divendres, 10 de febrer de 2012

Pensar és de dretes!

¿Pensar, debatre? Això és de dretes! ¡Per a què debatre idees si ja tenim a sor Maruja Torres!


Què faríem sense aquests gurus d'esquerres que ens diuen el que hem de debatre i pensar? Sens dubte el món seria menys divertit, encara que bastant més intel · ligent. Són gent alimentades en les mamelles de l'estalinisme, quan les idees només podien sorgir del buró polític. A baix el debat, visca la consigna!, No fos cas que els ciutadans arribaran lliurement a les seves pròpies conclusions. En aquest país nostre, on aquests líders del dogma encara tenen un cert recorregut, hi ha temes que no poden ser debatuts. Han de ser estigmatitzats i sepultats sota capes de pensament dirigit pels comissaris polítics. ¿Pensar, debatre? Això és de dretes! ¡Per a què debatre idees si ja tenim a sor Maruja Torres!
L'últim exemple, com no?, Ve de la mà d'un cicle de conferències d'Amics de la Unesco sobre Israel. Titulat "Els dilluns d'Israel", analitza la realitat d'aquest petit país al llarg de deu conferències. Però la bona gent de la Unesco han comès un greu pecat, condemnat en el catecisme del bon progre amb la pena de l'estigma: han volgut escoltar, per una vegada, a l'altre costat. Després d'un cicle de conferències sobre Palestina, que ningú va intentar boicotejar, ni enviar a l'infern, tot i que l'ensinistrament de nens per l'odi o la inculcació de l'islamisme fonamentalista o la negació dels drets bàsics dels seus ciutadans per part de Hamas donarien per a molt. Però ningú es va presentar amb pancartes contra les bombes humanes o el finançament del terrorisme per part d'Iran o la corrupció generalitzada. Ningú va escriure cartes, ni va intentar parar el cicle, ni va negar el dret a la paraula. Però amb Israel hem topat, i aquí el dret a la paraula es va pel orris de la intransigència progre, que no per ser progre és menys intransigent. I va ser així com en la primera conferència del professor Xavier Torrens sobre la democràcia israeliana van aparèixer set furibunds cridant i brandant pancartes en què es podien llegir comparacions dels israelians amb els nazis o els racistes sud-africans. A la sala hi havia descendents d'Auschwitz i fins i tot un ciutadà negre que havia patit l'apartheid i que, per descomptat, no entenia res. En els dies previs totes les entitats ricament subvencionades en les èpoques glorioses de IC van demanar el boicot i la senyora Maruja capitanejar a les hosts de la llibertat d'expressió. Només hi ha una veu i una realitat i qui s'aparti d'ella mereix l'ostracisme. I aquests són els que diuen defensar Palestina? Perdonin, aquests són residus intransigents que tenen por a la diversitat d'opinió i que basen la seva raó en la negació del pensament, potser perquè quan hi ha reflexió lliure, el prejudici i la mentida es cauen pel seu propi pes.
Per cert, els morts en mans de l'amic socialista sirià també mereixen el boicot? Apa, Maruja!

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters