Els comunistes Castro viuen com capitalistes

El dissident Guillermo Fariñas va criticar els líders del règim cubà pel seu patrimoni. Ha assegurat que les reformes econòmiques anunciades en els últims mesos busquen no repetir el que va passar a Líbia

Fidel i Raúl Castro "tenen propietats a Espanya, Argentina i Xile, negocis amb Bacardí i en la indústria del vi", va denunciar l'opositor en una entrevista amb el diari peruà El Comercio. "Hi tenen molt a perdre", ha afegit. Es va queixar, d'aquesta manera, que els governants "són molt comunistes, però viuen com capitalistes".

El psicòleg de 49 anys, guanyador del Premi Sakhàrov 2010, va afirmar que els germans s'han desviat de la seva ideologia comunista per donar lloc a un pragmatisme que els sostingui en el poder. "Des de fa un any s'han realitzat una sèrie de maniobres de tall neoliberal dins del Govern cubà, tot i que durant 40 anys es va parlar malament d'aquest sistema", va explicar.

Segons Fariñas, el comunisme de l'illa està preparant "un aterratge" que no els comporti un cost polític. Ha indicat que intenten una "solució tipus Rússia o Ucraïna", és a dir que "els que estan ara amb el poder comunista acabaran sent els capitalistes de l'era post-Castro". Busquen quedar davant la història "com que mai es van vendre al capitalisme".

El dissident Guillermo Fariñas va criticar els líders del règim cubà pel seu patrimoni. Ha assegurat que les reformes econòmiques anunciades en els últims mesos busquen no repetir el que va passar a Líbia

 El dissident va apuntar que els Castro van prendre nota de les revoltes al Pròxim Orient que van treure del poder a diversos dictadors àrabs. "Ells estan tractant de que no passi el de Líbia, que pel aferrament de la família (de Muammar) Khadafi ho van perdre tot, fins i tot les seves vides". Ha afegit que "a ells ja no els importa tant el seu futur, sinó el dels seus fills, néts i besnéts".
Fariñas es va referir a les dificultats que significa ser dissident a l'illa. Ha explicat que els que existeixen no estan dividits sinó "atomitzats" per les maniobres del règim. "Aquí, a Cuba, et inculquen la por des que neixes, per això no es pot ser opositor d'un sol cop. Un va aprenent a perdre la por a poc a poc", va dir.
Consultat sobre la seva salut, ha assenyalat que pateix seqüeles de les extremes mesures de protestes que el van tenir a prop de la mort. "Les vagues de fam m'han causat un desgast ossi que em produeix molt de dolor en les articulacions, però crec que el principal és l'esperit", va assegurar.

Musulmà condemnat per golpejar una infermera a França

Musulmà condemnat per colpejar a una infermera que va retirar el burca la seva dona durant el part.

Està més que demostrat que no s'integren. Que l'Islam és incompatible amb Occident. Això és increïble.

La seva dona es posa de part, la porta a un hospital i surt a cops amb el personal sanitari perquè la llevadora intenta examinar-la i li treuen el vel per practicar-li una cesària.
Tot i haver nascut a França (en Lilas, Seine-Saint-Denis), Nassim Mimoun viu totalment aliè al món occidental. Els explico la història.

Nassim Mimoun, un musulmà de 24 anys resident a París, va portar la seva dona a un hospital de Marsella perquè feia dos dies patint forts contraccions. Un cop allà és atesa per la llevadora que intenta practicar un tacte vaginal. Doncs el jove es posa fet una fera perquè això és una violació cap a la seva esposa. Aquesta intenta persuadir i li demana que la deixi fer, ja que està patint una forta hemorràgia i ell l'amenaça dient-li que hi haurà conseqüències i que es divorciarà. El personal sanitari intenta dialogar amb ell i l'individu al · lega que a França sempre intenten "violar" les seves dones.
El part es presenta amb complicacions pel que porten a la dona al quiròfan, ja que és necessari fer-li una cesària. Per alleujar una mica la situació el personal sanitari consent que el marit contempli l'operació a través d'una altra sala, però quan l'anestesista intenta llevar-li el vel a la dona es llança contra la porta, la trenca i agredeix el personal, provocant greus talls en la cara a una infermera.
Mimoun va ser arrestat i acusat d'un delicte d'assalt amb violència. En el judici va demanar disculpes, va dir que s'havia deixat portar per la ira i que ho havia fet només per tornar a posar-li el vel a la seva esposa. Va afegir: "No he de exercir els meus lleis religioses en un centre mèdic".
El fiscal va descriure l'acusat com un "tirà domèstic" i que els fets eren inadmissibles, com indicatiu d'un individu que no ha optat per les regles de la societat i creu que el seu dogma és superior a les lleis de la República. Va ser condemnat a sis mesos de presó.
Feliçment, la mare i el nen es troba bé.

 Font: Alianzacivilizaciones

Els catalans que van servir el general Ante Gotovina

Mig centenar de voluntaris van lluitar contra els serbis durant la guerra de Croàcia
Els catalans que van servir el general Ante Gotovina
JAUME CLOTET

BARCELONA | Actualitzada el 27/12/2011 00:00



Uploaded with ImageShack.us
TROFEU DE GUERRA
En Jordi, antic voluntari català a les guerres balcàniques, al costat d'una bandera sèrbia.
PERE TORDERA

Encara que el general croat Ante Gotovina hagi estat condemnat pel Tribunal Penal Internacional (TPI), en Jordi ho té clar: "Jo servia a les seves ordres i només puc dir-ne coses bones. Per mi, i fins que em mori, ell serà el meu comandant". Ningú no diria que, rere el seu aspecte de pacífic jubilat, en Jordi forma part del mig centenar de catalans que van combatre contra els serbis, voluntàriament, durant la guerra de Croàcia que va començar el 1991.

Les motivacions d'aquest grup de catalans eren moltes, però en cap cas econòmiques. "No érem mercenaris perquè no hi havia diners a guanyar, a part del que poguéssim arreplegar a les zones que ocupàvem", explica en Carles, un altre combatent. A part de no tenir les mateixes motivacions ni formar cap grup compacte, es poden dividir en dues categories. El primer grup estava format per aventurers de tota mena, que van ser els primers a arribar. El segon grup, més organitzat, estava integrat per persones procedents de l'extrema dreta, ja fos catalanista o espanyolista, i tenien el vistiplau d'entitats croates exiliades a Espanya.

Els graus d'implicació també van ser molt diferents. En Jordi va començar a implicar-se en el conflicte com a traficant d'armes, que transportava des de l'estat espanyol fins a Zagreb "per carretera i a la llum del dia, això sí, amb els papers falsificats". Amb el temps, i per poder-se moure amb llibertat, el van fer tinent de les forces croates i més tard es va integrar en una unitat de combat durant la guerra de Bòsnia. Un altre català, en Miquel, es va limitar a servir d'enllaç entre els catalans que volien allistar-se a l'exèrcit i les milícies croates. "La ruta més habitual era per carretera de Barcelona a Zagreb passant per Milà, Venècia i Ljubljana". Una vegada a Croàcia, passaven una entrevista "per filtrar il•luminats, sonats i periodistes" i rebien entrenament militar a càrrec de les Forces Croates de Defensa (HOS), el braç armat del Partit Croat dels Drets, l'organització nacionalista històrica fundada el 1861. Val a dir que aquesta milícia, la que més estrangers va acollir, era de les més moderades. Per exemple, apostava per la integritat territorial bosniana i no per la divisió ètnica del territori.

Problemes legals

En total, una cinquantena de catalans i uns quants valencians van combatre en aquesta guerra. La majoria hi va arribar el 1991 i va marxar el 1992, quan el govern croat va unificar les seves forces en un únic exèrcit. Llavors alguns catalans van passar a Bòsnia, on van combatre amb les milícies croates. Els últims a tornar a Catalunya ho van fer el 1996.

Tots els excombatents catalans són ben conscients que la seva participació en aquesta guerra els pot comportar problemes legals greus. i per això només accepten parlar sota la condició de l'anonimat. I no només amb les autoritats sèrbies o bosnianes. L'article 591 del Codi Penal espanyol preveu penes severes per a tots els que, "durant una guerra en la qual no intervingui Espanya, executin qualsevol acte que comprometi la neutralitat de l'Estat". Les penes previstes són de quatre a vuit anys de presó. Ells, però, estan tranquils. "Jo, legalment, no he estat a Croàcia mai de la vida", diu en Jordi, sorneguer. "Em van fer un passaport militar i a la frontera no me'l segellaven", explica.

A més, durant el conflicte, la relació entre els cascos blaus espanyols i les milícies croates va ser molt tensa, fins al punt que alguns voluntaris catalans no dubten a assegurar que "Espanya va afavorir els serbis de manera descarada".

Una guerra molt bruta

El que més va impactar els catalans va ser la cruesa d'aquesta guerra. "Pel nivell d'acarnissament i odi, va ser una guerra molt semblant a la Guerra Civil Espanyola", recorda en Jordi. En aquest sentit, en Carles admet que va quedar impressionat quan, entre les columnes de refugiats de Vukovar, veia "les noies violades pels serbis que caminaven com zombis". Malgrat que molts voluntaris estrangers van morir durant la guerra, només consta la desaparició en combat d'un català. Es deia Jaume i va quedar atrapat a Vukovar quan va caure en mans dels separtistes serbis.

Una guerra guardada al calaix de la memòria
Un botiguer, un administratiu, un jubilat i un activista per la pau. Aquests són alguns dels perfils actuals dels antics voluntaris catalans a Croàcia. L'experiència els va marcar per sempre.

J.C.

BARCELONA | Actualitzada el 27/12/2011 00:00



Uploaded with ImageShack.us
Fotografia feta la primavera del 1992 a la ciutat d'Osijek pel voluntari català Miquel, durant el setge de les milícies sèrbies. ARA

Tots els catalans que van passar per la guerra de Croàcia són avui ciutadans normals i corrents. Tenen família i treballen. No fan ostentació de la seva experiència bèl•lica i, com a norma general, no els agrada parlar-ne. Són conscients que les seves activitats estaven fora de la llei i que podrien ser perseguits per la justícia espanyola. A més, alguns van cometre accions que fins i tot estan fora dels codis i les regles militars. ¿Els catalans van cometre crims de guerra? "Prefereixo no parlar-ne; era una guerra i vist des de fora hi ha coses que no s'entenen", diu el Jordi.

La majoria d'excombatents no tenen relació regular entre ells, a banda de les relacions d'amistat puntuals que es van forjar aquells anys. D'alguna manera, és com si tots haguessin desat aquelles experiències en un parèntesi vital. Però tots van quedar-ne profundament marcats.

Ideològicament, no són pocs els que van evolucionar del nacionalisme espanyol al nacionalisme català. El Jordi, que avui és un nacionalista català, havia estat un actiu militant franquista als anys setanta. El seu cas és freqüent. També el Miquel havia militat en l'extrema dreta espanyola i ara milita en un partit nacionalista català. "Veure un país ocupat em va fer entendre millor el cas català", explica.

A banda d'una evolució ideològica, la guerra també va tenir altres conseqüències més íntimes. El Miquel estava casat i tenia una filla quan va marxar de Barcelona per col•laborar activament amb les milícies irregulars croates. Ell no va participar en els combats i va optar per ajudar amb subministraments de material. La guerra el va marcar i va tornar a Catalunya amb moltes ganes de tenir descendència. "Va ser una guerra molt bruta i això em va fer pensar en moltes coses", diu. Ara té família nombrosa i regenta un petit negoci.

Tot i que el Miquel ha tornat als Balcans en diverses ocasions, la majoria no han tornat més a Croàcia. "Només de pensar-hi se'm fa un nus a la gola", afirma el Carles. En el seu cas, no només té seqüeles emocionals. Durant la seva estada a Nustar -petita localitat a la vora de Vukovar que es va convertir en el punt d'evacuació quan aquesta ciutat croata va caure en mans sèrbies- l'artilleria iugoslava va fer esclatar un dipòsit químic. El núvol tòxic li va afectar els bronquis i assegura que estarà "fotut la resta de la vida". Li sap greu, perquè mai no ha descartat tornar a agafar les armes si sorgís l'oportunitat, però deixa clar: "Ara ja només ho faria per la independència de Catalunya".

Aturem la Guerra

El cas més particular, tot i això, és el d'un antic voluntari català (que no vol dir el seu nom) que va fer la guerra a Croàcia, va passar després per l'Afganistan implicat en diverses accions de caràcter humanitari i ha acabat militant activament dins la Plataforma Aturem la Guerra, nascuda per oposar-se a la guerra de l'Iraq. ¿L'experiència bèl•lica li va despertar un pacifisme actiu? "De cap manera", respon un amic seu. I afegeix: "El que el motiva realment és una actitud molt hostil cap als nord-americans i l'OTAN".


http://www.ara.cat/mon/catalans-servir-general-Anta-Gotovina_0_616738386.html

http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/guerra-guardada-al-calaix-memoria_0_616738385.html

Tommy Robinson, líder de la Lliga de Defensa Anglesa, ha estat brutalment apallissat per mafiosos musulmans

Musulmans d'origen pakistanès van tendir a Robinson un parany el 23 de desembre. Encara que l'agressió va ser brutal no va patir fractures òssies, però, la família espera el resultat d'un escàner que determini si hi ha lesions cerebrals.
La premsa britànica ha mantingut un sepulcral silenci respecte al "incident", cosa que no deixa de ser sorprenent, ja que Robinson és un activista summament conegut a Gran Bretanya. Segons ha declarat el líder de la LDI, la policia no està molt "interessada" a actuar en els casos en què la víctima d'un acte racista és un nadiu britànic, no obstant això, les forces de seguretat estan obligades a iniciar una exhaustiva investigació sobre aquest assumpte, que podria haver tingut un desenllaç fatal, ja que Robinson ha estat objecte d'un rigorós seguiment per part d'una violenta banda mafiosa ben organitzada.

 Fa només uns dies, un jutge va declarar la innocència d'unes senyoretes somalis de confessió musulmana que havien atacat salvatgement a una jove londinenca al crit de: Puta Blanca! La seva Il · lustríssima considerar que la borratxera de les filles d'Al · là havia de considerar com una eximent completa, ja que no estaven habituades al consum desmesurat d'alcohol.
Els pakistanesos que covardament es van acarnissar amb un Robinson inerme, en el cas de ser detinguts, també podran afirmar en el seu descàrrec que estaven beguts perduts el dia dels fets i que la víctima els va provocar. I, per descomptat, no és descartable que alguna il · lustríssima britànica, tan docta en estupidesa com els seus homòlegs espanyols, emeti una fàtua assumint aquesta grotesca defensa.
Els mahometans han arrossegat a Wilders als tribunals, han assassinat a un cineasta holandès, han intentat degollar a diversos caricaturistes, han incendiat els locals d'un diari satíric i, ara, linxen a un destacat dirigent de la LDI oposat a la islamització d'Europa , mentre li desitgen una agradable Nadal a cops i li recorden que Al · là és molt gran. Evidentment, aquest desig de "pau" islàmica dirigit a Robinson de manera tan contundent és una advertència, un avís, perquè tots els infidels prenguem nota de les conseqüències de la nostra dissidència i adoptem la suïcida, però més còmoda, actitud de submisos dhimmis. Però els fills d'Al · là, com tots els totalitaris, s'equivoquen.

 Font

ERC s'inclina contra el burca

El grup parlamentari es mostra en contra del seu ús als espais públics

Esquerra està començant a canviar el xip sobre immigració: el president del grup parlamentari, Joan Puigcecós, es va manifestar setmanes enrera contra l'ús del burca en espais públics. Puigcercós va rebre el suport -amb menys o més entusiame- de l'exconsellera d'Acció Social, Carme Capdevila, i de la portaveu, Anna Simó, a més de la majoria de membres del grup, segons ha sabut e-notícies.

Capdevila, preguntada per e-notícies al bar del Parlament, no va voler fer declaracions al respecte i Oriol Amorós va negar have estat a la reunió tot i que altres fonts afirmen que sí que hi eren. La prohibició del burca en espais municipals ha estat adoptat ja per alguns ajuntaments -com el de Lleida, governat pel PSC- però aixeca polèmica encara entre les esquerres.

Durant el darrer tripartit, va ser un tema recurrent al final de la legislatura però la majoria de dirigents va considerar aleshores que no hi havia motius per prohibir-lo per llei. El llavors president de la Generalitat, José Montilla, va afirmar el 13 de juny al 2010 en declaracions a Rac1 que "jo surto al carrer i no veig moltes persones amb burca. No fem problemes del que no és problema aquí. Avui, no ho és”.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, havia manifestat el mateix el 23 de març també a la mateixa emissora: "a Catalunya no n'hi ha, de burca" mentre que el llavors conseller d'Inteiror, Joan Saura va insistir en el mateix unes setmanes després, 27 de maig del 2010: "no he vist a Catalunya ningú que porti burca".

FONT: e-notícies 
Entrades relacionades: 1

Una dona amb nicab fotografiada al carrer Muntaner

Les 10 frikiades de Kim Jong Il

El seu naixement hauria estat anunciat amb un arc de Sant Martí doble al cel i una nova estrella

Segons la seva biografia, Kim Jong Il mai va defecar: les deu fricades del difunt tirà de Corea del Nord

Se li atribueixen 1.500 llibres i les sis millors òperes de la història, tot en tres anys

Redacció, 21 de desembre de 2011 a les 12:58

El difunt Kim Jong Il no només era un dels tirans més brutals que mai un país hagi sofert en les últimes dècades. La deïficació oficial del dictador superava fins i tot la dels faraons de l'Antic Egipte i ell personalment era un personatge estrambòtic. Si no hagués condemnat a l'aïllament i la fam permanent al seu país, ni hagués reclòs a desenes de milers de persones en gegantins i dantescos camps de concentració, podria semblar un personatge d'opereta. The Global Post ha recopilat les seves deu grans frikades - Kim Jong Il: Top 10 weird facts about N Korea 's batega leader --. Llegiu a continuació:

1. Naixement diví.

La llegenda diu que l'arribada al món de Kim Jong Il va ser anunciada al cel amb un arc de sant Martí doble i una nova estrella. El naixement hauria tingut lloc a la sagrada (per als coreans) Muntanya Baedku. Es tracta d'un volcà dorment a la frontera entre Corea del Nord i la Xina on, segons la tradició, va baixar a la Terra el "Fill del Déu del Cel" per fundar el primer Regne de Corea. Els arxius de l'Antiga URSS són més prosaics i recullen que Kim Jong Il va néixer en el llogaret siberià de Vyatsoke. Al poble nord-coreà se li deia que l'aniversari del dictador es celebrava a tot el món.

2. Por a volar i tirada als trens.

Kim Jong Il hauria heretat del seu pare la fòbia a viatjar en avió. En els seus escassos viatges a l'estranger es traslladava amb tren. Va arribar a viatjar fins a Moscou en un vagó de luxe. Irònicament, la seva mort s'hauria produït en un tren.

3. Va voler criar conills gegants.

Per combatre la fam creada pel seu propi Govern, Kim Jong Il no va tenir millor idea que la cria de conills gegants (una cosa que ja havia intentat un Fidel Castro que també va voler aconseguir una raça de vaques nanes). Per això, el règim comunista va contactar amb un granger alemany que havia aconseguit criar exemplars de la mida de gossos, que n'hi va enviar dotze. Aquesta dotzena d'animals van ser un dels plats del seu aniversari el 2007.

4. Rostit de ruc i llagosta fresca amb pals de plata i regats de xampany.

Segons va explicar un enviat rus que el va acompanyar en el seu viatge amb tren a Moscou el 2001, Kim Jong Il es va fer servir cada dia rostit de burro i llagosta fresca. Menjava tan peculiar banquet amb palets de plata i els regava amb xampany i vi francès. El difunt dictador era a més, segons es diu, un dels majors compradors mundials del famós i molt car conyac Hennessy.

5. Un superhome capaç de fer onze forats de golf en un sol cop.

Les capacitats de King Jong Il eren súper humanes, segons les dades oficials recollides en els arxius de Corea del Nord. Va començar a caminar a la primerenca edat de tres setmanes de vida, i cinc setmanes després ja parlava. En la seva etapa universitària hauria demostrat una capacitat intel · lectual i artística fins llavors impensable en un ésser humà. Oficialment, en tres anys va escriure 1.500 llibres i va compondre sis òperes, que són les millors de la història.

En esports seus èxits no són menors. El 1994 va agafar per primera vegada en la seva vida un pal de golf per jugar en l'únic camp que hi ha al país. El resultat: 38 sota el par, incloent l'excepcional èxit de completar onze forats amb un sol cop per a tots.

6. Ciutat per a la propaganda.

A la dècada dels 50, el règim comunista de Corea del Nord va construir una ciutat sencera dedicada a la propaganda i anomenada oficialment Aldea de la Pau. Situada a la part nord de la zona desmilitaritzada que separa les dues Corees, mig segle després segueix sense tenir habitants i és anomenada pels mitjans de Corea del Sud "Aldea de la Propaganda".

7. Icona mundial de la moda.

Amb la seva baixa alçada, Kim Jong Il tenia i cuidava una estrambòtica imatge caracteritzada pel seu pentinat voluminós i les sabates amb plataforma per aparentar major altura. El seu estil es completava amb la seva àmplia col · lecció de micos i les seves permanents ulleres de sol. Segons la premsa oficial del Partit Comunista de Corea del Nord, era una icona mundial de la moda. El seu estil ha estat copiat pel seu fill i successor, Kim Jong Un, del qual es diu que s'hauria sotmès a cirurgia plàstica per assemblar-se més al seu pare.

8. Cinèfil segrestador d'un director i admirador de Rambo.

Kim Jong Il tenia fama de posseir una col · lecció de Cintes de vídeo i DVD amb més de 20.000 pel · lícules. Entre les seves favorites figuren Rambo, Divendres 13, Godzilla i el cinema d'acció de Hong Kong. No tenia, per contra, cap pel · lícula protagonitzada per Elizabeth Taylor. El 1978 va fer segrestar a Corea del Sud el director Shin Sang-ok i la seva dona, l'actriu Choi Eun-hee, per posar en marxa un Hollywood nord-coreà. Tots dos es van escapar deu anys després i van aconseguir l'asil polític als EUA.

9. Precoç assassí del seu germà.

Quan Kim Jong Il tenia cinc o sis anys d'edat, el seu germà petit, Shura Kim, va morir ofegat a la piscina familiar. Informes soviètics no confirmats responsabilitzen de la mort al posteriorment dictador. La seva mare va morir en donar a llum l'any següent.

10. No defecava.

La biografia recollida a la web oficial del Govern de Corea del Nord, que ja ha estat retirada, informava d'una altra característica sobrenatural de Kim Jong Il: no va defecar mai en la seva vida.

Un passatger surt en defensa del revisor i llança un jove per la porta del vagó

Aquest és un vídeo instructiu sobre què no s'ha de fer si es vol viatjar en els ferrocarrils d'Escòcia sense bitllet i sortir-ne il·lès, segons informa Stv.tv. És a dir, no es pot portar la contrària al revisor i dir-li: "no em penso moure del seu seient" i mantenir-se al tren com si passés res. Podeu llegir la informació completa aquí.