Avui fa 1300 anys

Aquest any fa 1300 anys que Tàrik ibn Ziyad, general berber, va envair la Península Ibèrica, han estat 1300 anys d'enfrontaments entre dues comunitats, els musulmans varen entrar com invasors i com a tals es varen comportar.

El revisionisme històric ens parla d'una cultura rica, d'una filosofia oberta, d'un gran llarg període de "culturització" peninsular gràcies als invasors musulmans, fent un paral·lelisme és com si volguéssim lloar el colonialisme, car uns invasors, aquest cop del nord, portaren la seva cultura als pobles que estaven àvids per rebre-la.

No ens enganyem, malgrat aquest revisionisme històric que vol lloar el període d'ocupació musulmana de la Península no ens hem d'encegar, va ser una ocupació, una tirania, una superposició d'una cultura invasora enfront d'un substrat romà-cristià-got, varen entrar a sang i a foc i amb aquestes armes s'establiren fins que foren expulsats després d'una llarga Reconquesta, i més tard amb l'expulsió dels moriscos (cinquena columna de musulmans falsament conversos que col·laboraren amb els pirates turcs i tunisians que atacaven les nostres costes als segle XVI) es va iniciar un període de recuperació dels pobles peninsulars.
El parèntesis d'ocupació musulmana no s'ha de veure com un període on les arts i la cultura fruïen pels més petits racons de les nostres contrades, en realitat va ser una època de foscor, on una exigua minoria vivia a cos de rei en palaus regats per mil fonts però on malvivia una gran majoria del poble sotmès a les ràtzies, a la por del perill "moro". En aquest espai de lluita i reconquesta Catalunya va avançar en la seva recuperació tot dignificant els espais reconquerits amb la subtilesa i espiritualitat de  l'art romànic, la Creu va ser arma per guanyar la llibertat i va esdevenir senyera abans que les nostres Quatre Barres omplissin els escuts dels nostres avantpassats.

Catalunya es va forjar en la lluita i aquesta lluita no va tenir aturada, vàrem lluitar contra l'Islam per alliberar la nostra terra, vàrem seguir lluitant contra els pirates barbarescs fins a la gran batalla de Lepant, catalans varen defensar Viena i Budapest enfront el turc i catalans voluntaris a la Gran Guerra foren crucificats als Dardanels al caure en mans dels turcs.

Catalunya i l'Islam fa 1300 anys que estem en guerra, enguany, que commemorem aquella data fatídica de l'any 711, hem de recordar que l'Islam a casa nostra sempre ha estat i serà un element d'enfrontament, d'invasió, d'odi i de lluita. Islam i Catalunya son dues identitats enfrontades, som aigua i foc, si una viu a casa nostra serà per sobre de l'altra. Recordem, fa 1300 anys ens varem envair, ho feren amb el foc i el ferro, ara ho fan amb el ventre de les seves dones i l'estupidesa dels nostres governants. O toquem novament a Sometent per foragitar aquesta nova invasió o sinó ens espera un llarg període de submissió, de lluita, de patiments.

Xavier Andreu

Unitat Nacional Catalana 

Placa commemorativa dels voluntaris catalans que varen defensar Buda (Budapest actualment) l'any 1686 enfront l'invasor turc.

Simpsons i Mao Tse Tung!

Els Mossos i la Urbana busquen carteristes en una gran batuda al Paral·lel de Barcelona

Els agents estan registrant dos locals del poble Sec i identificant persones sospitoses

MARTA CATALÀ

Barcelona | Actualitzada el 15/07/2011 21:12

Actuació dels Mossos d'Esquadra al Paral·lel / ARA

 

Els Mossos d'Esquadra conjuntament amb la Guàrdia Urbana protagonitzen en aquests  una gran batuda al Paral·lel de Barcelona a l'altura del carrer Salvà.
Els agents busquen carteristes i estan identificant a diverses persones, segons han confirmat fonts dels Mossos d'Esquadra a l'Ara. Segons les mateixes fonts, els agents han inspeccionat dos locals del Poble Sec i hores d'ara continuen identificant persones que consideren sospitoses.
Es tracta d'un dispositiu especial format pels dos cossos policials. Al lloc dels fets s'ha desplaçat també agents de la Brigada Mòbil que han acordonat la zona.

Perseguir anticomunistes

“Les víctimes del comunisme no són un grup homogeni, com ho són, per exemple, els jueus massacrats pel nazisme, cosa que dificulta la memòria dels desastres” 

 Polèmica per un article a l'Avenç del mes de novembre, on s'acusa alguns dels millors articulistes del país d'exercir d'anticomunistes furibunds. Els arguments de l'autor de l'article (el senyor Francesc Vilanova i Vila-Abadal) s'articulen a l'entorn d'un llibre recent, el qual, afirma, posa els punt sobre les is del comunisme nostrat, el que va articular-se al voltant del PSUC. El llibre es diu Els anys del PSUC (el publica també l'Avenç i el signen Carme Molinero i Pere Ysàs) i porta per subtítol El partit de l'antifranquisme. És en aquest últim tret (l'antifranquisme) on recolza Vilanova i Vila-Abadal per salvar la memòria del comunisme català, fustigar amb agror els intel·lectuals anticomunistes que a dia d'avui opinen a diversos mitjans de comunicació del país —també feliçment en aquest mateix diari— i deixar clara una cosa: la lluita per la democràcia va ser l'estratègia del PSUC a partir del segon tram del franquisme, a més de constituir-se aquest partit en un dels reductes més actius en la reivindicació nacional catalana.
 A la vista del llibre de Molinero i Ysàs, basat —una mica feixugament— en documentació interna del PSUC, potser podem concloure que sí, que el PSUC va fer algunes coses bé, fins i tot molt bé, però que tanmateix això no és suficient per a dia d'avui continuar militant en les idees comunistes. Ser antifranquista, antifeixista, equival a ser demòcrata? No ben bé. D'aquí que els hereus intel·lectuals o morals dels vells somnis llibertaris comunistes siguin tots antifeixistes, però no antitotalitaris. I per això molts d'ells es fan seva aquesta consigna: “la democràcia liberal és el nom de la tirania d'avui”.

Els articulistes assotats arbitràriament per Vilanova i Vila-Abadal s'han distingit, tots ells, per una posició incontrovertiblement liberal, és a dir, orgullosament antitotalitària, la qual tendeix a confondre's —des d'una mala fe enverinada de deshonestedat intel·lectual— amb allò que es diu neoconservadorisme. És ben cert que potser alguns sovint pequen d'excés i cauen, més enllà del liberalisme, en la idolatria del lliure mercat, però aquest, em sembla, ja és un altre debat.
La clau de volta d'aquesta polèmica passa per adonar-nos que la memòria del nazisme, del feixisme i del franquisme és clara, mentre que la del comunisme no ho és per tot un conjunt de raons. A l'Europa occidental no vam patir els règims conduits pels comunistes (aquí, a casa, mai tingueren el poder); no vam haver de lluitar contra els exterminadors de burgesos, o contra els buròcrates cínics, delators i arribistes, que la literatura russa i txeca ens ha presentat. Tanmateix ho hem d'admetre: on el comunisme va arribar al poder, tot han estat tortures, fam, repressió a la dissidència i assassinats de masses, sense que trobem cap país que trenqui aquesta dinàmica sinistra.

Tot i això, les idees comunistes han quedat bellament salvades per una raó: el comunisme sempre ha fet el contrari del que deia. Tampoc les víctimes del comunisme no són un grup homogeni, com ho són, per exemple, els jueus massacrats pel nazisme, cosa que dificulta la memòria dels desastres.
Una altra diferència que pot explicar per què encara podem trobar comunistes que esgrimeixen amb orgull la seva ideologia —més o menys reciclada a la llum de l'ecosocialisme pacifista— és que el nazisme va ser derrotat militarment i just després es van fer els cèlebres judicis de Nuremberg. Aquests van assentar en la memòria col·lectiva el volum d'aquella ignomínia, mentre no hi ha hagut mai un Nuremberg contra el comunisme (el més semblant a un Nuremberg contra els comunistes es farà a Cambodja contra els líders khmers rojos supervivents; i sembla que encara està en fase d'instrucció).

Pavel Stroilov és un exiliat rus que viu a Londres i que té en el seu poder més de 50.000 documents inèdits sobre la caiguda de l'URSS. També un altre dissident, Vladimir Bukovsky, ha penjat a la xarxa una gran quantitat d'informació sobre el comunisme, sense que ningú li hagi fet gaire cas, tot i que aporta molta llum sobre la fi de la guerra freda. En aquesta documentació –tal com ha estat traduïda en part per la revista nord-americana City Journal— es troben coses curioses. Per exemple, paraules de socialistes espanyols ben actius, com Fernández Ordóñez o Joaquín Almunia, que a finals dels vuitanta treballaven al costat de Gorbatxov per una soviètica i socialista casa comuna europea. Els “companys de viatge” sempre han sabut el que volien; per exemple tancar la boca als memorialistes d'aquell mal.

de Melcior Comes

FONT

Els Mossos detenen una banda de marroquins que feien assalts violents

Tot i que la notícia no ho diu per la prohibició de dir la nacionalitat del delinqüent, fonts fiables del blog fan saber que era una banda organitzada formada per homes d'origen marroquí.

Els Mossos detenen dos homes que feien assalts violents en pisos de Vic

Un moment dels registres i detencions

 

El jutjat ha ordenat l’ingrés a presó d’un d’ells i ha obert un expedient d’expulsió a l’altre.

Els Mossos d’Esquadra han detingut dos joves de 19 i 22 anys que haurien fet diversos assalts violents en domicilis de Vic. La investigació, segons fonts policials, continua oberta i no es descarten més detencions. El jutjat de Vic ha ordenat l’ingrés a presó d’un dels detinguts, Mimon El B., de 19 anys i de nacionalitat espanyola, i ha obert un expedient d’expulsió del país a Hassan El F., de 22 anys i originari del Marroc. Els Mossos també han identificat i estan cercant una tercera persona que compraria els objectes que el grup d’assaltants robava dels pisos per posteriorment vendre’ls.

La investigació va iniciar-se després d’un robatori “especialment violent” el passat 13 de maig (vegeu EL 9 NOU del 2011). En aquella ocasió, els lladres van fer l’assalt aprofitant que la dona de 74 anys s’havia quedat sola a casa quan l’home era a buscar el diari. Van amenaçar-la amb una pistola (probablement de plàstic) i van emmordassar-la i lligar-la. Els lladres es van emportar 5.000 euros en metàl·lic.

Les particularitats del cas va moure els Mossos a estirar el fil de la investigació. Els agents van comprovar com el matrimoni assaltat gestionava el lloguer de diferents immobles de Vic. Aquest fet, vinculat amb altres casos, va permetre constatar que la banda seleccionava els objectius i disposava de molta informació de les víctimes. Al final, les investigacions van determinar que un dels assaltants era un llogater d’un dels pisos del matrimoni. Un altre dels assalts que se’ls imputa és en un pis on resideixen dues dones que viuen a poca distància de l’habitatge d’un dels detinguts.
Els autors dels assalts amagaven la seva identitat amb passamuntanyes i portaven guants per tal que el seu reconeixement fos més difícil, especialment pel fet d’actuar amb persones del seu entorn proper. Durant les actuacions sempre es mantenien en silenci perquè no els reconeguessin la veu. En les entrades que es van realitzar als domicilis dels detinguts se’ls van trobar diverses joies (entre elles rellotges d’or), marihuana, estris per al pesatge de substàncies estupefaents o esprais de defensa que es podrien haver utilitzat en alguns dels assalts.

L'amagatall dels carteristes

Exhibeixen feixos de bitllets als bars i ja estan acostumats a les identificacions policials

Els lladres habituals del metro es reuneixen cada dia entre el carrer de Salvà i la plaça d'El Molino

Al final de la seva jornada laboral, bona part dels carteristes del metro de Barcelona es dirigeixen a la plaça d'El Molino, a l'avinguda del Paral·lel. Allà es reuneixen, a passar la tarda, a revisar els seus missatges de mòbil, a asseure's als bancs i a les voreres. No és cap secret per a ningú a la zona: ni per als comerciants, ni per als veïns ni tampoc per a la policia, que constantment coordina accions per identificar el grup de persones, generalment gitanos romanesos, que deambulen per aquesta zona.

El 28 de juny passat, un grup de carteristes eren sorpresos per una parella d'agents secrets dels Mosssos mentre robaven a un turista anglès a l'estació de Diagonal. La setmana passada, el mateix grup va ser detingut i un cop alliberat, una hora i mitja després, intentava tornar a delinquir, tal com va publicar aquest diari. Dilluns passat, un dels membres de la banda passejava pel Paral·lel. No buscava carteres. Anava abraçat a la seva nòvia. Minuts després un altre carterista (a la foto) que va aixafar la mà d'un vigilant de seguretat a l'estació de Jaume I la setmana passada entrava en un locutori del carrer, fumava un cigarret a l'entrada mentre esperava la seva companya de feina. Minuts després, s'asseien a la plaça. Dilluns era el seu dia de descans.

EL TRIANGLE MOLEST /
Els veïns del carrer de Salvà denuncien de forma reiterada les constants reunions dels grups de carteristes davant dels seus comerços favorits: un locutori, un bar i un colmado. «És el triangle dels carteristes», diu un veí. Allà compren begudes, es reuneixen, van i vénen i organitzen àpats al mig del carrer, gairebé sempre deixant un rastre d'escombraries sense recollir, segons els veïns. «Les dones sempre van amb els bitllets entre els pits. A vegades en reparteixen», assegura l'Antonia. «Jo he vist com es reparteixen el que roben al metro. Al mig del carrer. A vegades porten dòlars», afegeix el Luis, un altre resident del barri.
Alguns veïns han prestat les seves finestres i balcons perquè els Mossos d'Esquadra gravin vídeos del moviment del carrer. Les accions policials han inclòs la revisió dels locals freqüentats pels carteristes, però la policia no ha trobat mai cap motiu de pes per tancar els establiments. Dilluns passat, la Guàrdia Urbana identificava un home al carrer de Salvà i se l'emportava al cotxe patrulla. Pocs minuts més tard, els Mossos identificaven els clients del bar Riera Alta.
Els comerços regentats per espanyols es neguen a servir-los. Asseguren que ocasionen molèsties i que, davant alguna distracció, els carteristes també poden robar als clients de les taules veïnes. «Només els dono les coses si són per emportar-se. No els vull asseguts a la taula. Ja ho saben i no hi insisteixen», afirma l'encarregada d'un bar de la plaça d'El Molino. Els veïns asseguren que els caps de la banda viuen en un pis del carrer de Salvà on van els carteristes per repartir-se el botí.

FONT

El PSC i Hammas

Anna Balletbò i el cinisme que no cessa

"Infatigable com és, la Balletbò gestiona ara aquest hotel de luxe. No cal dir que li seria impossible fer-ho sense tenir estretes vinculacions amb el règim fonamentalista de Hamàs"

Jaume Clotet

Ja ho diuen, que la matèria ni és crea ni es destrueix: només es transforma. I de quina manera. Mentre la Casita Blanca de Barcelona queia enderrocada per les piques a l’avinguda de Vallcarca, un hotelàs de cinc estrelles del mateix color obria les portes a la ciutat de Gaza. Enmig del desastre humanitari i polític d’aquest territori palestí algú ha tingut la santa pensada d’obrir-hi un hotel de luxe. No és un hotel qualsevol; lamento informar que els turistes no hi tenen entrada, com tampoc no en tenen els habitants de Gaza. Només faltaria, què s’han cregut! Segons sembla, només allotjarà delegacions polítiques i cooperants internacionals, així com els alts jerarques del règim de Hamàs.

Aquest hotel, la primera notícia del qual vaig veure al web dels Hasbarats (no es perdin el vídeo, creguin-me), ha estat aixecat per un grup d’empresaris palestins, tot i que la gestió ha estat subcontractada al grup espanyol ArcMed. I qui apareix al vídeo en qualitat de presidenta d’aquesta empresa? Anna Balletbò, militant socialista i diputada durant sis legislatures consecutives, consellera de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), presidenta de la Fundació Olof Palme (entitat que va rebre diners de Fèlix Millet) i promotora del lliurament de la Medalla d’Or de Barcelona, precisament, per a Fèlix Millet. Tota aquesta munió de serveis a la pàtria van fer que el 2006 rebés la Creu de Sant Jordi. Sensacional. Molts periodistes també la recorden pel sarau que va muntar durant una entrevista amb Jordi Basté a RAC-1.

Infatigable com és, la Balletbò gestiona ara aquest hotel de luxe. No cal dir que li seria impossible fer-ho sense tenir estretes vinculacions amb el règim fonamentalista de Hamàs, un grup terrorista així qualificat per la Unió Europea (UE). Però com que no són de dretes, cap problema. De fet, aquest negoci té tots els elements per ser objecte d’un reconeixement públic a la propera edició de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC): és un projecte que ella barnissa de cooperació, es fa a Palestina i ella té el carnet del PSC. Sembla la combinació guanyadora del Trio d’avui de Loteria de Catalunya.

A la piscina de l’hotel, com mana la llei a Gaza, no s’hi podran banyar les dones, una circumstància que algú tan progressista com la Balletbò troba d’allò més normal i que la periodista de TVE Rosa Molló (que va ser professora meva) dissimula tot dient que és “surreal”. Surreal? A mi em sembla que és una discriminació ben real. Per cert, el nom de l’hotel és Al Mashtal, casualment el mateix nom que té el principal centre de detenció, tortures i execucions del govern de Hamàs. Espero que cap client s’equivoqui de lloc: en comptes de rebre un aperitiu de benvinguda li podrien posar uns electrodes als testicles i encendre’n l’interruptor.

Altres entrades relacionades entre el PSC i Hammas:

Saül Gordillo i el terrorisme palestí

Socialistes i islamistes radicals units a Cunit

Un dels detinguts per finançar Alqaeda és un càrrec del PSC 

PRUNE, el nou partit musulmà i espanyol