dimarts, 4 d’octubre de 2011

ICV i els assaltants del Parlament

Laia Ortiz, número dos al Congrés de Diputats
Confesso que em costa moltíssim entendre ICV. No li tinc cap animadversió especial; al contrari, crec que és un partit nacional sense el qual serà impossible avançar en el dret de decidir i crec que tots els països necessiten partits ecologistes. Ho penso i ho he escrit. Però, molt sovint, diuen i fan coses que no les puc entendre. La darrera va ser ahir mateix, quan la seva portaveu i número dos al Congrés de Diputats, Laia Ortiz, es va mostrar contrària a les detencions de les persones que van assaltar el Parlament de Catalunya i va assegurar que les operacions policials són una cortina de fum per tapar la gestió del conseller   Felip Puig.

Admeto que aquestes afirmacions m’haurien provocat un badall immens si no fos perquè els dos ulls em van caure a terra. Després de trobar-los i tornar-los a posar a llurs conques respectives, vaig recordar que fa només uns dies el gran mandarí de l’esquerra catalana i Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va condemnar la passivitat dels diputats i la seva falta d’energia a l’hora de defensar la seva dignitat i representativitat. És més: Ribó va demanar mesures punitives legals contra els atacants totalitaris, tal com faria qualsevol país normal del món. Qualsevol societat democràtica sap que les persones que ataquen, agredeixen, insulten i impedeixen el pas als seus representants electes no poden quedar impunes. Altrament, el feixisme avança.

ICV, en tant que partit d’esquerres, hauria de saber que poques coses són més d’esquerres que la seguretat pública i la llibertat de moviments. Per no parlar dels principis democràtics i la dignitat parlamentària, un tema no menor quan parlem de Catalunya. No entenc perquè alguns assalts violents contra parlaments democràtics són condemnables i altres no. No entenc per què ICV condemna la irrupció violenta del coronel totalitari Antonio Tejero a les corts espanyoles i no condemna la irrupció violenta d’una colla de totalitaris contra el Parlament de Catalunya. No entenc per què condemna l’assalt de l’exèrcit rus contra la Duma i no condemna els fets de la Ciutadella.

Una possible explicació, molt lamentable, sigui que estem en plena campanya electoral del 20-N i qualsevol cosa és útil per convertir-la en arma llencívola contra CiU. Laia Ortiz encara es deu pensar que els indignats votaran ICV, fet que demostra que no ha entès res de res. Una altra explicació, més lamentable encara, és que ICV tingui una doble mesura de la violència: la violència de la dreta és condemnable i la violència de l’esquerra és tolerable. Posem-hi exemples: la violència del govern d’Israel és condemnable i la violència del govern de Cuba és tolerable. Un altre: la violència verbal dels manifestants de Plataforma per Catalunya (PxC) és condemnable i la violència verbal dels antisistema és tolerable. Passar la violència pel sedàs ideològic és molt perillós, a banda de ser indigne i amoral. Per cert, on és Andreu Nin? Ah no, que això era violència d’esquerres.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters