La dictadura dels pollosos

Article de Quico Sallas al NacióDigital

Vivint de lluny i de prop -qui tingui pebrots d'aguantar la pudor ho entendrà-  la turba concentrada als voltants del parc de la Ciutadella aquest dimecres de cendra es podia posar en pràctica l'art oblidat de l'observació i comprovació. Els resultats, esfereïdors.

Primer, i evident, no són dels nostres: enraonaven en espanyol. Segon, no val a dir que no eren tots, perquè cridar durant dos dies "Sí, sí, sí, tanquem el Parlament" és un missatge molt clar, claríssim. Tercer, l'alegria i la generositat que mostraven a l'hora d'utilitzar el terme feixista -algun professor indignat d'història els podria fer alguna classe-. Quart, la facilitat que tenien per escopir, només assimilable al Dragó de Komodo. Cinquè, lluïment d'una habilitat prodigiosa per a l'insult. I cinquè, veient algunes de les pintes que corrien -diverses i nombroses- no m'estranya que no trobin feina.

Conclusió: els que es dedicaven a sacsejar i dir el nom del porc a diputats, cambrers i uixers del Parlament, policies o periodistes, són els mateixos que al Berlín de 1939 haguessin fet cua per opositar com a guàrdies a Dachau. Fins i tot, crec que quan l'Alemanya de Hitler hagués caigut demanarien triennis a Stalin a canvi de prestar serveis experimentats a qualsevol gulag de Sibèria.

Dit això, la pregunta seria: què hi feien dues mil persones aplegades als voltants del parc de la Ciutadella amb la consigna de tancar el Parlament, conseller Puig? La democràcia és feble per naturalesa i amb la mediocritat com a matèria primera de govern és fàcil que esdevingui la dictadura dels pollosos. El dimecres de cendra en va ser un exemple.