Ètica i política (1934)

De l'article de J.V. Foix (Sarrià, Barcelona,1893-1987) a La Publicitat el 19 de desembre de 1934. Recepta regeneracionista -de fa vuitanta anys- que avui és avinent recuperar.

J.V. FOIX 1934

Peces Històriques Triades per Josep Maria Casasús

Totes les consideracions que els adeptes a la idea catalana hauran fet -i faran- giren al volt de dues constatacions: el Catalanisme és una ètica, el Catalanisme és una política. No pas que sigui l'ètica i la política, sinó "una" ètica i "una" política. El debat obert entre els catalans d'alguns temps ençà té precisament la seva motivació en l'entrada dins el clos de la Pàtria dels qui han interpretat erròniament el resultat d'aquelles constatacions. Per excés o per defecte davant el fet ètic del Catalanisme; per excés, sobretot, els qui han confós "una" política -autòctona i integradora a la vegada- amb "la" política patrimoni dels hàbils i dels eixerits. [...] 

El Catalanisme, però, interpretat pels seus fidels, ha estat sempre això; intel·lectual i polític; espiritual i polític.

Bàsicament, moral. Les divergències entre Madrid i Barcelona, entre l'Espanya pensada en visigòtic i l'Espanya pensada en europeu -que és tot el contingut de la idea catalana-, s'han establert a causa d'ésser el centralisme la política de la reminiscència i el federalisme una política de realitats. [...]

Crec que molts convindran amb mi que tots som responsables que el Catalanisme hagi deixat d'ésser, per a molts, un ferment de valors morals. Un catalanista no hauria d'ésser mai un mal buròcrata, posem per cas. Ni un mal ciutadà. Tots els partits haurien de contribuir a la reforma moral de cada adherent. Abans de captar el vot d'un ciutadà caldria instruir-lo i aclarir-lo. [...] Abans d'obtenir el seu ajut físic caldria haver conquerit la seva convicció. 

Jo em plac a homenatjar en aquests moments aquells per als quals el Catalanisme ha estat en tots moments una pràctica i no cap cabòria. Des dels qui han mantingut intactes totes les dèries de puritanisme i radicalisme fins als qui no han perdut mai la fe en la dita que ésser català vol dir ésser honrat o, si voleu, que tots els homes honrats són, a la nostra terra, catalanistes. Aquest homenatge és un exemple ofert a les noves promocions. "La grandesa d'un poble és mesurada per la seva grandesa moral", diuen. [...] 

Ara.cat

Hristo Stoichkov: em queixo és del comunisme, que ha fet molt de mal al món

"L'educació amb el comunisme era dura. No ens deixaven aprendre anglès, ni alemany, ni francès, ni espanyol, ni italià, res. Només rus. Ens obligaven a aprendre rus, que era fàcil perquè s'assembla al búlgar, però després teníem dificultats si sortíem del país. Als esportistes, cada vegada que viatjàvem, ens obligaven anar amb seguretat perquè no ens escapèssim. Anaven més agents que jugadors. Sortíem a representar a un club de Bulgària i ens tractaven com a delinqüents. Si intentaves escapar et ficaven a la presó. Però no em queixo, estic content amb l'educació que vaig rebre. del que sí em queixo és del comunisme, perquè són gent que veritablement ha fet molt de mal al món. s'ha d'acabar amb ells ".

Jo em sento català, em sento un més. Visc allà, tinc casa meva. Vull morir allà. M'enterraran a Catalunya. Només tinc una casa a Bulgària i una altra a Catalunya. També considero Chicago com una casa, però on més còmode he estat és a Catalunya. M'he sentit veritablement bé. Li estic agraït a Catalunya i als catalans, i als aficionats barcelonistes. Em sento així, no ho puc canviar. Vaig ser capità de la selecció de Bulgària i el meu braçalet era la bandera de Catalunya. M'importa un rave el que diguin! Hi ha imatges. Fins al meu últim partit, un Bulgària-Anglaterra del 99, portava la meva Senyera al braç.

En referència a una estelada a la seva habitació durant la concentració búlgara al Mundial de França 98.

A París tenia dues banderes, una de Bulgària i una independentista. La tinc des de l'any 1992. A Wembley me la va donar un aficionat i la vaig agafar per cortesia. Vaig veure que era la catalana i després vaig descobrir la del triangle blau. Em va agradar i me la vaig quedar. 

 

Hristo Stoichkov

L'Europa de les nacions

La polèmica sobre quan s’hauria de fer el referèndum d’independència a Catalunya ha portat a discutir quant temps cal per a acomplir un procés com aquest. A cada país ha estat diferent, però els processos oberts a Europa els darrers decennis no han superat els quatre anys.

Estònia. Poc menys de tres anys. La declaració de sobirania d'Estònia es va fer pública el 16 de novembre de 1988, encara a càrrec del Soviet Suprem de la RSS d'Estònia. El març del 1991 s'hi va fer un referèndum sobre la independència i el 20 d'agost del mateix any la independència es va fer efectiva, enmig del caos ocasionat per l'intent de cop d'estat a l'URSS. Tanmateix, no fou fins el 21 d'agost de 1994 que les darreres tropes russes abandonaren el país. 

Letònia. Un any i tres mesos. El 4 de maig de 1990 el Soviet Suprem de Letònia va adoptar la declaració sobre la restauració de la independència. El gener de l'any següent tropes de l'exèrcit soviètic van intentar enderrocar el govern letó, però no se'n van sortir. El 3 de març de 1991, dos mesos després, un referèndum no oficial va demostrar que hi havia un suport massiu a la independència. I el 21 d'agost de 1991, en ocasió del cop d'estat a la URSS, es va proclamar la independència.

Lituània. Un any i mig. El febrer del 1990 Lituània va convocar eleccions lliures, que van ser guanyades pel moviment democràtic Sajudis, amb un programa independentista. L'11 de març de 1991, el Soviet Suprem de Lituània va votar la llei de restabliment de l'estat de Lituània i va declarar la independència del país, que immediatament va ser reconeguda per Islàndia. L'endemà passat, l'exèrcit soviètic va envair el parlament lituà i causà molts ferits. El 6 de setembre de 1991, després del cop d'estat a l'URSS, la independència va ser reconeguda internacionalment. 

Eslovàquia. Tres anys i un mes. La 'revolució de vellut' del novembre de 1989 va ser l'inici del procés d'independència d'Eslovàquia. El 17 de juliol de 1992 el parlament eslovac va votar la declaració d'independència de la nació eslovaca. L'1 de gener de 1993 es va dissoldre Txecoslovàquia i Txèquia i Eslovàquia van esdevenir estats independents. 

Eslovènia. Un any i mig. El setembre de 1989 el parlament eslovè va aprovar un seguit d'esmenes constitucionals que van transformar el país en un règim democràtic d'estil occidental. Una de les reformes va consistir a canviar el nom del país, que es va anomenar República d'Eslovènia. El 23 de desembre de 1990 es va fer un referèndum sobre la independència, i els vots favorables van ser el 88%. Mig any després, el 25 de juny de 1991, Eslovènia va proclamar la independència sota la pressió d'un atac de l'exèrcit iugoslau que només durà deu dies.

Croàcia. Un any. El 30 de maig de 1990 el primer parlament multipartidista croat va proclamar una nova constitució i el 21 de gener de 1991 va definir les institucions croates com les dipositàries de la sobirania. Croàcia va declarar formalment la independència el juny de 1991, després d'un referèndum sobre la independència que va tenir lloc el 19 de maig. Mig any després, els principals països europeus reconegueren el nou estat.

Bòsnia i Hercegovina. Dos mesos. L'1 de març de 1992 els ciutadans de Bòsnia i Hercegovina van votar la independència en referèndum. El 3 de març el parlament va declarar la independència i els serbis van proclamar la independència de la seva part de Bòsnia, cosa que feia començar la guerra. El 22 de maig Bòsnia era acceptada com a membre de les Nacions Unides. 

Montenegro. Tres anys i quatre mesos. El 4 de febrer de 2003 es va aprovar la nova constitució federal de Sèrbia i Montenegro, que incloïa el dret de separació. S'hi deia que no es podia començar un procés d'independència abans de tres anys. Tres anys després, el 21 de maig de 2006, es va fer el referèndum a Montenegro que va ser guanyat de manera justa pels partidaris de la separació. El 3 de juny es va proclamar la independència.

Macedònia. Vora tres anys. Macedònia va fer el referèndum d'independència el 8 de setembre de 1991. Després d'un procés complicat, en què Grècia s'oposava al reconeixement del país si Macedònia no canviava de nom, va ser admesa a les Nacions Unides el 8 d'abril de 1993.

Catalunya ...

font

Ijzerwake 2013: solidaritat europea entre Flandes, Escòcia i Catalunya

Aplec a Flandes per la independència d’aquesta nació, en solidaritat amb d’altres nacions que lluiten pel seu alliberament nacional com Escòcia o Catalunya, així com per la plural identitat europea.

Ijzerwake 2013

Nova amenaça de Corea del Nord

Kim Jong-un ordena preparar els míssils per atacar les bases dels EUA

 

El dirigent nord-coreà Kim Jong-un, ha ordenat a la seva artilleria que es prepari per disparar contra les bases dels Estats Units a Corea del Sud i el Pacífic arran de la demostració de força de l'exèrcit nord-americà amb el vol de dos bombarders invisibles en territori sud-coreà, segons que informa l'òrgan portaveu del règim nord-coreà, l'agència oficial KCNA.

Després d'una reunió amb l'estat major, Jong-un 'ha decidit que és hora de passar comptes amb els imperialistes dels EUA', diu la nota, que afirma que el cap nord-coreà 'ha signat finalment el pla per començar els preparatius tècnics dels coets estratègics, i els ha ordenat que estiguin preparats per a disparar, amb l'objectiu que puguin atacar en qualsevol moment tant els EUA com les seves bases i els escenaris operatius al Pacífic, entre els quals Hawai i Guam, i també Corea del Sud'.

Corea del Nord respon així a l'anunci de l'exèrcit dels EUA que dos bombardes invisibles, amb capacitat per transportar armes nuclears, havien sobrevolat territori sud-coreà. 'La missió dels dos bombardes demostra la capacitat dels EUA per fer atacs de precisió de llarg abast ràpidament i a voluntat', diu la missió militar nord-americana a Corea del Sud.

Dimarts passat Corea del Nord va anunciar que les forces armades prenien posicions de combat com a resposta a les maniobres militars 'hostils' dels EUA i Corea del Sud. Washington i Seül defensen que els exercicis són merament defensius.

A més, Pyongyang ha anul·lat l'acord d'armistici signat amb els EUA per posar fi a la guerra de Corea (1950-1953) i ha tallat el 'telèfon roig' que comunicava els exèrcits de banda i banda de la frontera.

FONT

L'Iran, Síria i Corea del Nord bloquen el tractat de regulació de venda d'armes

Hi ha previst que el text es voti la setmana vinent a l'Assemblea General de l'ONU

El primer tractat internacional per regular la compravenda d'armes haurà d'esperar uns dies. Síria, l'Iran i Corea del Nord han impedit la matinada d'aquest dissabte que prosperés l'acord, tot i que es podria dur a votació novament aquest dimarts en el decurs de l'Assemblea General de l'ONU, segons Reuters. Els tres països, actualment en situació de bloqueig, argumenten que el document pot generar diverses interpretacions i, conseqüentment, discriminacions. Una de les mesures més destacades del tractat és establir mecanismes per controlar el destí de la munició que es distribueix, per tal d'evitar que caigui a mans de bandes terroristes o què es destinin a accions contra els drets humans.

Les Joventuts de la CUP continuen assetjant els jueus a Girona

El centre cultural jueu Bonastruc ça Porta apareix amb pintades amenaçants

Pintada al Call Jueu de Girona 

El museu i centre cultural hebreu de Girona, Bonastruc ça Porta, ha sigut avui víctima d’un atac judeofòbic. Un grup de desconeguts- que ha signat l’acció en nom del col·lectiu comunista: Arran- n’ha pintat els vidres de la botiga deixant-hi un gran “Palestina lliure” escrit, més l’emblema comunista de la falç i el martell i una estelada.

Aquest no és el primer cop que el museu és víctima d’accions intolerants. La Candidatura d’Unitat Popular de la ciutat va afirmar que a la seva botiga s’hi venien productes que feien “apologia de l’Estat d’Israel” i va incloure en el seu programa modificar-ne l’oferta. 

El museu, però, no té cap relació amb l’Estat hebreu ja que és propietat d’un patronat públic i l’Ajuntament de Girona. De fet la CUP de Girona va ser inclosa a l´Informe de l'Antisemitisme a Espanya del 2011 com a exemple de “presència de l´antisemitisme en institucions i organitzacions” per aquest fet.

Font: Singular Digital

.