Trailer de Eine Frau ihn Berlin (una dona a Berlin)

Sobre la brutal repressió soviètica al Berlín del 1945 contra les dones

Auf den brutalen sowjetischen Repression gegen Frauen Berlin 1945

EL COMPANY MÉNDEZ (UGT) I ELS SEUS RELLOTGES

llegeix veuràs com tu també voldràs ser sindicalista, jo després de llegir això, també.
Alguns dels rellotges que sol portar el secretari general d'UGT:Rolex Submarine Acer / Or, diversos Raymond Weil, Maurice Lacroix ...
(Veure imatge).
- Preu aproximat dels 5 rellotges de la fotografia: 25.000 euros.Al company Méndez no només li agraden els rellotges de luxe; fa uns mesos va sortir publicat en diversos diaris d'àmbit nacional seu gust pels restaurants de luxe, sent client assidu de restaurants com ara el Tse Yang, El Torreón o el restaurant de l'Hotel Villamagna a la capital d'Espanya. A més, es va donar la informació de que la vaga general es va preparar en una reunió prèvia celebrada per Méndez i altres dirigents de la UGT a l'elitista restaurant El Xamfrà, de Madrid.
Méndez no va voler respondre a cap pregunta sobre això i, per descomptat, tampoc va desmentir les informacions.
En realitat, el cas de Méndez no és una excepció: fa poc menys d'1 any es va conèixer que a I. F. Toxo, secretari general de CCOO, li va ser concedit un àtic de protecció oficial tot i tripicar dels ingressos anuals requerits per optar a aquesta concessió (guanya 114.000 euros anuals, que se sàpiga), ho vam saber d'un viatge amb la seva dona en un luxós creuer pel Bàltic, el preu era de 2.400 euros per persona.
En ser preguntat pel fantàstic viatge, el líder de CCOO va contestar a un reporter: "I a tu què t'importa? No he de donar explicacions de la meva vida privada ".

** Així veiem com viuen i quin nivell de vida porten els 2 màxims dirigents dels 2 sindicats més importants d'Espanya, Méndez i Toxo, d'UGT i CCOO respectivament. Rellotges de luxe, restaurants de luxe, creuers de luxe ...

Cadascú fa amb els seus diners el què vol, el que passa és que això ho fan dirigents que cobren de les arques de l'Estat i, més concretament, per defensar els treballadors en aquests temps de crisi i altíssim atur.  

És ètic? És just el sou que reben? És normal parlar de "companys de lluita, classes socials,burgesos ", etc ..., amb un Rolex de 12.000 euros al canell? 

En països com Alemanya els sindicats es financen al 100% amb les quotes dels seus afiliats. És clar, per això tenen una vintena part de dirigents que els sindicats espanyols. Per què aquí els tenim de pagar el sou amb els nostres impostos? ¿L'hi gasten bé? És un sou just o els dóna per massa luxes? 

Només podem dir que ... ¡¡¡Companys i companyes, a Espanya sent sindicalista es viu MOLT BÉ !!!!!!

[Si a tu també et indigna la seva comportament, agrairíem que donessis la màxima difusió. Moltes gràcies].

Uns 180 carteristes del metro se'n van de BCN per la pressió policial

Els que resisteixen, uns 120, diuen als Mossos que els fugits són a París, Roma i Grècia

La majoria són multireincidents romanesos que robaven a turistes a les parades del suburbà

Dissabte, 21 de gener del 2012

ANTONIO BAQUERO
BARCELONA

Simonicita, una noia romanesa, va arribar a Barcelona per la crida d'uns compatriotes. Li havien aconsellat venir a la capital catalana i sumar-se a la lucrativa activitat del furt al metro. Era jove i atractiva, i es podia camuflar bé com a turista. Una setmana després de ser a la ciutat i després d'haver estat detinguda i identificada un munt de vegades pels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana, Simonicita va tirar la tovallola i va decidir tornar al seu país queixant-se amargament davant els seus compatriotes de la pressió policial al suburbà posada en marxa amb l'operatiu Xarxa. Més coneguts pels Mossos eren Ionut i Sergiu, sobretot per la seva hiperactivitat com a carteristes. Ells també han marxat. Des del final de l'estiu, no se'ls ha tornat ni a detenir ni a identificar ni al metro, el seu ambient natural, ni al carrer.

Dos agents dels Mossos patrullen per l'estació de metro de Plaça de Catalunya, ahir. ALBERT BERTRAN

Informació publicada en la página 40 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 21 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)
 

«Tot aquest grup se n'ha anat. Aquesta altra banda també. De tots aquests, només segueixen la meitat», diu Carles Vallès, cap d'Investigació de l'Àrea de Seguretat del Transport Metropolità dels Mossos d'Esquadra, mentre passa pàgines amb fotos de multireincidents. Ha vist tantes vegades les seves fitxes, ha llegit en tantes ocasions les seves denúncies, que recita els seus noms de memòria: Carolina, Daniel, Stefan...

«HAN DESAPAREGUT» /
Al juny, quan l'activitat d'aquests lladres al metro va arribar a cotes intolerables, els Mossos calculaven que al suburbà hi actuaven uns 300 carteristes. La pressió policial que s'ha aplicat des d'aleshores amb l'operatiu Xarxa ha fet que, segons els Mossos, prop del 60% d'aquests carteristes, uns 180, hagin marxat. «No només se n'han anat del metro, sinó que se n'han anat de Barcelona. Ho sabem perquè abans els identificàvem tres i quatre vegades al dia i ara han desaparegut», diu Vallès. Aquesta marxa es constata sobretot en les identificacions, és a dir, quan els mossos requereixen la documentació a un individu que sospiten que pot intentar delinquir. «A l'estiu, al dia identificàvem entre 150 i 200 multireincidents al metro. Ara, no passem de 40», diu aquest policia. Aquesta marxa s'ha notat en l'activitat delictiva al suburbà, que el 2011, malgrat un primer semestre de robatoris desbocats, va acabar amb un descens d'un 22% respecte al 2010 (de 12.700 a 10.000 furts i robatoris).

Els multireincidents que resisteixen a Barcelona han reconegut als Mossos que tots aquells col·legues han marxat. Asseguren que lladres que abans operaven aquí ara s'han desplaçat a París, a Roma i, sobretot, a Grècia. Es compleix així el desig expressat per l'intendent major de la Guàrdia Urbana Evelio Vázquez al novembre en una entrevista a EL PERIÓDICO: «Vull fer que els carteristes se'n vagin; no m'importa on».

El germà gran de Kim Jong-un assegura que el règim de Corea del Nord està condemnat al fracàs

En un llibre, Kim Jong-nam –exiliat de la seva pàtria i barallat amb la seva família– diu que el nou líder nord-coreà caurà aviat

AFP

Tòquio | Actualitzada el 17/01/2012 22:56

El fill gran de Kim Jong-il dóna poc temps al règim nord-coreà. En un llibre que té previst sortir a la venda divendres al Japó, opina que les reformes que es tiraran endavant per evitar el col·lapse de l'economia de Corea del Nord portaran al final del règim.

Amb el títol El meu pare, Kim Jong-il i jo, el llibre ha estat escrit per un periodista japonès de Tokyo Shimbun, Yoji Gomi, excorresponsal a Seül i Pequín. L'autor es basa en missatges de correu electrònic i diverses entrevistes per dir que el règim comunista s'enfronta a un dilema insoluble. "Si no es fa una reforma, l'economia s'ensorrarà. Però les reformes –alhora– conduiran a una crisi i la fi del règim", diu.

El fill destronat

A mitjans de la dècada dels 90, Kim Jong-nam era el favorit a succeir el seu pare, que, al seu torn, havia heretat la direcció del país del seu propi pare, el fundador de la Corea del Nord comunista, Kim Il-sung.

Però va caure en desgràcia a principis del 2000 i ha viscut a l'estranger, entre Macau –on viu en una vil·la de luxe amb la seva dona i els seus dos fills– i Pequín, on també és propietari d'una casa.

"Corea del Nord és molt inestable", adverteix en el llibre. "El meu pare va governar el país amb el suport de l'exèrcit, però el poder dels militars s'ha tornat massa fort", afegeix. "Si l'estat falla, els militars sens dubte exerciran el seu poder real".

Ara.cat

Primera nit de patrulles veïnals a Alcarràs per prevenir robatoris en granges i masos

Una cinquantena de pagesos i ramaders es distribueixen en patrulles i asseguren que se senten "indefensos i burlats" davant una situació que fa mesos que dura

ACN

Alcarràs | Actualitzada el 19/01/2012 08:17

Un dels pagesos que ha començat a patrullar a Alcarràs / ACN

 

Prop d'una cinquantena de pagesos i ramaders d'Alcarràs (Segrià) han iniciat aquest dijous a la matinada les patrulles nocturnes per detectar i prevenir robatoris en granges i masos del terme. Els pagesos asseguren que se senten ''indefensos i burlats'' davant una situació de robatoris continuats des del mes de novembre.

En aquest sentit, han assegurat que preveuen vigilar el terme durant les 24 hores del dia, per torns, fins que la situació es normalitzi. La seva tasca, però, només és dissuasiva, i per això mantenen contacte permanent amb la policia local del municipi i també amb els Mossos d'Esquadra. 

Els afectats demanen una resposta de l'administració abans que passi cap ''desgràcia''. La crispació i indignació entre els pagesos era evident moments abans d'iniciar les patrulles. 

Asseguren que des del mes de novembre estan sent víctimes d'una onada de robatoris que ha afectat bona part del col·lectiu agrícola del terme. Per això han decidit buscar aquesta solució, després de constatar que amb les patrulles dels Mossos d'Esquadra no n'hi ha prou per abastar els delinqüents.

Per la seva part, el president de la Comunitat de Regants d'Alcarràs i Vallmanya, Simeó Abad, ha destacat que un dels principals problemes que tenen és la dificultat per presentar denúncies als Mossos d'Esquadra, ja que consideren que és un procediment molt lent. 

Abad ha assenyalat que els lladres s'emporten ''de tot'', des d'animals vius fins a estris i tot el que troben a l'interior de les propietats. A més a més, ha remarcat que els robatoris no només tenen lloc quan és fosc, sinó a les hores del migdia; per això ha assegurat que també faran vigilància en aquest moment del dia.

Estic fart de la democràcia!

Així s'expressava un dels portaveus de l'extrema esquerra catalana i regidor de la CUP d'Argentona, Eudald Calvo. El regidor afirma en una piulada al seu twitter que "estic fart ja de la democràcia" tot contraposant aquesta al socialisme, admetent així públicament, que el socialisme desitjat per la CUP seria un escenari polític no democràtic.

El Tribunal Europeu de Drets Humans atura l'extradició d'un imam radical a Jordània

La Cort ha tingut en compte que podria patir tortures. El govern britànic havia arribat a un acord amb Amman per deportar-lo

ARA

Barcelona

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha acceptat la demanda d'Abu Qatada, un imam radical empresonat a la Gran Bretanya, per aturar la seva extradició a Jordània. La Cort ha dit que ha de quedar-se al Regne Unit davant el risc que pogués patir tortures al país àrab.

Abu Qatada s'ha oposat durant sis anys a l'extradició, argumentant que s'enfrontaria a un judici basat en proves extretes sota tortura. El govern britànic, que havia arribat a un acord amb Jordània per a l'extradició, té dret a apel·lar la sentència.

Més emigrants que immigrants a Catalunya per primera vegada en una dècada

Preocupant situació és la que patim a Catalunya on els autoctons hem de marxar del nostre país i l'hem de deixar en mans de foranis

El saldo migratori va registrar un saldo negatiu de 36.000 persones, un 70% del del conjunt de l'Estat

ARA

Barcelona

Per primera vegada des que hi ha dades, l'any 2011 van marxar de Catalunya més persones que no pas van anar-hi a viure. Segons l'institut espanyol d'estadística (INE), el saldo migratori, és a dir, la diferència entre el nombre de persones que entra a Espanya i el que surt, va registrar un saldo negatiu de 36.313 persones. Això suposa un 70% del saldo espanyol, que és de 50.090 persones.

La demarcació de Barcelona, de fet, va ser la que va perdre més població. En total, 34.340 persones. En canvi, la demarcació de Girona va guanyar 5.456 habitants a conseqüència del flux migratori.

La crisi econòmica, que va esclatar el 2008, explica aquesta frenada de l'entrada d'immigrants. Segons les projeccions elaborades per l'INE, el saldo migratori serà negatiu almenys fins al 2020, últim exercici del qual s'han fet càlculs.

De les 50.090 persones que van convertir en negatiu el saldo migratori espanyol l'any passat, 20.484 són espanyols i 29.606 estrangers.

Segons es desprèn de l'estadística "Estimacions de la població actual" corresponent al quart trimestre del 2010 i difosa per l'INE, el total de persones que el 2011 van abandonar Catalunya a la recerca d'un futur millor s'eleva a 157.368, de les quals 6.208 eren de nacionalitat espanyola i 151.159 estrangeres.

A data 1 de gener d'aquest any els ciutadans residents a Espanya sumaven 46.196.278 persones.

Des del 2008 el deteriorament de l'economia i del mercat laboral espanyol ha estat imparable. La taxa d'atur s'ha situat al 21,52% i, segons totes les expectatives, encara no ha tocat sostre.

La CUP no és catalanista

Xavier Monge, alcaldable de la CUP a Barcelona declara obertament que no és nacionalista

Vacances a Budapest

 

Portada i vinyeta del còmic de Freddy Lombard, vacances a Budapest. Obra d'Yves Chaland

 

Perquè no volem Turquia a la UE?

Els nostres amics turcs

Vídeo d'un dels actes del Bloc Identitaire contra l'entrada de Turquia a Europa

És fascinant, però encara hi ha alguns europeus que volen que Turquia entri a formar part de la Unió Europea (UE). Potser no han vist o no han volgut veure la darrera atrocitat dels nostres amics que governen Ankara. Aquests dies assistim a una sèrie de massacres contra kurds innocents, hàbilment silenciades per les cancelleries europees, per a qui la crisi a Síria ha servit d’excusa idònia per girar la vista una mica més al sud. El primer ministre turc, l’islamista Tayyip Erdogan, ha admès que els morts eren civils sense connexió amb el PKK i ha tramès el condol a les famílies per aquest “incident”. Ah, gràcies home. Quin demòcrata!

Precisament a nosaltres, en tant que minoria nacional, ens interessa especialment el tracte que els amics turcs tenen envers els kurds. Per començar, Turquia no reconeix l’existència de cap poble kurd i menys encara del Kurdistan. Comencem bé. Per això ha esclafat durant dècades aquest poble i ha buidat comunitats senceres cap a d’altres parts del país. Segons algunes fonts, més d’un milió de kurds són desplaçats interns dins de Turquia. Els partits kurds són il·legalitzats de tant en tant i els seus dirigents empresonats. Tot i que la llengua kurda formalment no és il·legal, Turquia es nega a signar la Carta Europea de les Llengües Minoritàries (com França, per cert). Gràcies a les pressions internacionals, Ankara va relaxar el setge contra els kurds i va atorgar algunes grans “concessions”: retornar els noms kurds a poblets kurds i permetre sermons religiosos en llengua kurda. Caram, quins progressos. Tot i que el govern turc diu que tot està tranquil al Kurdistan i que no hi ha cap problema, durant el 2011 va detenir més de 4.000 kurds per motius polítics.

A banda de la repressió contra les minories, els nostres amics turcs no paren de fer-la grossa. Tot i que al país hi ha la pena de mort, el govern turc assegura que no s’ha executat cap pres des del 1984. El govern turc oblida d’afegir “de manera oficial”, perquè segons algunes associacions defensores dels drets humans, com la local Human Rights Association, les execucions extrajudicials estan a l’ordre del dia: només l’any 2008 se’n van registrar 65. Segons Amnistia Internacional, les tortures a les comissaries turques no només no baixen, sinó que s’han incrementat des del 2008. No cal dir que l’objecció de consciència al servei militar és il·legal i que els objectors acaben a la presó. S’han documentat, a més, dotzenes de casos d’agressions a persones per la seva orientació sexual. Com que tot plegat és escandalós i és millor que no circuli, els governants turcs tenen més de cent periodistes a la presó. Ep, poca broma! És el país on hi ha més periodistes a la presó, per davant de la Xina, l’Iran o el Sudan, que es diu depresa.

Finalment, és clar, hi ha tota una qüestió de principis: forma Turquia part d’Europa? Crec que, com a mínim des de fa cinc segles, no n’ha format part ni geogràficament, ni culturalment, ni religiosament, ni històricament. Els defensors de la integració diuen que deixar Turquia fora de la UE la podria fer rodolar cap a l’islamisme. És a dir, que les raons són únicament estratègiques i, a fi de comptes, tampoc no hi ha garanties de res. Si Turquia fos membre de la UE seria el segon país en població i abans de 20 anys seria el primer. Calculin el nombre d’eurodiputats que tindria i la massa de treballadors circulant lliurement per Europa. I la cirereta final: els turcs van exterminar més d’un milió d’armenis, però si ho dius en veu alta vas a la presó. A mi, tot això, no em convenç.

Jaume Clotet

Font: Singular Digital

Un Ahmadinejad aïllat per Occident comença una gira a l'Amèrica Llatina per buscar aliats

El president iranià visita Veneçuela per garantir el suport de Caracas en el seu pols nuclear amb els Estats Units. Les relacions de Teheran amb Washington passen un moment molt tens per l'amenaça iraniana de tancar l'estret d'Ormuz

Dibuix fet per Juanjo Saez, de l'Ara

El president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, ha iniciat aquest diumenge la seva gira de cinc dies per l'Amèrica Llatina que el portarà a Veneçuela, Nicaragua, Cuba i l'Equador. 

El viatge comença a Caracas i té l'objectiu d'enfortir les relacions amb els quatre països després del setge econòmic que occident imposa a Teheran per fer front al seu programa nuclear. Els Estats Units veuen la gira llatinoamericana d'Ahmadinejad com una cerca "desesperada" de suport d'un règim "aïllat" i ha avisat als països de la regió dels riscs financers de negociar amb l'Iran.

Al desembre, el Congrés nord-americà va aprovar una llei per la qual Washington pot tallar tots els vincles econòmics amb qualsevol institució estrangera que comerciï amb el Banc Central de l'Iran, cosa que deixa les empreses i els governs d'arreu amb només dues opcions: mantenir les relacions econòmiques amb Teheran o bé mantenir la porta oberta a exportar al mercat nord-americà.

La gira d'Ahmadinejad coincideix amb un moment molt tens en les relacions de Teheran amb Occident, arran de l'amenaça del règim dels aiatol·làs de tancar l'estret d'Ormuz, porta d'accés al golf Pèrsic i a una cinquena part del flux de petroli mundial.

Podeu llegir un repàs als moments clau d'aquesta setmana tan tensa entre l'Iran i els Estats Units en aquesta notícia de l'ARA PREMIUM.

Els Pets - Tu de què vas?

Pere pasqual és un hereu de casa bona
I, sobretot, ell diu que és molt català,
Però quan escriu cartes ha de canviar d'idioma,
Creu que n'hi ha prou amb saber-lo o parlar.

Company, això no lliga.
Parent, això no va.
No sé pas com t'ho mires,
Però no ho tens clar... tu de què vas?

Joan pérez ha viscut 30 anys a tarragona
I no li importa que li parlin català,
Però diu que li fa molt de tall parlar l'idioma,
Doncs té por que la gent se n'hi enfotrà.

Company, això no lliga.
Parent, això no va.
No sé pas com t'ho mires,
Però no ho tens clar... tu de què vas?

Ignasi pla és el cantant de "los aromas".
En la vida diària sols parla català,
Però amb el conjunt han decidit canviar d'idioma.
Sobretot el que ells volen és triomfar.

Un incendi porta la policia fins a un 'coffee shop' amb plantació de marihuana al mig de Sarrià

Els Mossos d'Esquadra detenen els tres responsables del local, que es presentava com un club de fumadors de pipa i no tenia cap tipus de llicència d'activitat vigent. Hi havia 159 plantes de cànnabis

El fum indica foc i a vegades alguna cosa més. Un incendi ha portat els Mossos d'Esquadra fins a una petita plantació de marihuana, amb 159 plantes, al cor del barri de Sarrià de Barcelona. Les plantes creixien a la rebotiga del que era un 'coffee shop' i es presentava com un club de fumadors de pipa, però que no tenia cap llicència d'activitat en vigor, segons la policia.
Els Mossos han detingut els tres responsables del local, tres veïns de Barcelona de 21, 26 i 29 anys i de nacionalitat espanyola, acusats d'un delicte contra la salut pública, per considerar que cultivaven la marihuana i després la comercialitzaven com a droga.
L'incendi que va destapar el cas es va produir diumenge. Els bombers hi van acudir per sufocar les flames i també hi van anar, com marca el protocol, patrulles policials. En inspeccionar l'establiment van descobrir, al final d'un passadís i darrere d'una porta tallafocs, el 'jardí', instal·lat en una estança d'uns 16 metres quadrats. Segons la policia, la sala estava condicionada com a viver per afavorir el creixement de les plantes. Hi havia un sistema de llums específic per imitar la llum natural –com es fa en totes les plantacions de marihuana en l'interior de locals–, i també hi havia un sistema de reg, a més d'aire condicionat per mantenir la sala a la temperatura adequada per al cultiu i un sistema de ventilació. La policia també hi va trobar balances de precisió.

Font: Ara

 

L'esquerra i la Immigració

El passat 4 d'octubre Dolors Camats es va empipar de valent quan li vaig preguntar si els seus fills anaven a una escola pública o privada. Quan sortia de la sala de premsa de Parlament encara la sentia queixar-se: "digueu-li al Rius que no pot fer aquestes preguntes". Com si els periodistes haguessim d'escriure al dictat d'Iniciativa. Això potser passava a l'època de Breznev, però ara no.

La portaveu d'ICV va acusar Duran -com UGT, CCOO i SosRacisme- de tenir un discurs "incendiari" en tema d'immigració després que el líder d'Unió digués, en plena precampanya electoral, que "la immigració és un problema" pel seu impacte en el sistema educatiu o sanitari. Les coses com són.

És veritat que Catalunya ha estat tradicionalmnet una terra d'acollida -fins i tot ho recull el preàmbul de l'Estatut- i que sort n'hem tingut dels immigrants. Si no, qui pujaria les bombones de butà a un cinquè pis del Raval, cuidaria els nostres avis o escombraria els nostres carreres?.

Però també que hem obert les portes de bat a bat: cap país del món -sobretot sense estat- deu haver rebut un milió de nouvinguts en deu anys. Agreujat pel fet que la política d'immigració del PP i del PSOE ha estat gairebé inexistent: la d'Aznar per por a les crítiques i la de Zapatero perquè primer es va basar en els papers per tothom i després en regularitzacions massives.

La prova definitiva és que en el debat televisiu entre Rajoy y Rubalcaba abans de les darreres eleccions generals va haver-hi dos temes estrella que no van sortir: corrupció -no m'estranya: Urdangarin, Gürtel, Campeón, etc- i immigració.

Però, ens agradi o no, la immigració té un impacte en la llengüa, en l'educació, en la sanitat. Pel que fa al català jo sempre recomano el llibre de Toni Soler -gens sospitós de proximitat al PP- Amb llengua o sense (Columna, 2008) on admet que "com més gran sigui el flux migratori, més retrocedirà la llengua catalana. Negar aquesta evidència és pueril". "A l'àrea de Barcelona i a les grans ciutats -afegeix-, la immigració s'integra utilitzant l'espanyol".

Només recordar per exemple que, a les darreres proves de l'Institut Metropolità del Taxi, dels gairebé 600 aspirants només van aprovar un 52% i les proves per fer de taxista no deuen ser, ni de bon tros, com les de la Selectivitat. Al capdavall, la majoria de nous taxistes són llatinoamericans, pakistanesos o magrebins.

I si la immigració no té un impacte en la seguretat com és que el 45% dels reclusos són estrangers com ha reconegut la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal?. La xifra, durant el tripartit, era gairebé secreta per no ser políticament incorrectes. Amb quasi 11.000 interns tenim, per cert, les presons a rebentar per això s'ha posat en marxa un pla perquè els reclusos estrangers sense papers pugin maxar abans d'hora, mesura que no s'ha atrevit a criticar ni Iniciativa.

I en sanitat ara que estan de moda les retallades? Tenim més de 7,5 milions de targetes sanitàries. Durant el 2008, el 60 % de les altes van ser de persones de nacionalitat estrangera i el nombre d'immigrants que amb targeta sanitària va superar el milió, segons va informar llavors l'aleshores consellera Marina Geli. Jo, que sóc usuari de la sanitat pública -no com Camats, que també té mútua privada- he fet cua de vegades en alguna sala d'espera on gairebé era l'unic autòcton.

Finalment, l'ensenyament. El número d’immigrants a l'escola -pública, clar- no ha parat de créixer en deu anys: el curs 1998/1999 era de 16.000 i el 2008/2009 de 151.000. Amb franquesa, vostès creuen que un pakistanès o un marroquí que arriba a mig curs sense parlar ni català ni castellà no afecta al seu propi rendiment, però també al de la resta de la classe?,

Com recordava el Cercle d'Economia en el seu document "Educació, la gran prioritat": “la immigració planteja seriosos problemes educatius. Educar a un immigrat vol dir incorporar-lo al nostre sistema econòmic-cultural (...) només impedint la ghettizació escolar es podrà evitar la ghettizació social”.

Al final, són actituds com les de Dolors Camats -el bonisme de l'esquerra, en general- les que fan créixer Anglada que ha aconseguit una sòlida base electoral durant les últimes convocatòries: 75.000 vots a les eleccions al Parlament, 66.000 a les municipals -amb 67 regidors malgrat que només es presentava a un centenar de municipis- i 60.000 a les generals. Si l'esquerra no canvia de xip amb la immigració només és qüestió de temps que entri al Parlament.

Només cal agafar els resultats electorals a Badalona on Albiol -amb un discurs dur sobre immigració- va passar de set regidors a onze: d'uns 16.000 vots a 26.000. El PSC es va mantenir en 21.000 -fins i tot va pujar una mica en números absoluts- mentre Esquerra va desaparèixer del mapa -havia tingut 4.000 vots a les eleccions del 2007- i la formació de Dolors Camats en va perdre gairebé 4.000. Alguns, per força, havien d'anar a parar al PPC i tot. Com a França, que molts votants del Front National són antics votants de del comunista George Marchais com em va admetre un dia Joan Tardà.

Si la portaveu d'ICV al Parlament encara dubta després de tot el que explico aqui que agafi el darrer llibre d'una intel·lectual d'esquerres com Ana María Moix "Manifiesto personal" (Ediciones B) que admet que "la inmigración genera conflictos de todo tipo: sociales, educativos, humanitarios, convencionales ..." (pàg 198). I que consti que l'autora tampoc se n'estar de denunciar que, de la immigració, ens n'hem aprofitat tots plegats. Començant per empresaris sense escrúpols.

Xavier Rius

Font: e-notícies

En Xavier Rius cada vegada encerta més els seus articles, és clara la seva evolució que molta gent tenim

Despullada davant del MACBA

Una noia amb un burka i completament nua, protesta contra les lapidacions de dones al món musulmà, davant del Museu d’Art Contemporani de Barcelona:

FONT: Exhibicionistes catalanes

L’Església defensa amb fermesa la llengua i la identitat pròpies

El rector de Muro, Pere Fiol, fou l’encarregat de pronunciar el sermó de la Conquesta, durant la missa que es féu a la Seu

 

Mn. Pere Fiol pronuncià el sermó de la Conquesta. Foto: M. À. Cañellas.

L'Església es convertí, el dia de la festa de l'Estendard, en una mena de contrapoder del poder polític en matèria identitària. Just abans que el batle de Palma, Mateu Isern, empràs el castellà en el discurs oficial, l'Església féu una ferma defensa de la llengua i la cultura pròpies i no estalvià crítiques velades als actuals governants en el sermó de la missa que es realitzà a la Seu. Una missa, no cal dir-ho, íntegrament en català i que presidí el bisbe de Mallorca, Jesús Murgui.
"Els seguidors de Jesús haurem de continuar tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat, un poble que no es deixa enlluernar pels múltiples colonialismes culturals, al servei de l'imperialisme de torn, sempre més majestuós, més ple de tòpics, disposat a arrabassar-nos el dret de ser subjectes i artesans de la nostra pròpia història", afirmà l'encarregat de pronunciar el sermó, el rector de Muro, Pere Fiol. 
 

El capellà reivindicà la darrera encíclica del papa Joan XXIII, sobre la pau als pobles, de l'any 1963, que "ja generaren malestar en certes esferes polítiques mallorquines. El papa que impulsà les misses en les llengües pròpies dels pobles demanava, segons recordà dissabte el rector de Muro, "que a tots els grups ètnics i nacionals els correspongui plena autonomia i formar una nació independent". I "la Justícia demana que els poders polítics s'apliquin eficaçment a afavorir els valors humans d'aquestes minories, especialment la seva llengua, cultura, tradicions, recursos i iniciatives econòmiques".

Lluny del papa Joan
"Lluny som nosaltres dels ideals que posava el bon papa Joan. I quan ens pensàvem haver fet algunes passes amb l'Estatut de la nostra terra, ens trobam que és bo de fer, canviar-les o buidar-les de contingut", sentencià el capellà, en una clara al·lusió a les polítiques del PP que van en detriment de l'idioma propi. Remarcà aquesta referència quan recordà les paraules del poeta Joan Alcover sobre la llengua catalana: "Jo l'estim i la vener, eixa llengua, pels títols que la il·lustren, pels records que l'ennobleixen, per l'ànima que hi vibra; però sobretot la vull i la preferesc perquè és la nostra. Aquest és el títol suprem que la fa no la millor, sinó l'única per nosaltres".
Fiol, que en el seu parlament defensà el paper social de l'Església en temps de crisi, acabà demanant als feligresos que treballin, com ho ha fet Càritas els darrers 50 anys, "perquè en cada persona s'hi pugui manifestar la imatge i semblança de Déu. I com solia dir el beat Juníper Serra, allò primer és allò primer, i així serem fidels a Déu i a la nostra Terra".

Font: dBalears

DURAN, PREOCUPAT: " ELS NOU NASCUTS A CATALUNYA SÓN MAJORITÀRIAMENT FILLS D'IMMIGRANTS"

El secretari general de CiU i cap de files de la federació a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, ha alertat en un article la seva pàgina web –titulat "Al Baix Empordà, Mohamed"–per alertar que "els nous nascuts" a Catalunya són "majoritàriament fills de mares immigrants ".

Duran es remet a les dades fetes públiques fa uns dies per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que revelen que aquesta comunitat va registrar 84.015 naixements el 2010, un 1% menys que l'any anterior. Mentre que els naixements de mares espanyoles han caigut un 1,5%, entre les dones de nacionalitat estrangera - que a Catalunya representen tres de cada deu naixements -, experimenten una lleugera recuperació del 0,3%.

"La natalitat baixa, cau un 1%, després que caigués ja el 2009 gairebé un 5%", ressenya Duran abans de lamentar que "aquesta disminució es produeix més entre les dones autòctones, i els nous nascuts majoritàriament fills de mares immigrants"

El candidat de CiU insisteix que als catalans els hauria de preocupar "que el relleu generacional es vagi fent amb persones de fora"."Dec ser un carca, xenòfob ... i no sé quantes coses més, però a mi em preocupa, i cada vegada que em passejo pels carrers de Palafrugell (Girona) em preocupa encara més. Em sap greu, sóc així", afegeix el líder d'Unió.

Informa.ARA

Guerra entre guetos de Barcelona!

La immigració com a fenòmen no comporta només un sol problema, ni tant sols és el problema, simplement és l'esglaó d'una cadena de problemes que creen un cercle viciós sense principi ni final. Problemes pels seus països natals, problemes pel nou país que irresponsablement els acull sense mesura, creant no només conflictes amb els autòctons de la pròpia terra amb crims de racisme anti-blanc com l'últim cas conegut a Alemanya sinó com es dóna el cas sovint no només a Catalunya sinó a tota Europa crims de racisme entre immigrants, creant guerres entre guetos, disturbis, tensió, etc.
Un exemple d'això és el que ha succeit a aquest dimecres a Barcelona i que pocs diaris se'n fan ressó:

El director general dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, ha assegurat que "una expressió racista, xenòfoba" durant un partit de futbol va ser el detonant dels enfrontaments que van acabar amb la mort d'un tret al pit d'un senegalès al barri del Besòs de Barcelona.

En declaracions a Rac 1 recollides per Europa Press, Prat ha assegurat que després dels disturbis que es van produir arran del crim han estat tota la nit al barri per vigilar la situació, i mantindran aquest dimecres una "vigilància permanent" per evitar que es repeteixin incidents. De fet, els agents van haver de realitzar diverses càrregues vegades.

Segons Prat, "són comunitats que viuen en un mateix bloc i que, per tant, el conflicte és bastant possible que es pugui tornar a reproduir en algun moment", de manera que assegura que estaran pendents per evitar-ho. Així mateix, ha puntualitzat que no contemplen que noves baralles puguin generalitzar-se.

Els Mossos han detingut en total a quatre membres d'una família, d'ètnia gitana, per la seva implicació en aquest crim, entre ells l'autor material del tret, tots amb un llarg historial delictiu. Les primeres detencions es van cometre aquest mateix dimarts: dos germans que acumulen nombrosos antecedents.

El crim va passar al voltant de les 19 hores al carrer Palerm, on, després d'una discussió, la víctima va rebre un tret al pit i va morir poc després a l'hospital, el que va acabar desencadenant disturbis.

 Els disturbis no han quedat aquí i els senegalesos han agafat la justícia per la seva mà, després de fer-se els pacífics han passat a l'atac:

Petit incendi en el bloc de pisos del suposat assassí del jove senegalès

Els Mossos, que vigilen la zona des d'ahir per evitar conflictes entre gitanos i senegalesos, han entrat amb un extintor, i després han arribat els Bombers

ARA

Barcelona | Actualitzada el 04/01/2012 14:36

Aquest migdia s'ha detectat un petit incendi en el bloc de pisos de l'home d'ètnia gitana que presumptament ahir va matar d'un tret un jove senegalès, al carrer Palerm de Barcelona.

Alguns dels veïns i la gent del carrer ha pogut veure com sortia fum d'una de les finestres. Poc després, els Mossos, que vigilen la zona des d'ahir per evitar conflictes entre gitanos i senegalesos, han entrat amb un extintor i després han arribat els Bombers. El foc ha sigut extingit ràpidament i no s'ha desallotjat ningú.

Aberració! L'Esquerra independentista de Reus embruta les parets amb banderes espanyoles!!!

Es veu que també rebutgen les "constitucions", és a dir, que també rebutgen els Drets 

històrics de Catalunya que són les nostres constitucions... 

Els convindria llegir una mica d'història abans de barrejar independència, amb 

republicanisme espanyol i comunisme, veurien que la república espanyola ens va tractar

 igual de malament que el franquisme i que la Unió Soviètica, justament va ser un govern 

que es va annexionar a unes 20 repúbliques que no tenien res a veure amb Rússia.

Pinça de la CUP i el PSOE contra el nacionalisme català

Divendres passat es va viure un altre episodi contra el nacionalisme català. Un jove independentista va haver d’anar al jutjat arran d’una denúncia fet per l’alcaldable de la CUP a Barcelona, Xavier Monge. L’origen dels fets és amb la mort d’Heribert Barrera. Aleshores, i quan tot just feia poques hores que Barrera havia mort, Monge el va insultar titllant-lo de racista i comparant-lo amb el polític austríac Haider. Aquest fet va provocar indignació dins dels cercles independentistes, però Monge es va reafirmar en els seus atacs a una de les figures independentistes més reconegudes i apreciades. El jove denunciat es va indignar i hauria enviat un missatge pujat de to a Monge, i aquest va acudir tot seguit a la justícia espanyola per denunciar-lo per “amenaces” i va assegurar que “tenia por”. Una nombrosa representació de la CUP va acompanyar Monge en el judici d’aquest divendres, que es va ajornar fins al mes de febrer.

Curiosament, però, divendres passat, el mateix dia del judici, El Triangle, publicació molt lligada al PSOE i a l’esquerra anticatalanista, es va inventar una notícia absolutament falsa. S’hi afirmava que un altre jove, de qui es deia que era el cap de les joventuts d’Unitat Nacional Catalana, seria jutjat aquell divendres per haver agredit amb pals Monge l’any 2008. També s’hi deia que aquest jove s’havia presentat a les eleccions municipals de l’any passat a les llistes d’Identitat Catalana, que El Triangle qualificava en l’escrit de “neonazi”. Segons ha esbrinat Som Notícia, el jove en qüestió ni té cap judici de cap mena, ni tant sols ha militat a Unitat Nacional Catalana i es va mostrar absolutament indignat per aquesta difamació. Identitat Catalana, per la seva part, estudia emprendre accions legals contra El Triangle per haver qualificat el partit de “neonazi”.

Sobta, doncs, la coincidència entre el judici contra un jove per haver defensat la memòria d’Heribert Barrera i la notícia falsa apareguda en El Triangle, que ja ha estat esborrada.

Font: SomNotícia 

Aquí teniu una captura d'imatge del Twitter de Xavier Monge on entre altres coses, fa gracietes referides a Pol Pot, que per qui no ho sàpiga va ser un dictador Cambodjà que sota el règim dels Khmers Rojos va perpetrar una de les masacres més bèsties de la història.

Seguint amb les xarxes socials, a Facebook es va crear, després de les declaracions de Monge, el grup Declarem a Xavier Monge tumor de l'independentisme

Achmed el terrorista mort canta nadales

El comunisme idolatra els cadàvers dels seus tirans

Deia Chesterton, i si no ho va dir ell, està ben explicat, que "quan es deixa de creure en Déu, de seguida es creu en qualsevol cosa". La paraula "cosa" és perfecta en aquest cas.

Davant l'absència obligada (oficial) de Déu, els comunistes sempre han volgut crear els seus propis, i ho han aconseguit-més o menys-a partir de les despulles dels seus líders morts. No hi ha país comunista que no hagi momificat als seus tirans, però no per l'afany egipci de preservar-los, sinó per a la seva exhibició pública permanent i perquè així la massa proletària pugui renovar la seva lleialtat al règim idolatrant a un més o menys bonic cadàver temible i intacte.

Encara que això de intacte és molt dir. La mòmia més cèlebre, la de Lenin, no és que estigui intacta, sinó que té una tasca sorprenent i caríssima de maquillatge que passa per un bany profilàctic en una solució conservant i un nou vestit de seda cada setze mesos. Abans de la seva mort, el gener de 1924, el pare de la revolució expressar les seves simpaties cap a l'enterrament com a destinació final dels seus apoplègics restes. No obstant això, en les hores posteriors a la seva òbit, desenes de milers de telegrames llagrimosos enviats des de tots els punts de la Gran Mare Rússia van demanar que es embalsamar al Ulianov perquè servís d'exemple a les generacions futures. Així com ho senten. Aquesta va ser l'excusa donada per Stalin per procedir a la momificació de Lenin: que ho van demanar desenes de milers de telegrames.

El mausoleu de la Plaça Roja que es va aixecar per les seves restes cadavèriques conservats gràcies a una tècnica secreta del reconegut Institut de Recerca d'Estructures Biològiques es va convertir en la meca del bolxevisme i el poble va ser cridat a fer llarguíssimes cues soviètiques (els russos són experts en fer cua per a tot) per poder veure, en una fogonada, el rostre serè de Vladimir.

L'agonia de Stalin

Però les cues van baixar la intensitat en la primavera de 1953, quan el cos momificat del padrecito Stalin va ser col · locat al costat del de Lenin. La terrible agonia que va patir Stalin (va tenir un atac - ¿enverinat per Beria? - Mentre dormia en la seva datxa, i com havia donat ordre que no se li molestés, ningú es va atrevir a entrar a la seva cambra fins a la nit del dia següent) va ser maquillada amb cura per un equip rus que havia perfeccionat la tècnica dels embalsamadors jueus-Zbarski i Borobiev-que van tractar les restes de Lenin.

No obstant això, és conegut que la desestanilización ordenada per Kruschev va portar el 1961 a la mòmia de Stalin a una tomba a les muralles del Kremlin. L'assassí tirà de metre seixanta-dos va ser enterrat en la tomba menys vistosa dels herois de la revolució i aquí segueix, descomponent-se en la història.

Quatre anys abans, l'eficàcia dels embalsamadors russos va ser posada a prova amb la mort en un sanatori de Moscou del líder de la revolució búlgara, Dimitrov. En aquest cas no hi va haver sorpresa. Els metges ho tenien tot preparat des d'abans que el búlgar, que gaudia d'una salut perfecta, morís després de ser cridat a Moscou per conversar amb Stalin sobre la seva amistat amb Tito i els canvis aperturistes que volia implantar a Bulgària. Si el lector vol treure la conclusió que Stalin va matar a Dimitrov, té tot el dret. El que sí és segur és que Stalin va ordenar que fos embalsamat per al seu transport i exhibició pública a Sofia. En un temps de rècord mundial-en només sis dies es va embalsamar el seu cadàver i es va portar a Bulgària, on s'havia construït un mausoleu a corre-cuita-Dimitrov estava de tornada amb el seu poble, que va rendir homenatge a la mòmia fins a la caiguda del mur de Berlín. 

 Alcohòlic i putrefacte

A finals dels vuitanta, Dimitrov va ser enterrat al cementiri central de Sofia. No obstant això, el poble volia una mica més, així que a finals dels noranta va ser exhumat, reduït a cendres i tornat a enterrar. Per si de cas. Probablement.

L'única mòmia que va ser un fiasco va ser la del pobre Klement Gottwald. Només cinc dies després de la mort del seu admirat Stalin, el president de Txecoslovàquia i fundador del Partit Comunista de l'extinta república va morir sifilític i alcohòlic. Els embalsamadors van fer un pobre treball amb les seves despulles i tot just un any després de la seva mort, les seves extremitats estaven putrefactes, cosa que va obligar a canviar-les per pròtesis especials. Vuit anys després de la seva mort, el seu cos estava ennegrit i va haver de ser enterrat per desesperació comunista, que es va quedar sense mòmia a la qual adorar.

També ha quedat adorable la mòmia de Mao Tse-Tung. A la mort del líder de la Revolució Cultural (culturalment van ser assassinades durant el seu mandat al voltant de setanta milions de persones), Pequín era enemic de Moscou i els embalsamadors soviètics "no estaven disponibles", així que els xinesos se les van haver de enginyar per momificar el cos del líder. Un treball penós (pel que mai sabrem quants metges van morir) va deixar la cara ben preservada-llevat de les orelles, que van amenaçar amb posar-se horitzontals-, però la resta del cos va ser un desastre. No obstant això, aquí segueix, en un taüt de vidre en un mausoleu formidable construït en menys de sis mesos i que està construït a prova de terratrèmols i de revolucions capitalistes.

I ja que parlem de capitalismes, sis anys abans de la mort de Mao, va morir d'un atac Ho Chi Minh, "Oncle Ho", el líder estalinista del Vietcong i president de la República Democràtica del Vietnam. Veure el seu cadàver costa dos dòlars, i diuen que val la pena només per veure el perfecte treball rus. Potser massa perfecte. Hi ha qui no es creu que aquest cos sigui una altra cosa que el millor ninot de cera mai fabricat, però el cas és que segueix atraient desenes de milers de vietnamites amb dos dòlars i amb ganes d'honorar a qui ja en vida va ser una mòmia.

Dos minuts per plorar

El recent mort Kim Jong Il i el seu pare, el president etern, Kim Il Sung, han passat per les mans-caríssimes: un milió d'euros i un altre milió anual per la seva conservació-dels embalsamadors russos. Avui sabem que Kim Jong Il va morir 50 hores abans de fer-ho oficial, el temps necessari perquè es pogués procedir a la momificació de les despulles del tirà i es col · locaran en una urna especial des de la qual seguirà torturant a més de 20 milions de persones. Si creuen que és una exageració, haurien de saber llavors que tots els nord-coreans tenien fins ara l'obligació d'acudir al mausoleu de Kim Il Sung i retre-li homenatge. A més de passar per un túnel de vent per eliminar tota impuresa que poguessin portar de fora, els nord-coreans s'han d'aturar en una avantcambra en la qual una guia-actriu els narra en to lànguid i queixós la mort del líder. Tenen dos minuts per plorar o fer que ploren. Pobre d'aquell que no ho faci. Ara seran quatre minuts. Dos per cada mòmia adorable.

Font: La Gaceta