dilluns, 12 de març de 2012

Mafia rumanesa a Catalunya


Laura Rizea, matriarca d'un dels clans més poderosos de la prostitució al Raval, sap de la traïció per una trucada del seu advocat: una noia ha fugit i l'ha denunciat a la policia, que ara trepitja els talons als seus dos fills, Ionel i Andrada. Mentre ella està a la presó, els seus joves plançons s'ocupen amb inusitada violència de mantenir a les prostitutes romaneses sota control. Ionel i Andrada, el mateix que la resta de capos que es reparteixen el negoci del sexe al carrer de Sant Ramon, ho consulten tot amb Laura. Per això, quan saben que una noia s'ha esfumat, esperen les seves instruccions. Laura ho té clar: vol que les noies signin en un paper per descobrir a la traïdora. “Si sabem qui és, pagaré a uns albanesos perquè la matin”.

Els Rizea són els repetidors del Raval. Laura i el seu exmarit Marin —que la va deixar per una prostituta, Roxana, i va fundar amb ella un nou clan— van ser detinguts al novembre de 2006 durant l'Operació Constança, que el desembre passat va culminar amb penes mínimes, de dos anys de presó, pels 34 acusats. Els proxenetas i els seus acòlits es van permetre el luxe de marcar-se un ball a les portes del palau de Justícia per celebrar el que van considerar una victòria. No va haver-hi proves per anar més enllà en una operació que va néixer per la voluntat d'uns policies i que es va precipitar per pressions polítiques quan els veïns van prendre el carrer amb cassoles per protestar per la presència de meretrius en la via pública.

Els proxenetes van seguir amb la seva activitat, però el segon cop estava per arribar. A la tardor de 2008, la policia va desarticular de nou una xarxa de set clans familiars “amb estructura estable, permanent i unitària” i un comandament “col·legiat i amb connexions internacionals”, segons l'escrit d'acusació de la fiscal Ana Gil, que demana penes de més de 30 anys de presó per a alguns dels 44 acusats. A més de Laura, que seguia donant les ordres a crits a través d'una finestra de la presó de Wad-ras, l'Operació Alexandria ha aconseguit als seus fills: Ionel, un jove “bastant agressiu” de 24 anys que enviava a les noies des de Romania; i Andrada, de 23, que les passava per l'adreçador amb ajuda de la seva parella, el gadità José García, àlies Josele, un vincle que va donar entrada en el negoci a gitanos autòctons.

Com que de tot se n'aprèn, aquesta segona investigació és més consistent que la primera
gràcies, sobretot, a les punxades telefòniques, que revelen la crueltat dels proxenetes. Aquests també van evolucionar per protegir-se de la policia. Si al 2006 “no es tallaven a pegar a les noies al carrer”, dos anys més tard “ho feien als pisos” que usaven a manera de meublés per portar als clients, a els qui cobraven 20 euros per servei. Els pisos “mancaven de les mínimes condicions d'higiene o salubritat”. Un d'ells era propietat de Miguel Brau, àlies El Marieta o Carmen de Mairena, que no està imputat perquè no es va poder acreditar que ho llogués a gratcient.

Les noies lliuraven tots els diners als seus "chulos" en el bar Les Marines i tornaven al seu lloc de treball, un tram del carrer de Sant Ramon d'amb prou feines 40 metres (vegeu gràfic) que els clans familiars, en la seva geopolítica del delicte, s'havien “repartit temporal i espacialment”, segons la fiscal.

Els avatars de la família Rizea i, sobretot, les seves converses telefòniques, són una bona mostra del que es coïa en aquell racó del Raval. “Germana meva, que sàpigues que la noia sap que ve al club. Li dius que s'ha espatllat el treball i que, de qualsevol manera, és millor el carrer. Em crides quan la recullis i m'expliques”. És el contingut d'un SMS remès per Ionel a la seva germana Andrada en l'estiu de 2008 que figura en el sumari, al que ha tingut accés aquest diari. Com a tantes altres joves ignorants, pobres i amb càrregues familiars que viuen a les zones més deprimides de Romania, Ionel havia enganyat a aquesta noia amb la promesa d'una vida en comú i el cimbell d'un anell d'or.

Aquest mateix any, Ionel —que havia aconseguit escapar en circumstàncies extremes de Constança— negocia la captació, compra i enviament d'una altra dona. Adverteix al seu cunyat, Josele, que la noia “és lletja i té el pèl curt”. Aquest replica que pot millorar amb una bona perruca i, en tot cas, “si fa 100 o 200 euros” al dia “ja està bé”. Encara que segueix expressant dubtes a la seva germana —“És alta, té tetes i cul però mai se sap”, li diu per telèfon— Ionel acaba pagant 400 euros a un amic seu per la transacció.

Però la història no surt bé. La jove recull l'escrit d'acusació, es passa el dia plorant i preguntant pels seus fills. I el que és pitjor: es nega a prestar serveis sexuals. Els proxenetes munten en còlera. Ionel demana a Josele que “la porti a uns quilòmetres de Barcelona i la deixi per allà”. Florí, el seu enllaç a Romania que li posa en contacte amb les noies, acaba intervenint: viatja des del seu país a Barcelona i propina a la noia una pallissa com a represàlia. “Li va inflar el cap”, va resumir el gadità. Florí es compromet, a més, a enviar altres noies per compensar les pèrdues que aquesta havia causat.

Mentre Ionel s'encarregava d'embaladir a dones per enviar-les a l'infern del Raval, Andrada es movia amb soltesa entre les flames. “Si no et quedes allà, aniré i us posaré ferms”, contesta a una de les prostitutes que li havia dit, després d'una de les seves jornades “extenuants”, com assenyala la fiscal, que volia anar-se'n a la platja. És estiu i l'ona de calor apreta. Per això una altra noia també demana anar-se a casa després de fer tres cartes. Però per Andrada mai és suficient. Solament els pakistanesos que llogaven els pisos gosaven enfrontar-se a ella per impagament. “A mi ximpleries no”, li va etzibar un dels acusats.

Els diners de les noies donaven prou com per enviar remeses a Romania, seguir comprant dones i “dilapidar-ho en jocs d'atzar”, com feia Josele, que exercia de mató oficial dels diferents grups i es gastava tots els diners en els Recreatius Martínez. El seu balafiament li va fer guanyar-se una tremenda brega de la dona i la sogra. Però ell sabia com recuperar les pèrdues: havia contractat a un subsaharià per “donar-li el pal al que guanyés en la ruleta” dels recreatius, segons fonts policials. Al carrer, Josele i Andrada fingien ser dos desconeguts per evitar sospites.

La fiscal considera que els diferents capos tenien el “comandament col·legiat” a la zona. Tots ells estaven en “permanent contacte” per “consensuar pautes d'actuació, dirimir conflictes, impartir directrius i prestar-se ajuda”. Una prova d'això es va veure quan un d'aquests caps, Oliver Constantinescu —germano de Laura Rizea— va ingressar a l'hospital. Els altres caps li van visitar i es van encarregar de mantenir sota control a les seves noies. La seva mare va venir des de Romania acompanyada per Rodhinger, el nasu (padrí, en romanès) al que la policia no va poder tirar el guant. L'apel·latiu de padrí no és gratuït: als clans romanesos els agrada emular a la màfia siciliana, amb els seus vincles familiars i el seu funcionament jeràrquic, assenyalen fonts del cas.

En els moments crítics també es prestaven suports. Com quan van descobrir que, novament, estaven sent investigats. Es van reunir per decidir si posaven terra pel mig o seguien a Barcelona. “Bé, al final què fareu? Marxareu?”, es va interessar Laura des de presó. “Hem parlat i no marxem enlloc”, va dir la filla, Andrada, que havia obligat a les prostitutes a signar en un paper en blanc per tractar d'identificar a la traïdora i culminar la seva venjança.

Ionel, Andrada i Josele afronten una petició de 31 anys de presó per associació il·lícita, prostitució i detenció il·legal. La fiscal demana cinc més per a la seva mare, Laura, de 43 anys, preocupada sempre per que el negoci funcionés: va arribar a aconsellar als seus que les noies sortissin al carrer solament quan hi havia feina “per evitar problemes”. Una de les converses reflecteix la seva visió de les prostitutes, a les quals sobretot vol submisses: “L'important és que siguin bones, no maques”.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters