanava “per què jo?”. Daniel Stringer-Prince, de 17 anys d’edat, va rebre repetits puntapeus i cops per una torba de fins a 8 persones després de caure en ser empaitat a Hyde, Manchester. Al decurs de la pallissa va patir una fractura de crani, les dues conques dels ulls trencades i fa front a la possibilitat de que calgui reconstruir el seu pòmul dretà amb una placa metàl·lica. (…) La colla d’agressors eren tots asiàtics i la policia està tractant l’incident del dissabte nit com un crim d’odi racista.

[A trainee chef left fighting for his sight after being brutally beaten in a suspected 'hate attack' today asked 'why me?'. Daniel Stringer-Prince, 17, was repeatedly kicked and punched by a mob of up to eight people after falling over as he was chased down in Hyde, Manchester. In the beating he suffered a fractured skull, two broken eye sockets and faces having his right cheek rebuilt with a metal plate. (...) The gang of attackers were all Asian and the police are treating the incident on Saturday night as a race hate crime.]

Un altre cas de racisme immigrant contra els europeus que, sortosament, la policia ha decidit investigar com a tal. Potser front l’alarma social, el latent enfurismament de la gent, que la repetició de casos com aquest estan generant. Perquè la paciència, malgrat l’adoctrinament immigracionista on s’insisteix en tractar de culpable a l’europeu i de víctima a qualsevol que no ho sigui, sempre s’acaba esgotant.

Font: Taranis