Immigrants il·legals en direcció oposada: de la peninsula a Argèlia

TlaxcalaPregunta: Li diu alguna cosa al lector de la península la paraula "harraga"? Resposta: Res en absolut. La variant dialectal de l'àrab marroquí diu harragas als africans que destrueixen els seus documents d'identitat abans d'emigrar cap a Europa en pastera per així dificultar la seva repatriació. Però a l'Espanya postcolonial no tenen nom, ja que els mitjans simplement en diuen "immigrants il · legals" o "sense papers".Fins fa uns dies el viatge d'aquests innombrables era sempre cap al nord. Però vet aquí que la crisi econòmica que assola Europa acaba de servir-nos una notícia que funciona a manera de revenja de la Història: el 17 d'abril el diari algerià Liberté publicava un solt sobre quatre immigrants il · legals espanyols interceptats pels guardacostes d'Algèria. Aquest cop de nord a sud.El curiós és que fa gairebé un mes que va succeir i, en canvi, ni un sol diari ni cadena de televisió a Espanya ni a la resta d'Europa han donat encara la notícia. Es avergonyeixen? Qui sap. Tant de bo els vagi bé a aquests quatre nois en el seu pròxim intent, potser cap a Argentina, Veneçuela o Cuba.Heus aquí la traducció al català del solt:

Harragas ibèrics interceptats a Orà Qui ho hagués cregut?Per Reguieg-Issaad, K.La informació és una bomba i no passa inadvertida, ja que es tracta de ... harragas espanyols recentment detinguts pels guardacostes algerians de la ribera occidental del país.La crisi econòmica mundial que afecta Espanya ia alguns països europeus va donar idees a un grup de quatre joves espanyols, que decidierona buscar feina en terres africanes. És que hi ha alguna cosa més natural que aquests mateixos joves, una vegada que Algèria els va haver negat la visa, tractessin de creuar el mar al revés?Els harragas espanyols van ser interceptats en una embarcació quan intentaven posar peu a la costa d'Algèria. Es sentien atrets per les oportunitats de treball en moltes empreses espanyoles que hi ha a Orà. Segons les nostres fonts dels joves espanyols, que havien perdut les seves ocupacions en empreses trencades, havien presentat (sense èxit) una sol · licitud de visat per entrar a Algèria. Els joves espanyols detinguts seran retornats al seu país.

Un català al govern francès

Manuel Valls és el nou ministre de l'interior de França. Nascut l'any 1962 a Barcelona serà el primer ministre d'origen català en fer-se càrrec de la seguretat del país veí. Es dóna la casualitat que també a Espanya per primera vegada el ministre de l'interior és un ciutadà català.

A Valls no li ve de nou el tema de la seguretat; és alcalde de la localitat francesa d'Evry, situada a 30 km de París, des de l'any 2001, ciutat amb una llarga tradició de delinqüència que ell ha anat esmenant.
Com a política de seguretat aposta per una descentralització de la seguretat, potenciant les policies locals i la policia de proximitat per estar més a prop del ciutadà i per la prevenció, fent polítiques socials que evitin la marginalització de sectors de la població.

A Valls a diferència del que és habitual a l'esquerra política no li tremola el pols a l'hora d'aplicar solucions policials i això ha contribuït que des de l'òrbita del seu propi partit alguns el titllin del "Sarkozy de l'esquerra" i una frase famosa que se li atribueix és que "l'esquerra ha de fer de la seguretat una prioritat".
Per tant, queda palès que, a diferència del ministre escollit a l'Estat espanyol, sense cap mena de coneixement en matèria de seguretat i que com és costum ha passat per una pila de carteres diferents, a Valls la seguretat és un tema que no només no li ve de nou sinó que sempre li ha interessat i n'ha fet una prioritat. A més d'aplicar-ho políticament també n'ha fet teoria i és autor, entre altres, de "Sécurité: la gauche peut tout changer" (Éditions du Moment, París, 2011), llibre on critica la política d'interior de Sarkozy i explica la que s'hauria de fer des de l'esquerra, criticant de passada la cultura antipolicial d'aquesta. Ara podrem comprovar si tot el que va escriure és paper mullat o ho durà a terme.

El que sí que sabem és que a la seva ciutat des que és alcalde ha doblat els efectius de la policia municipal, els ha armat (a França la policia municipal no sol anar armada) i ha instal•lat un centre de control des del qual es controlen una seixantena de càmeres situades als punts més conflictius de la ciutat i que gràcies a tot això la delinqüència a Evry ha minvat molt.

Caldrà estar atents, doncs, a les noves polítiques de seguretat del govern francès i si aconseguiran reduir la delinqüència a França com ho han fet a Evry en uns moments de crisi on la inestabilitat social creix i els conflictes s'aguditzen.

Mentre esperem cap on aniran els fets no us perdeu aquest interessant vídeo d'una intervenció seva a Tv3 arran dels greus incidents que es van produir en alguns barris francesos l'any 2005, quan joves d'origen immigrant van prendre els carrers de diferents barris francesos creant disturbis i que dona una visió molt bona i de primera mà de la seva manera de fer.

http://www.tv3.cat/videos/195401240

Font: CEEC

Els vals dels revolucionaris

Val per sis polvos amb la Lola

Aquest document es pot veure a l'exposició: Papers i Metralla al Museu Niceto Alcalá-Zamora y Torres
Aquests comités normalment eren formats per elements de la CNT/FAI

Transcripció:

COMITÉ DE MILICIAS DE DEFENSA DE LA CIUDAD

VALE por…… seis porvos con la Lola…… para las Milicias

Toledo,… 21… de …Sept.… de 1936

Er Comité ………. Responsable

Responsable ……………. Escuadra núm. …10…

No se puede trasferí

L'ONU estudia si Corea del Nord ven armes a Síria i Birmània

El règim de Pyongyang vendria il·legalment armes i béns de luxe a països com Síria o Birmània, segons un informe confidencial de l'ONU

REUTERS

Nacions Unides | Actualitzada el 18/05/2012 08:44

El líder nord-coreà Kim Jong-un / EFE

 

Un equip d'experts que supervisa el compliment de les sancions imposades sobre Corea del Nord investiga la possible venda d'armes per part del règim de Pyongyang a Síria i Birmània, segons un informe confidencial a què ha tingut accés l'agència Reuters.
El document s'ha presentat a les Nacions Unides aquesta setmana i afirma: "Corea del Nord continua desafiant les resolucions de l'ONU". L'equip d'experts hauria reunit les denúncies d'altres països sobre la venda il·lícita d'armes i béns de luxe per part de Pyongyang. "Els estats membres no han informat el comitè de cap violació que impliqui la transferència d'armes nuclears o de destrucció massiva, però han informat en diverses ocasions d'importants violacions, incloent-hi la venda il·legal d'armes i també de béns de luxe", diu l'informe.
Un dels casos relacionats amb la venda il·lícita d'armes a Síria va ser presentat davant el comitè el mes passat. "L'abril del 2012, França va informar el comitè que havia inspeccionat i trobat, el novembre del 2010, un enviament il·lícit d'armes de la República de Corea del Nord i destinades cap a Síria", diu l'informe.
Entre els béns a què es refereix el text hi ha carregaments de tabac i alguns vehicles Mercedes-Benz de segona mà. A més, el Japó ha denunciat davant el comitè que el règim de Pyongyang va importar milers d'ordinadors i milers de dòlars en cosmètics entre el 2008 i el 2010. La majoria de les mercaderies haurien entrat a través de la Xina.

Font: Ara

Que qui la FAI la pagui

Quim Torra

Manresa està recordant aquests dies un dels seus fills més il·lustres, el periodista Josep Maria Planes, assassinat per escamots anarquistes l'agost de 1936, durant el terror revolucionari que va acabar d'empènyer aquest país a la catàstrofe total. Planes, d'Acció Catalana, liberal i catalanista, era, probablement, el periodista estrella del moment. Àcid com Xammar, diletant com Sagarra, dandi com Rossend Llates, reporter com Bellmunt, elegant com Soldevila, va moure's en el triangle perfecte del gran periodisme a casa nostra: el diari La Publicitat, la revista Mirador i el setmanari d'humor El Be Negre. Periodistes que es gronxaven entre el catalanisme i el cosmopolitisme, i que sentien el seu ofici com un compromís absolut de llibertat, tant personal com de país.

Fa uns dies el senyor Xavier Díez parlava d'ell en aquest diari. Venia a justificar gairebé com inevitable que gangsterisme i anarquisme acabessin anant de bracet en un país de profundes desigualtats, i que Planes “a causa dels prejudicis de classe, no comprengué la magnitud del fenomen llibertari”.

M'ha sorprès sempre com aquest enlluernament del “fenomen llibertari” acaba portant els seus defensors fins a justificar-ho tot, inclosa la vida humana. En l'estela de l'Homenatge a Catalunya d'Orwell, periòdicament, historiadors que encara ara admiren la “revolució anarquista catalana” acaben trobant sempre un argument o un altre per justificar els crims i les brutalitats comesos pels llibertaris, com si hagués estat quelcom ineluctable, necessari, fatídic.

Menys Orwell i més Sales. Menys revolució social i més adonar-se també de la lluita nacional soterrada d'aquells moments. No era només “burgesos contra obrers”; era, també, una revolta inspirada per un profund sentiment anticatalanista. I encara, va ser el moment per passar comptes amb els qui més havien batallat per la veritat, fos on fos, costés el que costés.

Planes va pagar amb la vida el seu compromís amb la veritat. A Xammar, un escamot l'anà a buscar a l'Ametlla, però es trobava a Berlín. Joaquim Ventalló, director de La Rambla, on Tísner va publicar també uns articles sobre l'assassinat dels germans Badia, va salvar la vida per segons, exiliant-se. Paco Madrid, amic íntim de Layret, que havia denunciat el pistolerisme patronal dels anys 20, era segrestat pel Cojo de Málaga a la Cerdanya i només la intervenció directa de Lluís Companys va evitar la tragèdia. I un llarg, massa i tristament llarg, gairebé inacabable, etcètera.
Una de les manxetes d'El Be Negre feia: “Que qui la FAI, la pagui.” Encara ho estem esperant.

Font: Avui

El grup anarquista FAI reivindica l'atemptat d'Italia i anuncia altres

Els musulmans demanen ajut a CiU per construir una gran mesquita a Barcelona

La Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) ha demanat a CiU a través de Nous Catalans i d’Àngel Colom que es faciliti “la concessió de Llicències per edificar una gran mesquita a Barcelona”, amb l’argument que cal “aillar els moviments fonamentalistes que es propaguen en els petits oratoris”. La UCCIC també vol que la Generalitat financï “la formació d´imams a Catalunya”. També han demanat que s’habilitin “espais d enterrament segons el ritual musulmà”. La UCCIC ha instal·lat la seva seu a la Fundació Nous Catalans.