L’Església defensa amb fermesa la llengua i la identitat pròpies

El rector de Muro, Pere Fiol, fou l’encarregat de pronunciar el sermó de la Conquesta, durant la missa que es féu a la Seu

 

Mn. Pere Fiol pronuncià el sermó de la Conquesta. Foto: M. À. Cañellas.

L'Església es convertí, el dia de la festa de l'Estendard, en una mena de contrapoder del poder polític en matèria identitària. Just abans que el batle de Palma, Mateu Isern, empràs el castellà en el discurs oficial, l'Església féu una ferma defensa de la llengua i la cultura pròpies i no estalvià crítiques velades als actuals governants en el sermó de la missa que es realitzà a la Seu. Una missa, no cal dir-ho, íntegrament en català i que presidí el bisbe de Mallorca, Jesús Murgui.
"Els seguidors de Jesús haurem de continuar tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat, un poble que no es deixa enlluernar pels múltiples colonialismes culturals, al servei de l'imperialisme de torn, sempre més majestuós, més ple de tòpics, disposat a arrabassar-nos el dret de ser subjectes i artesans de la nostra pròpia història", afirmà l'encarregat de pronunciar el sermó, el rector de Muro, Pere Fiol. 
 

El capellà reivindicà la darrera encíclica del papa Joan XXIII, sobre la pau als pobles, de l'any 1963, que "ja generaren malestar en certes esferes polítiques mallorquines. El papa que impulsà les misses en les llengües pròpies dels pobles demanava, segons recordà dissabte el rector de Muro, "que a tots els grups ètnics i nacionals els correspongui plena autonomia i formar una nació independent". I "la Justícia demana que els poders polítics s'apliquin eficaçment a afavorir els valors humans d'aquestes minories, especialment la seva llengua, cultura, tradicions, recursos i iniciatives econòmiques".

Lluny del papa Joan
"Lluny som nosaltres dels ideals que posava el bon papa Joan. I quan ens pensàvem haver fet algunes passes amb l'Estatut de la nostra terra, ens trobam que és bo de fer, canviar-les o buidar-les de contingut", sentencià el capellà, en una clara al·lusió a les polítiques del PP que van en detriment de l'idioma propi. Remarcà aquesta referència quan recordà les paraules del poeta Joan Alcover sobre la llengua catalana: "Jo l'estim i la vener, eixa llengua, pels títols que la il·lustren, pels records que l'ennobleixen, per l'ànima que hi vibra; però sobretot la vull i la preferesc perquè és la nostra. Aquest és el títol suprem que la fa no la millor, sinó l'única per nosaltres".
Fiol, que en el seu parlament defensà el paper social de l'Església en temps de crisi, acabà demanant als feligresos que treballin, com ho ha fet Càritas els darrers 50 anys, "perquè en cada persona s'hi pugui manifestar la imatge i semblança de Déu. I com solia dir el beat Juníper Serra, allò primer és allò primer, i així serem fidels a Déu i a la nostra Terra".

Font: dBalears

DURAN, PREOCUPAT: " ELS NOU NASCUTS A CATALUNYA SÓN MAJORITÀRIAMENT FILLS D'IMMIGRANTS"

El secretari general de CiU i cap de files de la federació a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, ha alertat en un article la seva pàgina web –titulat "Al Baix Empordà, Mohamed"–per alertar que "els nous nascuts" a Catalunya són "majoritàriament fills de mares immigrants ".

Duran es remet a les dades fetes públiques fa uns dies per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que revelen que aquesta comunitat va registrar 84.015 naixements el 2010, un 1% menys que l'any anterior. Mentre que els naixements de mares espanyoles han caigut un 1,5%, entre les dones de nacionalitat estrangera - que a Catalunya representen tres de cada deu naixements -, experimenten una lleugera recuperació del 0,3%.

"La natalitat baixa, cau un 1%, després que caigués ja el 2009 gairebé un 5%", ressenya Duran abans de lamentar que "aquesta disminució es produeix més entre les dones autòctones, i els nous nascuts majoritàriament fills de mares immigrants"

El candidat de CiU insisteix que als catalans els hauria de preocupar "que el relleu generacional es vagi fent amb persones de fora"."Dec ser un carca, xenòfob ... i no sé quantes coses més, però a mi em preocupa, i cada vegada que em passejo pels carrers de Palafrugell (Girona) em preocupa encara més. Em sap greu, sóc així", afegeix el líder d'Unió.

Informa.ARA

Guerra entre guetos de Barcelona!

La immigració com a fenòmen no comporta només un sol problema, ni tant sols és el problema, simplement és l'esglaó d'una cadena de problemes que creen un cercle viciós sense principi ni final. Problemes pels seus països natals, problemes pel nou país que irresponsablement els acull sense mesura, creant no només conflictes amb els autòctons de la pròpia terra amb crims de racisme anti-blanc com l'últim cas conegut a Alemanya sinó com es dóna el cas sovint no només a Catalunya sinó a tota Europa crims de racisme entre immigrants, creant guerres entre guetos, disturbis, tensió, etc.
Un exemple d'això és el que ha succeit a aquest dimecres a Barcelona i que pocs diaris se'n fan ressó:

El director general dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, ha assegurat que "una expressió racista, xenòfoba" durant un partit de futbol va ser el detonant dels enfrontaments que van acabar amb la mort d'un tret al pit d'un senegalès al barri del Besòs de Barcelona.

En declaracions a Rac 1 recollides per Europa Press, Prat ha assegurat que després dels disturbis que es van produir arran del crim han estat tota la nit al barri per vigilar la situació, i mantindran aquest dimecres una "vigilància permanent" per evitar que es repeteixin incidents. De fet, els agents van haver de realitzar diverses càrregues vegades.

Segons Prat, "són comunitats que viuen en un mateix bloc i que, per tant, el conflicte és bastant possible que es pugui tornar a reproduir en algun moment", de manera que assegura que estaran pendents per evitar-ho. Així mateix, ha puntualitzat que no contemplen que noves baralles puguin generalitzar-se.

Els Mossos han detingut en total a quatre membres d'una família, d'ètnia gitana, per la seva implicació en aquest crim, entre ells l'autor material del tret, tots amb un llarg historial delictiu. Les primeres detencions es van cometre aquest mateix dimarts: dos germans que acumulen nombrosos antecedents.

El crim va passar al voltant de les 19 hores al carrer Palerm, on, després d'una discussió, la víctima va rebre un tret al pit i va morir poc després a l'hospital, el que va acabar desencadenant disturbis.

 Els disturbis no han quedat aquí i els senegalesos han agafat la justícia per la seva mà, després de fer-se els pacífics han passat a l'atac:

Petit incendi en el bloc de pisos del suposat assassí del jove senegalès

Els Mossos, que vigilen la zona des d'ahir per evitar conflictes entre gitanos i senegalesos, han entrat amb un extintor, i després han arribat els Bombers

ARA

Barcelona | Actualitzada el 04/01/2012 14:36

Aquest migdia s'ha detectat un petit incendi en el bloc de pisos de l'home d'ètnia gitana que presumptament ahir va matar d'un tret un jove senegalès, al carrer Palerm de Barcelona.

Alguns dels veïns i la gent del carrer ha pogut veure com sortia fum d'una de les finestres. Poc després, els Mossos, que vigilen la zona des d'ahir per evitar conflictes entre gitanos i senegalesos, han entrat amb un extintor i després han arribat els Bombers. El foc ha sigut extingit ràpidament i no s'ha desallotjat ningú.

Aberració! L'Esquerra independentista de Reus embruta les parets amb banderes espanyoles!!!

Es veu que també rebutgen les "constitucions", és a dir, que també rebutgen els Drets 

històrics de Catalunya que són les nostres constitucions... 

Els convindria llegir una mica d'història abans de barrejar independència, amb 

republicanisme espanyol i comunisme, veurien que la república espanyola ens va tractar

 igual de malament que el franquisme i que la Unió Soviètica, justament va ser un govern 

que es va annexionar a unes 20 repúbliques que no tenien res a veure amb Rússia.

Pinça de la CUP i el PSOE contra el nacionalisme català

Divendres passat es va viure un altre episodi contra el nacionalisme català. Un jove independentista va haver d’anar al jutjat arran d’una denúncia fet per l’alcaldable de la CUP a Barcelona, Xavier Monge. L’origen dels fets és amb la mort d’Heribert Barrera. Aleshores, i quan tot just feia poques hores que Barrera havia mort, Monge el va insultar titllant-lo de racista i comparant-lo amb el polític austríac Haider. Aquest fet va provocar indignació dins dels cercles independentistes, però Monge es va reafirmar en els seus atacs a una de les figures independentistes més reconegudes i apreciades. El jove denunciat es va indignar i hauria enviat un missatge pujat de to a Monge, i aquest va acudir tot seguit a la justícia espanyola per denunciar-lo per “amenaces” i va assegurar que “tenia por”. Una nombrosa representació de la CUP va acompanyar Monge en el judici d’aquest divendres, que es va ajornar fins al mes de febrer.

Curiosament, però, divendres passat, el mateix dia del judici, El Triangle, publicació molt lligada al PSOE i a l’esquerra anticatalanista, es va inventar una notícia absolutament falsa. S’hi afirmava que un altre jove, de qui es deia que era el cap de les joventuts d’Unitat Nacional Catalana, seria jutjat aquell divendres per haver agredit amb pals Monge l’any 2008. També s’hi deia que aquest jove s’havia presentat a les eleccions municipals de l’any passat a les llistes d’Identitat Catalana, que El Triangle qualificava en l’escrit de “neonazi”. Segons ha esbrinat Som Notícia, el jove en qüestió ni té cap judici de cap mena, ni tant sols ha militat a Unitat Nacional Catalana i es va mostrar absolutament indignat per aquesta difamació. Identitat Catalana, per la seva part, estudia emprendre accions legals contra El Triangle per haver qualificat el partit de “neonazi”.

Sobta, doncs, la coincidència entre el judici contra un jove per haver defensat la memòria d’Heribert Barrera i la notícia falsa apareguda en El Triangle, que ja ha estat esborrada.

Font: SomNotícia 

Aquí teniu una captura d'imatge del Twitter de Xavier Monge on entre altres coses, fa gracietes referides a Pol Pot, que per qui no ho sàpiga va ser un dictador Cambodjà que sota el règim dels Khmers Rojos va perpetrar una de les masacres més bèsties de la història.

Seguint amb les xarxes socials, a Facebook es va crear, després de les declaracions de Monge, el grup Declarem a Xavier Monge tumor de l'independentisme

Achmed el terrorista mort canta nadales

El comunisme idolatra els cadàvers dels seus tirans

Deia Chesterton, i si no ho va dir ell, està ben explicat, que "quan es deixa de creure en Déu, de seguida es creu en qualsevol cosa". La paraula "cosa" és perfecta en aquest cas.

Davant l'absència obligada (oficial) de Déu, els comunistes sempre han volgut crear els seus propis, i ho han aconseguit-més o menys-a partir de les despulles dels seus líders morts. No hi ha país comunista que no hagi momificat als seus tirans, però no per l'afany egipci de preservar-los, sinó per a la seva exhibició pública permanent i perquè així la massa proletària pugui renovar la seva lleialtat al règim idolatrant a un més o menys bonic cadàver temible i intacte.

Encara que això de intacte és molt dir. La mòmia més cèlebre, la de Lenin, no és que estigui intacta, sinó que té una tasca sorprenent i caríssima de maquillatge que passa per un bany profilàctic en una solució conservant i un nou vestit de seda cada setze mesos. Abans de la seva mort, el gener de 1924, el pare de la revolució expressar les seves simpaties cap a l'enterrament com a destinació final dels seus apoplègics restes. No obstant això, en les hores posteriors a la seva òbit, desenes de milers de telegrames llagrimosos enviats des de tots els punts de la Gran Mare Rússia van demanar que es embalsamar al Ulianov perquè servís d'exemple a les generacions futures. Així com ho senten. Aquesta va ser l'excusa donada per Stalin per procedir a la momificació de Lenin: que ho van demanar desenes de milers de telegrames.

El mausoleu de la Plaça Roja que es va aixecar per les seves restes cadavèriques conservats gràcies a una tècnica secreta del reconegut Institut de Recerca d'Estructures Biològiques es va convertir en la meca del bolxevisme i el poble va ser cridat a fer llarguíssimes cues soviètiques (els russos són experts en fer cua per a tot) per poder veure, en una fogonada, el rostre serè de Vladimir.

L'agonia de Stalin

Però les cues van baixar la intensitat en la primavera de 1953, quan el cos momificat del padrecito Stalin va ser col · locat al costat del de Lenin. La terrible agonia que va patir Stalin (va tenir un atac - ¿enverinat per Beria? - Mentre dormia en la seva datxa, i com havia donat ordre que no se li molestés, ningú es va atrevir a entrar a la seva cambra fins a la nit del dia següent) va ser maquillada amb cura per un equip rus que havia perfeccionat la tècnica dels embalsamadors jueus-Zbarski i Borobiev-que van tractar les restes de Lenin.

No obstant això, és conegut que la desestanilización ordenada per Kruschev va portar el 1961 a la mòmia de Stalin a una tomba a les muralles del Kremlin. L'assassí tirà de metre seixanta-dos va ser enterrat en la tomba menys vistosa dels herois de la revolució i aquí segueix, descomponent-se en la història.

Quatre anys abans, l'eficàcia dels embalsamadors russos va ser posada a prova amb la mort en un sanatori de Moscou del líder de la revolució búlgara, Dimitrov. En aquest cas no hi va haver sorpresa. Els metges ho tenien tot preparat des d'abans que el búlgar, que gaudia d'una salut perfecta, morís després de ser cridat a Moscou per conversar amb Stalin sobre la seva amistat amb Tito i els canvis aperturistes que volia implantar a Bulgària. Si el lector vol treure la conclusió que Stalin va matar a Dimitrov, té tot el dret. El que sí és segur és que Stalin va ordenar que fos embalsamat per al seu transport i exhibició pública a Sofia. En un temps de rècord mundial-en només sis dies es va embalsamar el seu cadàver i es va portar a Bulgària, on s'havia construït un mausoleu a corre-cuita-Dimitrov estava de tornada amb el seu poble, que va rendir homenatge a la mòmia fins a la caiguda del mur de Berlín. 

 Alcohòlic i putrefacte

A finals dels vuitanta, Dimitrov va ser enterrat al cementiri central de Sofia. No obstant això, el poble volia una mica més, així que a finals dels noranta va ser exhumat, reduït a cendres i tornat a enterrar. Per si de cas. Probablement.

L'única mòmia que va ser un fiasco va ser la del pobre Klement Gottwald. Només cinc dies després de la mort del seu admirat Stalin, el president de Txecoslovàquia i fundador del Partit Comunista de l'extinta república va morir sifilític i alcohòlic. Els embalsamadors van fer un pobre treball amb les seves despulles i tot just un any després de la seva mort, les seves extremitats estaven putrefactes, cosa que va obligar a canviar-les per pròtesis especials. Vuit anys després de la seva mort, el seu cos estava ennegrit i va haver de ser enterrat per desesperació comunista, que es va quedar sense mòmia a la qual adorar.

També ha quedat adorable la mòmia de Mao Tse-Tung. A la mort del líder de la Revolució Cultural (culturalment van ser assassinades durant el seu mandat al voltant de setanta milions de persones), Pequín era enemic de Moscou i els embalsamadors soviètics "no estaven disponibles", així que els xinesos se les van haver de enginyar per momificar el cos del líder. Un treball penós (pel que mai sabrem quants metges van morir) va deixar la cara ben preservada-llevat de les orelles, que van amenaçar amb posar-se horitzontals-, però la resta del cos va ser un desastre. No obstant això, aquí segueix, en un taüt de vidre en un mausoleu formidable construït en menys de sis mesos i que està construït a prova de terratrèmols i de revolucions capitalistes.

I ja que parlem de capitalismes, sis anys abans de la mort de Mao, va morir d'un atac Ho Chi Minh, "Oncle Ho", el líder estalinista del Vietcong i president de la República Democràtica del Vietnam. Veure el seu cadàver costa dos dòlars, i diuen que val la pena només per veure el perfecte treball rus. Potser massa perfecte. Hi ha qui no es creu que aquest cos sigui una altra cosa que el millor ninot de cera mai fabricat, però el cas és que segueix atraient desenes de milers de vietnamites amb dos dòlars i amb ganes d'honorar a qui ja en vida va ser una mòmia.

Dos minuts per plorar

El recent mort Kim Jong Il i el seu pare, el president etern, Kim Il Sung, han passat per les mans-caríssimes: un milió d'euros i un altre milió anual per la seva conservació-dels embalsamadors russos. Avui sabem que Kim Jong Il va morir 50 hores abans de fer-ho oficial, el temps necessari perquè es pogués procedir a la momificació de les despulles del tirà i es col · locaran en una urna especial des de la qual seguirà torturant a més de 20 milions de persones. Si creuen que és una exageració, haurien de saber llavors que tots els nord-coreans tenien fins ara l'obligació d'acudir al mausoleu de Kim Il Sung i retre-li homenatge. A més de passar per un túnel de vent per eliminar tota impuresa que poguessin portar de fora, els nord-coreans s'han d'aturar en una avantcambra en la qual una guia-actriu els narra en to lànguid i queixós la mort del líder. Tenen dos minuts per plorar o fer que ploren. Pobre d'aquell que no ho faci. Ara seran quatre minuts. Dos per cada mòmia adorable.

Font: La Gaceta