El passat 4 d'octubre Dolors Camats es va empipar de valent quan li vaig preguntar si els seus fills anaven a una escola pública o privada. Quan sortia de la sala de premsa de Parlament encara la sentia queixar-se: "digueu-li al Rius que no pot fer aquestes preguntes". Com si els periodistes haguessim d'escriure al dictat d'Iniciativa. Això potser passava a l'època de Breznev, però ara no.La prova definitiva és que en el debat televisiu entre Rajoy y Rubalcaba abans de les darreres eleccions generals va haver-hi dos temes estrella que no van sortir: corrupció -no m'estranya: Urdangarin, Gürtel, Campeón, etc- i immigració.
La portaveu d'ICV va acusar Duran -com UGT, CCOO i SosRacisme- de tenir un discurs "incendiari" en tema d'immigració després que el líder d'Unió digués, en plena precampanya electoral, que "la immigració és un problema" pel seu impacte en el sistema educatiu o sanitari. Les coses com són.
És veritat que Catalunya ha estat tradicionalmnet una terra d'acollida -fins i tot ho recull el preàmbul de l'Estatut- i que sort n'hem tingut dels immigrants. Si no, qui pujaria les bombones de butà a un cinquè pis del Raval, cuidaria els nostres avis o escombraria els nostres carreres?.
Però també que hem obert les portes de bat a bat: cap país del món -sobretot sense estat- deu haver rebut un milió de nouvinguts en deu anys. Agreujat pel fet que la política d'immigració del PP i del PSOE ha estat gairebé inexistent: la d'Aznar per por a les crítiques i la de Zapatero perquè primer es va basar en els papers per tothom i després en regularitzacions massives.
Però, ens agradi o no, la immigració té un impacte en la llengüa, en l'educació, en la sanitat. Pel que fa al català jo sempre recomano el llibre de Toni Soler -gens sospitós de proximitat al PP- Amb llengua o sense (Columna, 2008) on admet que "com més gran sigui el flux migratori, més retrocedirà la llengua catalana. Negar aquesta evidència és pueril". "A l'àrea de Barcelona i a les grans ciutats -afegeix-, la immigració s'integra utilitzant l'espanyol".
Només recordar per exemple que, a les darreres proves de l'Institut Metropolità del Taxi, dels gairebé 600 aspirants només van aprovar un 52% i les proves per fer de taxista no deuen ser, ni de bon tros, com les de la Selectivitat. Al capdavall, la majoria de nous taxistes són llatinoamericans, pakistanesos o magrebins.
I si la immigració no té un impacte en la seguretat com és que el 45% dels reclusos són estrangers com ha reconegut la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal?. La xifra, durant el tripartit, era gairebé secreta per no ser políticament incorrectes. Amb quasi 11.000 interns tenim, per cert, les presons a rebentar per això s'ha posat en marxa un pla perquè els reclusos estrangers sense papers pugin maxar abans d'hora, mesura que no s'ha atrevit a criticar ni Iniciativa.
I en sanitat ara que estan de moda les retallades? Tenim més de 7,5 milions de targetes sanitàries. Durant el 2008, el 60 % de les altes van ser de persones de nacionalitat estrangera i el nombre d'immigrants que amb targeta sanitària va superar el milió, segons va informar llavors l'aleshores consellera Marina Geli. Jo, que sóc usuari de la sanitat pública -no com Camats, que també té mútua privada- he fet cua de vegades en alguna sala d'espera on gairebé era l'unic autòcton.
Finalment, l'ensenyament. El número d’immigrants a l'escola -pública, clar- no ha parat de créixer en deu anys: el curs 1998/1999 era de 16.000 i el 2008/2009 de 151.000. Amb franquesa, vostès creuen que un pakistanès o un marroquí que arriba a mig curs sense parlar ni català ni castellà no afecta al seu propi rendiment, però també al de la resta de la classe?,
Com recordava el Cercle d'Economia en el seu document "Educació, la gran prioritat": “la immigració planteja seriosos problemes educatius. Educar a un immigrat vol dir incorporar-lo al nostre sistema econòmic-cultural (...) només impedint la ghettizació escolar es podrà evitar la ghettizació social”.
Al final, són actituds com les de Dolors Camats -el bonisme de l'esquerra, en general- les que fan créixer Anglada que ha aconseguit una sòlida base electoral durant les últimes convocatòries: 75.000 vots a les eleccions al Parlament, 66.000 a les municipals -amb 67 regidors malgrat que només es presentava a un centenar de municipis- i 60.000 a les generals. Si l'esquerra no canvia de xip amb la immigració només és qüestió de temps que entri al Parlament.
Només cal agafar els resultats electorals a Badalona on Albiol -amb un discurs dur sobre immigració- va passar de set regidors a onze: d'uns 16.000 vots a 26.000. El PSC es va mantenir en 21.000 -fins i tot va pujar una mica en números absoluts- mentre Esquerra va desaparèixer del mapa -havia tingut 4.000 vots a les eleccions del 2007- i la formació de Dolors Camats en va perdre gairebé 4.000. Alguns, per força, havien d'anar a parar al PPC i tot. Com a França, que molts votants del Front National són antics votants de del comunista George Marchais com em va admetre un dia Joan Tardà.
Si la portaveu d'ICV al Parlament encara dubta després de tot el que explico aqui que agafi el darrer llibre d'una intel·lectual d'esquerres com Ana María Moix "Manifiesto personal" (Ediciones B) que admet que "la inmigración genera conflictos de todo tipo: sociales, educativos, humanitarios, convencionales ..." (pàg 198). I que consti que l'autora tampoc se n'estar de denunciar que, de la immigració, ens n'hem aprofitat tots plegats. Començant per empresaris sense escrúpols.
Xavier Rius
Font: e-notícies
En Xavier Rius cada vegada encerta més els seus articles, és clara la seva evolució que molta gent tenim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada