dijous, 28 de febrer de 2013

El Suprem anul·la l'ordenança de Lleida que prohibia l'ús del burca en espais municipals



Segons la sentència, no queda justificat que l'ús del vel integral pertorbi la tranquil·litat ciutadana, la seguretat i l'ordre públic

El Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat l'ordenança de l'Ajuntament de Lleida que prohibia l'ús del burca i el nicab als espais municipals.
Una associació musulmana, l'Associació Watani per la Llibertat i la Justícia, va recórrer l'ordenança al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va desestimar el recurs.
Ara, però, el TS ha acceptat el recurs de cassació contra la decisió de l'alt tribunal català. Segons la sentència, no queda justificat que l'ús del vel integral pertorbi la tranquil·litat ciutadana, la seguretat i l'ordre públic, ni que la mesura sigui necessària per protegir la igualtat de la dona.
La sentència subratlla que la prohibició del burca i el nicab podria produir un efecte pervers, ja que podria negar la integració als espais públics a la dona a la qual es pretén protegir.
També cita la moció aprovada pel Senat al juny del 2010, on s'insta al govern de l'Estat a regular la prohibició de l'ús del vel integral als espais públics. Fins ara, però, el legislador no ha elaborat cap llei pel que fa a això. També el Consell d'Europa va recomanar als governs que no prohibeixin l'ús dels vels integrals. 

diumenge, 24 de febrer de 2013

La CUP va contractar Método 3 per espiar el pare de l’alcalde de Valls

La CUP de Valls involucrada en la trama d’espionatge polític català per contractar fa 3 anys a la polèmica agència de detectius Mètode 3
 
El Col.lectiu d’Unitat Popular de Valls s’ha vist involucrada en la trama d’informes i espionatges a polítics i personatges rellevants realitzats per la polèmica agència de detectius Método 3. Segons les relacions d’informes realitzats per Método 3 en els darrers anys i publicats en les últimes hores, “Unitat Popular” hauria encarregat l’any 2010 a Mètodo 3 una investigació a Albert Batet i Gabarró, pare de l’alcalde de Valls, Albert Batet i Canadell.
Aquesta redacció ha pogut confirmar, per part de diverses fonts de l’entorn de la CUP, que “Unitat Popular” es correspon al Col.lectiu d’Unitat Popular, i més en concret a la CUP de Valls. La CUP apareix en la relació com un dels 169 informes realitzats per Método 3 i s’ha fet públic després que la relació aparegués a El Triangle i a l’edició digital de El Periódico. Pel que es veu, la CUP de Valls hauria encarregat una investigació sobre Albert Batet Gabarró i hauria escollit justament l’agència de detectius que en les últimes setmanes ha estat motiu de polèmica per l’anomenada trama d’espionatge a Catalunya i que està afectant a gairebé totes les forces polítiques.
Fins ara però la CUP no s’havia vist esquitxada, ni per haver estat investigats per Método 3, ni tampoc per haver encarregat cap informe. En diversos entorns polítics ha causat un gran estupor la involucració de la CUP pel fet d’ haver encarregat un informe d’aquestes característiques. De fet, es dóna la curiositat que en la relació de 169 informes que fins ara ha sortit publicada, la CUP és la única que se cita com a sol.licitant d’una investigació.
D’altra banda, l’informe que disposa la CUP ja té 3 anys d’antiguitat, ja que segons sembla hauria estat encarregat l’any 2010, just un any abans de les eleccions municipals del 2011, en el que podria semblar un intent de la CUP per indagar amb informacions que poguessin afectar a l’alcalde Batet o a la seva família, just abans dels comicis municipals. Sorpren el fet també que hagin passat 3 anys i que la CUP no hagi informat mai de les investigacions que va encarregar a Método 3.

dissabte, 23 de febrer de 2013

Llum del dia


Fa tot just dues setmanes es va presentar en societat el manifest Pau i Treva, que, sota el paraigües i empara dels progres nostrats —Arcadi Oliveres, Lluís Llach, la monja Forcades, Cesk Freixas, Rita Marzoa, Josep Maria Terricabras,...— pretén exercir de lobby per condicionar l'assoliment d'un Estat català on el poble de Catalunya renunciï d'entrada a una de les estructures d'Estat per naturalesa: la defensa nacional. Això és, establir una Catalunya independent sense exèrcit ni serveis d'intel·ligència. Totalment desemparada.
 
Fou Josep Carner qui afirmà el segle passat que “Catalunya és un país de badocs”. I les coses no han canviat gaire d'ençà, diria. Vull recordar aquesta cita perquè m'agradaria creure que, molts d'aquells que ben intencionadament podien compartir l'esperit del susdit manifest, a hores d'ara hauran copsat la supina ximpleria que suposaria renunciar a aquesta estructura d'estat cabdal que és la defensa nacional en el futur Estat català independent. 
 
I se n'han adonat ara precisament perquè han interioritzat aquesta necessitat que té tota Nació de disposar d'un exèrcit i d'uns serveis d'intel·ligència, en un moment en el qual tots els mitjans de comunicació ens expliquen a bombo i platerets com alguns membres del nostre govern han estat espiats —incloent-hi la seva vicepresidenta i algun conseller— a la vegada que la policia nacional de Catalunya, els Mossos d'Esquadra, han estat literalment arraconats, bandejats i humiliats pels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat de qualsevol investigació al respecte. És per això que cal alçar la veu i defensar el paper imprescindible, indiscutible i irrenunciable que tindran uns serveis d'intel·ligència moderns i democràtics en el futur Estat català. Ens caldran uns serveis secrets capaços de protegir el President i els membres del seu govern d'aquestes males arts que ara han vist la llum, i òbviament, disposar dels mecanismes de contraintel·ligència suficients per avortar qualsevol intent d'espionatge a l'aparell d'aquest nou Estat d'Europa en el qual volem confluir la majoria de catalans. 
 
“Llum del dia”. Així és com es coneix l'estat d'alerta màxima dels serveis d'intel·ligència d'Israel, el temut —per la seva eficàcia— Mossad. I així és com podríem qualificar la situació que viu Catalunya ara per ara, provocada per la revelació pública d'una complexa xarxa d'espionatge a polítics i altres manaies del nostre país que ha acabat posant en boca de tothom una agència privada de detectius, Método 3, i un restaurant de gente bien de Barcelona, la Camarga. 
 
Hem vist també com Alicia Sánchez-Camacho denunciava Método 3 per espiar i gravar les trobades que tenia amb una amant de Jordi Pujol i Ferrusola on la líder del PP català pretenia obtenir informació comprometedora dels Pujol per, possiblement, exercir una posició de força al Parlament de l'anterior legislatura que no li venia donada pel sufragi popular. D'aquesta manera, podria convertir-se —des del xantatge— en sòcia preferent de Convergència i Unió per condicionar l'actuació política d'aquesta formació i no permetre que es desviés per viaranys sobiranistes. Segons Camacho, que ha denunciat els fets al Cuerpo Nacional de Policia (CNP), aquest espionatge hauria estat encarregat a Método 3 pel mastermind del PSC, José Zaragoza.  
 
Estirant d'aquest fil s'ha conegut l'existència de més de 20.000 informes d'espionatge a diverses personalitats de l'àmbit polític, econòmic i social del país. Fins i tot membres de la direcció del mateix partit s'haurien espiat els uns als altres i sempre servint-se de Método 3. Una reacció en cadena més perillosa que els jocs de miralls que hi havia al món d'una altra Alícia, la de Lewis Carroll. 
 
I embolica que fa fort, que en paral·lel a tota aquesta trama, s'ha fet públic el que ja es comentava en molts cercles sobiranistes des de fa temps: l'activitat del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) a Catalunya ha augmentat considerablement. Una revista espanyola coneixedora de les trames que ordeix l'espionatge espanyol va arribar a publicar just abans de sortir a la llum l'afer Método 3 que el CNI s'hauria reforçat a Catalunya per torpedinar el procés sobiranista que hem engegat entre tots plegats. Algunes veus ràpidament fins i tot s'han apuntat a la tesi que darrera de Método 3 hi hauria el CNI. Una tesi que va ser insinuada públicament per primer cop per un destacat representat d'un sindicat policial del CNP que literalment va afirmar: “Els serveis secrets de tots els països, fins i tot d'Espanya, tenen agències de detectius i empreses de seguretat com a tapadores. Aquestes empreses treballen normalment però vessen la informació d'interès al seu enllaç, l'agent en qüestió. Método 3 és això”.  
 
Val a dir en defensa d'aquesta versió que quan empreses privades agafen encàrrecs d'aquesta mena, és lògic pensar que venen encomanats des de l'esfera pública, que actua d'amagat mitjançant empreses tapadora o similars a les quals subcontracta l'assumpte en qüestió perquè no pugui ser descoberta. I, efectivament, moltes empreses de seguretat i de detectius estan dirigides per antics comandaments del CNP o de la Guardia Civil. I també n'hi ha que, actualment, ho són per ex-membres o ex-col·laboradors del CNI.
 
Ara bé, caldria preguntar-se si és l'instrument més lògic per al CNI per realitzar un espionatge il·legal servir-se d'una empresa legal de detectius privats. Després dels nombrosos escàndols que ha viscut “La Casa” —nom amb el qual s'autodenomina el mateix CNI— al llarg de la seva història no semblaria el més indicat. 
 
És per això que el conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, hauria d'exigir explicacions i responsabilitats al CNP i al seu homòleg espanyol, Jorge Fernández Díaz, del per què de tant descontrol amb aquestes empreses. Cal recordar que la seguretat privada està “controlada” en exclusiva pel CNP. Fonts coneixedores del tema reconeixen que la tasca de control policial sobre les empreses d'aquest tipus està molt burocratitzada i la seva fiscalització és gairebé nul·la.
 
De moment tenim 4 persones detingudes de Método 3 i una investigació policial en marxa que deixa entreveure un conflicte de confiances i desconfiances en propis i estranys tant al Ministeri de l'Interior com a “La Casa”. I així ho avala el fet que el mateix secretari d'Estat-Director del CNI, el general Félix Sanz, vulgui comparèixer a la Comissió de Matèries Reservades del Congrés dels Diputats per, evidentment, negar tot allò que s'ha atribuït a l'espionatge espanyol relacionat amb aquest afer.
 
Finalment, l'anàlisi de tot l'afer en clau d'Estat demostra que propostes com la dels signants del manifest Pau i Treva no són assumibles perquè deixarien el futur de Catalunya en una situació de vulnerabilitat com l'actual. La Catalunya independent necessitarà, com tots els estats occidentals i democràtics del nostre entorn, un exèrcit i uns serveis d'intel·ligència.
Per Rubén Novoa 

Eduard Voltes d'Esquerra


Altres twits seus:

 “Dins del catalanisme s’està lliurant una batalla per l’hegemonia entre nacionalistes i republicans (i no parlo de partits, sinó de valors)”
“A Santi Vila, el poso a la banda republicana. Joan Carretero, a la nacionalista”
 “és una batalla interna que cal lluitar en paral·lel a la batalla amb l’Estat. Ens hi juguem la qualitat de l’endemà”.  “el nacionalista vol replicar a Catalunya l’Estat espanyol”
 “Grans banderes onejant, monolingüisme, al·lèrgia a la diversitat interna”
 “el republicà vol aprofitar la ruptura per fer una cosa diferent. Poques banderes, molta ciutadania, qualitat democràtica, drets socials”.

D'un usuari del Racó Català

Clamar en contra de les banderes quan a Catalunya s'hi veuen als balcons més banderes independentistes que mai em sembla un error d'en Voltas. Prefereix que la gent desi l'estelada que tenen penjada, al calaix? 
Parlar català en ambients fortament castellanitzats vol el seu esforç, i ara em surt aquest clamant en contra el monolingüisme. I doncs, més val passar-nos al castellà?
I contraposar-ho a drets socials em sembla un disbarat, ja que una cosa no exclou l'altra. Una borda manipulació o un silogisme barat.

dijous, 21 de febrer de 2013

El 19% dels votants de la CUP descarten votar «sí» a la independència


L' [extrema] esquerra assembleària independentista, potser no és tant independentista. Així ho indica la primera onada del Baròmetre del 2013 del Centre d'Estudis d'Opinió publicada aquest matí. Segons l'enquesta un 74,5% dels votants de la CUP votarien "sí" a la independència en un virtual referèndum, però un 5,5% hi votaria en contra, i un 13,8 s'abstindria o no aniria a votar. Així mateix, un 6,2% dels votants cupaires encara no sabrien a hores d'ara que votarien. Una dada si més no curiosa ja que la primera consulta independentista la va promoure un històric de la CUP, Josep Manuel Ximenis, alcalde d'Arenys de Munt.
Font: ND

Al-Qaradawi i la Qatar Foundation

 
Avui m’han arribat una sèrie d’enllaços sobre diferents actes del Sheik Al-Qaradawi i la seva vinculació amb la Qatar Foundation que m’ agradaria compartir amb tots vosaltres, barcelonistes de pro, ja que a partir d’ ara compartirem dels valors de la nostra marca mundial amb aquesta Fundació i tot el que representa de per si. 
Pilar Rahola ja va fer un article a La Vanguardia denunciant la vinculació d’Al-Qaradawi amb la Qatar Foundation, fet que va crear una reacció molt negativa dins el barcelonisme. Ràpidament els altaveus del rosellisme més extremista (Gol i Pelikano) van iniciar una campanya per atacar la credibilitat de Rahola negant les vinculacions d’Al-Qaradawi amb Qatar Foundation, relativitzant que aquest extremista religiós participa d’una altra Foundation a Qatar que recordem-ho també està patrocinada per l’emir de Qatar. Tot queda a casa, tot i que els ventiladors del rosellisme reivindiquin que tot i qui paga sigui el mateix emir, les fundacions són diferents i no es pot “inputar” la Qatar amb les mateixes acusacions.
Però com que tot queda a casa, cal investigar una mica més per veure enllaços clars i evidents en la relació entre la Qatar Foundation i Al-Qaradawi. 
Quina és la vinculació principal entre el religiós fundamentalista i la Qatar Foundation?
El fòrum independentista Racocatala.cat va obrir un fil on s’explicava en línies generals la vinculació estreta entre la Qatar Foundation i Al-Qaradawi. Primerament cal recordar que Qatar Foundation va crear la Education City de Qatar, un campus amb més de 6 universitats de tot el món i una de Qatar, l’anomenada Qatar Faculty of Islamic Studies, en honor a Al-Qaradawi. Quan la Qatar Foundation vol “homenatjar” l’extremista religiós Al-Qaradawi ja ens transmet molts dels valors espirituals que difon i que també aniran associats a la marca Barça.
El que també explica racocatalà és que Qatar Faculty of Islamic Studies té una càtedra anomenada “Al-Qaradawi Centre for Research in Moderate Thought” on l’extremista religiós imparteix classe donant la seva versió moderada dels seus pensaments, que es transmeten i associen a la Education City of Qatar, projecte financiat per la Qatar Foundation naturalment.
I per què tan enrenou? Què passa si Al-Qaradawi té una càtedra a la Faculty of Islamic Studies, projecte de la Qatar Foundation? En què afecta  la marca Barça? Doncs el tema és encara més evident: Al-Qaradawi es considera a si mateix un religiós moderat, però en el mon occidental és un subjecte considerat altament perillósque té l’entrada vetada a països com UK i els EUA.
I per què? Al-Qaradawi ha realitzat declaracions molt polèmiques que han causat irritació molt profunda: 
Holocaust jueu. Al-Qaradawi nega les proporcions de l’holocaust jueu a mans dels nazis i desitja que el proper holocaust contra els jueus el portin a terme els musulmans. 
Homoxesuals. Al-Qaradawi considera que els homosexuals han de ser condemnats com qualsevol “altre pervertit” segons la llei de la Sharia. 
Conquesta d’Europa. Al-Qaradawi proclama que l’Islam tornarà a conquerir Europa i l’alliberarà de la seva subjugació del materialisme i la promiscuiïat. 
Proclames a favor dels atemptats suïcides. El religiós Al-Qaradawi ha proclamat en diversos dels seus discursos el seu pensament favorable als atemptats suïcides, amb bombes contra objectius militars i civils (dones i nens inclosos).
Què vull dir amb tot això? Bé, si aquestes proclames i aquestes declaracions les fes algú del nostre entorn proper, pensaríem que és un sonat i de ben segur que voldríem que ningú ens identifiqués amb les idees que el sonat representa. La Qatar Foundation no considera Al-Qaradawi un sonat, sinó que fins i tot li dedica una universitat.
El problema és d´associació de valors. Jo sóc del Barça i la marca Barça i la de la Qatar Foundation ara mateix s’exposen al món lligades de la mà a través de la nostra samarreta. El Barça sempre ha estat un club amb uns valors associats a la solidaritat, la lluita per la llibertat, la democràcia i la llibertat d’expressió. No crec que el que es difon a la Qatar Faculty of Islamic Studies es tradueixi en els valors Barça.
Els valors de la Qatar Faculty of Islamic Studies també faran molt de mal perquè el barcelonisme no es limita a Barcelona ni als països musulmans i això pot crear molt de rebuig. Gent de països amb conflictes amb l’Islam identifica la Qatar Foundation amb Al-Qaradawi. Volem que la marca Barça s’associi amb aquest clergue intolerant i extremista, que si fos per ells ja ens hauria envaït i sotmès segons la seva llei islàmica? Crec que no.
Per mi els ideals són molt importants. Jo no venc el meu barcelonisme per 30 milions d’euros. I tu?

Fonts:
Racocatalalligams qatar foundation i fonamentalisme islàmic

Font de l'article: racó blaugrana

dimarts, 19 de febrer de 2013

El govern veneçolà regala una casa a la seguidora número quatre milions del twitter d'Hugo Chávez

El president va elevar el seu compte a la categoria de programa social fa tres anys i actualment hi treballen 200 funcionaris

 

 
El Govern de Veneçuela va concedir una casa a la seguidora número quatre milions al compte de twitter del president Hugo Chávez, que es "va disparar" ahir després d'anunciar el seu retorn al país.
El govern va organitzar un "modest esdeveniment" al palau presidencial de Miraflores per a premiar a Alemar Rosnaty Jiménez, una estudiant de 20 anys, que ahir va esdevenir la seguidora quatre milions del mandatari i va agrair el gest al conjunt dels representants presents en l'acte.
"Tindràs el teu habitatge per a que segueixis estudiant i a la teva mare també li ha sortit el seu premi, venir a treballar" li va anunciar el vicepresident Nicolás Maduro abans de donar-li un ram de roses en nom de l'executiu.
El maig de l'any passat, la seguidora número tres milions del compte @chavezcandanga, la jove de 19 anys Natàlia Valdivieso, també va rebre de mans del govern una casa en el seva illa natal de Margarita, al Carib veneçolà.
En un consell de ministres retransmès per la televisió estatal, Maduro va fer gala avui dels milers d'adhesions que va rebre el compte a twitter de Chávez després del seu retorn al país. "Quatre milions per a la història, precisament el dia que el nostre comandant Chávez torna" va destacar el vicepresident.
Tres mesos i mig després del seu últim missatge, Chávez va reactivar aquest dilluns el seu compte per a informar del seu retorn al país procedent de Cuba, on estava hospitalitzat des de feia més de dos mesos, i activant així una allau de seguidors.
"És el segon president més seguit del món", va destacar Maduro en recordar que el president dels EUA, Barack Obama, és el primer amb més de 27 milions de seguidors.
Chávez va obrir el seu compte a Twitter el 27 d'abril de 2010 i des de llavors l'ha utilitzat per a múltiples funcions, des anunciar canvis de ministres o decisions governamentals fins donar informes sobre la seva salut.
Al maig de 2010, el president va elevar el seu compte a la categoria de programa social amb 200 funcionaris treballant-hi.

Una vintena de detinguts en una macrooperació policial contra la banda llatina Black Panthers

Entre els arrestats hi ha els dos líders de l'organització. Els acusen de tràfic de drogues, retenció il·legal i temptativa d'homicidi.
 Les detencions s'han fet a Barcelona, l'Hospitalet, Cornellà i Esplugues
Un dels detinguts, en un pis al carrer Florida de l'Hospitalet / XAVIER BERTRAL
Un dels detinguts, en un pis al carrer Florida de l'Hospitalet / XAVIER BERTRAL
 
Els Mossos d'Esquadra han detingut una vintena de persones vinculades a l'organització Black Panthers en una gran operació contra aquesta banda llatina. Les detencions s'han fet a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues i Cornellà. La policia també ha fet detencions a Saragossa. L'operació s'ha fet de matinada i continua oberta. En total hi ha 25 detinguts i 23 escorcolls.
Els agents han entrat de nit a casa els joves, entre els quals hi hauria els dos líders de la banda que viuen a l'Hospitalet i Esplugues, i han fet escorcolls. L'objectiu de l'operació era desmantellar per complet el grup, al qual se li imputen diversos delictes, entre els quals associació il·lícita, tràfic de drogues, retenció il·legal o temptativa d'homicidi.
El grup s'havia especialitzat en el tràfic de drogues. Els Black Panthers han anat guanyant presència a Catalunya al costat d'altres bandes llatines com els Latin Kings o els Ñetas.

dijous, 14 de febrer de 2013

Calla-Treballa-Dutxa't




L'esperat nou disc del grup català HKI (Herois de la Katalunya Interior) "Amor/Soroll Vida i Dogma del Templer Nocturn" ja està la venda. 13 nous temes + 4 bonus us esperen per a destrossar encara més els vostres cervells malaltissos. En aquest cas us portem el tema "Calla-Treballa-Dutxa't" que no us deixarà indeferents que no sé que coi té aquet tema però enganxa de collons!

dimecres, 13 de febrer de 2013

Detenen el número 6 del PP a Girona per tràfic de droga

L'acusat, Jorge Hortal, anava a la llista dels populars en les darreres eleccions municipals

També va ser arrestada la seva parella i dos còmplices

Comissen 1.800 plantes de marihuana en l'operació

Part del cultiu de marihuana que va ser desmantellat. Els efectius van localitzar 1.420 plantes en fase de creixement dins de dos habitatges de la urbanització Mas Llunès. En van trobar 380 més a l'interior d'una furgoneta. Foto: JOAN CASTRO / ICONNA.

Els Mossos d'Esquadra van desmantellar un cultiu de més de 1.800 plantes de marihuana en l'operació que van dur a terme la setmana passada a Bescanó, en la qual van detenir quatre presumptes traficants i van escorcollar a fons tres cases de la urbanització Mas Llunès, on tenien repartida la droga. Un dels arrestats és Jorge Hortal Fernández, un veí de la població de 40 anys que en les darreres eleccions municipals del 2011 ocupava el sisè lloc a la llista del Partit Popular (PP), en la seva candidatura per la ciutat de Girona. En el dispositiu, també va ser detinguda la seva companya sentimental, Loida de los Ángeles Martínez Manzano, de 33 anys, així com dos suposats còmplices: Juan Manuel Cortés, un jove de Maçanet de la Selva de 25 anys, i Francisco Santiago Fajardo, un veí de Girona, de 36. A tots ells se'ls imputa un delicte contra la salut pública. El 8 de febrer, van passar a disposició del jutjat d'instrucció número 1 de Girona. Es van negar a declarar i, finalment, el titular d'aquest jutjat va ordenar la seva posada en llibertat amb càrrecs.
Hortal i la seva parella residien en un dels immobles inspeccionats. Quan els agents van irrompre a l'interior, només van trobar al garatge alguns testos i restes de terra d'una possible plantació de marihuana, que se sospita que van ser a temps de desmantellar un dia abans de l'actuació policial. En els altres dos domicilis no hi viu ningú, si bé tenen vinculació amb el popular. Hortal és contractista i, junt amb una altra empresa, s'havia encarregat de la construcció de les cases, tot i que actualment estan embargades pel banc. Entre aquests dos habitatges, els efectius hi van comissar un total de 1.420 plantes de marihuana en fase de creixement. Hi havia, també, ventiladors, llums, transformadors i extractors: un material valorat en més de 60.000 euros, destinat al cultiu intensiu de la droga. En cadascuna de les tres propietats, que s'abastien de l'enllumenat públic, les plantes tenien un estat de maduració diferent, fet que porta a intuir que s'hi produïa marihuana de manera cíclica i continuada.
Les indagacions policials del cas van arrencar al gener, quan els agents de la comissaria de Salt van tenir coneixement que els acusats es dedicaven a l'elaboració d'estupefaents per a la seva posterior venda dins de les tres propietats. Els membres de la unitat d'investigació van iniciar tasques de vigilància dels habitatges per confirmar les sospites. En un dels controls, desplegat el 5 de febrer, van veure una furgoneta que sortia a gran velocitat del domicili d'Hortal. Van aturar el vehicle a la GI-540. A l'interior hi van localitzar 380 plantes de marihuana ja adultes i utensilis per al seu cultiu. Els dos ocupants de la furgoneta eren el jove de Maçanet i el veí de Girona, que van quedar detinguts.
Es creu que en el moment que van ser enxampats estaven ajudant a desmuntar la plantació de la casa d'Hortal. Haurien acordat treure el cultiu per les sospites que la policia els seguia la pista i que hi podria haver una intervenció imminent. L'endemà de l'arrest de Santiago i Cortés, els Mossos van escorcollar els tres immobles, on van esbotzar les portes amb malls. A part de la droga que hi van descobrir, en aquell instant només hi havia a dins Loida de los Ángeles Martínez, a qui es van endur emmanillada. No va ser fins 24 hores després, que va ser arrestat Hortal, a Girona. La investigació, però, no es dóna per tancada, ja que els Mossos van avançar ahir que no es descarten més detencions de persones relacionades amb el grup.



Alarma mundial pel tercer assaig nuclear nord-coreà

Pyongyang alerta que la prova és la “primera resposta a l'hostilitat” dels Estats Units i promet pròximes accions “més fortes”

Experts internacionals sospiten que el règim de Kim Jong-un intenta reduir les bombes per instal·lar-les en coets

Test nuclear Corea Foto: EL PUNT AVUI.
1 2
No era un terratrèmol, era una prova nuclear. El tremolor de 5,1 graus en l'escala de Richter registrat ahir pels sismògrafs sud-coreans correspon al tercer test atòmic que realitza el règim nord-coreà, el de més envergadura, després dels assajos del 2006 i el 2009. Ho va confirmar el Ministeri d'Afers Estrangers del règim, que ho va vendre com un acte d'autodefensa en resposta a “l'hostilitat” dels Estats Units. “Aquest assaig nuclear només és una primera resposta, que adoptem amb la màxima contenció”, va assenyalar el portaveu del ministeri en declaracions a l'agència oficial KCNA. “Si els EUA continuen amb la seva hostilitat i compliquen la situació, ens veurem forçats a adoptar segones i terceres respostes més fortes”, va afegir-hi, sense concretar més.
La prova en qüestió, segons el mateix règim de Kim Jong-un, va ser superior a les anteriors i es va realitzar de forma segura utilitzant una bomba atòmica petita i lleugera. Experts internacionals, entre els quals n'hi ha de russos, sostenen que es tracta d'un test per intentar rebaixar el pes i la mida dels caps nuclears, per instal·lar-los en avions o coets de llarg abast, un repte pendent del règim i molt temut per la comunitat internacional.
Justament, l'ONU va ampliar les sancions el gener contra Pyongyang pel llançament el desembre d'un coet d'aquestes característiques, fet que va dur el règim a prometre una resposta com la d'ahir.
En concret, la detonació, que va tenir lloc a la base de Punggye-ri, al nord-est de la península, va arribar a les sis o set quilotones, segons Corea del Sud, és a dir, va ser equivalent a més d'un terç de la magnitud de la bomba d'Hiroshima (d'unes 15 quilotones), amb què els EUA van arrasar la ciutat japonesa el 1945. L'anterior prova nuclear nord-coreana va fer un terratrèmol de 4,6 graus en l'escala de Richter.
Crida xinesa al diàleg
Entre les reaccions més rellevants hi ha la de la Xina, aliat tradicional del règim. Pequín va cridar l'ambaixador nord-coreà per expressar-li la seva ferma protesta i per demanar al règim que retorni al diàleg i “no empitjori la situació”. L'exèrcit de Corea del Sud va extremar l'alerta i va decidir desplegar de forma preventiva míssils amb capacitat per arribar a qualsevol punt del veí del nord. Els seus serveis d'intel·ligència vaticinen una quarta prova nuclear pròximament.
L'ona expansiva de l'assaig va fer reaccionar l'Iran, l'altre focus de preocupació internacional. Teheran, a qui Occident acusa d'intentar aconseguir la bomba atòmica, va afirmar que “totes” les armes nuclears haurien de ser destruïdes arreu del món. El seu principal enemic, Israel, va reclamar una resposta ràpida a la “violació de les obligacions internacionals” nord-coreanes, en la línia del president nord-americà, Barack Obama, que va qualificar l'acte “d'altament provocador”, i de Rússia, que aposta per reaccionar amb celeritat.


"El gihadisme és un fet real i perillós"



Jofre Montoto (Barcelona, 1970) acaba de publicar "Gihadisme. L'amenaça de l'islamisme radical a Catalunya" (Angle Editorial) on deixa clar que som 'terra d'acollida', fins i tot de fonamentalistes islàmics. Montoto té un currículum digne d'Oxford: llicenciat en Geografia i Història (especialitat Antropologia) per la UB, en Periodisme per la Pompeu, i a més té també un parell de màsters en estudis policials i en seguretat. Aquesta és la seva segona obra després de "Mossos d'Esquadra. Com és i a què s'enfronta la policia de Catalunya" (Dux Editorial), que encara es troba a llibreries.

Mohamed Atta, un dels autors dels atemptats de l'11-S, va passar per Salou


- Ja em perdonarà, però el seu llibre fa por: "Catalunya és l'epicentre del gihadisme al sud d'Europa, sobretot l'àrea metropolitana de Barcelona"
En cap cas pretenc ficar la por al cos de la gent, sinó tant sols informar d’un fet real, i perillós. Per a tranquil·litzar-lo li diré que en els dos darrers anys tan sols s’ha fet una detenció a casa nostra relacionada amb organitzacions gihadistes, fet que demostra que la pressió de les forces de seguretat ha afeblit molt aquestes xarxes.

- No sé què és pitjor: el salafisme, el gihadisme, els Germans Musulmans, el wahabbisme, els talibans...
No és qüestió de “què és pitjor”, sinó que tot plegat forma part d’una ideologia que és el gihadisme, que aglutina tot l’islamisme radical i ultraortodox i li dóna una forma pròpia.
- No sé si s'ha llegit l'Alcorà, però el cita i fa posar els pèls de punta com quan parla de matar els infidels "allà on els trobeu"
Òbviament l’he llegit. A l’Alcorà es poden trobar passatges contradictoris i, per descomptat, interpretables als ulls, i la ment, de cada persona. A la Bíblia hi podem trobar coses semblants, com “l’extermini diví”. Del que es tracta és de situar-ho en el seu context, cosa que els radicals no fan.
- Jo no vaig passar de la primera comunió, però la Bíblia també parla del ull per ull. És el mateix?
En absolut. L’ull per ull és una forma molt primitiva d’impartir justícia. La frase de l’Alcorà cal situar-la en el context de la lluita per l’expansió de l’Islam, i de pura supervivència, dels primers seguidors de Maoma.
- "El Govern saudita va expandir per tot el món el wahhabisme", la frase és seva (pàg 42). Fins i tot van 'invertir' en les madrasses d'Afganistan i Pakistan d'on van sorgir els talibans.
Si, però això no és cap secret, com no ho és que després dels atemptats de l’11-S ha temperat l’expansionisme i n’està controlant el discurs radical.
- L'Islam està ressentit amb Occident?
L’Islam és una religió, no un ésser, i per tant ni està ni deixa d’estar. En tot cas, sí que hi ha musulmans ressentits amb Occident, i aquest fet és molt hàbilment utilitzat pels gihadistes per expandir l’odi.
- Però budistes i hindús, de moment, no van posant bombes
Que no surti a les notícies no vol dir que no ho facin. A l'Índia hi ha atemptats contra esglésies i mesquites, a més de xocs i fins i tot matances per motius religiosos. I pel que fa als budistes, a Sri Lanka hi ha un autèntic genocidi contra els Tàmils, que són induistes, per part del govern, que representa la població budista.
- Al-Qaida és una organització o simplement una mena de franquícia?
Qualsevol cèl·lula islàmica pot dir que és d'Al-Qaida. Al Qaida és una organització de nivell global que utilitza franquícies i arriba a acords amb diferents grups per a actuar conjuntament, per exemple, amb al-Shabbab a Somàlia. A més, si algú que no hi pertany porta a terme un atac que s’ajusta als interessos d’Al-Qaida, el reivindica com a propi, o deixa que ho faci el mateix executor.
- No el voldria posar en un problema, però l'Islam és totalitari?
Repeteixo que l’Islam és una religió i que, per tant, cada individu la pot entendre i practicar de diferents maneres. Diversos intel·lectuals musulmans han escrit sobre la compatibilitat de l’Islam i la democràcia, i la primavera àrab pot acabar mostrant aquest fet. El gihadisme sí que és totalitari, absolutament.
- "Sense diners no hi ha atemptats" (pàg 82). La frase també és seva: qui paga?
Malauradament, molta gent, de la qual una gran quantitat sense ser-ne conscient. El finançament va des del tràfic de drogues a gran escala, com a l'Afganistan, fins a petits “camells” de barri i la falsificació i ús fraudulent de targes de crèdit robades, que és el que més fan servir a Europa.
També hi ha donacions provinents de grans magnats del petroli. Però el més preocupant, i ja molt controlat, és la xarxa global d’ONGs que diuen recaptar diners per causes aparentment nobles, i després els desvien cap a organitzacions gihadistes. Cal anar molt en compte a qui es donen diners i informar-se bé de què hi ha darrere de l’organització que ens demana suport econòmic, perquè la nostra solidaritat pot acabar convertida en una bomba que mata indiscriminadament.
- Hi ha un fenomen esfereïdor que és els dels assimilats: els terroristes de Londres eren britànics. I el de Tolosa era francès.
No m’agrada la paraula “assimilats”, es tracta de ciutadans britànics i francesos que decideixen tornar-se contra el seu propi país. Certament és un fenomen molt preocupant que mostra les errades en les polítiques d’integració per una banda, i la influència d’una ideologia totalitària i terrorista com és el gihadisme. Aquests casos proven la necessitat d’afrontar el fenomen de forma interdisciplinar.
- L'atemptat de l'11-M es va covar a la mesquita de Madrid, vostè ho diu, o només passaven per allà?
Molts dels components del grup es van conèixer en una mesquita, per cert, pagada amb diners saudites, però en van ser expulsats per l’Imam a causa del seu radicalisme.
- L'atemptat de Casablanca va ser un avís que ningú no es va prendre en compte?
Casablanca, Kènia, Aden… la llista és molt llarga i l’explico al llibre. Com que passava lluny de casa no s’hi donava importància, i al final n’hem pagat les conseqüències.
- Vostè es creu la teoria de la conspiració que ha defensat sempre El Mundo?
No se la creuen ni ells, i els hauria de fer vergonya, tan patriotes com diuen ser, de posar en qüestió la feina del Cuerpo Nacional de Policia, la Guàrdia Civil, el CNI, l’Audiència Nacional… si no creuen en els pilars de l’Estat, que s’ho facin mirar.
- Arriba a dir que la justícia espanyola és més benigna amb els terroristes islàmics que amb els d'ETA
Sí, però no ho dic jo, ho diuen els familiars de les víctimes de l’11-M i fins i tot magistrats de l’Audiència Nacional que han demanat canvis legislatius per combatre el fenomen, ja que no tenien els mecanismes legals per a combatre’l eficaçment. A poc a poc, això va canviant.
- A Catalunya hi ha quasi 250 mesquites, en els últims sis mesos se n'han obert quatre, n'hi ha per amoïnar-se?
No, les radicals estan controlades tant pels cossos policials com per les pròpies comunitats musulmanes, que són les primeres interessades a viure en pau.
- Sorprèn la descripció que fa dels terroristes suïcides: n'hi ha que tenen un alt nivell d'estudis, fins i tot una posició econòmica benestant...
Sorprèn perquè encara vivim de tòpics i del políticament correcte en comptes d’investigar científicament els fenòmens. Però quan es fa els resultats són aquests, i no haurien de sorprendre, si analitzem els terroristes d’extrema dreta o d’extrema esquerra a Europa, què hi trobem més, universitaris o treballadors sense qualificació?
- Sabem què s'hi cou a les mesquites? Vostè diu que s'han convertit en llocs de "captació i adoctrinament" de gihadistes
És cert, però també dic que això està canviant i cada cop més la captació i l’adoctrinament es fan a través d’Internet, que és més difícil de controlar.
- També que imams tenen "una gran importància" en la formació de gihadistes
Lògicament, el gihadista necesita saber que allò que fa ho dicta l’Alcorà, i sempre hi ha algun Imam, o suposat expert en jurisprudència islàmica, disposat a donar-li la versió necessària.
- De fet, per ser imam, no calen estudis universitaris, oi?
No, l’Imam és la persona que dirigeix el rés a la mesquita, i això ho pot fer algú especialment religiós sense cap formació específica. Aquest és un problema que es dóna sovint en les comunitats d’immigrants amb pocs recursos.
- També recorda alguns episodis polèmics dels imams de Terrassa, Cunit, Mataró.
Si es fixa en els perfils d’aquests, veurà que responen al perfil que acabo de descriure amb l’excepció de Mataró, que abans ho era a Santa Coloma de Gramenet. Els realment preocupants són aquells que pertanyen a xarxes internacionals, com el de Lleida, que tenen plans d’actuació preparats per separar la comunitat musulmana de la resta de la societat.
- De totes maneres, al de Mataró l'han detingut dos cops, però ha quedat en llibertat sense càrrecs
Efectivament, i després d’aquests ensurts sembla que s’ha preocupat molt de no barrejar-se amb segons qui.
- L'imam de Lleida és salafista
Si, i wahabbita en una forma molt radical que escapa de la històricament controlada pel règim saudita.
- En realitat, vostè esmenta més d'una dotzena de localitats a Catalunya amb imams radicals
Les cito jo i diferents mitjans de comunicació com els diaris El País i La Vanguardia, entre altres. També han aparegut en publicacions de l’Instituto Elcano, que és el Thin Tank del CNI.
- Deixi'm fer una pregunta digne del diable: si l'imam de Lleida és salafista els musulmans de Lleida tenen dret a una nova mesquita?
Els musulmans de Lleida, com els seguidors de tot culte, tenen dret a poder tenir un lloc on practicar la seva religió amb dignitat. Molt diferent és que es permeti l’entrada a l’Estat a algú que predica l’odi i que vol segregar els musulmans de la resta de persones. En la meva opinió, això no hauria d’estar permès.
- No ens hem passat amb els ajuts socials? Va haver-hi molta polèmica amb el PIRMI, però l'imam de Lleida el cobrava i tot segons va revelar el llavors conseller Mena.
Aquest és un terreny que va més enllà del meu camp d’estudi. No analitzo els ajuts socials ni a qui van dirigits, treballo sobre un fenomen ideològic i violent.
- Occident ha estat massa tolerant? El respecte als drets humans se'ns pot girar en contra? Per exemple, vostè afirma que "a Europa, i especialment al Regne Unit, els gihadistes van gaudir, fins i tot més enllà dels atacs de l'11-S, d'un llibertat d'expressió i publicació inaudita".
Efectivament, però aquest és un debat que cal resoldre’l a nivell ciutadà. A Barcelona hi ha una llibreria nazi que no es tanca de cap manera, i a l’estat espanyol no és delicte negar l’holocaust. Amb aquests elements, com es pot encausar algú per cridar a matar cristians i jueus?
- Hi ha hagut tantes operacions contra fonamentalistes a Catalunya que m'he perdut. Me'n pot fer un resum?
Això que em demana és molt difícil; en tot cas, hi ha hagut dos grans xarxes, la d’Al Qaeda a Espanya i la de l’11-M, les operacions contra les quals han durat anys.
- Va haver-hi alguna de polèmica com l'anomenat comando Dixan
Aquesta, i alguna altra, són operacions dutes a terme per por a que la cèl·lula actués de forma immediata. No hi ha cap dubte sobre la ideologia dels membres d’aquests grups, però aquesta no és delicte, i no se’ls van trobar explosius.
- Internet juga a favor dels fonamentalistes islàmics?
Tant com el cinema a favor dels nazis en el seu dia, perquè saben utilitzar-lo molt bé i van per endavant de les forces de seguretat i intel·ligència, encara que la distància es va reduint.
- I Al-Jazeera? al capdavall està finançada per Qatar, que no és pas un model de democràcia
Al-Jazeera, que té programes molt polèmics, com els de religiosos que responen a preguntes sobre qüestions fetes per musulmans (“he d’accedir a que el meu marit em sodomitzi? Sí, si no et fa massa mal”), també representa un gran pas en la modernitat de la societat àrab, amb presentadores sense vel, i altres mostres d’obertura a la llibertat individual.
- De fet, també finança el Barça
La directiva del Barça decideix lliurement quins patrocinis accepta, i els compromissaris ho ratifiquen. És una entitat privada, pot fer-ho.
- "Encara falta molt perquè s'interioritzi que el combat més important és l'ideològic" (pàg 204). Què vol dir el famós xoc de civilitzacions?
En part, però no del tot. Per combatre el nazisme no hi ha xoc de civilitzacions, perquè pertany al nostre univers cultural, hi ha un xoc entre llibertat i opressió, cal fer el mateix amb el gihadisme.
- Hi ha una altra frase que posa els pèls de punta: "per als gihadistes el gihad que va començar el profeta no ha acabat, ni acabarà, fins a la completa conversió de tota la humanitat a l'islam".
Això és així, no hi ha matisos.
- I tot això com es combat?, si vostè fos conseller d'Interior què faria? O ministre, posem per cas: tindria més competències.
Es combat amb diferents eines que van de l’educació a l’enfrontament militar, com s’està fent a Mali. Si jo tingués poder polític treballaria en la implantació d’aquest treball multidisciplinar i la creació d’òrgans de coordinació efectiva d’aquest.
- Per cert, el llavors conseller Saura no surt gaire ben parat al seu llibre
Un conseller que no sap, ni s’informa, de la realitat delinqüencial al seu país, i que tira de tòpic tronat, no pot tenir la meva aprovació, i això no és tant sols una opinió, és un fet.
- Se'l veu escèptic, fins i tot crític, amb les possibilitats d' integració del col·lectiu musulmà
En absolut. Si dono aquesta impressió és que m’he explicat malament. La religió és una qüestió personal i privada. Una altra cosa és que s’utilitzi la comunitat musulmana com a viver de vots, com es va fer al Regne Unit i a França, amb els resultats coneguts. A Catalunya, si en alguna cosa som bons, és en la integració, i no crec que fracassem amb la gent que segueix la religió musulmana.
- Cal tenir interlocutors amb la comunitat islàmica? Vostè diu que altres col·lectius no en tenen. I, en aquest cas, han de ser imams?
No em sembla bé tenir com a referent d’un grup humà un religiós, i cal anar molt en compte a qui se li atorga aquesta representativitat, ja que pot ser molt mal utilitzada. Però cal reconèixer que és la forma més fàcil de tractar amb una comunitat. La qüestió és que cal anar més enllà i fer-ho a més nivells, escola, salut, serveis socials…
- Vostè congelaria l'obertura de noves mesquites?
No, repeteixo que la gent té dret a practicar la seva religió amb dignitat.
- Hi ha una mena de llegenda urbana que diu que CiU en particular -i el sobiranisme en general- preferia immigrants magrebins en comptes de llatinoamericans perquè es veurien obligats a aprendre català.
Això és tan delirant com qualsevol altra teoria conspirativa. Té Catalunya competències en immigració? No, cap, doncs ja està desmuntada la bajanada.
- L'esquerra estat condescendent. Ho dic per exemple pel cas de Salt, on un delinqüent es va erigir en representant del col·lectiu musulmà
Ho ha estat, però molt menys que a França, així que no la podem culpar de cap mena de complicitat o culpabilitat amb el fenomen.
- A França i Gran Bretanya, vostè explica els polítics han competit per atreure l'electorat immigrant, fins i tot amb l'autorització de mesquites. Aquí també?
Sortosament no, però sí que n’hi ha que han caigut en el contrari, que és posar-hi traves sense respectar la llibertat de culte i la dignitat de les persones que el segueixen.
- Espanya és un estat laic, vostè permetria el vel a les escoles?
Personalment sí, com portar una creu al coll i altres mostres religioses o culturals, però en cap cas no es pot permetre desviar o saltar-se el currículum escolar.
- A Cunit l'alcaldessa socialista va fer costat a l'imam i tot i no a la mediadora del propi ajuntament
Un cas vergonyant que mostra el pitjor de la política: vots per damunt de la dignitat de la persona i fins i tot de la llei.
- La multiculturalitat ha fracassat? Alemanys, francesos i britànics s'ho estan replantejant
Depèn del que s’entengui per multiculturalitat. El que ha fracassat és l’assimilació absoluta i el comunitarisme segregador, però no la convivència entre cultures diferents seguint unes mateixes normes en drets i deures.
- Existeix l'Islam moderat?
Per descomptat!
- Fins i tot es mostra crític amb el president de la Junta Islàmica de Catalunya, Abdennur Prado, l'actitud del qual considera que és "preocupant". Per què?
Pels seus escrits en què cita gent com Saïd Qutb, un dels majors ideòlegs del gihadisme, i per voler-se arrogar la representació dels musulmans a Catalunya, fent unes critiques impresentables al nostre sistema democràtic.
- També parla del Centre Islàmic Camí de la Pau. Vaig veure el seu president, en una manifestació arran de la polèmica per les caricatures, darrera una pancarta que deia: " Estimem Mahoma més que la nostra vida". Fa una mica de por, no?
Més que por, preocupació, però cal tenir en compte que ells pateixen un xoc cultural molt gran i que cal anar a poc a poc per tal d'entendre’ns, i això demana temps.
- Joan B. Culla, al pròleg, denuncia el que ell anomena "l'angelisme de pseudoprogressista"
Hi ha hagut per part de l’esquerra europea, especialment la francesa, que té molt influència a Catalunya, una mena d’idealització del món àrab i musulmà, i de l’immigrant com a víctima de tots els mals emanats d’Occident. Sortosament això es va corregint, però té molts seguidors en determinats cercles universitaris, un fet que distorsiona tota anàlisi dels fenòmens.
- I tot això com és combat? Vostè parla de mesures politicosocials i policials. Ara el pessimista sóc jo.
Amb seny, sentit comú i temps, la realitat sempre acaba per imposant-se encara que no es vulgui veure.
- No confia massa en l'anomenada policia de proximitat per detectar eventuals radicals islàmics?
Hi confio més que molts professionals i polítics, el que passa és que el policia ha d’estar ben format per poder analitzar el que veu, i pel que fa a la radicalització islamista, no ho està.
- Com a expert en seguretat: els Mossos tenen prou agents que parlin àrab?
Desconec la dada. Això és matèria reservada, encara que m’inclino a creure que sempre manquen recursos però que els mínims estan coberts.
- Vostè creu en la Primavera Àrab. Tomàs Alcoverro, el passat dia 30 de gener, publicava un article demolidor a La Vanguardia
Crec en la humanitat. La primavera àrab ens donarà alegries i disgustos, però cal entendre que la democràcia i la llibertat són coses que cal aprendre a utilitzar. Cometrem un error gravíssim si esperem que es converteixin en estats democràtics equiparables als occidentals en quatre dies. De fet no tots els Estats de la UE són equiparables en qualitat democràtica.
- Sembla que, parafrasejant Kissinger, hem substituït els 'nostres' fills de puta per uns altres
L’autor de la frase no va ser Kissinger, sinó Teddy Roosevelt, però aquest paradigma ha canviat, la gent no està disposada a donar suport a “fills de puta”.
- Fins i tot a Síria, curiós que els països que més empenyen per fer fora Al-Assad siguin Aràbia Saudita i Qatar, que no són precisament unes democràcies exemplars, no?
Però Occident també empeny, i si aprenem del desastre fet a l'Iraq, i dels casos de Líbia i Tunísia, potser el futur dels sirians sigui el de la llibertat.
- Una última pregunta: algú li ha dit "racista" o "xenòfob" pel contingut del llibre?
No, i això és una mostra de la maduresa del nostre país.

dilluns, 4 de febrer de 2013

La qüestió social

"L'esquerra i l'extrema esquerra han traït al decurs dels anys els pobles europeus sobre la qüestió social. És el moment de reaccionar i d'ocupar-se dels nostres davant dels altres"


Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters