Desafectes a la república

Diumenge, 21.50, a TV3


Aquest diumenge, a "30 minuts", descobrim uns sumaris inèdits de la Guerra Civil trobats als arxius del Palau de Justícia de Barcelona contra aquells que no volien anar a la guerra o que fugien del radicalisme revolucionari de primera hora.

Es tracta d'uns expedients instruïts contra gent que va intentar fugir de la República en els primers temps de la guerra civil. Els que van ser detinguts en l'intent van ser jutjats per traïdoria i desafecció al règim. Es calcula que més de 30.000 persones van passar a Andorra i França travessant els Pirineus i que unes 9.000 van escapar en vaixell, sobretot a Gènova i Marsella. "Allà a Marsella, jo recordo que deia que semblava que fos la rambla d'Igualada perquè hi havia molts catalans", diu la neboda d'un fugitiu.

Eren temps convulsos, i el govern no aconseguia garantir l'ordre públic. Les ànsies revolucionàries de vegades es traduïen en pillatges i assassinats. Les víctimes solien ser gent de dretes o de marcada vinculació al catolicisme. Com explica Joan Argemí, "el sol fet de ser una persona amb ideologia cristiana, catòlica, era suficient perquè després et fessin un sumaríssim, t'agafaven, et tiraven dos trets i et deixaven arreglat a la carretera."

També es donaven casos de revenges personals o simplement d'execucions arbitràries. Un altre motiu per fugir era trobar-se en edat militar i no voler anar al front. En aquest cas, els desertors podien ser condemnats a anar a camps de treball, on la vida podia ser tan o més dura que la lluita al front. "Al camp dels Omells de Na Gaia hi ha una explotació absoluta i un maltractament absolut respecte als presoners que hi havia", explica la historiadora Queralt Solé.

Gràcies als sumaris, "30 minuts" ha pogut seguir la pista dels fugitius, però també de les xarxes clandestines de guies que els acompanyaven pels històrics camins de contrabandistes. També es constata la feina feta des d'alguns consolats, que falsificaven passaports i nacionalitzaven persones que veien perillar la seva vida. Tot això s'explica en els sumaris amb una munió de testimonis i detalls que configuren un relat vivament novel·lesc.

En alguns casos, s'ajudava els fugitius de manera altruista. Però sovint calia pagar un preu, fos per subornar qui fos necessari, fos per compensar el perill que corrien els guies que acompanyaven els pròfugs per les muntanyes. Ho diu en Peret de cal Gulliot, de Coll de Nargó: "Cobraven una fortuna per passar. Als d'aquí, els van cobrar tres-cents duros en plata. Perquè llavontes un jornal era de sis pessetes; ara compta tu el que cobraven."

I és que pertànyer a aquestes xarxes podia comportar la pena de mort. Durant el rodatge d'aquest "30 minuts", els fills de l'Extremós -un d'aquells guies- descobriran que durant 74 anys han sospitat, erròniament, que qui va denunciar el seu pare va ser un veí. Ara ja saben la veritat. "Aquí no s'havia sabut mai d'on havia sortit que hi hagués una gent de fora que sabés que passessin la gent", explica en Daniel de ca l'Extremós.

Les expedicions podien ser molt nombroses. Hi ha sumaris on s'arriba a parlar de dues-centes o tres-centes persones, tot i que era més habitual trobar grups d'una vintena de fugitius. Tot i això, era un nombre important, tenint en compte que havien de caminar de nit, en fila índia per terrenys abruptes. A més, en molts casos eren gent de ciutat, en una època en què l'excursionisme no estava gens estès i que era difícil equipar-se convenientment. Com explica Jordi Piferrer, un historiador que ha estudiat les rutes de fugida, "això eren caigudes contínues: peus llagats, ungles arrencades, perquè anaven amb espardenyes aquesta gent". També ho recorda així un dels últims guies supervivents, Joan Morgó, "Garramitxo": "Mare de Déu, com vam patir! Vam passar cinc dies per les muntanyes, amb neu fins al genoll."