Game's War On Islamic Terrorism

La teva missió és localitzar Bin Laden i acabar amb ell, però abans has d'acabar amb tots els terroristes que s'interposin pel teu camí. Clica Aquí.

Grups violents provoquen incidents al centre de Girona i agredeixen periodistes

Un grup d’una cinquantena de radicals violents antisistema es van manifestar ahir al vespre de manera il·legal pel centre de Girona i van causar diversos danys i van agredir els periodistes. El grup protestava pel desallotjament d’uns joves contraris a la MAT a Sant Hilari Sacalm.

Els violents van aturar el trànsit a diversos carrers, van fer pintades en comerços, autobusos i cotxes de la policia local. També van bolcar contenidors i van destrossar diversos vehicles. Els manifestants, amb una actitud molt agressiva, van llençar objectes contra els periodistes i els van agredir en diverses ocasions. A un periodista de TV Girona li van destrossar la càmera i un cop de puny va estar a punt de trencar-li les ulleres. El grup va actuar d’aquesta manera durant més d’una hora pel centre de Girona davant la passivitat dels Mossos d’Esquadra, que es van limitar a protegir la seu d’ICV i l’antiga subdelegació del govern espanyol.
SOM NOTÍCIA

Chávez: "La bomba atòmica, la bomba atòmica" (vídeo)

Telenotícies - 26/11/2009 Chávez: "La bomba atòmica, la bomba atòmica" La visita del president iranià, Mahmud Ahmadinejad, a Veneçuela, en el marc de la gira que porta a terme a l'Amèrica del Sud, li ha servit per firmar nous acords de cooperació amb el seu homòleg i aliat Hugo Chávez. Durant la visita, Chávez ha ironitzat amb Ahmadinejad, que portava una caixa dient-li "la bomba atòmica, la bomba atòmica".

Torna el Nacionalisme!

La imatge és a costa de l'autor del blog

Depèn com es llegeixi sembla que anunciï la vinguda de l’àngel exterminador, des de la guerra de Bòsnia la paraula nacionalisme s’ha volgut relacionar amb totalitarisme, genocidi, neteja ètnica. Els que foren hereus del nacionalisme català inventen paraules, ara ja no son nacionalistes, son sobiranistes, catalanistes, tot menys nacionalistes. Però no hi ha un sol nacionalisme, hem de dir un cop més que no sempre tot és blanc o és negre? Es pot posar al mateix sac el nacionalisme serbi a Bòsnia i el nacionalisme català, no eren nacionalistes també els vietcong que lluitaven contra l’invasor americà?, no eren nacionalistes els patriotes de l’Armia Krajowa polonès que lluitaren contra els nazis? Sempre ha existit un nacionalisme expansiu, imperialista, d’opressió, però enfront seu hi ha un nacionalisme defensiu, alliberador, i el nacionalisme català està entre els segons, malgrat la propaganda de la caverna mediàtica, encara no veig els tancs catalans envaint Tolosa de Llenguadoc, ni imposant el català als pobres nens de Burgos, ni obligant a hissar la senyera al penyal de Perejil. Els catalans tenim una eina per reivindicar la nostra catalanitat i lluitar per la nostra llibertat, i aquesta eina tant sols te un mot: nacionalisme. Quan Macià va crear l’Estat Català va donar impuls polític a un sentiment prou arrelat entre el nostre poble, va posar-hi clau política i, cal dir-ho també, clau militar, al nacionalisme. Els anys 20 i 30 va ser l’esclat d’aquest sentiment alliberador. I era un nacionalisme sense condicionants, patriòtic, d’arrel popular, lluny de Moscou i de Berlin. En Francesc Macià, Daniel Cardona, els germans Badia, Josep Dencàs, Josep Maria Batista i Roca i centenars més de noms impulsaren un moviment que tant sols fou frenat per la guerra d’Espanya. Enfront seu hi havia un altre nacionalisme el de Francisco Franco i Juan Negrín, enemics en el tema social i agermanats en el nacional, tant era que fossin de dretes o d’esquerres, els espanyols, els nacionalistes espanyols (car tots els espanyols exerceixen de nacionalistes quan davant seu hi ha Catalunya) senten la pàtria com un element vital que es veu en perill quan els catalans volem deslliurar-nos del jou que ens agenolla.

 Com he dit, la guerra d’Espanya va obrir un llarg parèntesis que el Front Nacional de Catalunya va intentar endarrerir, des d’aleshores aquest nacionalisme català alliberador l’hem viscut quasi com una anomalia, des dels anys 60 del segle passat el concepte alliberament nacional ha estat supeditat a una ideologia determinada, es podrà criticar o no, però és un fet que des d’aquells anys i degut a les guerres d’emancipació colonial, la guerra d’Algèria, la del Vietnam i moltes altres, el nacionalisme català s’havia anat maridant amb ideologies alienes, fins a quedar supeditat i condicionat. Es veia amb recança qui defensava un nacionalisme sense etiquetes, fins i tot se’l escarnia i insultava. L’any 1977 semblava que es podria tornar a emprar el mot patriotisme com sinònim de nacionalisme, va ser la campanya Llibertat Patriotes Catalans, engegada per Socors Català, després amb la constitució de l’organització patriòtica Nosaltres Sols! l’any 1980 i la reactivació de l’Estat Català i les seves Joventuts un any després. Tot plegat va ser una llarga marxa pel desert, es va condemnar a tots els que crèiem que el nacionalisme català no li calia una ideologia social per poder hissar la bandera de l’alliberament nacional. A tot hora calia excusar-se per ser nacionalista, s’inventaven expressions com alliberament nacional i de classe, com si existissin catalans que mereixien ser alliberats i altres que no calia. I s’ha arribat a l’extrem d’escarnir el mot, de foragitar-lo, condemnar-lo, de fer veure que mai havia existit, calia inventar els mots i amb ells el contingut, ja ningú volia ser nacionalista, retornant al principi hem vist com sobiranisme, catalanisme i altres expressions maldaven per arraconar un mot, un sentiment i un objectiu. Nacionalisme i patriotisme ja no eren necessaris, i no tant sols els mots sinó la seva semàntica. I amb Reagrupament aquesta tendència s’ha invertit, de nou els mots nacionalisme i patriotisme tornen a sortir a la palestra. Després de la segona assemblea i tot llegint Organitzant el nostre futur lliure i Constitució de Catalunya podem constatar que com au fènix el nacionalisme català ha renascut de les seves cendres, però no han estat tant sols els documents, ho han estat els seus associats, el seu President. Durant unes hores els que creiem en Catalunya i la seva llibertat hem viscut una catarsi col•lectiva, ens hem donat compte que el futur està a les mans del nostre poble i cal tant sols despertar-lo per què prengui les brides del seu futur.

 Els atacs contra Reagrupament i el seu President han estat i seran constants, ho seran per la por d’un projecte que no està meditat en els alambins de la política sinó en el sentiment de llibertat d’un poble, en la por d’uns patriotes que l’únic suborn possible és la independència. S’acusa de messianisme, de cabdillisme, potser la grisor dels líders de la classe política no pot suportar que un polític que va deixar-ho de ser per dignitat torni a la palestra política justament per aquesta dignitat. Després d’aquesta segona assemblea un projecte es consolida i sabem que caldrà sovintejar l’esprint amb la carrera de fons, però la idea, el nacionalisme, de nou pren força, i aquest cop sense condicionaments ideològics, lluny queden els anys 80 del segle passat quan quatre bojos intentàvem fer renéixer aquest nacionalisme, quan, per aquesta causa, rebíem els insults i els descrèdits de molts dels que ara han comprès que justament aquest és l’únic camí per assolir la independència. Joan Carretero, Rut Carandell i molts altres que avui dirigeixen Reagrupament provenen d’un independentisme que creia que calia un reforçament ideològic per tenir vigència, ara, després de la seva caiguda del cavall, segueixen un camí que ja vàrem començar a marcar fa trenta anys des de l’organització patriòtica Nosaltres Sols! I les Joventuts d’Estat Català. Des de la nostra militància de base donem el nostre Visca! a aquest renaixement del nacionalisme, que lluita per preservar la identitat i assolir la llibertat del nostre poble. Reagrupament és el camí i no hi ha temps per perdre, deixem de banda antigues querelles, enveges o rancúnies, no hi ha espai per personalismes ni crítiques estèrils, el futur del nostre país està molt per sobre de nosaltres mateixos. Ja tothom s’ha tret la careta, a Catalunya tant sols hi ha dos bàndols, el dels catalans que volem la llibertat del nostre país i el bàndol, dels espanyols, dels descastats, dels venuts... dels traïdors. En quin vols estar?

 Xavier Andreu Unitat Nacional Catalana UNCat 

correu@unitat.org 

www.unitat.cat

Prou Comunisme

La Unió Soviètica? (vídeo).

Antikommunismus.

http://www.antikommunismus.info/

Les manipulacions de El Triangle contra Reagrupament i UNCat

Des del blog vull donar suport a Reagrupament, a Unitat Nacional Catalana i a l'independentisme transversal i unitari que representen les dues associacions i denunciar la manipulació i mentida del diari El Triangle, diari financiat pel PSOE (diu el rumor) i escrit per sectaris comunistes que es fan dir independentistes. Deixo el comunicat que ha fet el Secretariat Nacional d'UNCat.  

Les manipulacions de El Triangle contra Reagrupament i UNCat

Un cop més El Triangle escup les seves mentides contra Reagrupament i Unitat Nacional Catalana: 

Amb quin nom han batejat els crítics de Reagrupament l’estratègia per no ser escombrats? Operació Gol-Sud. Sembla que és un nom ideat per militants procedents d’Unitat Nacional Catalana, molts d’ells exBoixos Nois, que en els seus orígens es reunien al gol sud del Camp Nou i que estan en contra que hi hagi un enteniment entre Joan Laporta i Joan Carretero, per l’odi manifest que professen contra el president del Barça. 

El Triangle  

Tot l’article traspua manipulació, falsedat i engany, Unitat Nacional Catalana ha donat recolzament a Reagrupament des del seu naixement com associació, públicament ha donat el seu suport a Joan Carretero i si es decideix una candidatura conjunta independentista amb en Joan Laporta ens hi posicionarem a favor i treballarem per què l’independentisme arribi al Parlament. El Triangle juga a manipular i mentir, intentar crear divisions o no hi son. Un cop més Unitat Nacional Catalana referma el seu recolzament amb el projecte de Reagrupament amb el lideratge de Joan Carretero.

Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana UNCat

El problema de la construcció de mesquites.

Guillaume Faye (traduit amb google)
 Font.

Per tot arreu a França, com també fora d'ella a la resta del continent, la construcció de mesquites s'accelera (ja s'han censats 2.000 llocs per al culte, més que al Marroc) i, com sempre, dos camps es distingeixen: Els que volen frenar aquest moviment-i que estan lluny de pertànyer en la seva majoria a la "extrema dreta" - i els que consideren millor accelerar amb la finalitat de no "deixar que l'Islam es estany als soterranis i els garatges", segons la expressió ja consagrada. Però, prenguem alguns fets recents, per exemple l'assumpte de la gran mesquita de Créteil-situada al sud-oest de la conurbació de París. N. del T. -, així que fa a la seva edificació. El 1990, el projecte va ser bloquejat, però la municipalitat, obstinada, acabarà per fer-lo arribar a la seva conclusió. El cost s'eleva a 4 milions d '€ uros i l'alcalde ofereix un milió d' € uros, violant així la llei de 1905-mitjançant la clàssica argúcia de pretendre que no es tracta més que de finançar les "parts culturals" de l'edifici - . A més, el terreny està llogat a la municipalitat en règim d'un contracte d'arrendament emfitèutic de 99 anys per un preu simbòlic irrisori. La mesquita acabarà estenent-se sobre 4.000 m2, dels quals la meitat estaran dedicats a les activitats religioses, i podrà acollir a 1.300 homes i 640 dones. Mas, una violenta polèmica (que s'està resolent actualment en els tribunals de justícia) tenia lloc, ja que el Crédit Agricole  

(1) havia decidit cancel lar les dues comptes bancaris de la Unió d'Associacions Musulmanes de Créteil (UAMC)-de les quals una servia per rebre els "donatius" per a la mesquita-. A conseqüència, Karim Benaïssa, president de la UAMC, s'interposava una denúncia per discriminació i demanava a tots els musulmans boicotejar el Crédit Agricole. Cal saber que quan un banc-fet raríssim-cancel unilateralment els comptes d'un particular o d'una associació ho és perquè té sospites molt greus d'aquests últims, en particular per blanqueig de diners brut. Certament, el Crédit Agricole s'ha mantingut en la més extrema discreció en tot moment, però no seria impossible que hagués descobert que les sumes transferides cap a aquests comptes per a finançar la mesquita provinguessin d'activitats criminals. Exemple de la "atracció" d'una part dels francesos davant la instal lació accelerada de l'Islam en el cor de les seves pròpies ciutats, aquesta reacció d'un jubilat preguntat pel diari Val-de-Marne matin (10 de febrer de 2005): « ¡Seré el primer en anar a visitar aquesta mesquita! És normal que els musulmans disposin d'un lloc digne de tal nom per pregar

(2). No em plantejo cap qüestió, per a mi és una evidència! Encara que la mesquita estigués construïda al costat de casa meva, això no em suposaria cap problema. Tenim ja dues escoles mongetes al costat de casa nostra i tot transcorre molt bé! ». I el bon home afegia: «Llàstima que no hagi estat previst més que una cafeteria en aquesta mesquita, ens hauria agradat molt que hi hagués un restaurant per poder anar a menjar un cuscús!». Esmentem també el projecte emblemàtic (i provocador) de la gran mesquita de Poitiers-de la qual ja hem parlat en aquestes columnes-amb el seu minaret de 25 metres (d'alçada) i el seu terreny de 7.700 m2. Serà el primer monument de la ciutat que els viatgers ferroviaris divisen a l'entrar a l'estació. Des de fa alguns anys, com implantacions afecten a tota l'Europa de l'Oest, fins i tot en els seus llocs més recòndits. Al Centre-Oest de França, malgrat la seva reputació de no estar molt "tocat" per la immigració musulmana pel que fa al Nord, l'Est, el Sud-est i la regió parisenca, el diari La Nouvelle République du Centre-Ouest citava els departaments on s'han difós  

(3) 3 projectes de grans mesquites, altres 3 en construcció i 45 ja construïdes. Evidentment, no hi ha programada cap edificació de noves esglésies i, les que existeixen, tanquen les unes després de les altres, a falta de fidels i de rectors. En totes les regions es plantegen també els problemes originats per l'extensió dels recintes musulmans als cementiris  

(4) i dels llocs de matança dels bens per a la festa ritual del Aid-el-Kebir. Per descomptat, amb l'acord total de la classe política ben pensant (PC, PS, UDF, UMP, Verds) i hipòcritament islamófila-però laica, naturalment-, les autoritats musulmanes posades en escena per Sarkozy i dominades per la ideologia agressiva sorgida d' els Germans Musulmans desenvolupen l'argument casuístic que expressava (el 24 de febrer de 2005) Salah Merabbi, president de la comunitat islàmica de l'Indre-et-Loire: «Si es vol acabar amb l'extremisme, fan falta llocs de culte dignes». Bonic sofisma: En què la multiplicació de les mesquites "oficials" implantades en el cor de les velles terres franceses impediria l'acció de l'esperit de conquesta de la jihad inscrita en l'Alcorà? Al contrari, tal moviment us anima, en oferir una magnífica visibilitat de la ràpida progressió de l'Islam. Però totes aquestes polèmiques-per o contra les mesquites-s'assemblen als debats dels metges de Molière, que preferien emprendre als símptomes de la malaltia-missió impossible-molt abans que a les causes. Davant la indiferència general dels politicastres miops, un recent estudi governamental reconeixia que, al ritme actual  

(5), en 2045, els francesos d'origen i religió musulmana seran majoritaris entre la població. Aquesta gegantina commoció-del mai vist en la Història-, aquest sisme a escala de tota una civilització, que afectarà també a altres països com Bèlgica i Gran Bretanya, deixa petrificada a una societat autòctona dominada pel culte del present i la indiferència cap a el futur. L'Europa de l'Oest, en tres generacions, s'arrisca a convertir-se en majoritàriament musulmana si res no canvia: És més, tal tempesta històrica es desencadena, malgrat tot, envoltada d'un silenci aclaparador, davant les opinions públiques i les elits cegues i sordes . Els qui diuen pestes de la multiplicació de les mesquites o intenten oposar-se a elles o, fins i tot, retardar la seva edificació, sense anar més lluny en la protesta, fan pensar en aquells que intenten taponar les fuites d'aigua amb esparadrap sense gosar trucar al lampista. El problema no pot resoldre's sinó en el seu origen: Aturar i seguidament invertir els fluxos migratoris musulmans. No prendre-la amb les mesquites sense plantejar el problema en la seva totalitat, riu amunt, és com lluitar contra molins de vent, les mesquites brollaran com xampinyons després de la pluja des del moment en que la població continuï islamitzats. Que quedi ben clar: La lògica darrera de la Història és demogràfica: Natalitat i migracions en massa. D'altra banda, encara que les poblacions immigrants extraeuropees no fossin en res majoritàriament musulmanes (però, per exemple, no procedissin si no de l'Índia, l'Extrem Orient, de les Antilles o de l'Àfrica equatorial), caldria oposar-se a elles amb la mateixa fermesa.  

(1) Similar a les caixes rurals d'estalvi de Catalunya. 
(2) La gent s'imagina-prescindeix completament l'Islam-que una mesquita és, igual que una església, un temple o una sinagoga, un «lloc d'oració», quan, sobretot, és un lloc de reunió, de ensenyament ideològica i de trobades activistes. 
(3) Loiret, Deux-Sèvres, Indre-et Loire, Vienne, Loir-et-Cher, Indre i Cher. 
(4) El fet que els musulmans ja no facin repatriar el seu cos cap al seu país d'origen prova que ja es consideren a França com a casa, i que aquest últim país té, en el seu esperit, la vocació de convertir-se en terra de l'Islam, Dar-al-Islam. 
(5) Ritme mantingut per les contínues arribades d'immigrants musulmans (80% de les entrades), per la natalitat superior dels immigrants, però també per les conversions.

James víctima d'un atac d'una banda.

Un adolescent necessita tractament a l'hospital després que ell i dos amics van ser atacats per un grup d'uns 20 joves asiàtics. James Howard (14) havia estampat al cap i va patir una fractura al nas, dos ulls de negre, i els talls al cap, braços i mans, en l'atemptat poc després de les 7 pm diumenge. Els seus dos amics, d'entre 14 i 23, també van ser traslladats a l'hospital, on van ser atesos per talls a la cara i cremades.

La mare de l'adolescent lesionat, Angela, va dir: "James estava maltractades sense sentit. Es estampat al cap i és un caos absolut. "Sembla que s'ha anat diez rondes amb Mike Tyson i ell està absolutament devastada. És por a la mort i no crec que mai sortirà de nou. " L'incident va ocórrer al carrer Victoria, Chadderton, com James muntava la bicicleta a casa d'un quiosc local, flanquejat pels seus dos amics a peu. La Sra Howard (34), va dir que els atacants va fer comentaris racistes i va deixar empremtes al cap del seu fill i l'esquena, i li van robar la bicicleta, el seu telèfon mòbil i les seves sabates. Ella va dir: "Podrien haver matat el meu fill. Si jo pensés que el meu fill era capaç de fer alguna cosa com això els portaria a la policia a mi mateix. " 

La família ha viscut a Chadderton durant 16 anys, i la Sra Howard, i el seu marit, Joe, també tenen dos fills, d'entre vuit i 12. Un comerciant va portar els nens a, i James va trucar al seu pare, que va portar als tres directament a l'Hospital Royal Oldham. Els doctors volien mantenir James a la nit, però el jove sorprès volia anar a casa per estar amb la seva família. Ella va dir: "Estava en el lloc equivocat en el moment equivocat. Les persones que el van atacar no són nens i una cosa que s'ha de fer abans de que alguna cosa va malament dràsticament a Oldham. " Els joves eren tots d'uns 20 anys. La policia va dir que es van enfrontar llavors perseguit James i els seus amics, i es va desencadenar una baralla, quan el van aconseguir. Es va dir que un dels delinqüents es va sentir fer un comentari racista. Perdoneu el català emparat, però està traduit automàticament.

Font de la notícia: http://www.oldham-chronicle.co.uk/news-features/8/news-headlines/36911/james-victim-of-gang-attack

Un embolic de faldilles acorrala l’imam ultraconservador de Lleida

Un embolic de faldilles acorrala l’imam ultraconservador de Lleida

 Un embolic de faldilles ha posat contra les cordes Abdelwahab Houzi, el polèmic imam ultraconservador que oficia a la mesquita del carrer del Nord de Lleida. El líder religiós ha estat acusat de maltractador i polígam per una dona espanyola, Aisha López, amb qui va mantenir una relació al marge del seu actual matrimoni amb la seva dona marroquina, amb qui té cinc fills. López, originària d’Albacete, va presentar una denúncia per maltractaments a la caserna de la Guàrdia Civil d’Altea (Alacant), segons va informar ahir el diari Segre. Durant diversos mesos, va mantenir una relació amb l’imam, que li va fer creure que es casaria amb ella mitjançant un matrimoni religiós a la mesquita que, en realitat, no tenia cap validesa legal. La denúncia de López ha reforçat les acusacions del col·lectiu de marroquins laics Atles Magrib, que asseguraven que en aquesta mesquita se celebren els anomenats matrimonis de plaer, enllaços falsos per encobrir relacions sexuals.

 CONVERSIÓ FA DOS ANYS /

«Jo em vaig convertir a l’islam fa dos anys i després em vaig casar amb un musulmà a Lleida. De fet, em va casar el mateix imam», va explicar a aquest diari Aisha, que abans s’anomenava María de los Llanos. No obstant, aquell primer matrimoni no va anar bé. «Ho vaig explicar a l’imam i ell em va demanar en matrimoni», comenta la dona, que assegura: «Em va dir que s’estava separant. El 26 de setembre del 2009 ell mateix ens va casar a la mesquita. Jo creia que ell ja s’havia divorciat». Des d’aleshores, l’imam, que tenia la verdadera dona a Lleida, va conviure amb López en un pis al carrer Sant Rulf d’aquesta ciutat. En un viatge al Marroc a principis d’any, l’imam, després de parlar amb la seva primera dona, la va obligar a baixar del cotxe i tornar sola a Espanya, relata López. «No em va pegar mai, però en aquest episodi hi va haver un forcejament. El denuncio per poligàmia perquè va ser humiliant descobrir que estava amb una altra».

 TRUCADES DE PERDÓ /

«Jo segueixo enamorada d’ell, que em truca constantment demanant-me perdó», comenta la dona. Aquesta infidelitat ha deixat l’imam en mal lloc davant la seva comunitat, fet que resulta xocant tenint en compte que Houzi, que segueix la doctrina radical salafista, predica des del seu púlpit la moral islàmica més reaccionària. En una ocasió fins i tot es va negar a donar la mà i deixar-se entrevistar per una presentadora de televisió local perquè anava maquillada. Ahir mateix, es va demanar a una periodis- ta que es va acostar a la mesquita que es cobrís el cap amb un mocador, tot i que no hi va arribar a entrar.

Gámez hauria estat alliberada per haver-se convertit a l'islam, segons Al-Qaida

El grup terrorista Al-Qaida al Magrib Islàmic ha difòs un comunicat on assegura que "la satisfacció de les seves demandes" és l'única forma de garantir la seguretat dels dos ostatges espanyols que encara continuen en poder d'aquest grup terrorista. Segons la nota, de la qual es fa ressò el canal Al-Arabiya, l'alliberament de la cooperant catalana Alícia Gámez dilluns es va produir després que aquesta es convertís a l'islam i es canviés el nom pel d'Aixa.

 La pàgina web del canal televisiu reprodueix, també, una fotografia on apareixen Alícia Gámez (suposadament, ja que té la cara pixelada), Albert Vilalta i Roque Pascual. L'organització ha realitzat també un vídeo, aparentment de fa pocs dies, on es veu a dos homes caminar pel desert rodejats per combatents. Segons els terroristes, aquestes dues persones són Albert Vilalta i Roque Pascual.

  http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/gamez_hauria_estat_alliberada_per_haver_se_convertit_a_l_islam_segons_al_qaida_91123.php

La primera dama de Catalunya.

  Socialisme o(i) barbarie i el poble en crisis!

ISLAM: VINYETES MAHOMA, DETINGUDES SET PERSONES

LONDRES, 9 (ANSA) - Set persones de religió islàmica, quatre homes i tres dones, van ser detinguts a Irlanda per un presumpte complot per assassinar Lars Viks, dibuixant satíric suec que el 2007 va rebre amenaces de mort per haver dissenyat una vinyeta en què mostrava el profeta Mahoma de manera ofensiva per als musulmans. En el moment de la controvèrsia, l'organització Al-Qaida va oferir una recompensa de 100 mil dòlars per a qui ho eliminés. El cas va passar un any i mig després de la sèrie de vinyetes sobre Mahoma publicades pel diari danès Jyllands-Posten, que van generar una revolta en diversos països musulmans amb desenes de morts. El gener d'aquest any, un dels dibuixants del Jyllands-Posten, Kurt Westergaard, va ser atacat per un somali que brandava una destral, però va sortir il.lès. Les detencions a Irlanda es van produir gràcies a una operació conjunta dels serveis d'intel ligència i de la policia europeus i els nord-americans de la CIA i l'FBI. L'operació va ser realitzada per la Garda, policia irlandesa, amb les detencions que van ser efectuades a Waterford (cinc persones) i a Cork (dos). Vilks, que viu en una zona remota de Suècia, va estar sota protecció de la policia després de les amenaces, causades per la publicació de la imatge on el profeta apareixia amb el cos d'un gos. Al-Qaida va posar preu al seu cap el 2007 per boca del cap d'una fracció iraquiana de l'organització, Abu Omar al-Baghdadi, mentre una altra recompensa era oferta pel cap de Ulf Johansson, director de Nerik Allehanda, el diari suec que va publicar la vinyeta. Segons es va informar, els detinguts no són membres d'un grup armat conegut. Va transcendir que són originaris del Marroc i del Iemen i amb permís de residència a Irlanda gràcies a l'estatut de refugiats. GAT http://www.ansa.it/ansalatina/notizie/rubriche/mundo/20100309184635042076.html

Tots junts per Catalunya i per la justícia social!

Morad el-Hassani, lider dels magrebins de Salt

Morad el-Hassani, lider dels magrebins de Salt El portaveu de la farsa

Morad el-Hassani, que en la manifestació d'aquesta setmana es va erigir en portaveu espontani de la comunitat magribina, per defensar que no «tots són lladres», retreure que «se'ls criminalitza» a tots i que se'ls etiqueta despectivament com a «moros», tenia raó: no tots són iguals. Per sort, no tots tenen el seu currículum. Ell marca la diferència i ocupa un lloc destacat en el rànquing dels més detinguts. Aquest noi que lluïa en públic un fluid discurs polític i acusava CiU i el PP d'enverinar la situació per assegurar-se un lloc a l'Ajuntament en les properes eleccions, té un llarg currículum de detencions –no s'han de confondre amb condemnes, però–. Una quinzena, amb títols tant variats com ara violència de gènere, atemptat a l'autoritat, conducció temerària, tràfic de droga, agressió sexual i lesions. Efectivament, tenia raó de queixar-se si algú el titllava de lladre: no consta que hagi estat detingut per robatori o furt. Curiosament, El-Hassani, que cridava davant les càmeres que se sent part del poble de Salt, on assegura que ha viscut durant 17 anys i paga religiosament els impostos, té una ordre de no admissió al territori Schengen que totes les policies d'Europa poden veure si posen les seves dades a l'ordinador. Té mèrit el seu arrelament a Salt.

  Morad el-Hassani reunit amb l'alcaldesa i fent cara de bon noi , diguent que a ell no el tractem racistament. Quins collons que té...

I ARA QUÈ, COMUNISTES !!!! de "EL SOMETENT DE MAIANS "

EL SOMETENT DE MAIANS 

Els milers del lectors d'aquest bloc ja coneixen la "debilitat" del Sometent pels comunistes. És més, de les plagues bíbliques que ens ha tocat patir, el Sometent, sense cap dubte, en planteja tres: El comunisme, els comunistes i la indulgència en que la societat tracta al comunisme. De la mateixa manera que la societat ha arribat a un nivell de cordura que condemna sense objeccions el nazisme, el comunisme i els comunistes queden alliberats del judici final com si els assassinats, les presons, les tortures, i la censura comunista no fossin el mateix que el nazisme però amb versió progre.Comunisme i nazisme són sinònims com ho són els comunistes i els fatxes. La setmana passada en varen tenir una mostra: es mort de fam un pres polític cubà, condemnat a 28 anys de presó i la resposta del règim "amic" cubà és la de no permetre la seva difusió, impedir l'assistència al seu funeral, i detenir a 50 dissdents més. Això en nom de la revolució i demès mandangues. Les respostes dels "amics" Saura, Herrera, Nuet, Ortiz, Mayol, Miralles ha sigut la dels complices silents; la de les rates, la dels assassins en sèrie: cap. Ni pancartes, ni comunicats, ni manifestacions, ni barricades, ni mocadors, ni xiulades, ni vagues de fam ni res. Tots amb els seus Audis, amb els seus iots de cap de setmana, canviant "les barricades" per les "mariscades". Però el Sometent està aquí per a recordar-ho. I si encara queda algú amb Coeficient Intel.lectual homologable que no ho veu clar, aquí van uns exemples clarificadors: -1-la publicació del llibre "Les Rutes de Barcelona" de César Alcalá que repassa, entre d'altres, les txeques que els comunistes tenien a Barcelona i on, sense distincions, es torturava i s'assassinava a anarquistes, troskistes, i feixistes. ( tot en nom de la revolució). Suposem que el Garzón intentarà esbrinar-ho. -2-El mes de novembre, i amb motiu dels 20 anys de la caiguda del mur, el Singular Digital entrevista el Miralles. Les respostes són de cobaia de laboratori:

  -"Quins han sigut els punts forts del comunsime"

 -(Miralles )La lliuta per la igualtat i la formació de les persones, la protecció social i el dret al treball, la lluita per la pau, el compromís amb l’alliberament dels pobles i la lluita anticolonialista són conquestes i eren -i són- objectius dels comunistes. -

"Quina valoració cal fer-ne dels seus líders"

-El projecte dels comunistes és col·lectiu, però evidentment molts dirigents comunistes han marcat la història del segle XX a Catalunya, Espanya i el món. Joan Comorera, Pere Ardiaca, Gregori López Raimundo, Dolores Ibarruri “La Pasionaria”, Ho Chi Ming, Mao, Antonio Gramsci, Fidel Castro, Che Guevara, Lenin. Sense les elaboracions i pràctiques d’aquests dirigents revolucionaris (i d’altres) no es poden analitzar els avenços civilitzadors que ha viscut el món.

  "-la ideologia i les idees comunistes tenen sentit avui dia? " -Miralles.

Evidentment. Lluitar per aconseguir una societat de persones lliures i iguals, en una terra habitable és plenament vigent. La crisi econòmica del capitalisme i la crisi ecològica són dues cares d’un mateix perill del capitalisme globalitzat contra la humanitat. -

"Què n’ha quedat del sistema comunista en la nostra societat? " -Miralles.

Consciència, compromís i necessitat d’organització social. La lluita contra el feixisme i l’imperialisme, el compromís amb la lluita contra les desigualtats i per la justícia social. Posar l’economia al servei de les persones i la democratització de l’economia, la necessitat d’aconseguir l’aplicació del conjunt dels drets humans, el reconeixement dels drets dels pobles a decidir. Una altra prova irrefutable. En un memorable escrit del Melcior Comas, l'autor feia esment d'una entrevista que realitzava El País a dos dements que militen al Partit Comunista.. A la pregunta de "Què és ser comunista l’any 2009"? una noia deia que ser comunista significa el mateix de sempre: repartiment equitatiu de la riquesa i socialització dels béns de producció. A més, elogia Cuba dient que és més democràtica que Espanya (?), i accepta que hi hagi presos polítics a les presons cubanes, reeducant-se. I després diuen que tots som iguals !!!! Ja ho explica l'anècdota: en una paret de l'Habana un inconscient hi va escriure "Socialismo o muerte" . Una alta persona amb dos dits de front i fa afegir "(y valga la redundancia") Caixa, cobri !!!