diumenge, 19 de juny de 2011

Els “indignats” i la privatització de l’espai públic

"La història ens ensenya moltes altres coses i una d’elles és que la voluntat de controlar el carrer i excloure’n una part de la ciutadania és un símptoma habitual dels moviments antidemocràtics i totalitaris"
Quan el ministre espanyol de la Governació Manuel Fraga Iribarne (president d’honor del PP, per cert) va decidir prohibir la manifestació del Primer de Maig del 1976 va esgrimir un argument de pes: “La calle es mía!”, va vomitar en una demostració de profund esperit democràtic. Trenta-cinc anys després, alguns milers de persones “indignades” es van manifestar ahir pel centre de Barcelona rere la pancarta “El carrer és nostre: no pagarem la seva crisi”. Casualitat? Voldria pensar que no coneixen la història, però alguna cosa em diu a cau d’orella que potser la coneixen massa.

La història ens ensenya moltes altres coses i una d’elles és que la voluntat de controlar el carrer i excloure’n una part de la ciutadania és un símptoma habitual dels moviments antidemocràtics i totalitaris. Precisament per no haver de estar a la intempèrie fa molts anys que es va inventar la democràcia per tractar entre tots els afers comuns dins un recinte habilitat específicament, que normalment rep el nom de Parlament. A Anglaterra fa dos segles que el fan servir, amb resultats excel·lents.

La privatització que els indignats fan de l’espai públic té un impacte real sobre la gent. La meva tieta Leonor, sense anar més lluny, ja no passa per la plaça Catalunya quan vol anar a la FNAC a comprar CDs. Diu que li fa una mica d’angúnia i que no estaria tranquil·la. És comprensible. Jo mateix hi vaig passar fa uns dies i, sincerament, el lloc no convida a passar-hi i encara menys a passejar-s’hi. “El carrer és nostre”, bramaven ahir. Efectivament, alguns carrers ja són seus i la gent que els mantenim amb els nostres impostos hem de canviar de vorera. Nosaltres hem perdut uns metres quadrats de llibertat i ells han guanyat uns metres quadrats de totalitarisme.

Vull deixar clar que quan dic que són grups no democràtics no ho dic pas per provocar. Un dels lemes d’ahir era “No ens representen”, en clara referència als partits parlamentaris i al Govern. I doncs, no se senten vinculats per una votació democràtica en la qual va participar més de la meitat del cens? També van cridar “TV3 manipulació”. Tenint en compte que la televisió pública catalana ha contribuït com ningú a fer-los publicitat, la cosa té nassos. En fi. Com deia Salvador Cardús, és bo que tot això ho anem sabent, per veure el caràcter real del fenomen que ha pres el carrer.

Nota: Llegeixo que volen un referèndum sobre les retallades. Han pensat a recollir signatures per fer una ILP, tal com nosaltres vam fer amb les corrides de toros? Ah no, clar, que ells no creuen en les urnes. Res res, oblideu-ho. Perdó

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters