Persecucions als que no creuen en Alà o molesten

Mentre Amnistia Internacional fa informes demagogs sobre la persecució que pateixen els musulmans arreu d'Europa (sic) als països islàmics cristians, jueus, pagans, ateus, homosexuals, dones i un llarg etc. són cruelment assassinats.


Decapitat un metge de la Creu Roja al Pakistan

El cos de Khalil Rasjed Dale ha estat trobat en una bossa de plàstic prop d'una carretera de la ciutat de Quetta. El col·laborador de l'organització humanitària va ser segrestat al gener per un grup d'homes armats 

La policia pakistanesa troba el cos de Khalil Rasjed Dóna-li al costat d'una carretera a Quetta / AFP

AGÈNCIES

El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) ha informat aquest diumenge que un dels seus metges al Pakistan, un britànic que dirigia un programa de salut a la província de Balutxistan (sud-oest del país), ha estat assassinat. La policia ha trobat el cos de Khalil Rasjed Dale decapitat i embolicat en una bossa de plàstic prop d'una carretera de la capital de la província, Quetta.   

El director general de l'organització humanitària, Yves Daccord, ha condemnat en un comunicat "en els termes més durs possibles aquest acte de barbàrie". A més, el ministre d'Exteriors britànic, Willian Hague, ha fet èmfasi en el fet que aquest assassinat és "un acte sense sentit i cruel, dirigit a una persona que tenia la funció d'ajudar el poble del Pakistan".

Dale, de 60 anys, va treballar durant molts anys per a la Creu Roja Internacional i la Creu Roja Britànica en missions en països d'alt risc com Somàlia, l'Afganistan i l'Iraq. El col·laborador va ser segrestat a principis de gener per homes armats que anaven en vehicles tot terreny a Quetta, la capital del Balutxistan, quan es dirigia al seu domicili en un automòbil amb el distintiu clar de la Creu Roja.  

La província de Balutxistan és fronterera amb l'Iran i l'Afganistan i s'hi han registrat diversos casos de segrestos d'estrangers, enmig d'una situació d'inseguretat pel conflicte que enfronta les forces de seguretat amb rebels separatistes.

Almenys 18 morts en un atemptat contra universitaris cristians a Nigèria

Mitja dotzena d'homes armats han irromput amb trets i explosius enmig de la missa dominical que se celebrava a l'auditori de la Univeristat de Bayero, al nord del país. Els indicis apunten a la secta islamista Boko Haram, que ha perpetrat nombrosos atemptats contra comunitats cristianes en els últims mesosEFE 

Lagos | Actualitzada el 29/04/2012 18:28

Almenys 18 persones –setze estudiants i dos professors– han mort aquest diumenge en un atac amb explosius i armes de foc a l'auditori de la Universitat de Bayero, a Kano (nord de Nigèria), on nombrosos estudiants assistien a la missa dominical.

La web del diari nigerià 'Leadership'ha explicat que mitja dotzena d'homes armats han irromput durant la celebració de l'acte religiós i han llançat almenys tres explosius a l'interior de la sala i han disparat des de l'exterior a les persones que intentaven sortir de l'auditori. L'atac –que tenia com a objectiu la comunitat cristiana d'aquest estat del nord, de majoria musulmana– ha durat mitja hora. Finalment, els soldats de la Força Militar Conjunta de Nigèria han accedit a l'edifici.

L'atemptat encara no ha estat reivindicat però els indicis apunten a la secta islamista Boko Haram, que fa uns dies va cometre un atac coordinat a les redaccions del diari 'This Day' a Abuja i Kaduna (nord), que va causar almenys sis morts i desenes de ferits. La milícia ha perpetrat nombrosos atemptats contra comunitats cristianes en els últims mesos, especialment al nord i al centre del país.

Les FARC capturen un periodista francès a Colòmbia

Roméo Langlois va ser segrestat dissabte durant un tiroteig entre els rebels i les forces de seguretat del govern. El periodista acompanyava una operació policial contra el narcotràfic

AGÈNCIES 

Bogotà | Actualitzada el 29/04/2012 19:26

Fotografia del periodista francès capturat, Roméo Langlois / AFP

Un periodista francès va desaparèixer dissabte durant un tiroteig entre les Forces Armades Revolucionaries de Colòmbia (FARC) i les forces de seguretat del govern. Roméo Langlois, corresponsal a Colòmbia de la cadena francesa France 24 i del diari 'Le Figaro', acompanyava una operació policial per desmantellar laboratoris de drogues a les selves de Caquetà, al sud de Colòmbia, quan es va iniciar el tiroteig i va ser capturat.

Tres soldats i un oficial de policia van morir en l'atac i quatre soldats van resultar ferits. En un primer moment, a més del periodista, van desaparèixer quatre militars i un policia, que, més tard, van ser trobats en bon estat.

El ministre francès d'Exteriors, Alain Juppé, ha confirmat el segrest i ha assegurat que el centre de crisis del seu govern està investigant el cas "en cooperació amb les autoritats colombianes". D'altra banda, el govern de Colòmbia ha evitat ratificar la captura de Langlois a qui, de moment, encara considera desaparegut. El ministre de Defensa colombià, Juan Carlos Pinzón, ha dit que lamenta els fets i ha exigit a les FARC que "si el tenen, han de respectar la seva vida".

La directora de la redacció de France 24, Nahida Nakad, ha mostrat la seva esperança que Roméo es trobi "sa i estalvi" i ha assenyalat que estan en contacte amb la família. "Sabem que és una regió perillosa. Estem inquiets però tenim confiança en Roméo, que coneix bé la zona i que té molta experiència", ha afegit. 

Font: Ara.cat

Col·laboració ciutadana contra la violència urbana

La Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra (PG-ME) demana la col·laboració dels ciutadans/es per tal que aportin informació que permeti la identificació de les següents persones, de les quals la PG-ME disposa d'elements d'incriminació de la seva participació en actes delictius o vandàlics. La PG-ME garanteix la plena confidencialitat de la identitat i de les dades facilitades pels ciutadans/es, i els agraeix la seva implicació en la lluitar per eradicar els episodis de violència urbana.


Alguns dels delinqüents amb banderes d'Espanya:

PODEU CONSULTAR ALTRES FOTOS

 I CONTACTAR AMB ELS MOSSOS A

 TRAVÉS D'AQUEST 

ENLLAÇ

Els indocumentats, delinqüents?

El Tribunal Suprem dels EUA decidirà el futur de la llei d'immigració d'Arizona, que afectarà les legislacions d'altres estats. Avui els jutges analitzaran la llei i donaran el seu veredicte al juny.

NÚRIA FERRAGUTCASAS 

WASHINGTON | Actualitzada el 25/04/2012 00:00

CREUAR LA FRONTERA Un grup d'immigrants arriben a la ciutat fronterera de Nuevo Laredo després d'un viatge de nou hores des de Monterrey, a Mèxic. Els trens del país acosten cada dia molts mexicans a la frontera amb els Estats Units. Després de quatre dècades que han portat 12 milions d'immigrants a accedir al país veí, el flux ara s'ha aturat. CARLOS BARRIA / REUTERS

La polèmica llei d'immigració d'Arizona arriba avui al Tribunal Suprem dels EUA. Els seus nou jutges escoltaran els arguments del govern d'aquest estat del sud-est del país contra el bloqueig federal d'alguns aspectes de la legislació que va ordenar el president Obama el 2010, poc després de l'aprovació de la llei.

Arizona, amb la legislació impulsada per la governadora republicana Jan Brewer, es va convertir en el primer estat del país a considerar delinqüent un immigrant indocumentat. A més, la llei penalitza també l'immigrant sense permís de treball i insta la policia a detenir les persones sospitoses de viure al país de manera il·legal. Aquesta última mesura ha estat molt criticada per organitzacions llatines i de drets humans perquè consideren que discrimina la comunitat llatina.

La iniciativa d'Arizona per regular la immigració, davant la incapacitat de les institucions federals per tirar endavant una reforma migratòria, va ser seguida ràpidament per altres estats com Alabama, Carolina del Sud, Geòrgia i Indiana.

"La llei és anticontitucional, ja que només les autoritats federals poden demanar els papers de residència als immigrants", assegura Elena Lacayo, experta en immigració de l'entitat llatina Consell Nacional de La Raça. Per Lacayo, la llei d'Arizona i les lleis aprovades en altres estats "afecten les minories". "Com es pot diferenciar, per exemple, un ciutadà d'origen mexicà d'un immigrant mexicà indocumentat?", es pregunta.

El Tribunal Suprem farà pública la seva sentència a finals de juny, i tindrà un gran impacte en les altres legislacions estatals. Durant aquest mes, també es coneixerà la seva decisió sobre la constitucionalitat de la reforma sanitària, el llegat més important del president Obama. Les dues resolucions seran claus en les eleccions presidencials del novembre.

El candidat republicà, Mitt Romney, s'ha mostrat a favor de la llei d'Arizona, tot i que en les últimes setmanes ha moderat el seu discurs sobre la immigració il·legal, conscient de la importància que tindrà el vot llatí per aconseguir arribar a la Casa Blanca.

El Suprem haurà de decidir si Arizona viola la Constitució en voler aplicar lleis sobre competències del govern federal i que, per tant, entren en conflicte amb altres legislacions d'immigració del país.

Els defensors de les lleis d'immigració com la d'Arizona asseguren que els estats no poden fer front a les despeses sanitàries i educatives que provoquen els indocumentats i creuen que les normatives estatals són l'única manera d'aturar la immigració il·legal davant la inoperància del govern. Tot i així, sota la presidència d'Obama, les deportacions han augmentat i s'ha reforçat la vigilància a les fronteres. A més, la immigració s'ha reduït en els últims anys a causa de la crisi econòmica que viu el país.

El nou feixisme

Aquesta mateixa setmana -i en un mateix dia!- un càrrec molt important de la universitat pública catalana em va mostrar un al·lucinant SMS que acabava de rebre, i un altre del mateix rang em va explicar una anècdota que em va deixar glaçat. L'esmentat missatge de mòbil era una amenaça camuflada en forma de pregunta, escrita per un estudiant  que es fa passar per "representant legítim" d'altres estudiants, i que d'aquesta manera controla un petit tinglado. Increïblement, s'admet la interlocució d'aquest tipus d'individus i s'accepten les condicions de les màfies de vuit o deu persones que hi ha al darrere. La segona anècdota està relacionada amb el negoci il·legal tolerat de les anomenades "festes universitàries", on quatre barruts es folren el ronyó a còpia de vendre gots de plàstic plens de licor de garrafa. En aquest cas, em vaig assabentar de certs detalls que permetien ensumar els racons més fètids de la baixesa humana, en aquest cas en forma d'actitud deslleial. Aquests dos individus tenien en comú el fet de fomar part activa de l'estructura del nou feixisme, és a dir, de l'exaltació i exercici de la violència juvenil de tota la vida, en aquest cas sota la forma de lluita contra el capitalisme i altres vaguetats ruboritzadores.

En relació a aquest nou feixisme -que és el de sempre, però amb un uniforme diferent- l'esquerra més papanata està tenint una actitud profundament irresponsable. No és la primera vegada que passa, això: Sartre va riure les gràcies primer a Stalin i després a Mao, i si hagués viscut uns quants anys més, les hi hauria rigut a Bin Laden. La suposició no és inventada. Pensin, per exemple, en Roger Garaudy i les seves imitacions locals catalanes, que també han passat del catolicisme al marxisme i del marxisme a l"a-veure-qui-la-diu-més-grossa", cosa que inclou modestos intents de cop d'Estat (sense Estat), en forma de boicot feixista al Parlament de Catalunya. Últimament fem veure que tot això és una qüestió de reformes legals, perquè no volem admetre que el problema és el nostre propi papanatisme intel·lectual i també la nostra covardia en tant que societat de persones adultes i lliures que prefereixen la democràcia al totalitarisme. Parlem de reformar el Codi Penal perquè ens fa vergonya admetre que som uns cagats que fan xisclets de por quan veuen un contenidor cremat. Uns cagats tan cagats que no li saben dir feixista als feixistes que s'han fet els amos dels carrers. Mentre hi hagi estafadors intel·lectuals que visquin d'adular-los, no hi ha res a fer, però: el papanatisme ens durà a la capitulació, inexorablement. Mentre hi hagi irresponsables que, per una qüestió estètica, prefereixin el llenguatge del nou feixisme al de la democràcia, i assumeixin el ridícul i obsolescent posat dels intel·lectuals dels anys setanta, tampoc hi ha res a fer. En tot cas, potser no cal patir gaire: una revolució basada en l'afany d'obtenir un iPad3 i revendre's a bon preu l'Ipad2 per a dir rucades al Facebook a més velocitat, tampoc ens hauria de fer perdre la son. El papi i la mami ja s'encarregaran d'arreglar-ho, si fa falta. Serà llavors quan, provisionalment, tornaran a creure en el sistema.

Ferran Sáez Mateu 

Font: CatalunyaOberta

Wassyla Tamzali, escriptora argelina, diu que l'islam és una religió feixista

L'ecriptora i activista defensora dels Drets Humans, del laicisme i de les llibertats dels pobles, Wassyla Tamzali, ha sigut contudent a l'hora d'analitzar la mal anomenada, per falsa, Primavera Àrab, i ho va fer ahir mateix a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de València.

L'escriptora i activista Wassyla Tamzali

La Primavera Àrab no ha existit mai com a tal i com es vol entendre erròniament des d'Europa. Qui esà jugant fort en aquesta suposada revolució àrab són precisament els qui no volen que es mogui res, ben al contrari.
La democràcia no forma part de l'islam, mai han sigut comsubtancials i/o complementàries una de l'altra perquè són antagòniques, es repeleixen entre ells perquè són pols oposats. Ben clar ho va deixar dit Wassyla Tamzali ahir a València.
I precisament, perquè l'islam és totalitari i odia la diversitat religiosa, cultural i social, esdevé una ideologia netament feixista, o el que és el mateix nazi.
No és simple casualitat que l'islam s'hagi convettit el l'enemic número u dels jueus. El seu antisemitisme és clar i net, i les constants amenaces de destruir Israel per dirigents com el paranòic Mamud Ahmadineyad, o els de les organitzacions terroristes d'Hizbulà o Hamàs entre d'altres, són una demostració prou clara del nou antisemitisme sorgit del mateix ventre de l'islam.

Els europeus, Occident en general, no podem tancar els ulls ni tapar-nos les orelles davant del que està passant a Egipte, Tunissia o a Libia, per exemple, perquè les falses revolucions d'aquests pobles el que pretenen és radicalitzar aquelles societats que es van alçar des del començament per assolir llibertats, i ara veuen perillar les seves aspiracions amb els islamistes que acceideixen al poder que retallaran tots els drets en nom d'una religió, d'una ideologia feixista i molt perillosa per a la pau i la sana convivència mundial.
És precisament per aquesta ideologia totalitària i negadora dels drets i de les llibertats de les persones i dels pobles, que els comunistes i col.lectius anomenats d'esquerres europeus fan costat a l'islam i són enemics d'Israel i per extensió dels jueus. Tots dos són pastats.

Addenda.- Wassyla Tamzali. 

Trobat a TarragonaDigital

És urgent alliberar-nos d'UGT i Comissions Obreres

Sobta, francament, que en la reivindicació de la independència nacional catalana no es parli de la necessitat urgent d'alliberar-nos dels dos grans sindicats nacionalistes espanyols, UGT i CCOO. Dos sindicats que operen a casa nostra amb l'objectiu de controlar el moviment obrer i evitar que prengui consciència de la seva identitat nacional i de les veritables causes que provoquen l'asfíxia econòmica de Catalunya amb un increment desorbitat dels impostos i les consegüents retallades en matèria de salaris i de serveis bàsics. Un dels seus lemes és que ells no tenen identitat nacional perquè són universalistes i la seva nació és el món. El món dels treballadors, siguin d'on siguin. És un lema tan fals i ensucrat com la insuportable Feelings, de Morris Albert, però s'ha de reconèixer que causa el seu efecte en algunes ànimes càndides. Tanmateix, aquestes no són les úniques ànimes que el fan seu. També el fan servir les ànimes deleroses de fabricar-se una màscara que amagui la seva hispanoaddicció. Són els universalistes de faristol. Universals quan pugen dalt d'una tarima i espanyols quan en baixen. I certament resulta curiós que tan abrandats no-nacionalistes no sols viatgin pel món amb un document "nacional" d'identitat espanyol sinó que, a més a més, esclatin d'alegria amb les victòries de "los nuestros". "Los nuestros", és clar, és a dir, els seus, es diuen Fernando Alonso, "la roja" i coses així.

Deu ser aquesta la raó per la qual no hem vist mai UGT i CCOO, sindicats amb seu central a Madrid -casa pairal de l'univers-, manifestant-se contra l'espoliació sagnant que pateix Catalunya per part d'Espanya. Una espoliació que en el darrer quart de segle ja suma 214.000 milions d'euros. No hi ha cap nació a Europa que sigui víctima d'un saqueig d'aquesta magnitud. Només Catalunya. I Catalunya és saquejada dia rere dia, minut a minut, segon a segon, amb l'aquiescència d'UGT i CCOO, la missió dels quals consisteix a frenar l'independentisme i a organitzar maniobres de distracció de la societat a fi de fer-la creure que l'arrel dels seus mals es diu "pressupostos de la Generalitat" i no pas "robatori espanyol". Però tot s'aclareix quan se sap quins partits nacionals-no-nacionalistes i ha al darrere d'UGT i CCOO.

En la vaga del passat 29 de març, a més, vam poder veure la impunitat amb què actuen els seus piquets cada cop que organitzen una operació multitudinària. Una operació, la d'aquell dia, per cert, força contradictòria, ja que té gràcia que l'autoanomenat universalisme organitzi vagues "nacionals". "Nacionals espanyoles", naturalment. També resulta contradictori que algú que es proclama defensor dels drets democràtics i de les llibertats organitzi piquets totalitaris que practiquen la violència física i la violència psicològica contra els treballadors o establiments que exerceixen el seu dret de treballar. En aquest sentit, les càmeres de televisió van mostrar imatges colpidores dels extrems a què és capaç d'arribar el totalitarisme. I si a la violència dels piquets i afegim la dels cafres que amb una bandera catalana a les mans (per desprestigiar el país) es dedicaven a llançar cops de roc, destrossar mobiliari urbà, rebentar comerços i robar-hi els productes de l'interior, el resultat és patètic. Els culpables, com és lògic, són persones amb nom i cognom, però la responsabilitat global d'una operació com la del 29 de març passat és de qui la convoca. Són els organitzadors, consegüentment -atès que és impossible identificar-ne tots els culpables-, els qui han de respondre davant la llei, pagar les destrosses que la seva operació ha causat i assumir les agressions dels energúmens sindicals que imposen els dictats d'UGT i CCOO a cops de puny.

Som en una cruïlla històrica i és urgent que tots aquells afiliats catalans amb consciència clara de la seva identitat nacional abandonin aquests sindicats espanyolistes i ajudin a créixer els qui des de sempre, tot i ser petits, representen veritablement els interessos de Catalunya i defensen la seva independència nacional. No hi ha cap nació amb cinc dits de front que estigui subordinada als sindicats d'una altra nació. Cap ni una. Ni tan sols una nació sotmesa com el País Basc ho està. Només Catalunya. Ja és hora, per tant, de residualitzar UGT i CCOO i d'entendre que per tenir un Estat propi cal tenir sindicats nacionals propis. És una qüestió de maduresa i de dignitat.

 
www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat
e-notícies