divendres, 20 d’abril de 2012

El nou feixisme

Aquesta mateixa setmana -i en un mateix dia!- un càrrec molt important de la universitat pública catalana em va mostrar un al·lucinant SMS que acabava de rebre, i un altre del mateix rang em va explicar una anècdota que em va deixar glaçat. L'esmentat missatge de mòbil era una amenaça camuflada en forma de pregunta, escrita per un estudiant  que es fa passar per "representant legítim" d'altres estudiants, i que d'aquesta manera controla un petit tinglado. Increïblement, s'admet la interlocució d'aquest tipus d'individus i s'accepten les condicions de les màfies de vuit o deu persones que hi ha al darrere. La segona anècdota està relacionada amb el negoci il·legal tolerat de les anomenades "festes universitàries", on quatre barruts es folren el ronyó a còpia de vendre gots de plàstic plens de licor de garrafa. En aquest cas, em vaig assabentar de certs detalls que permetien ensumar els racons més fètids de la baixesa humana, en aquest cas en forma d'actitud deslleial. Aquests dos individus tenien en comú el fet de fomar part activa de l'estructura del nou feixisme, és a dir, de l'exaltació i exercici de la violència juvenil de tota la vida, en aquest cas sota la forma de lluita contra el capitalisme i altres vaguetats ruboritzadores.

En relació a aquest nou feixisme -que és el de sempre, però amb un uniforme diferent- l'esquerra més papanata està tenint una actitud profundament irresponsable. No és la primera vegada que passa, això: Sartre va riure les gràcies primer a Stalin i després a Mao, i si hagués viscut uns quants anys més, les hi hauria rigut a Bin Laden. La suposició no és inventada. Pensin, per exemple, en Roger Garaudy i les seves imitacions locals catalanes, que també han passat del catolicisme al marxisme i del marxisme a l"a-veure-qui-la-diu-més-grossa", cosa que inclou modestos intents de cop d'Estat (sense Estat), en forma de boicot feixista al Parlament de Catalunya. Últimament fem veure que tot això és una qüestió de reformes legals, perquè no volem admetre que el problema és el nostre propi papanatisme intel·lectual i també la nostra covardia en tant que societat de persones adultes i lliures que prefereixen la democràcia al totalitarisme. Parlem de reformar el Codi Penal perquè ens fa vergonya admetre que som uns cagats que fan xisclets de por quan veuen un contenidor cremat. Uns cagats tan cagats que no li saben dir feixista als feixistes que s'han fet els amos dels carrers. Mentre hi hagi estafadors intel·lectuals que visquin d'adular-los, no hi ha res a fer, però: el papanatisme ens durà a la capitulació, inexorablement. Mentre hi hagi irresponsables que, per una qüestió estètica, prefereixin el llenguatge del nou feixisme al de la democràcia, i assumeixin el ridícul i obsolescent posat dels intel·lectuals dels anys setanta, tampoc hi ha res a fer. En tot cas, potser no cal patir gaire: una revolució basada en l'afany d'obtenir un iPad3 i revendre's a bon preu l'Ipad2 per a dir rucades al Facebook a més velocitat, tampoc ens hauria de fer perdre la son. El papi i la mami ja s'encarregaran d'arreglar-ho, si fa falta. Serà llavors quan, provisionalment, tornaran a creure en el sistema.

Ferran Sáez Mateu 

Font: CatalunyaOberta


Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters