Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs.

SINOPSI:  

«Companys era el president de la Generalitat i va morir dignament, d’acord. També Rahola i molts altres, de tots dos bàndols, van morir dignament tenint molt menys a guanyar, si se’m permet l’atreviment. I no oblido l’horror d’afrontar un piquet d’afusellament. Però recordem que, esvaïda l’esperança de viure, Companys hi guanyava molt aguantant el tipus i, en canvi, perdent-lo acabava de tirar per la borda la carrera política per la qual ho havia sacrificat tot -hi insisteixo: tot- a la vida. Tenia un consol que altres no tenien i, en el testament, ell mateix ho esmenta amb la seva habitual prosopopeia i costum de solucionar-ho tot amb paraules boniques. Trobo, doncs que la mort de Companys no és suficient per santificar-lo, sobretot si això ha d’impedir analitzar a fons la seva vida i actuació política, que resultaria més exemplar i alliçonadora pels qui encara estimen el país, vista sense les enlluernadores garlandes de la glòria.» Enric Vila Comença a llegir  

Nota del blog: El llibre és etiquetat a la secció comunisme i anarquisme ja que s'expliquen molts dels crims comesos pels anarquistes i la Brigada de la Muerte, com els de Fatarella, Setmana Tràgica, etc. assassinats a patriotes com els germans Badia o Josep Maria Planes, a part de diversos vincles amb els falangistes com també la seva condició de colonitzadors. També podem observar l'anticatalanisme de personatges com Lerroux, comunista d'origen espanyol i anticatalanista que dissolvia les sardanes a bastonades.