dijous, 29 de març de 2012

La Vaga General

 -Fer seguidisme de les organitzacions espanyoles és un acte d’espanyolitat i de dependència indigna PER A QUALSEVOL PATRIOTA

-Estic en contra de qualsevol reforma, sigui quina sigui, manada des de la capital espanyola. A favor que siguem els catalans qui, en el marc d’un Estat independent, decidim totes les qüestions referents al nostre avenir, inclòs el marc laboral.


-El futur dels
catalans depèn de l’assoliment de la independència. Aquesta vaga, per tant, és un conflicte que res té a veure amb l’objectiu necessari de l’Estat català, i a més fa perdre forces en la direcció equivocada.

Avui anar a treballar, a banda de la normalitat laboral, ha sigut un acte de sobirania i de demostració de descolonització mental. Així mateix, cal treballar, dia sí, dia també, per l’assoliment d’una Catalunya Lliure i Catalana.
 Els peixos grossos es fundeixen els diners sense mesura, pel seu us i disfrute els beneficis de l'estat en comptes d'invertir en futur, presperitat, sostenibilitat i enfonsen l'equilibri econòmic que es crea si està ben administrat. Per tant l'estat entra en crisi i per sortir-ne el que més just els sembla és retallar els sous i infraestructures d'aquells que no tenen cap culpa de la crisis, els treballadors de sempre. 
La "classe obrera" s'emprenya perquè els retallen calitat de vida, i els sindicalistes pagats per l'estat "funcionaris" que al cap i a la fi son uns llepaculs dels peixos grossos, canalitzen el descontentament general, reparteixen banderetes a la classe obrera encegada i emprenyada i els diuen quin es el dia que poden sortir al carrer a cridar i desfogar-se perquè els estàn fotent "en aquet cas el 29 de març". 
La classe obrera deixa d'anar a treballar, per sortir al carrer a cridar, volcar contenidors i algun que altre acte bandàlic depenent de lo fotutus que estiguin, igual n'hi ha algún que es pensa que això és la revolució francesa. Tots els que no van a treballar deixen de cobrar la part proporcional del dia de feina + plusos de vacances i nosequemés que tot plegat puja bastant. És a dir que el treballador que estava fotut ho estarà una mica més. L'estat que està en crisi econòmica deixa de produïr un dia, crema, trenca i destrueix mobiliari urbà que haurà de ser reparat i reposat amb diners públics. És a dir que l'estat s'enfonsa una mica més. El dia següent els treballadors desfogats tornen als llocs de treball igual una mica més realitzats ja que han demostrat que no estàn contents. Els peixos grossos fan les retallades que volien fer, els llepaculs sindicalistes es pengen la medalleta de revolucionaris defensors del treballador i no canvia res. Tot plegat una farsa patètica. 
M'en vaig a estudiar.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters