Passada la Diada hom ha vist publicades valoracions de tot tipus sobre els actes commemoratius, han estat reproduides les declaracions dels polítics d'ordre i s'han magnificat els incidents ocorreguts en el decurs de les manifestacions.
Enguany, quan som en temps de remembrança i recapitulació al voltant dels quaranta anys de l'independentisme contemporani, no he vist que ningú se'n recordi dels enfrontaments del Fossar de les Moreres entre els dos sectors del MDT l'any 1988. Retorno sobre aquest episodi no pas per retreure greuges entre els que visquerem aquells fets sinó per analitzar-lo com a precedent d'una situació que ha esdevingut crònica.
Des de fa vint anys el Fossar de les Moreres, enlloc de ser un espai de llibertat dedicat a servar la memòria dels patriotes catalans de tots els temps, és un terreny on es pot agredir impunement als independentistes que successivament són acusats de traidors pels revolucionaris de torn. Fa vint anys l'objectiu de les agressions era el PSAN, posteriorment prengué el relleu ERC a partir del 1991, i en els darrers anys s'han afegit a la llista els grups aque són acusats de "feixistes" (Estat Català, Unitat Nacional Catalana). El resultat és que el Fossar ha esdevingut lloc d'escarni del patriotisme i dels valors que la causa de la llibertat de Catalunya hauria de projectar.
Fa vint anys un grup fantasma, la Unió de LLuita Marxista-Leninista, atià l'enfrontament entre independentistes, forní els arguments per contraposar "l'independentisme revolucionari" contra els defensors del "front patriòtic". Acomplert l'objectiu, la Unió de Lluita M-L desaparagué. Però ha subsistit i s'ha perpetuat un tardo-comunisme difús i sectari que actua, a la pràctica, com a força contra-independentista. No em refereixo, evidentment al PSAN, sinó al missatge que es propaga per diversos canals, segons el qual el patriotisme és un fenomen reaccionari, que només reconeix com a veritable independentisme aquell que es reclama socialista. A què respon la moda de les samarretes amb els símbols de règims tirànics, odiats pels pobles que els patiren, (com el de la RDA), portats per joves d'estètica Bob Marley ?
A on porta el descrèdit del liberalisme, l'antiamericanisme i la judeofòbia associat a plantejaments aparentment independentistes ?. El comunisme abstracte és una via morta a la qual es vol portar a una part del jovent per afeblir l'independentisme català. D'aquesta dinàmica fraccional i agressiva només en surt beneficiat l'ordre espanyol establert.
"Marconi, el mag de la física" (1974)
Fa 5 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada