Aquesta
mateixa setmana -i en un mateix dia!- un càrrec molt important de la
universitat pública catalana em va mostrar un al·lucinant SMS que
acabava de rebre, i un altre del mateix rang em va explicar una anècdota
que em va deixar glaçat. L'esmentat missatge de mòbil era una amenaça
camuflada en forma de pregunta, escrita per un estudiant que es fa
passar per "representant legítim" d'altres estudiants, i que d'aquesta
manera controla un petit tinglado. Increïblement, s'admet la
interlocució d'aquest tipus d'individus i s'accepten les condicions de
les màfies de vuit o deu persones que hi ha al darrere. La segona
anècdota està relacionada amb el negoci il·legal tolerat de les
anomenades "festes universitàries", on quatre barruts es folren el ronyó
a còpia de vendre gots de plàstic plens de licor de garrafa. En aquest
cas, em vaig assabentar de certs detalls que permetien ensumar els
racons més fètids de la baixesa humana, en aquest cas en forma d'actitud
deslleial. Aquests dos individus tenien en comú el fet de fomar part
activa de l'estructura del nou feixisme, és a dir, de l'exaltació i
exercici de la violència juvenil de tota la vida, en aquest cas sota la
forma de lluita contra el capitalisme i altres vaguetats ruboritzadores.
En
relació a aquest nou feixisme -que és el de sempre, però amb un
uniforme diferent- l'esquerra més papanata està tenint una actitud
profundament irresponsable. No és la primera vegada que passa, això:
Sartre va riure les gràcies primer a Stalin i després a Mao, i si hagués
viscut uns quants anys més, les hi hauria rigut a Bin Laden. La
suposició no és inventada. Pensin, per exemple, en Roger Garaudy i les
seves imitacions locals catalanes, que també han passat del catolicisme
al marxisme i del marxisme a l"a-veure-qui-la-diu-més-grossa", cosa que
inclou modestos intents de cop d'Estat (sense Estat), en forma de boicot
feixista al Parlament de Catalunya. Últimament fem veure que tot això
és una qüestió de reformes legals, perquè no volem admetre que el
problema és el nostre propi papanatisme intel·lectual i també la nostra
covardia en tant que societat de persones adultes i lliures que
prefereixen la democràcia al totalitarisme. Parlem de reformar el Codi
Penal perquè ens fa vergonya admetre que som uns cagats que fan xisclets
de por quan veuen un contenidor cremat. Uns cagats tan cagats que no li
saben dir feixista als feixistes que s'han fet els amos dels carrers.
Mentre hi hagi estafadors intel·lectuals que visquin d'adular-los, no hi
ha res a fer, però: el papanatisme ens durà a la capitulació,
inexorablement. Mentre hi hagi irresponsables que, per una qüestió
estètica, prefereixin el llenguatge del nou feixisme al de la
democràcia, i assumeixin el ridícul i obsolescent posat dels
intel·lectuals dels anys setanta, tampoc hi ha res a fer. En tot cas,
potser no cal patir gaire: una revolució basada en l'afany d'obtenir un
iPad3 i revendre's a bon preu l'Ipad2 per a dir rucades al Facebook a
més velocitat, tampoc ens hauria de fer perdre la son. El papi i la mami
ja s'encarregaran d'arreglar-ho, si fa falta. Serà llavors quan,
provisionalment, tornaran a creure en el sistema.
Ferran Sáez Mateu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada